dissabte, 29 de maig de 2021

LES VALLS DEL FRESER X. PUIGMAL, NÚRIA, ULLDETER. 30 EXCURSIONS A PEU

 


Ara que ja som a les portes de l'estiu i que sembla ser que ja s'han acabat els confinaments, tornem a reprendre les entrades dedicades a les Valls del Freser i avui ho faig recomanat-vos un llibre "Puigmal, Núria, Ulldeter. 30 excursions a peu" de l'Alfons Brosel i Jordà i editat per Alpina el maig del 2016.

1.     D’aquesta guia m’agrada que l’autor distribueix els itineraris entre excursions, ascensions i travesses, donant a entendre al lector que les excursions són fàcils i asequibles per gairebé tothom i les travesses ja exigeixen una molt bona forma física i estar avessats a caminar per alta muntanya. A mig camí quedarien les ascensions que també requereixen no refiar-nos, doncs en la majoria de casos pujem per damunt dels 2700 metres i cal planificar bé la sortida i portar l’equip adequat.

També m’agrada que els punts d’inici dels itineraris són variats i uns quants des de la Catalunya Nord, fet que es troba a faltar a altres guies on tots els recorreguts comencen i acaben al Ripollés.

De cada excursió hi ha una petita introducció, a continuació la fitxa tècnica amb les poblacions de referència de sortida i arribada, el temps aproximat, el desnivell acumulat, l'altitud màxima, la dificultat (en una escala d'1 a 3) i l'accés (en transport públic o transport privat).

A continuació una representació del perfil de l'excursió, el rutòmetre i una història o curiositat d'algun dels punts pels quals passa l'itinerari. Aquestes "anècdotes" són un bon complement per conèixer una mica més el territori que trepitjem.

Cal dir que és una guia molt bona per portar a la motxilla, doncs és de mida petita.

Finalment, esmentar que és una guia d’estiu, la dificultat descrita al llibre així ho demostra. 

Properament, us presentaré una travessa entre Núria i Sallagosa, tot passant per les fonts del Segre.

dissabte, 1 de maig de 2021

21 RECOMANACIONS LITERÀRIES

 

Aquest any vaig tard, doncs normalment aquestes recomanacions les publico al blog uns dies abans de Sant Jordi. Enguany la pandèmia també ha marcat aquesta llista, doncs durant els mesos que hem hagut d’estar confinats (domiciliaris, municipals i comarcals) hem llegit molt i sortit poc.

De fet 13 d’aquests 21 llibres són novel.les, però també hi ha lectures per la reflexió com les de l’Arcadi Oliveres i la Txell Feixas, guies de muntanya per fer excursions amb la canalla i només un llibre de fonts.

Repeteixen autors com l’Espinàs, la Silvia Soler, la Gemma Ruiz, la Najat El Hachmi, la Núria Esponellà, l’Anna Ballbona… i s’estrenen d’altres com la Marina Martori, Albert Forns, la Laia Fàbregas, el Jordi Campoy i en Vicenç Llorca.

Les 21 recomanacions literàries d’aquesta primavera del 21 són:

1.         Una casa lluny del mar. Marina Martori. Viena Edicions. Setembre 2020. Aquest any que he arribat caminant a Llinars del Vallès tenia pendent llegir a aquesta autora i sens dubte “Una casa lluny del mar” ha sigut una bona elecció.

 La Lola té quaranta-dos anys i una casa que en té cent cinquanta, que va heretar quan va morir la seva àvia Dolors. La va fer construir el seu rebesavi i hi han viscut diverses generacions de la familia. Però la Lola no té clar que la vulgui, aquesta casa. Perquè, si bé és cert que hi va passar la infantesa i la joventut, sempre a redós de la seva àvia i les seves històries, aquesta casa també és l'escenari d’un amor que ho va omplir tot: el dels seus avis. I ara, la Lola, amb una filla adolescent i un marit que l'enganya, això de l'amor que ho ompli tot li pesa més que no pas la il·lusiona.

