divendres, 30 de juliol de 2021

LES VALLS DEL FRESER XI. DE NÚRIA A PUIGCERDÀ PASSANT PER ER. CAMINS DE FRONTERA I ROMIATGE.

 



                                    La Font del Segre

Avui us presento dos itineraris en un, la primera part entre Núria i Er és un tradicional camí de romiatge que feien servir els pelegrins que venien des de l’Alta Cerdanya. La segona part transcorre per la plana ceretana recorren els últims quilòmetres del GR-36 que uneix el Canal de la Mànega i Puigcerdà.

La meva idea inicial era anar fins a Er i allà agafar el tren groc fins a La Tor de Querol, però els horaris dels excursionistes que venim des de Núria són incompatibles amb els horaris del tren groc (a no ser que vulguem fer nit en algun poblet d’aquestes contrades). Tanmateix, si fem la travessa fins a Puigcerdà recomano agafar el primer cremallera que surt de Ribes a les 7:36 i així tenim temps més que suficient per arribar a Puigcerdà abans de les 19:00h que és quan surt l’últim tren de retorn cap a Ribes de Freser.

Per tant, la travessa d’avui entre Núria i Puigcerdà té una distància de 28.6 quilòmetres i una desnivell positiu d’uns 700 metres. Una vegada arribem a Er i trobem els senyals blancs i vermells del GR no tindrem gairebé cap dificultat per arribar a Puigcerdà, tanmateix a partir de Naüja no tingueu pressa, doncs a vegades en alguna cruïlla costa de veure la fita, sobretot dins el nucli urbà de Puigcerdà.

Evidentment, la travessa que us presento avui és per fer-la a l’estiu i com segurament estarem al voltant de 8 hores de marxa cal portar menjar i un parell de litres d’aigua, malgrat que en el quilòmetre 12 trobarem la font del refugi del Camí de Núria i a partir d’Er es van succeint els poblets amb fonts d’aigua de xarxa.

Per últim, al marge de portar la ruta impresa, no està de més portar cartografia de la zona. En el meu cas, vaig portar el mapes de l’editorial Alpina de les Capçaleres del Ter i del Fresser i de la Cerdanya.

L’ITINERARI

0 km Núria. Estació del Cremallera (1.967 m)

Sortim de l’estació del Cremallera per vorejar pel N el Santuari en direcció a la zona d’acampada. La travessem en direcció E fins a trobar un pont de ciment que creua el torrent de Finestrelles.

Poc després del pont  trobem ja les marques del GRT-73, sender de gran recorregut interfronterer que ens acompanyarà fins el coll de Finestrelles. Aquest sender només té 4,3km i connecta Núria amb el coll de Finestrelles, punt que connecta el Ripollès i la comarca de l´Alta Cerdanya a la Catalunya Nord.

Una mica més endavant,  trobem un pal indicador, cruïlla dels camins que pugen al coll de Finestrelles i al Puigmal.

1,2 km Bifurcació. Pal indicador  (2.085 m)

Prenem el camí direcció al Finestrelles (dreta, pal indicador). A partir d´ara pugem de valent per la coma de Finestrelles amunt. En tot  moment seguim el camí ben fressat i marcat amb els senyals blancs i vermells del GRT-73.  De mica en mica anem guanyant excel·lents vistes cap  al pic de Finestrelles que  tenim just a la nostra dreta segons pugem en llaçades.

2,5 km Collet Roc de la Maula (2.385 m)

Petit coll que ens donarà un respir a l’ascensió constant que fins ara portàvem. El camí baixa uns metres abans no creua el torrent que baixa del coll i inicia la part final d’ascensió  fent unes grans llaçades fins al coll de Finestrelles.

4,2 km Coll de Finestrelles (2.607 m)

Ampli coll que connecta la vall de Núria amb les poblacions de Llo i Sallagosa a l’Alta Cerdanya a través de les Gorges del Segre. A la nostra dreta (N) trobem el Puig del Coll de Finestrelles (2741m) i una mica més enllà el Pic de Finestrelles (2829m). Cap al sud un camí fressat ens conduiria en aproximadament 1h30m al cim del Puigmal (2.909m).

Enfilem la baixada cap al nord en direcció a Llo, a 3h15min de camí, segons ens marca un indicador de camins francès que trobem clavat en una roca. El corriol baixa flanquejant el vessant nord del Puigmal de Segre amb enormes vistes davant nostre de la vall del riu Freser, emboscada al vessant oest i sense arbres a llevant.

