DEL LLOBREGAT AL CARDENER. DE SANT VICENÇ DE CASTELLET A MANRESA

 

En el nostre camí de Barcelona cap al Pallars anem trobant i creuant rius i rieres, així a Les Fonts de Terrassa ja vam creuar la riera de Rubí, a Olesa vam trobar-nos amb el Llobregat que l’hem retrobat a Sant Vicenç de Castellet i avui hem caminat al costat de la riera de Guardiola, hem travessat la riera de Rajadell i a Manresa hem creuat el riu Cardener pel Pont Vell.

L’itinerari d’avui té una llargada de 14,65 quilòmetres i un desnivell positiu de 430 metres. Malgrat que és una excursió que podem fer qualsevol dia de l’any, abstenir-nos de fer-la en dies de pluja, doncs cal creuar la riera de Rajadell a gual i si la riera baixa amb força no la podrem creuar. En aquest sentit, si ha plogut dies abans de fer la sortida, hem de comptar que ens tocarà descalçar-nos per travessar-la.

Finalment, la connexió entre Manresa (final) i Sant Vicenç de Castellet (inici) és molt fàcil amb els Ferrocarrils Catalans.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de FGC de Sant Vicenç de Castellet i tombem a la dreta pel carrer Cardener.

0,200Qm. 0,200Qm. Continuem a la dreta i passem per un pas soterrani.

0,200Qm. 0,400Qm. Creuem el pont sobre el riu Llobregat.

0,150Qm. 0,550Qm. Rotonda. Creuem la C-55 per sota i continuem a la dreta per la Carretera Vella.

0,400Qm. 0,950Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Castellgalí.

0,200Qm. 1,150Qm. Enllacem amb el carrer de Maria Aurèlia Capmany.

0,300Qm. 1,450Qm. Tombem a la dreta per una pista de terra.

0,975Qm. 2,425Qm. Seguim per un camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 2,525Qm. Lleugerament a la dreta creuem un camp per un camí desdibuixat.

0,080Qm. 2,605Qm. El camí s’endinsa en una zona boscosa i de seguida comencem a pujar tendint anar sempre a l’esquerra.

0,250Qm. 2,855Qm. Creuem una carretera (Avinguda Montserrat) i continuem recte per la part interior de la bionda.

0,050Qm. 2,905Qm. Continuem a l’esquerra per un vial cimentat.

0,200Qm. 3,105Qm. Desemboquem al carrer Sant Antoni i continuem a la dreta.

0,125Qm. 3,230Qm. Esglèsia de Sant Miquel. Espai de culte cristià construït a partir d'una estructura medieval que ha sofert successives remodelacions fins arribar a la seva actual aparença. La reforma de més envergadura correspon al segle XVII i en dóna un testimoni inconfusible el seu campanar quadrangular, força repetit en esglésies de l'època a la comarca.

Posteriorment s'engrandeix i es millora amb un estil neogòtic (1897), del qual l'entrada principal és bona mostra.

Dins hi trobem un Sant Crist afussellat durant la Guerra Cívil.

A tocar de l’esglèsia, tenim la plaça Catalunya i el Museu Etnològic que si està obert no està de més entrar-hi i fer un tomb per les seves estances.

Ara seguim avall a la dreta pel carrer de Manresa.

0,200Qm. 3,430Qm. Deixem l’asfalt i seguim pel Camí Ral de Manresa que coincideix amb el Camí Ignasià.

0,500Qm. 3,930Qm. Pas paral.lel a la C-55 protegits per la bionda. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 3,990Qm. Ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,330Qm. 4,320Qm. Pista que ens creua. Seguim avall a la dreta.

0,300Qm. 4,620Qm. Pas paral.lel a la C-55 protegits per la bionda. Continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 4,820Qm. Seguim per una pista que trobem a l’esquerra.

1,100Qm. 5,920Qm. Deixem a l’esquerra la riera de Guardiola. Nosaltres continuem recte.

0,600Qm. 6,520Qm. Cornet. Seguim a la dreta en sentit ascendent.

1,000Qm. 7,520Qm. Carena de Montlleó. Seguim a l’esquerra cap a Manresa. En aquest tram podem veure alguna vedruna feta de pedra seca per afavorir la recuperació de la població de conills.

1,600Qm. 9,120Qm. Oller del Mas. Continuem a la dreta per un camí cimentat.

0,150Qm. 9,270Qm. Seguim a l’esquerra cap a Manresa i el Pont Vell.

0,500Qm. 9,770Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i continuem recte sentit descendent.