M’agrada la crítica que en fa la Mixa a la seva página web paraulademixa.jimdo.com 

 La història avança com si descabdelléssim una bola de llana: a cada volta que fem, podem veure parcialment els fils que hi ha amagats a sota, però fins que no donem unes quantes voltes és impossible arribar-hi. Tot i tenir un ritme lent i sense gaire diàleg, l’estil narratiu de l’autora aconsegueix que la novel·la flueixi sense nusos ni entrebancs”

 Marina Martori juga amb els sentits, i fa que els personatges ens parlin de forma planera, directa i emotiva”

“el resultat és una història preciosa sobre moltes lliçons de vida... el perdó, el respecte, l’amistat, la felicitat, la maduresa, la supervivència, la germanor...”

 

2.         No sóc aquí. Anna Ballbona. Llibres Anagrama. Maig 2020.

La Mila, la narradora d’aquesta novel.la, va nèixer a finals dels setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de la casa i Kennebec de les patates que plantàven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portàven a veure un guaridor que un dia li va dir que tenia un “do” que s’aniria manifestant amb el temps.

 Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assatjos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal.li i un punxant sentit de l’humor que oscil.la entre la tendresa i la mala llet, l’Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel.la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do- en el moment que decideix posar-se a parlar.

 

3.           Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II. d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i editat per Rigau Editors l’any 2017.

En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus brolladors, biots, mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls. Des del meu parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest llibre, jo penso que el nom més encertat haguès sigut  “Fonts del Pla de l’Estany i indrets amb aigua”.

 Com esmenten els autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts del Pla de l’Estany. Volum I”, va ser un treball realitzat a finals dels anys noranta que tenia com a objectiu evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles fonts, que havien perdut la seva utilitat per la minva de les activitats bosquetanes i agrícoles, restaven amagades, inutilitzades i a punt de desaparèixer definitivament.

 De les primeres observacions a les segones que es van fer per confegir aquest llibre van passar entre disset i divuit anys (segons la font) i per norma general l’estat que presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999 era molt millor que el que tenien fa 4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia trobem moltes fonts eixutes, deixades, abandonades, ermes…

 Finalment, a la fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia, es descriu l’accés, es fa una descripció de l’estat actual de la deu, la data de les dues observacions, el cabal que hi havia a la primera observació i el cabal que hi havia fa 4 o 5 anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el nivell del mar.

 Un treball per erudits en la matèria que no els hi fa res caminar una bona estona i esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una mina abandonada. No és la vostra guia si busqueu un itinerari que passi per unes quantes fonts i l’accès a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.

             Petons de diumenge. Silvia Soler. Edicions Columna. Octubre del 2008. Em faig meva la crítica que fa de l’obra la Mimi Parareda.

 “L’autora utilitza un llenguatge senzill i entenedor per narrar la historia de la Valèria. El format epistolar agilitza la novel·la i la fa atractiva, de manera que permet no només conèixer la protagonista i el seu entorn familiar, sinó també la societat del seu temps.

En un món asfixiant i repressiu com era la postguerra, la dona havia de fer-se un lloc en la societat que per defecte la deixava en segon terme. Malgrat que la Valèria i l’Elisa van estudiar la mateixa carrera universitària, la novel·la mostra els dos contrapunts femenins: la que sacrifica la seva professió per la família i la que sacrifica tenir una família per mantenir la seva professió; l’una, d’esperit lliure i viatger, i l’altra familiar i enamorada de la vida i dels seus… En ocasions, l’una anel·la la vida de l’altra".

Personalment, vaig començar la novel.la amb dubtes, però a mesura que avances va agafant ritme i finalment no m’he pogut desenganxar fins acabar-la.

5.             Dilluns ens estimaran. Najat El Hachmi. Edicions 62. Col.lecció El Balancí. Febrer 2021. Premi Nadal. En Pere Antoni Pons a l’Ara en diu coses com aquestes, “A Dilluns ens estimaran, hi ha l’exploració dels neguits, les ànsies, els desigs i les esperances d’una dona magrebina jove que s’ha criat a Catalunya i que, en fer-se gran, es troba tan escindida entre dos mons –el de la seva comunitat, tradicionalista, masclista i integrista, i el de la societat occidental, més lliure però d’un racisme que l’arracona o l’expulsa– que sent que no pertany a cap dels dos. Hi ha la narració de la lluita, més problemàtica que heroica, d’aquesta dona per viure, malgrat tots els tabús i els traumes que li han inculcat de petita, d’una manera diferent del que Déu i la comunitat esperen d’ella i del que la tradició –la família, l’imam– li mana.