Als pocs minuts (10-15min) trobem una cruïlla amb una gran fita de pedra d’on surt un sender que baixa cap al refugi de la Culassa, fons de la vall de Freser. Nosaltres seguim a l’esquerra en direcció sud-oest, perdent alçada suaument  fins a deixar enrere un abric  on es pot arribar a passar una nit amb certes incomoditats

6,0 km Font del Segre (2.401 m)

Al costat de llevant dels Clots del Segre trobem la Font del Segre, una font arranjada amb pedres de pissarra. No és el punt geogràfic on realment neix el riu Segre. Aquest punt es trobaria al capdamunt de la clotada on ens trobem, situant-se el naixement just sota els cims dels pics dels 3 Puigmal que tanquen la coma, és a dir, del Puigmal de Segre (2.843m), del Puigmal Petit del Segre (2.810m) i del Puigmal de Llo (2.801m).

Sobre una pedra al costat de la font una fletxa groga ens indica la direcció a Er i el temps estimat per arribar-hi, 3h.  Seguim el sender que gira ara vers el nord per a traspassar un esperó que baixa del Puigmal de Llo per endinsar-nos ara a la clotada de la Coma Dolça.

6,8 km Coma Dolça (2.342 m)

Clot no tant gran com l’anterior que acull el Rec de Coma Dolça, torrent que s’uneix al Segre prop del refugi de la Culassa, al fons de la vall.

Mica en mica la vegetació (prats amb pi negre i neret) va apareixent i deixem enrere els vessants pedregosos i erms de les parts més altes. El sender  va pel vessant nord de la carena que uneix el Puig de la Coma Dolça (2.588m) i la Tossa d’Er (2.353m), petit cim arrodonit i emboscat pel seu vessant nord. El corriol s’endinsa en un bonic bosc de pi negre fins el coll de Segalera.

10 km Coll de Segalera (2.180 m)

Collada amb un cartell indicador que marquen diferents senders que passen per aquest indret. Un dels més cridaners és el Boucle des Amours Sauvages, ruta circular de 24km abalisada amb un triangle vermell que recorre els boscos propers a Llo.

El corriol baixa ara dret travessant prats amb bàlec i pi negre per fer un descens més pronunciat quan passem pel Roc del Soldat (1.957m), un cim rocós i poc apreciable, però bon mirador de  la vall i de bona part de l’Alta Cerdanya, amb el Carlit sobresortint i amb el pic de Fontnegra i Puigpedrós més a ponent.

11,3 km Inici de pista (1.900 m)

Ens incorporem a una pista marcada amb un pal indicador amb diferents opcions. A la dreta la pista va per un camí senyalitzat fins Vedrinyans seguint la pista forestal. Nosaltres continuem a l’esquerra també per la pista en direcció a Er, a 4,8km segons l’indicador, en un punt on fa una marrada a la dreta.

12,2 km Refugi Camí de Núria (1.765 m)

Refugi lliure senzill però en bon estat amb lliteres de fusta sense matalassos i una font i una taula al seu exterior. El refugi està envoltat de tancats metàl·lics per a bestiar i  hi podrem trobar algun vehicle que ha pujat des d’Er.

Al costat del refugi trobem una font. El frontal és de pedra i per sobre està rematada amb lloses de pissarra. El broc està encastat en una pedra que sobresurt i desguassa en una pica rectangular. A mitjans de juliol de 2021 raja un bon doll d’aigua. Sens dubte és un bon punt d’aigua després de força hores de camí

Des del refugi cal agafar la pista que baixa zigzaguejant vessant avall cap a la Ribera d’Er, torrent que neix al Puigmal i que desemboca al Segre prop de Núria.  Les darreres llaçades les podem tallar utilitzant dreceres, alguna indicada, tot i que és recomanable seguir la pista donada la poca claredat que tenen.

15,1 km Bifurcació (1.456 m)

Arribem a una bifurcació de camins entre camps de conreu amb vistes a la vila d’Er, que veiem ja davant nostre, amb el poble de Font Romeu i el Carlit com a teló de fons. Agafem l’opció de l’esquerra deixant a la dreta el camí que va cap a Vedrinyans (pal indicador).