0,125Qm. 9,895Qm. Continuem a l’esquerra.

0,500Qm. 10,395Qm. Riera de Rajadell. Si els dies anteriors a l’excursió plou, potser hem de descalçar-nos i creuar la riera a gual. Creuem la riera i continuem a la dreta i trenta metres més endavant continuem a l’esquerra per un camí herbat.

0,200Qm. 10,595Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,300Qm. 10.895Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Manresa i el Pont Vell.

0,900Qm. 11,795Qm. Continuem per un corriol.

0,300Qm. 12,095Qm. Creuem un vial asfaltat i seguim recte.

0,400Qm. 12,495Qm. Torre de Santa Caterina. La torre de Santa Caterina és una antiga fortificació que corona el turó homònim, dins del terme de Manresa. De basament cilíndric, és va edificar l’any 1836, durant la primera de les Guerres Carlines del segle XIX. Va coincidir en el temps amb l’ampliació del castell del Puigterrà que, malauradament ha desaparegut. La situació geográfica de la torre, amb la vall del Cardener i Manresa als peus fa que tinguem una de les millors panoràmiques de la ciutat.

Seguim pel camí que hi ha darrera la torre i que ens baixa cap al Pont Vell.

0,700Qm. 13,195Qm. Pont Vell de Manresa. Es considera el pont més antic de Catalunya. És un pont de vuit arcs de mig punt que travessa el riu Cardener a l’entrada sud-oest de Manresa. Els fonaments dels arcs centrals daten del segle XII, per bé que tradicionalment es considerava que el seu origen es podria remuntar a finals de l’època romana. El pont prengué la seva forma actual entre els segles XIII i XIV, quan hauria sigut reformat durant l’època de creixement econòmic i de població que experimentà la ciutat.

Destruït en bona part durant la retirada republicana de gener de l’any 1939, es va reconstruir entre els anys 1960 i 1962, guardant el perfil i les formes anteriors.

Ara seguim les indicacions per arribar a la seu de Manresa.

0,500Qm. 13,695Qm. La Seu de Manresa. És considerada un dels principals edificis del gotic català. El seu emplaçament elevat va acollir successivament un poblat iber, una fortalesa romana i un temple romànic. La construcció de l’actual edifici s’inicia el 1322 sota la direcció del mateix arquitecte de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut, i es culmina a finals del segle XV amb el gòtic com a estil imperant. Tot i així, posteriors intervencions fan que hi trobem també elements renaixentistes, barrocs o fins i tot neogòtics, com la façana del baptisteri.
 
Els elements més destacats de la Seu són la impressionant rosassa de la façana de ponent, la campana i la cripta amb un gran tabernacle de marbre i vuit medallons barrocs. Lateralment sobresurten dues torres: la de la capella del Santíssim i la del baptisteri, de planta octogonal.

Seguim per la Baixada de la Seu i a pocs metres a la cantonada del carrer de Santa Llúcia amb la Baixada del Pòpul trobem el carrer del Balç.

Carrer del Balç. El carrer del Balç, que formava part del nucli de la ciutat medieval sorgit a l'entorn del mercat, a la plaça Major, és un magnífic exemple de l'urbanisme medieval.

De traçat estret i sinuós, el carrer s'adapta al perfil d'una balcera, amb diferents nivells esglaonats, i discorre sota els porxos que s'aixequen entre casa i casa per aprofitar l'espai escàs que hi havia a l'interior de la ciutat murallada.

El centre d'interpretació, emplaçat a les dependències d'un antic casal, ofereix un muntatge multimèdia que destaca un conjunt patrimonial únic i permet descobrir com era la Manresa del segle XIV: el món dels gremis, les oligarquies i les famílies nobles de la ciutat; com era la vida quotidiana en un carrer medieval, i els factors que van fer possible la construcció de la Sèquia.

Sortim al carrer Sobrerroca i aquí trobem el Pou de la Gallina. A la façana d'una capella de petites dimensions on es venera Sant Ignasi hi ha el tradicional pou de la gallina. La capella ocupa els baixos d'un edifici en xamfrà i entre mitgeres. El pou actual és una imitació d'un pou anterior existent en el mateix lloc que, segons una llegenda dels voltants de 1602, va ser objecte d'un miracle de Sant Ignasi fent ressuscitar una gallina que s'hi havia ofegat.

Ara continuem avall per carrer Sobrerroca.

0,100Qm. 13,995Qm. Seguim a la dreta per la Baixada dels Drets.