I hi ha sobretot, la constatació d’una harmonia i una pau d’esperit impossibles, perquè l’experiència d’aquesta dona jove magrebina que es vol emancipar està travessada per contradiccions irresolubles. La més greu i dramàtica d’aquestes contradiccions és que estima la seva mare però, alhora, menysprea com és i li disgusta tot el que representa: la resignació, la submissió, l’analfabetisme, la dependència. Una altra contradicció, menys dramàtica però més frustrant, ve de constatar que les dones occidentals no són tan lliures com ella les havia idealitzat.

 Estructurada com una llarga confidència que la protagonista escriu a una amiga seva més desimbolta i atrevida –una amiga a qui enyora i admira, amb qui està en deute per tot el que li va ensenyar–, Dilluns ens estimaran funciona com una clàssica novel·la de formació. La protagonista, que només al final sabrem que es diu Naíma, fuig del món claustrofòbic dels seus –El Hachmi fa un retrat severíssim de la comunitat musulmana–, es llança al món –sexe, inseguretats, trastorns, matrimoni, maternitat, canvis de rumb, homes, feines, ambicions literàries– i aconsegueix, a pesar de tot, fer-s’hi un lloc, sense que això suposi trobar cap mena de consoladora harmonia. Sí que a la fi experimenta, en tot cas, una certa epifania que pacifica la relació que té amb ella mateixa i el seu cos.

6.        Ca la Wenling. Gemma Ruiz Palà. Edicons Proa. Febrer 2020. “Per ca la Wenling hi passen jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, però també hi ha llàgrimes de la guerra del Vietnam, injusticies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling, perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.

I tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel.la també celebra les ganes boges de fer-se entendre”

 

7.         50 Escapades en familia a indrets naturals prop de Barcelona. Josep Mauri Portolès. Cossetània Edicions. Col.lecció Azimut. Octubre 2019. Aquesta és una bona guia per visitar imponents salts d’aigua, boscos frondosos, arbres monumentals, esplèndids miradors, fonts d’aigua… a menys de 100 quilòmetres de Barcelona i d’una manera còmoda, mentre es duen a terme excursions curtes en familia; doncs totes les excursions están per sota dels 10 quilòmetres i de les 3 hores de caminada.

Cada escapada té la seva fitxa técnica on trobem: presentació, durada/distància, punt d’inici, punt d’arribada, desnivell, tipus de senyalització, material especial necessari, localització del punt de sortida, accés en cotxe, accés en transport públic, descripció i pels voltants.

 Aquesta secció de “pels voltants” és l’únic però que li trobo a aquesta guia, doncs sovint ens proposa uns indrets allunyats força quilòmetres d’on fem l’excursió i que visitar-los el mateix dia suposa anar amb molta pressa i una visita com cal és poc realista. I per tant, aquests “pels voltants” en la majoria de casos convé deixar-los per un altre dia.


8.          Paraules a mitges. Blanca Busquets. Rosa dels Vents. Octubre 2014.

T’imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l’Annabel, l’Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer de 1981 tenien a la vora de vint anys.

A través del relat de cada un d’ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una trama relacionada amb perfums, contraban i desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.

Una novel.la que enganxa i on el menys important és el que va passar al Congrés dels Diputats aquella tarda del mes de febrer… De fet, cap dels membres d’aquesta familia no s’hi va fixar gaire.

 

9.              Vallès Oriental. 44 Indrets amb encant. Francesc Roma i Casanovas. Editorial Farell. Octubre 2015. Aquesta és una guia que aquests darrers mesos hem fet servir molt, doncs el confinament comarcal ens ha convidat a conèixer i redescobrir la diversitat del Vallès Oriental, una comarca que encara conserva espais d’innegable valor.

En aquest llibre trobarem  itineraris de curta durada, però de gran interés; espais que us sorprendran per la seva diversitat i proximitat. Un Vallès arran de terra, fruit de l’esdevenir de la història, que tenim a tocar, a quatre passes de casa.

 

10.                       Aquell antic missatge de l’amor. Vicenç Llorca. Edicions Columna. Agost del 2018.  En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi económica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe d’un missatge. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor.