Entrem a Er pel carrer Camí de Núria, que desemboca a la plaça del Notari on trobem un plafó informatiu dels Camins de la Llibertat que ens parla dels refugiats que creuaven per aquests vessants la frontera hispano-francesa.

Ara continuem pel camí de Sallagosa. Dos cents cinquanta metres més endavant tombem a l’esquerra pel carrer de la Closa.

Cent vint-i-cinc metres més endavant, enllacem a la dreta amb el carrer de les Dues Esglèsies on trobem una costat de l’altre, l’esglèsia de la Mare de Déu i la de Sant Genís d’Er,

16,3 km  Mare de Déu d’Er i Sant Genís d’Er. (1366 m)

Mare de Déu d’Er: El santuari del segle x, però refet en estil barroc al segle xviii, està situat sobre una elevació al peu de la roca de Carbanet, al carrer de les Dues Esglésies. L'església de la Mare de Déu d'Er havia estat antigament la parròquia del municipi, paper que passà a fer la propera (separada només pel cementiri vell) església de Sant Genís.

Sant Genís d’Er: L’església de Sant Genís és un edifici totalment reconstruït entre els segles XVIII i XIX, com indica la data de 1790 inscrita en la porta d’entrada i la de 1863 gravada en l’arc toral més proper al cor.  

Consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i amb tres capelles laterals per banda. A la nau se li va afegir a l’extrem de llevant un presbiteri més ample i un cor a ponent. 

 Opció 1: Deixem les dues esglésies i baixem per unes escales i tombem a la dreta cap al Camí del Tren Groc, carrer que dóna accés a l’estació.

16,7 km.  Estació d’ Er. Tren Groc SNCF (1.344 m). Final de la sortida d’avui.

Opció 2: Deixem les dues esglèsies i baixem per unes escales. Tombem a l’esquerra cap a la plaça de Sant Genís.

Uns metres més endavant arribem a la plaça on hi ha una font.

Font de la Plaça de Sant Genís. Es troba en un extrem de la plaça Sant Genís, al costat de l'entrada al càmping Les Closes i adossada a la seva tanca de pedra.


El seu frontal emergeix del mur de pedra del país lligada que tanca el càmping i queda aixoplugat per un voladís fet amb lloses de granit a dues vessants i flanquejat per dos pilastres del mateix material, donant-l'hi l'aspecte d'una caseta. L'aigua raja per dos brolladors ben diferenciats; l'un al mig del frontal a través d'un robust broc de granit i l'altre mitjançant un broc de metall situat al capdamunt d'un pilar de pedra isolat que queda a la dreta de la font. Ambdós sortidors aboquen l'aigua a un gran abeurador de pedra picada i forma rectangular que descansa directament al terra, el qual sobreeix pel costat esquerre a un enreixat de ferro situat arran del terra per on desguassa.

Al capdamunt del frontal hi podem veure una llosa amb la data de la seva construcció gravada, 1993, i damunt el que sembla una tenda de campanya en relleu gravada, fent referència al càmping que hi ha al costat. A banda i banda del broc principal i collades al frontal hi ha dues jardineres de fusta amb flors ben cuidades que harmonitzen encara més l'espai.

 Creuem la plaça Sant Genís i continuem a la dreta pel carrer del Molí. Seixanta metres més endavant tombem a l’esquerra cap a les piscines i quan som a l’entrada de les piscines seguim per un camí que veiem davant nostre, és el GR-36 que marxa cap a Les Cases d’Amunt.

Ara ja no hem de deixar les marques del GR-36 fins que arribem a l’Estany de Puigcerdà.

17,8 Qm. Cases d’Amunt. (1.400 m)

 20,0 Qm. Nahuja (1.350 m)

 21,9 Qm. Oceja ( 1.328 m)

 25,5Qm. Bourg Madame (1214 m)

 28,0Qm. Estany de Puigcerdà (1202 m) El subministrament d'aigua de l'estany prové del riu Querol que és portada fins a Puigcerdà mitjançant una séquia artificial.

 Passat el llac el GR-36 marxa cap a Guils de Cerdanya. Nosaltres l’obviem i per baixar a l’estació de Puigcerdà tombem a l’esquerra per la ronda dels Torreons. Sis-cents metres més endavant, ja haurem arribat a l’estació.

 28,6Qm. Estació de Puigcerdà. Final de la sortida d’avui.