0,100Qm. 14,095Qm. Plaça de Sant Ignasi. La creuem i seguim recte pel carrer de Viladordis. Més endavant deixem a l’esquerra les Piscines Municipals Manel Estiarte.

0,550Qm. 14,645Qm. Estació de FGC Manresa-Viladordis. Punt final de l’excursió d’avui.

Properament, tornarem a pujar al Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet, però aquesta vegada com a punt intermig entre Montcada i Mollet del Vallès.

 

 

 

 

CAMINANT PEL VARAL DE BADALONA

 

                                     El Puigcastellar

La proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i l’estació de tren de Montgat.

Quan redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun element que aporti novetat, coneixement, curiositat…

Durant molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol “Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

El tram central de l’itinerari d’avui creua Badalona des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem pel seu varal.

Per arribar al punt d’inici de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1 del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.  Sortim de la plaça de la Vila pel carrer Sant Carles.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant Jeroni.

0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al carrer Balears que ens creua i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,520Qm. Creuem l’avinguda Pallaresa i seguim recte pel carrer Balears.

0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la dreta pel carrer Aragó.

0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Ramon Berenguer IV.

0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a l’inici del Torrent de les Bruixes. Continuem recte.

0,100Qm. 1,670Qm. Font de Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar) amb el nom de la font gravat.

Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.

0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra.  De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos.

Probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.

L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera.  D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR.

0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92 que marxa cap a Montcada i nosaltres entrem al recinte del Puig Castellar i seguim pujant.

 0,475Qm. 3,690Qm. Puigcastellar (303 metres). Es troben les restes del poblat iber d’una tribu laietana, fundat al voltant del segle VI aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.

Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.

0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de Sant Climent. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.

Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.

Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.

0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi ha una manca de marques del GR-92.

0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.

Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats.

 

Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.

0,025Qm. 5,930Qm.  Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:   

 

Ara continuem  seguint les marques del GR-92 cap al nord.

 

1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.

0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb l’avinguda Martí i Pujol i continuem avall.

1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a l’esquerra pel passatge del Pas de la Guineu.

0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la dreta pel carrer de la Quintana Alta.

0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lladó.

 

0,120Qm. 9,520Qm. Casa dels Dofins. La Casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les recreacions audiovisuals i de mobiliari.

Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.

0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta l’esglèsia de Santa Maria. Seguim avall pel carrer del Temple.

0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres més enllà arribem al Museu de Badalona.

0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis. 

Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el carrer Sant Francesc d’Assís.

0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.

0,125Qm. 10,330Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el passeig Marítim i seguim per un descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al davant.

0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren de Mongat. Final de l’excursió d’avui.

Properament, anirem de Pineda a Tordera.

 

DE MOLLET A MONTMELÓ. DE LA PELLERIA A CAN CUCURNY

 

                                                    
                                          

Anant cap a la Torre del Telègraf amb el Vallès al darrere

Avui us presento una ruta de 7,7 quilòmetres i uns 250 metres de desnivell positiu entre Mollet i Montmeló, passant per Martorelles i el terme municipal de Montornès del Vallès. Gaudirem d’unes espléndides vistes del Vallès des de la Torre del Telègraf després d’haver suat i esbufegat una mica pujant al Turó de les Licorelles.

El recorregut d’avui passa a tocar per tres de les indústries més importants que durant el segle XX hi havia al Baix Vallès i que avui dia ja han desaparegut.

La Pelleria a Mollet, Derbi a Martorelles i Can Cucurny a Montmeló eren motors econòmics de la zona i empreses molt reconegudes en el sector del tractament de les pells, les motocicletes i del gres i la cerámica. Aquestes empreses van crèixer tant a mitjans del segle XX que va fer que molta gent que fins aleshores treballava al camp anés cap a la fàbrica i també es va incorporar molta mà d’obra que en aquells anys de migracions venien d’altres punts de l’Estat Espanyol.

Per tant, m’atreveixo a dir que si tens més de cinquanta anys i has nascut en aquest racó del Vallès, si no hi has treballat,  segur que coneixes a gent que ho va fer.

L’excursió d’avui és molt senzilla i només ens caldrà portar aigua i uns quants ganyips, doncs en menys de tres hores haurem fet l’itinerari.

A més a més, la connexió entre l’inici i el final del recorregut és molt fàcil mitjançant Rodalies entre Montmeló i Mollet.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’Estació de Mollet Sant Fost pel pas soterrani que trobem a l’aparcament de l’estació i continuem pel carrer Indústria i posteriorment enllacem amb el pont de vianants que passa per sobre l’autopista.