L’Anna Rossell fa una crítica molt encertada al Núvol “ Aquesta novel.la és una profunda reflexió sobre els eixos més importants de la vida humana: el ser, la felicitat, el destí, l’amistat, l’amor, la tendresa, la passió, la memòria, la importància del passat pel devenir, la transcendència i l’art en totes les seves manifestacions. El llibre està farcit d’al·lusions connotatives de tota mena: autors literaris, pintors i peces musicals”.

Per mí aquesta novel.la és simplement deliciosa.

 

11.                        La llista. Laia Fàbregas. Amsterdam Llibres. Setembre 2010. La segona novel.la d’aquesta autora que viu a cavall entre Catalunya i Holanda enganxa. Quan comences “La Llista” has d’acabar-la.

“Es va morir durant l’aterratge”, explica ella al començament d’aquesta novel·la de bellesa exacta com la d’un trencaclosques. Un avi extremeny i una jove holandesa s’han trobat en un avió que va de Barcelona a Amsterdam. S’han assegut a la mateixa fila i han conversat una mica. Però ell mor i, en sortir de l’avió, sense saber per què, ella s’endú una capsa de fusta que el seu company de viatge volia ensenyar al seu fill gran. Amb el vincle d’aquesta capsa tancada, tots dos s’alternen capítol a capítol per explicar una història on conflueixen l’amor incondicional i una misteriosa llista de noms.

 

Una història narrada amb una sensibilitat única sota la qual els fets  més quotidians es converteixen en singulars i irrepetibles.

 

12.                       Combat de nit. Josep Maria Espinàs. Editorial La Campana. 1959.

Trobo molt encertada la sinopsi i la crítica que se’n fa al blog Vida Lectora.

“Combat de nit és el viatge d’anada i tornada de dos xofers de camió a finals de la dècada dels cinquanta entre Barcelona i Valladolid. Es mou entre la novel.la i el reportatge i reflecteix les seves rutines i el seu dia a dia per impactar-nos amb el retrat que fa de les seves angoixes existencials, dels seus patiments i de les seves insatisfaccions. Només mostrant aquestes rutines perceps els perills que acompanyen el seu treball, la solitud amb que fan la seva tasca, l’allunyament de la familia…


I per reforçar aquesta idea de perill, patiment i angoixa pel que fa a la condició de camioner, Espinàs intercala els documents de la instrucció d’un judici on s’acusa el protagonista de la novel.la d’homicidi imprudent per un accident on de resultes de la topada va morir el conductor de l’altre camió.


El relat transcorre per carreteres estretes, revolts perillosos, càrregues que cal subjectar bé sota una lona, fondes i bars de carretera, converses breus i més aviat insubstancials,… i la sensació d’una vida amb uns riscos (el combat que mantens de nit contra la son per arribar a lloc) que corres cercant una millora de les condicions de vida dels teus i de tu mateix, però on perceps també que hi estàs deixant la salut i que qualsevol dia pots ser víctima d’una tragedia que faci que totes les tevés expectatives se’n vagin en orris”.

    

13.                        Ànima de tramuntana. Núria Esponellà. Columna Edicions. Setembre 2020. Premi Prudenci Bertrana.

Suscric totalment la crítica que en va fer en Carles Duarte al Diari de Girona.

“La tramuntana és pura claror, un vent vigorós que inclina i tomba els cossos, que aprima l'aire i brunyeix la llum i que produeix alhora eufòria i fatiga. Per afrontar-la cal esperit de resistència, fortalesa de caràcter i sensibilitat per apreciar la bellesa fascinant de la natura quan es manifesta en tota la seva potencia”

“El títol ens remet a aquest esperit lliure i lluitador que, davant de les ferides de la vida, aprèn a cicatritzar-les des de la tenacitat i el coratge. És una novel·la excepcional. Ho és, d'entrada, per la seva ambició, que queda reflectida en la seva extensió, però també en l'encreuament de dues trames narratives paral·leles separades per més de dos mil dos-cents anys, que van de les fortificacions iberes a les xarxes socials contemporànies. És així mateix excepcional pel gruix, la densitat i la profunditat amb què hi emergeixen les personalitats formidables de les seves protagonistes, Mínia i Ekinar, ben acompanyades per altres figures femenines brillantment traçades, Estel i Saratin.”

“És un llibre de fidelitats i traïcions, de desig i de mort, de memòria i de violència, d'enveges i venjances, d'amors i de greuges”.