 Per fer aquesta entrada, he extret informació de la web Senderisme en tren

 Properament parlarem de swing.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


dilluns, 12 de juliol de 2021

DE VALLROMANES A LA TORRASSA

 

                                     La Torrassa del Moro

Avui us presento un itinerari entre Vallromanes i Cardedeu on sense cap mena de dubte l’element més destacat d’aquesta ruta és la Torrassa del Moro en el límit de terme entre Dosrius i Llinars.

La Torrassa és un clar exemple de torre de guaita maresmenca, les quals es van construir amb una doble finalitat, d’una banda, feien funcions de talaia de vigilància i de l’altre, constituien elements defensius que generalment formaven part d’un sistema fortificat o estratègic de defensa, intercomunicat a través de senyals de fum o foc.

El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada. En aquest sentit, cal tenir present que als segles XVI i XVII quan aquestes estructures estaven en ple ús, els atacs de la piratería barbaresca i el corsarisme eren tan freqüents com la presència mai desitjada dels bandolers i asaltadors de camins.

És precisament d’aquesta época d’on prové la dita “Moros a la costa”, utilitzada per donar la veu d’alarma davant del perill.

L’excursió d’avui té una llargada de 23 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres, per tant és una molt bona sortida com entrenament si ens passa pel cap fer alguna travessa tipus el Camí de Sant Jaume.

De dilluns a dissabte té bona connexió de transport públic per tornar des de Cardedeu a Vallromanes.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000QmSortim de la Plaça de l’Esglèsia i continuem a l’esquerra tot pujant per la riera de Vallromanes.

1,000Qm. 1,000QmContinuem a l’esquerra per un vial asfaltat.

0,060Qm. 1,060Qm. Seguim pel Torrent dels Mussols.

0,150Qm. 1,210QmAvinguda Vilassar. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,220Qm. 1.430QmPista de terra. Continuem endavant.

0,530Qm. 1,960Qm. Coll de Forns. Seguim per la pista que ens queda més a l’esquerra en sentit descendent.

0,460Qm. 2,420Qm. Pista de Can Maimó a la Creu d’en Boquet. Nosaltres continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,600Qm. 3,020Qm. Deixem a l’esquerra l’entrada a Can Miqueló Nou. Nosaltres seguim recte per la pista.

0,150Qm. 3,170Qm. Tombem a l’esquerra i continuem en sentit ascendent per una pista que a l’inici és de graveta.

1,135Qm. 4,305Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, direcció Vilassar de Dalt.

0,500Qm. 4,805Qm. A la dreta deixem l’entrada de la hípica Cal Senyor.

0,050Qm. 4,855Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en diagonal i en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 5,080Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,400Qm. 5,480Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,830Qm. 6,260Qm. Coll de Porc. Cruïlla de Camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,160Qm. 6,420Qm.  Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

Continuem recte per la pista.

0,400Qm. 6,820Qm. Obviem un camí que puja a l’esquerra nosaltres continuem recte per la pista.

0,500Qm. 7,320Qm. Plana del Fum. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

1,910Qm. 9,230Qm. Sant Bartomeu de Cabanyes. Està documentada des de 1191, Ermita románica rural de nau única, absís semicircular, campanar d’espadanya i porta adovellada. Adossada a l’ermita hi ha una casa pels ermitans. S’obre al públic el dia de Sant Bartomeu (24 d’agost).

Està situada en un lloc estratègic del camí que comunica el Maresme amb el Vallès. Les restes arqueològiques semblen indicar la presència en aquest lloc d'un antic establiment format per diversos habitatges, la cronologia del qual s'emmarcaria dins el període ibèric. En un pla al sud de l'església s'han trobat materials ceràmics ibèrics i alguna estructura murària susceptible de ser ibèrica. L'ermita romànica podria estar edificada o fundada sobre edificacions anteriors més antigues que es podrien remuntar fins i tot a l'època prehistórica.

Seguim recte per la pista.

0,125Qm. 9,355Qm. Creuem la carretera BV-5106 que va de La Roca a Òrrius. Continuem recte seguint les marques del GR-92.

0,500Qm. 9,855Qm. Obviem el meridià verd que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte pel GR-92.

1,500Qm. 11,355Qm. El GR-92 desemboca en una pista i uns metres més endavant novament marxa a l’esquerra.

0,660Qm. 12,015Qm. Tornem a desembocar en una altra pista. Continuem a l’esquerra per la pista.

0,500Qm. 12,515Qm. Continuem a la dreta per un corriol.