0,500Qm. 0,500Qm. Sortim del pont i seguim recte per entrar a Martorelles pel carrer de Barcelona (Carretera B-500).

0,500Qm. 1,000Qm. Cruïlla de Can Calet. (Carreteres B-500 i BV-5001). Ara continuem lleugerament a l’esquerra per l’avinguda Piera.

0,250Qm. 1,250Qm. Trobem a l’esquerra la Masia de Can Carrencà. El conjunt consta de la masia, el celler, la capella i el molí de vent. La masia és un edifici d'una amplada considerable, que consta de planta baixa, pis i golfes. La part més antiga és del segle XVII, probablement de 1667, data en què es devia reformar tot l'edifici i que podem veure inscrita a la llinda del balcó lateral. El portal és adovellat, de mig punt. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions modernes. Al costat de la porta destaquen els bancs, decorats amb rajoles d'oficis, de factura moderna.

Darrerament s’hi ha fet una gran reforma i actualment és la seu d’entitats del poble, de certes dependències municipals i també hi ha espais polivalents on s’hi poden fer un gran ventall d’activitats.

Sortim de Can Carrencà, creuem el carrer i seguim amunt per la vorera dreta de l’avinguda Piera.

1,000Qm. 2,250Qm. A la dreta trobem l’accés a la font de Can Camp, baixem unes escales i una cinquantena de metres més enllà ja som a la font.

0,050Qm. 2,300Qm. Font de Can Camp. Un muret de ciment fa de frontal de la font que aboca el raig per un galet de ferro a un petit toll i mitjançant un canal subterrani va a parar a una bassa que servia per regar els horts de Can Camp. La vegetació de l’entorn consta de pollancres, lledoners, alzines i robínies.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

Ara desfem aquests darrers 50 metres, tornem a pujar les escales, creuem la carretera BV 5006 (Martorelles –Santa María de Martorelles)  i continuem pel carrer Joan XXIII.

0,125Qm. 2,475Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Can Molist.

0,300Qm. 2,775Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de Joan Puig.

0,100Qm. 2,875Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de Pompeu Fabra.

0,250Qm. 3,125Qm. Després de passar l’escola Simeó Rabassa seguim per un corriol que s’enfila a la dreta.

0,080Qm. 3,205Qm. Ara continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,600Qm. 3,805Qm. Turó de Les Licorelles (252 metres). Tombem a l’esquerra per un pista descendent.

0,800Qm. 4,605Qm. Vinyes Velles. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent cap a la Torre del Telègraf.

0,500Qm. 5,105Qm. Continuem a l’esquerra per l’accés a la Torre del Telègraf.

0,200Qm. 5,305Qm. Torre del Telègraf.  Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l'’aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres d’alçada, de 5,5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.

Ara desfem aquests darrers 200 metres i continuem avall.

1,200Qm. 6,505Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Adriano.

0,300Qm. 6,805Qm. Creuem la carretera BV-5001 (Santa Coloma – La Roca) i anem a buscar el pont sobre l’aiguabarreig del Mogent i el Congost que formen el Besòs i que el travessem i posteriorment continuem per l’avinguda Pompeu Fabra.

0,600Qm.7,405Qm. Plaça de la Vila. Pou de l’Hostal. En aquest puntl existia un pou que l'any 1923 aprofitant les obres del nou consistori, escoles i plaça es decideix adaptar-lo, mitjançant una bomba, a font pública. Es tracta de la font que actualment es troba davant de l'Hostal Serra, anomenada popularment com “la bomba” pel sistema emprat per treure'n l'aigua. Aquesta font, cap els anys setanta del segle XX es remodelarà donant-li l'aspecte actual (El lloc on hi havia el pou encara es pot veure sobre la vorera, a tocar de la bomba, on actualment hi ha una tapa metàl·lica)

Avui dia, la font està feta de pedra, l'aigua és de xarxa i raja quan apretem el pulsador. A banda esquerra, sota la roda de la bomba hi ha un petit banc on seure. L'aigua desguassa en una pica quadrangular cap al clavegueram. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,200Qm. 7,605Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lluís Companys.

0,100Qm. 7,705Qm. Trobem a la dreta l’estació de rodalies de Montmeló. Punt final de l’excursió d’avui.

La descripció de la Font de Can Camp l’he extret del llibre Fonts Martorellenques de l’Adolf Candela, l’Antoni Sánchez i en Quíxol Soriano i editat l’any 2011.

Properament anirem del Puigcastellar fins arran de mar.