“A Ànima de tramuntana no hi ha idealitzacions idíl·liques, sinó vides ferides, més feréstegues que ensucrades, amb les seves esperances i les seves decepcions. S'hi fa evident, però, el cicle persistent on tot reneix, l'energia que es transforma i l'esperit que ressorgeix de les cendres. Si les millors novel·les tenen la virtut de bastir un edifici literari que, per mitjà del fil conductor que n'estructura l'argument i dels personatges que l'encarnen, ens duen a empatitzar-hi fins al punt de sentir-nos-hi directament implicats i d'adonar-nos que hi ha una part essencial de nosaltres que s'hi reconeix, aquest és des del meu punt de vista el cas d'Ànima de tramuntana, una obra que ens obre la porta d'una memòria i d'una consciència col·lectives que van més enllà de la nostra existència individual”.


14.                       Llegendes dels Castells del Vallès Oriental. Raquel Jurado i Aloma Duran. Octubre del 2006. Aquest llibre ens acosta als castells i les fortaleses que hi ha o havia al Vallès Oriental i ens parla de les històries de bruixes, dones d'aigua, bandolers, dracs, cavallers, gegants... que hi han fet referència i que per tradició oral o recollits per diversos autors, ara desemboquen en aquest llibre.

En aquest sentit, trobarem llegendes d'indrets per on hem passat en alguna excursió publicada en aquest blog, com poden ser el Castell de Sant Miquel de Vallromanes, Castellruf a Santa Maria de Martorelles o bé la Torre Malla de Parets.

De cada castell, trobem una fitxa amb el nom, la localitat on es troba, l'any de construcció, l'altitud, el primer propietari, la funció (la majoria defensàven un territori), propietat actual i estat actual. A continuació trobem una introducció, sovint fent referència a la toponímia de l'indret on es troba l'edifici o bé als ancestres que habitàven la contrada abans que es construís el castell o la fortalesa.

Seguidament hi ha una descripció del castell, un quadre amb la relació dels seus propietaris des de la seva construcció fins a l'actualitat i finalment el recull de llegendes que hi fan referència. Quan comencem a llegir les llegendes, veurem que no n'hi ha una gran varietat, més aviat és fàcil trobar diferents versions o matisos d'una mateixa llegenda i fonamentalment els canvis els trobem en el nom del castell i dels personatges, i a vegades en el desenllaç.

Finalment, esmentar que molts dels gegants del Vallès Oriental que veiem a les Festes Majors,  fan referència als cavallers, als reis, als senyors... que suposadament van habitar en aquests castells i que protagonitzen les llegendes descrites en aquestes "Llegendes dels Castells del Vallès Oriental".

 

15.                   A peu per la Selva. Associació de Turisme de la Selva. 2011. Aquesta petita guia editada per l’Associació Turisme La Selva el 2011, ens mostra 5 rutes que passen per la Selva i que marxen més enllà com el Camí del Nord, el Sender del Mediterrani i la Ruta d’en Serrallonga i 5 camins interiors de la comarca de la Selva, com el camí de Terra Negra, el camí dels Segadors i el camí de l’Onyar.

De cada ruta i camí trobarem una explicació de l’itinerari, la fitxa técnica, amb la llargada, la dificultat i el tipus de marcatge, l’altimetria i el mapa de la ruta.

A més a més, a l’apartat sabíeu que… s’ens explicarà alguna curiositat d’un indret o racó pel qual passa l’itinerari.

Per últim, trobarem uns apunts d’allò que no ens podem perdre dels pobles i viles per on passa el recorregut a nivell de tradicions, festes, visites, gastronomia…

En definitiva, una bona guia per decidir el nostre destí si volem fer senderisme per La Selva.

 

16.                       Abans de les cinc som a casa. Albert Forns Canal. Edicions 62. Agost 2020. M’ha agradat molt la crítica que en fa l’Eduard Riudavets . A continuació us en passo un extracte.

Algú es mor, la familia es reparteix les coses de valor i la resta de les seves pertinences acaben venudes als Encants, i el diumenge següent al mercat de Sant Antoni, enmig dels milers de llibres de vell, hi apareixen tretze llibretes. Són els diaris d’un senyor barceloní.

