La Font del Parc de Can Mulà
Des de fa un
parell de cursos a Mollet hi ha un quart institut, aquest de moment s’ha
instalat a l’edifici del GIRÓ a la Rambla Balmes i casualment l’han batejat com
Institut Aiguaviva. Aquest nom no li
escauria gens si aquesta fos la seva ubicació definitiva, però segurament si li
han posat aquest nom és perquè en els terrenys on va, en el barri de la
Vinyota, fins a principis de la década dels anys 80 hi havia la font de
l’Aiguaviva.
En aquest
sentit, avui farem una petita ruta per les fonts de Mollet i també parlarem de
les fonts que van ser i d’aquells elements hidrològics que podem trobar a
diferents espais de la ciutat.
0,000Qm.
0,000 Començarem el nostre passeig a la plaça Prat de la Riba on tenim la font
modernista.
Aquesta font fou construida el 1921 per Domènec
Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a
l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i
veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua.
Aquesta font fanal d’estructura
modernista està formada per quatre piques d’on raja l’aigua després d’apretar
un pulsador. Per accedir-hi s’han de
pujar un parell de petits graons. Els frontals on están col.locades les aixetes
són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es
va fer, així com l’escut de Mollet i la senyera. A partir d’aquí la font fa un
gir que culmina amb els quatre fanals que la il.luminen.
L’any 1961 l’ajuntament de l’època
va enderrocar la font i va reurbanitzar
la plaça; al seu lloc hi van col·locar un sortidor. L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre va fer una subscripció popular i
la font es va reconstruir.
Continuem el nostre passeig pel
carrer Barcelona.
0,080Qm. 0,080Qm. Plaça Catalunya.
Girem a l’esquerra per la Rambla Balmes.
0,125Qm. 0,205Qm. Casal dels Avis. Continuem pel
carrer Berenguer III, direcció l’estació de França.
0,150Qm. 0,355Qm. Font de Ca
L’Escanilla. Berenguer III cantonada Jacint Verdaguer. Tret de la font
modernista, de la resta de fonts no hi ha informació. Tanmateix, algun dia visitarem l’Arxiu
Municipal a veure si trobem alguna cosa més. D’aquesta només podem dir que una
font idèntica a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest
espai com a mínim a principis de la dècada dels 50.
El seu nom ha arribat a nosaltres
per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els
Escanilla són la familia que vivia a la torre que hi ha al davant fa molts
anys.
Quant a la seva estructura
recordaria una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com
la resta de fonts de Mollet l’aigua és de la xarxa.
Continuem avall pel carrer
Berenguer III.
0,100Qm. 0,455Qm. Museu Abelló. Situat
en un edifici modernista de principis del segle XX, com a mínim és visita
obligada per tots aquells molletans, que després quan viatgem fora, visitem
qualsevol exposició o museu d’un artista que mai hem sentit anomenar.
Però, en els que passem sovint per
aquests carrers sempre s’ens en va la mirada cap a l’Aparador, situat a la
façana del carrer Angel Guimerà, aquest aparador vol infiltrar-se en el camí dels vianants i en aquest sentit, els
artistes utilitzen tots els recursos imaginables per donar a conèixer les seves
propostes i integrar-les en la vida quotidiana de la gent que passa pel carrer.
Ara baixem pel carrer Angel
Guimerà.
0,050Qm. 0,505Qm. Girem a la dreta
pel carrer Lluís Duran.
0,400Qm. 0,905Qm. Arribem a
l’avinguda Llibertat. Creuem al carrer i girem a l’esquerra.
0,080Qm. 0,985Qm. Girem a la dreta
pel carrer del Mercat, on trobem la Garriganga.
La Garriganga és una figura en bronze d'una marmanyera, (persona que revén la verdura, la fruita, els ous, etc..., que porten els pagesos de fora).
Nascuda els anys vint, sembla que
l’anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a
Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de l’època a
Mollet. Es va fer un carro al seu aire, per baixar a Mollet a vendre a la
plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho
feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.
Durant els anys quaranta va fer de
model de l’artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures.
La gran il·lusió de la Garriganga —molt independent i liberal— era ser artista.
Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes.
Amb la inauguració del Mercat Municipal, també es va inaugurar aquesta
escultura.
Ara continuem amunt fins l’avinguda Burgos.
0,080Qm. 1,065Qm. Avinguda Burgos.
Creuem la carretera i entrem al parc de Can Mulà, tot dirigint-nos cap a la
biblioteca municipal.
0,100Qm. 1,165Qm. Font del Parc de
Can Mulà. Antigament els terrenys de Can Mulà, eren l’horta i el jardí de la
masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residencia de la familia Ros,
propietaris de la fàbrica textil, ja desapareguda, que ocupava els terrenys on
s’ubica actualment l’Illa de Mollet.
Per tant, podem suposar que
aquesta font ubicada dins una glorieta, culminada amb una cúpula fent trencadís
amb rajola blanca i blava i que també forma aquest trencadís en el frontal on
s’ubica l’aixeta, era un dels elements arquitectònics del jardí de la masia de
Can Mulà.