0,530Qm. 13,045Qm. Coll de Parpers. Creuem la carretera C1415c que va de La Roca a Mataró i seguim les marques del GR-92 que ara marxen per un vial asfaltat.

0,850Qm. 13,895Qm. Ens arriba per l’esquerra el GR-97.1 que obviem nosaltres continuem recte. Ara estem anant pel Camí dels Contrabandistes.

1,000Qm. 14,895Qm. Entrem a l’urbanització Sant Carles.

0,300Qm. 15,195Qm. Obviem un carrer que ens arriba per la dreta i nosaltres continuem recte, avall per l’Avinguda del Maresme.

0,800Qm. 15,995Qm. Carretera de Santa Agnès de Malanyanes al Coll. Continuem recte per la carretera i cinquanta metres més enllà tombem a la dreta per un camí. (En aquest tram de GR hi ha una manca de senyals).

0,700Qm. 16,695Qm. Creuem la carretera BV5103 que va de Cardedeu a Dosrius i per un vial asfaltat seguim les indicacions cap a la Torrassa.

1,300Qm. 17,995Qm. Deixem la pista i continuem a l’esquerra per un corriol que puja sobtadament. Uns metres més endavant obviem un camí que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim pel camí més ample, amunt.

0,100Qm. 18,095Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,120Qm. 18,215Qm. Torrassa del Moro. La Torrassa del Moro és una torre de guaita situada dalt del turó de can Bordoi, a 430 metres d’alçada. La torre, de base circular, mesura 9’30 metres de diàmetre i 8’30 m d’alçada. La base de la torre és de grans carreus ben treballats de granit d’època romana, mentre que la part superior és de pedres i carreus més petits d’època medieval, probablement a causa d’una reconstrucció posterior.

 

Les torres de guaita protegien llocs de pas i servien per avisar de possibles ràtzies de pirates o exèrcits enemics. Diu la tradició local que els guaites de la Torrassa avisaven els llinasencs amb una gran torxa encesa a dalt de la torre quan veien arribar els homes del “Senyor dels Moros”, qui venia per cobrar-los els impostos. En veure el senyal, els vilatans i pagesos corrien a amagar a lloc segur els caps de bestiar pels quals pagaven impostos.

 

Des de dalt de la torre s’aprecien unes vistes privilegiades a les comarques del Vallès i del Maresme, així com de l’antiga Via Augusta romana i del massissos del Montseny i del Montnegre. Enguany aquest monument ha estat restaurat amb gran encert i es permeten visites puntuals a l’interior. Entrar-hi i gaudir del mirador és altament recomanable.

Ara per baixar cap a Cardedeu tornem al camí pel qual hem arribat a la Torrassa.

0,100Qm. 18,315Qm. Tombem per un camí que trobem a la dreta.

0,210Qm. 18,525Qm. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,330Qm. 18,855Qm. Continuem per un corriol que davalla a la dreta, seguint sempre la traçada principal.

0,670Qm. 19,525Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta planejant.

0,125Qm. 19,650Qm. Corriol que ens creua. Seguim avall en sentit descendent.

0,125Qm. 19,775Qm. Desemboquem en una pista. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,070Qm. 19,845Qm. Continuo per un camí que trobo a l’esquerra que marxa en sentit descendent.

0,500Qm. 20,345Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,075Qm. 20,420Qm. Seguim per un camí que trobem a la dreta en sentit descendent.

0,225Qm. 20,645Qm. Creuem les vies de l’AVE per un pas soterrani.

0,080Qm. 20,725Qm. Pista ampla. Continuem a l’esquerra.

0,070Qm. 20,795Qm. Tombem a la dreta per una pista.

0,150Qm. 20,945Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra. Creuem el riu Mogent  i seguim recte.

0,250Qm. 21,195Qm. Creuem l’AP7 per un pas superior i a seguim per un camí de terra paral.lel a l’autopista.

0,350Qm. 21,545Qm. Desemboquem a la carretera de Dosrius. Continuem a la dreta cap al centre de Cardedeu.

1,275Qm. 22,820Qm. Cantonada Carretera Dosrius amb Avinguda del Rei en Jaume. Tombem a l’esquerra.

0,250Qm. 23,070Qm. Estació de tren de Cardedeu. Final de la sortida d’avui.

 Us adjunto l'enllaç d'un opuscle de les Torres de guaita del Maresme que fa anys va publicar el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.