Abans de les cinc som a casa, d’Albert Forns Canal, reconstrueix la vida d’aquest senyor a partir de les notes, més aviat fugaces, que es recullen a les tretze llibretes.

Perquè efectivament és la reconstrucció d’una vida, però Forns Canal va molt més enllà. El llibre no es limita a novel·lar  –a força d’imaginació per omplir les llacunes-  els fets que es detallen als diaris. La novel·la és també la recerca, i és la reflexió. La recerca gairebé detectivesca de l’autor dels diaris, la reflexió sobre els motius que ens porten a escriure, sobre els límits de la privacitat, sobre els vincles familiars, sobre la mateixa substància de les nostres vides.er quant m’ha impressionat…

17.                       La noia del violoncel. Jordi Campoy i Boada. Gener del 2019. La sinopsi que en fa la Sandra Bruna, la trobo molt acurada “L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.

Arran d’un soroll estrany que sent a l’interior de la funda del seu instrument, l’Anne troba un objecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys setanta, i a un nen que vol tocar el violoncel.

Amb la música com a fil conductor, La noia del violoncel és una novel·la dinàmica i màgica, que parla de l’atzar, dels misteris que ens depara la partitura de la nostra vida i de la certesa que les casualitats no existeixen”.


18.                       Mal bon pare. Sergi Pons Codina. Editorial Amsterdam. Gener 2020. Mal bon pare relata amb humor descordat la vida d’en Carles durant els mesos de gestació de la Mariam. Ell, que n’ha fet quaranta i té tres filles que ja gairebé creixen soles, ha d’assumir un nou embaràs inesperat. Aquest és el tercer llibre de l’autor de Parets del Vallès i a l’igual que a les seves dues primeres novel.les, l’escenari on passa l’acció és el barri de Sant Andreu de Barcelona.

L’any passat us vaig recomanar Dies de Ratafia, i en aquest nou llibre segueix mostrar-nos el seu segell, punyent, provocador i amb un àcid sentit de l’humor.

 

19.                       Dones valentes. Txell Feixas Torras. Editat per Ara Llibres el març del 2020. Aquest és un llibre dur, que s’ha d’anar llegint mica a mica perquè fa mal. Dones Valentes és una lectura que fa enrabiar, pero que cal llegir, doncs drets que a casa nostra, a hores d’ara ni homes, ni dones ens plantejem, a regions de l’Orient Mitjà les dones no hi tenen dret, perquè són considerades ciutadanes de segona. La lluita d’aquestes dones és per pura supervivència, doncs han de defensar drets tan bàsics, com el dret a nèixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna…, en resum el dret a existir.

 

20.     Paraula d’Arcadi “Que hem aprés del món i com podem actuar”. Editat per Angle Editorial el febrer del 2021. L’Arcadi Oliveres fa una revisió actualitzada dels conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, cultura de la pau, educació... i sens dubte és una bona lectura per regalar o llegir aquest proper Sant Jordi a tots aquells que encara no s'han acostat al seu pensament.

Al marge del llibre us convido a llegir l’entrada que vaig fer en aquest blog el 6 d’abril. Feia un parell de mesos que sabia que li quedàven poques setmanes de vida i en aquest sentit va donar la seva última lliçó tot enseyant-nos una altra manera de marxar.

 

21.     Els meus primers cims. Joan Escalé i Bosch. Editorial Alpina. Guies familiars. Indrets i paisatges. Març 2020. Aquesta és una molt bona guia per tots aquells que tenim canalla i volem que comencin a pujar muntanyes i a gaudir-ne. Fent aquesta sinopsi recordo el dia que vaig veure un nen de 5 o 6 anys patint i plorant, doncs el seu pare havia decidit que aquell dia tocava pujar el Pedraforca. Segurament, abans del Pedraforca, hi ha molts cims, més accesibles i gens tècnics que faran que grans i petits gaudim de la muntanya i a tots plegats ens quedin ganes de tornar-hi. De les 20 propostes que fa en Joan Escalé, més o menys n’he pujat la meitat i aquestes que conec les trobo molt encertades per fer com a primers cims amb canalla.

Properament parlarem de mots sabadellencs.

