Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris els ocells de Tiana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris els ocells de Tiana. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 d’abril del 2011

EL ROCAR

La Font de la Mare de Dèu de l'Alegría

Tinc com a norma un o dos cops al mes, mirar les noticíes dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina i gairebé sempre trobes quelcom de visitar, comentar, llegir, caminar...

Fa unes setmanes, parlaven del Rocar un itinerari senyalitzat a Tiana com a sender local (SL96) i que passava per la Mare de Déu de l'Alegria i per tant, també per la font que hi ha a la plaçeta de l'ermita.

I com aquest indret encara el tenia a la llista de pendents, un diumenge assolellat vam anar a fer aquesta excursió de 7.812 metres i 200 metres de desnivell positiu. Cal dir que avui no explicaré fil per randa el rutómetre, tanmateix a les oficines del Parc o imprimint-ho des de casa podeu tenir el díptic de l'itinerari editat pel Parc de la Serralada de Marina i que trobareu a la seva pàgina web.

Però si que vull fer tres o quatre apunts.

Quant a la millor época per fer la ruta, simplement cal evitar les hores centrals del dia dels mesos més calurosos, perquè durant tota l'excursió estem molt exposats al sol.

Per altra banda, nosaltres vam iniciar i acabar l'itinerari a la Virreina, indret on hi arriben els autobusos de la línea 30 de la companyia TUSGSAL. Aquest autobus té connexió amb la línea 1 del metro a Santa Coloma i amb la línea 2 a Pompeu Fabra (Badalona).

Un dels racons destacats d'aquest itinerari és l'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria. Aquesta ermita és l'antiga església parroquial de Tiana i com a tal està documentada des del 1018 i sembla que va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104. L'edifici actual és del segle XVI. Actualment té una nau rectangular capçada amb absis poligonal i un campanar de torre que té finestres apuntades i coberta piramidal a quatre vessants.

Pel que fa a les dues fonts que trobem en el recorregut, de la Font de l'Alegría, cal dir que el boc està sobre una paret de pedra i l'aigua cau sobre una pica rectangular d'1 metre x 0,60 centímetres. La font està ficada dintre una petita bòveda i s'acciona mitjançant una aixeta. A banda i banda de la font hi ha un parell de bancs de pedra.

La font de Can Roca, està a tocar del restaurant que porta el mateix nom. L'aigua surt d'un boc en forma de lleó. En aquests moments cau un rajolí fi que va a parar a un safareig cobert per glicínies.

Apuntar que la ruta està molt ben marcada excepte en el tram entre Can Roca a Can Vila.

Si teniu algun dubte, heu de sortir de Can Roca pel camí cimentat que puja lleugerament. Tot seguit, trobem varis camins i nosaltres seguirem el del mig fins a Can Vila. Quan hi som girem a l'esquerra i uns metres més endavant trobarem unes atzavares i ara per ara en aquest punt tornem a trobar les marques del sender locar (SL marques blanques i verdes).

Finalment, si haguèssim de posar una nota a aquest itinerari, li posaríem entre un 5 i un 6. Sense cap mena de dubte, en aquestes muntanyes hi ha excursions molt més atractives. Això no vol dir que no sigui molt recomanable per aquells que us agrada descobrir racons nous.

Properament, parlarem d'en Màrius Serra i no oblideu que aquest diumenge 1 de maig hi ha la Trinxacames. Més informació a trinxacames.com

dilluns, 22 de març del 2010

Els ocells de Tiana

Una puput

A vegades fas les entrades una mica per casualitat o perquè les circunstàncies arriben així.

En aquest cas, han coincidit varis factors. Per una banda, a les primeres cinquanta entrades, crec que no he parlat mai de Tiana, per un altre cantó ahir va començar la primavera i amb ella tornen molts ocells que hivernen a l'África i ara al març arriben a casa nostra.

I finalment, la setmana passada va caure a les meves mans un "Atles dels ocells nidificants del Maresme" editat l'any 2005 per Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria.


L'altre dia fullejant l'atles, vaig veure que les quadríqules corresponents a Tiana, eren molt riques en espècies d'aus. Vaig començar a comptar-les i gairebè arribo a la setentena.


Aquest fet, segurament es produeix perquè a Tiana encara trobem algun camp, alguna vinya, és a prop del mar, però alhora tambè podem trobar zona boscosa, i això permet a ocells que necessiten habitats força diferenciats, poder fer aquí el seu niu.


Trobar aquest atles o qualsevol guía d'ocells és molt fàcil, tant sigui a llibreries o inclús a les biblioteques, per fer un primer acostament.


Per tant, avui únicament us enumerare els noms d'aquestes aus. Malgrat no ser gaire entesos, de seguida veureu que hi ha espècies molt comuns i d'altres, una mica més rares. Ara nomès us queda buscar un bon punt de guaita per poder anar veient alguns d'aquests ocells,


perdiu, faisà, aligot vesper, esparver, xoriguer, falcó mostatxut, tudó, tórtora turca, tórtora, cotorreta de pit gris, cucut reial, cucut, òliba, xot, mussol, gamarús, enganyapastors, siboc, magall, pallarola, puput, pigot verd, cotoliu, oreneta, culblanc, cuscueta, ull de bou, rupit, rossinyol, bitxac, còlit ros, merla, rossinyol bord, trist, bosqueta, tallarol de casquet, tallarol gros, tallarol emmascarat, tallareta cuallarga, tallarol de garriga, tallarol capnegre, mosquiter pàlid, mosquiter comú, bruel, papamosques gris, mallerenga cuallarga, mallerenga emplomallada, mallerenga petita, mallerenga blava, mallerenga carbonera, raspinell, oriol, botxí, capsigrany, gaig, garsa, cornella, corb, estornell vulgar, estornell negre, pardal, pardal xarrec, gafarró, verdum, cadernera, gratapalles i sit negre


Properament us parlaré de la Font del Tort i de la Vall de Cabanyes.