La Bassassa
Fa menys d’una
setmana, us vaig presentar la llista de les primeres 114 fonts. En aquest
llistat hi ha les 17 fonts martorellenques, però sens dubte hi falta un
element hidrològic important, la Bassassa.
En cinc anys
i gairebé 200 entrades mai n’he parlat i això que moltes vegades i hem passat a
tocar, per tant avui li dedicarem aquest article.
Pel que fa a
com arribar-hi, a Pels voltants de
Castellruf publicat el juny de 2008 dic: “ Sortim
de la Font del Ca, a l’esquerra continuant pel corriol pel qual hem arribat. Ara es fa una mica més costerut,
aproximadament quinze minuts més tard, trobem una cruïlla de corriols en forma
de “Y”; agafem el de mà dreta. Ara el camí planeja i sense deixar-lo, sempre en
direcció sud, quan portem … i avui afegeixo; 5 minuts trobem mig amagat a
la dreta un corriol que baixa un tros i que ens acaba portant a la Bassassa.
Aquesta
bassa allargada de 15,5 metres de llarg per 2 metres i mig d’ample i un metre
aproximat de profunditat, serveix per emmagatzemar aigua i poder regar un horts
que hi ha més avall. Antigament, també podria haver servit per refrescar les carboneres.
La bassa té
un mur de pedra en forma de resclosa, amb una sortida i sobreeixidor. La
vegetació és la típica d’un torrent humit, fonamentalment avellaners, alzina,
heura, aritjol i falguera.
L’estat
actual és força naturalitzat, amb el gran arbre caigut al mig que dóna més
encant a l’entorn. No s’omple mai fins dalt, el que significa que té pérdues.
Dins podem observar-hi peixos de colors nedant, tanmateix, això demostra que l’aigua
és neta, però també indica que hi han estat introduits per la mà de l’home i
impedeixen que hi puguin prosperar capgrossos de salamandra i altres amfibis.
És un molt bon abeurador pels senglars.
Per fer
aquesta entrada, he extret informació
del llibre “Les fonts
martorellenques” d’Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quixol Soriano publicat
l’any 2011 i del número 27 de la revista
Notes editada pel Centre d’Estudis Mollet i publicada el gener de 2012.
La imatge és del blog www.senderismedestarpercasa.blogspot.com
Properament
parlarem dels arbres de Badalona.
1 comentari:
Hola Toni,
Els amfibis que viuen a la franja litoral, tenen un problema de punts reproductors. Les salamandres per exemple, molt bones controladores de les poblacions de mosquits, no poden reproduir-se a punts com la bassassa per les introduccions de peixos. S'han de conformar amb els punts d'aigua temporal, com la font de la Guineu, o la reduida pica de la la font de la Teula. Problema pels seus efectius, que els humans introductors dels peixos (molts amb bona fe), no saben.
Salutacions i felicitats per les bones entrades que fas.
Publica un comentari a l'entrada