 

 

 

 

 

 


dimarts, 6 d’abril de 2021

PARAULES D'ARCADI


Avui ha marxat un referent de l'activisme social, del pacifisme, de l'anticapitalisme i l'antimilitarisme. La última lliçó de l'Arcadi Oliveres, economista, mestre i revolucionari, es podria titular Dir-ho en vida, així es titula l'article/entrevista que la Gemma Ventura va publicar al Catorze fa unes setmanes.

L'Arcadi Oliveres sabia que li quedàven molt poques setmanes de vida però es preparava per la mort, des de la pau, la joia i l'amor i demanava que quan estem vius és el moment de dir-nos que ens apreciem, de recordar bons moments, de xerrar, de fer-nos companyia, d'estimar-nos... i feia aquesta reflexió

"Estic passant els dies més feliços de la meva vida per tot l'amor que rebo i em meravella està llegint les mostres d'amor abans de ser enterrat".

Al seu últim llibre "Paraules d'Arcadi. Que hem après del món i com podem actuar" editat per Angle Editorial el febrer del 2021, l'Arcadi Oliveres fa una revisió actualitzada dels conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, cultura de la pau, educació... i sens dubte és una bona lectura per regalar o llegir aquest proper Sant Jordi a tots aquells que encara no s'han acostat al seu pensament.

Per acabar aquesta entrada, em quedo amb les paraules de la Gemma Ventura, quan va finalitzar l'entrevista

" I és ben curiós: me'n vaig de casa seva tenint la sensació que he estat davant d'algú que no es prepara per morir, sinó per anar a dormir.

Trobareu l'article sencer a: Dir-ho en vida

Properament, 21 recomanacions per Sant Jordi.


dissabte, 13 de març de 2021

LA SELVA III. CAMINANT PEL CASTELL DE SANT JOAN I LA CALA SANT FRANCESC.

 

                              El Castell de Sant Joan de Blanes

Avui us presento una caminada que podrem fer a partir de demà, tanmateix,  de moment ho haurem de fer amb el grup bombolla. Per fi s’acaba el confinament comarcal i podem retrobar-nos amb paisatges més enllà de les nostres contrades.

Aquesta excursió la vaig fer a principis d’octubre del 2020 i ara que ja estem a tocar de la primavera també és una época molt bona per fer-la, doncs en un dia clar i assolellat és una excursió de blaus on es barregen el mar i el cel.

Aquest itinerari de gairebé 6 quiòmetres i uns 220 metres de desnivell acumulat és una excursió plena d’escales, més de 600 per pujar al Castell de Sant Joan i algun centenar també per baixar a la Cala Sant Francesc.

Cal portar aigua i només us aconsellem que us absteniu de fer-la a les hores centrals dels mesos més calurosos de l’estiu.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la nostra excursió davant Sa Palomera i comencem a caminar pel Passeig de Mar, direcció el port de Blanes.

Sa Palomera. És una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de s'Abanell, al sud, dins del terme de Blanes. Es considera que és on s'inicia la Costa Brava.

L'origen del seu nom no està del tot determinat, encara que la versió més probable és la que la relaciona amb una paloma. Una paloma és una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.

Aquest promontori forma part de l'escenari del reconegut festival pirotècnic de Blanes que se celebra cada estiu la darrera setmana de juliol. Al davant d'aquest monticle s'hi ha ubicat un arc metàl·lic amb forma de "v " invertida que esdevé un símbol de porta i benvinguda a la Costa Brava.

0,500Qm. 0,500Qm. A l’alçada del restaurant Buggy, tombem a l’esquerra pel carrer Camadasa.

0,130Qm. 0,630Qm. Font d’en Romà. Aquesta és una font senzilla de xarxa i aixeta de polsador. El frontal està fet de rajola catalana i a banda i banda té uns bancs per seure. El cos central de la font està enmarcat per un arc i la pica feta de pedra és semicircular. Per sobre de la font hi ha una heura que naturalitza aquest entorn urbà.  A la banda esquerra de la font hi ha un vers anònim, signat pel Barri de la Carbonera l’any 1983, que emfatitza el lloc de repòs i de trobada que representa aquest indret.

Ara continuem pel carrer Camí de Sant Joan i anem pujant trams d’escales, combinat amb trams asfaltats i trams de terra. En aquest tram ja trobem marques del GR-92.

0,450Qm. 1,080Qm. Carretera que accedeix al castell. Nosaltres continuem a l’esquerra seguint les marques del GR.