Ara sortim per l’accés que tenim a
tocar, que ens mena al carrer Alsina. Girem a la dreta.
0,040Qm. 1,205Qm. Carrer Rafael
Casanoves. Girem a la dreta, tot creuant a la vorera del davant.
0,170Qm. 1,375Qm. Quatre Cantons.
En aquest punt, el 8 de gener de 1938, van morir 15 persones , en el
primer bombardeig que patia el Vallès Oriental durant la Guerra Cívil. A l’entrada del parc de
Can Mulà que hi ha a la vorera del davant hi ha un monument que ens recorda
aquests fets que mai més haurien de passar i que malauradament a altres indrets
del planeta, avui dia encara formen part
de la seva vida quotidiana.
Ara creuem la carretera i girem a
l’esquerra tot pujant per Jaume I.
0,500Qm. 1,875Qm. Girem a la dreta
pel carrer del Sol.
0,070Qm. 1,945Qm. Font del carrer
dels Fems. Ubicada a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Portugal,
antigament carrer dels Fems. Font molt modesta, d’aixeta de cop, situada al
xamfrà. Feta amb totxo d’obra
vista, el contorn de la font té forma de
petxina. Actualment no raja aigua.
Ara girem a la dreta pel carrer
Portugal.
0,250Qm. 2,195Qm. Baixada Can
Rota. Girem a l’esquerra.
0,030Qm. 2,225Qm. Gaieta Ventallò.
Girem a la dreta.
0,120Qm. 2,345Qm. Plaça Prat de la
Riba. Inici i final del passeig d’avui.
Altres elements hidrològics de
Mollet fora d’aquesta ruta que són visibles avui dia.
1.
Llac del parc de la Plana Lledó.
2.
Fonts ondulants de rajoles blaves i illes d’aigua al Parc dels Colors.
3.
Sortidors a la confluència de la Rambla Balmes amb la Rambla Pompeu Fabra.
4.
L’arc font del Parc de les Pruneres d’11 metres d’alçada, recordaria l’Arc
de la Defense de París.
5.
La font del Parc dels Pinetons, moderna, d’aigua de xarxa i sense gaire
alicients més, però de la qual en parlarem una mica més el proper mes de febrer
quan anem de Mollet a Parets tot creuant Mollet.
Altres elements hidrològics de
Mollet que van ser.
1.
Font, Safareig i Pou de l’Aiguaviva.
Ubicada on ara hi ha rotunda de Can Flequer confluència amb la Rambla
Pompeu Fabra, allà es va fer el primer pou que subministrava l’aigua que
necessitava el poble. Actualment encara s’utilitza aquesta aigua per regar la
zona ajardinada de la Rambla Pompeu Fabra.
2.
Font del Pillo. Estava situada a la plaça de
Catalunya, antigament també coneguda com la plaça de l’Ateneu. Feta amb pedra
de riu, tenia unes paneres que recollien l’aigua del brollador superior i així
l’aigua anava saltant per les vores. Dintre de la font hi havia peixos.
En podeu
veure una fotografía a l’article de la Montserrat Tura “Al voltant de 1913, a Mollet” en el número 5 de la revista Vallesos.
3.
Font de Can Pere Gil. Font ubicada en el límit termenal
entre Mollet i La Llagosta, avui aquest entorn està ocupat per noves vies i
serveis i aquelles antigues deus d’aigua han desaparegut completament amb les
zones i espais de circulació.
4.
Font de Can Torres. A Gallecs, pels verals del bosc de
Can Torres, pel qual avui dia encara podem passejar. La font ha desaparegut, la
mina, que venia plana, acabava en un tancat amb una gran bassa i un safareig
per rentar, a la seva vora hi rajava l’aigua de la font.
5.
Font de Cal Forner. Font d’aigua pública, situada davant
de Cal Forner, a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Valentí
Almirall. Tanmateix, per la descripció que es fa tinc dubtes que no sigui la
font del carrer del Sol, cantonada amb el carrer dels Fems.
I a més a més
també hi havia les mines de Baix, del Pont Xuclador, de Can Besora, de Can
Cruz, de Can Magre, de Can Mulà, del Rec del Trenc…
els
safaretjos de Can Lledó, de Can Filosa, de Can Flequer, de Can Mulà, de Can
Pantiquet, de Can Boter, de Can Salvi, de Can Tanos, de Can Vila… i
innumerables pous.
El subsòl de
Mollet està ple d’aigua i en aquest sentit, un bon exemple va ser la
urbanització de la Illa de Mollet ara fa uns quinze anys i els problemes que
van tenir per assecar el terreny, perquè sortia aigua de tot arreu.
Per fer
aquesta entrada he extret informació del llibres Els noms de lloc i de persona
de Mollet del Vallès, d’Enric García-Pey i editat pel Centre d’Estudis
Molletans, l'any 2001, La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès d'Àngels Suárez i González i editat pel Centre d'Estudis Molletans l'any 2000
La setmana
vinent parlarem de la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l’editorial
Alpina.