0,225Qm. 1,305Qm. A l’esquerra tornem a enllaçar amb un tram d’escales. Continuem amunt.

0,275Qm. 1,580Qm. Carrer. Tombem a la dreta, cinquanta metres més enllà, tornem a enllaçar amb un tram d’escales.

0,200Qm. 1,780Qm. Castell de Sant Joan. El conjunt arquitectònic del castell i l’ermita de Sant Joan és d’origen medieval, però l’emplaçament és aprofitat des d’època ibérica.

El castell consta d’una torre cilíndrica de 15 metres d’altura i d’un recinte emmurallat força rectangular. La torre mestra té la base atalussada, està envoltada d’un fossar, antigament tenia dos pisos i s’hi entrava per la porta que està situada a 9 metres d’altura. L’any 1991 es va rehabilitar tot el conjunt.

Les primeres notícies del castell de Sant Joan o de Forcadell es remunten a l’any 1001. Durant el segle XI, els vescomtes de Cabrera el tenien en feu del comte de Barcelona i el segle següent la familia de cavallers dels Blanes ja figuren com a feudataris dels Cabrera. L’aspecte actual dels murs perimetrals, correspon a una reconstrucció del segle XIV, época en què Blanes es convertirà en capital i cort del vescomtat.

L’ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell, però per la manca d’espai es va situar fora del recinte. Apareix documentada ja durant el segle XIII, com a residència d’un sacerdot. Durant el segle XVII va ser centre de peregrinació. Conté frescos de l’any 1959 de l’artista Teresa Bedós i pintures de la il.lustradora Pilarín Bayés, de 2007. L’estat actual respon a una restauració del 2012.

L’ermita es pot visitar els diumenges al matí. Cada 24 de juny s’hi celebra una missa i es reparteix coca de Sant Joan.

Sortim del recinte seguint les marques del GR-92 direcció Lloret. Obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,500Qm. 2,280Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de Santa Bàrbara, seguint les marques del GR-92.

0,150Qm. 2,430Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta per un vial asfaltat entrant a una urbanització privada,  tot seguint les indicacions de la Cala Sant Francesc. Ara anem pel carrer Mirador de la Cala.

0,600Qm. 3,030Qm. Baixem per unes escales cap a la cala. Posteriorment, creuem un carrer i seguim baixant per les escales.

0,300Qm. 3,330Qm. Camí de ronda. Continuem a la dreta cap a la Cala Sant Francesc.

0,350Qm. 3,650Qm. Cala Sant Francesc. La creuem i a l’altra banda de la platja pujem per unes escales seguint el camí de ronda.

0,400Qm. 4,050Qm. Vial asfaltat. Continuem a la dreta cap a l’ermita de Sant Francesc.

0,100Qm. 4,150Qm. Ermita de Sant Francesc. Edifici de planta rectangular, orientat a ponent, de nau única i absis quadrat. Té la coberta exterior a dues aigües i un campanar d'espadanya sobre la porta d'entrada. El sostre interior també és a dues aigües, de fusta.  Ermita erigida pels propietaris de l'almadrava de Cala Bona dedicada a Sant Francesc des de 1681, com indica la inscripció de la llinda

Sembla ser que l'origen de l'ermita està en la resolució d'un conflicte entre els propietaris de l'almadrava de pesca de tonyina de Cala Bona i la comunitat del convent de Sant Francesc.

 Actualment, i des de 1906, cada 28 de juliol i com a fi de la festa major s'hi celebra un aplec popular anomenat "de l'amor". El 1908 s'hi va celebrar l'arribada d'aigua conduïda a aquell paratge.

Ara desfem aquests darrers cent metres i anem direcció Blanes pel carrer de l’Ermita. Seguint les marques de la ruta de Sant Bonòs.

0,200Qm. 4,350Qm. Continuem a la dreta pel passeig de Carles Faust.

0,250Qm. 4,600Qm. Deixem a la dreta l’entrada del Jardí Botànic de Mar i Murtra. Nosaltres continuem avall.

0,450Qm. 5,050Qm. Carrer de l’Esperança. Ara baixem per unes escales i 70 metres més enllà enllacem amb el Passeig de la Mestrança que ens retorna fins a sa Palomera.

0,850Qm. 5,900Qm. Sa Palomera. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem de paraules sabadellenques.