DEL GARRAF BLANC AL GARRAF VERMELL

 

                                      L'Arc de Bruguers                                                                                  

La geologia del Parc del Garraf és un dels seus trets més distintius. Hi trobem diversos materials de diferents èpoques geològiques que es poden agrupar pel seu color.  En aquest sentit, avui començarem a caminar en el Garraf Blanc, format per una cobertura jurassico-cretàcica amb dolomies i calcàries i que esdevé el típic paisatge càrstic del Garraf i acabarem en el Garraf Vermell amb conglomerats vermells i gresos del Triàsic molt característic de l’entorn de Bruguers.

L’excursió d’avui té una distància de 15,6 quilòmetres i un desnivell positiu de 842 metres. Cal evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l’any i portar força aigua, doncs l’únic lloc on podrem carregar si està obert és a la Pleta. Avui el marcatge és molt bo a partir del punt quilòmetric 0,950Qm fins l’arribada amb marques blanques i vermelles del GR-92.

Per arribar al punt de sortida i arribada és fàcil amb els trens de la línea R2 Sud. A l’anada baixarem a Garraf i a la tornada agafarem el tren a Gavà. Des de Bruguers fins a Gavà anirem amb el bus de l’empresa Hife. Tanmateix, abans de fer l’excursió cal mirar els horaris del bus per evitar de quedar-nos penjats a Bruguers.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació del Garraf, si cal creuem les vies per posar-nos a la banda mar i ho fem per un pas soterrani que hi ha al costat de l’edifici de l’estació.

0,100Qm. 0,100Qm. Baixem per unes escales i continuem a l’esquerra.

0,300Qm. 0,400Qm. Passem per un pas inferior, per sobre dels nostres caps hi passa la via del tren. Continuem recte per l’avinguda del Garraf.

0,250Qm. 0,650Qm. Anem direcció Sitges – Tarragona, tot passant una altra vegada per sota un pas inferior, deixant damunt nostre la carretera de les Costes del Garraf.

0,100Qm. 0,750Qm. Després de sortir d’aquest pas inferior el vial fa un gir molt pronunciat a la dreta i ara continuem recte direcció Barcelona.

0,200Qm. 0,950Qm.  A la bionda de la carretera ja trobem les primeres marques del GR-92. No hi ha cap tipus de perill, perquè el GR va per dins la bionda.

1,500Qm. 2,450Qm. Seguim el GR-92 que marxa a l’esquerra, però en aquest punt si seguíssim recte aquest camí ens portaria a Port Ginesta.

3,130Qm. 5,480Qm. La Pleta. Antiga masia condicionada com a centre d’informació del Parc. La masia de la Pleta és una obra atribuïda a l'arquitecte modernista Francesc Berenguer i Mestres aixecada l'any 1894 i destinada inicialment a activitats ramaderes. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona per rehabilitar-la i destinar-la a equipament del Parc. Seguim el GR-92.

3,628Qm. 9,108Qm. La Morella. (594 metres). Cim essencial del Garraf. Des d’aquí tenim unes molt bones vistes tant del vessant litoral com del vessant interior. En aquest sentit tenim un plafó orientatiu que ens ajudarà a situar-nos.

Som en una de les zones càrstiques més importants de Catalunya. La seva aparença, en contraposició amb serralades properes de l'altra banda del Llobregat, no té res a veure amb el clima sinó amb les característiques edàfiques i geològiques. Per les mateixes raons trobarem exemplars, tant de flora com de fauna, singulars. Del margalló fins a la població de ratpenats que viuen en les més de 400 cavitats trobades en el massís del Garraf. Seguim les marques de GR.

5,479Qm. 14,587Qm. Si deixèssim el GR-92 i ens enfiléssim a l’esquerra arribaríem al Castell d’Eramprunyà

De l'antic castell d'Eramprunyà, seu de la baronia dels territoris de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, resten dempeus alguns panys de paret i altres en ruïna que permeten identificar-hi algunes de les seves velles estances i també la seva distribució. 

Consta de dos recintes, el sobirà i el jussà, separats per un vall i comunicats per una passarel·la de fusta que substitueix un antic pontarró de pedra que existia a inicis del segle XX. El primer recinte està protegit per llenços de muralla i havia estat dedicat a residència dels seus estadants. Les restes de dependències que hi ha presenten la distribució convencional que es dóna en altres castells, al voltant d'un pati. S'hi conserven parts d'una gran estança amb arcades de mig punt, d'una altra sala, de dues cambres i d'una cisterna. El recinte jussà, situat a ponent del primer, allotja la capella castral romànica, dedicada a Sant Miquel, amb el seu cementiri, format per una sèrie de sepultures antropomorfes, i una cisterna.

La fortalesa, documentada l'any 957, va ser bastida per vigilar les terres del Llobregat, la frontera sud de la Marca Hispànica entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que, durant l'edat mitjana, van encarregar-ne la cura a Mir Geribert, l'anomenat "príncep d'Olèrdola", als seus descendents i després a les famílies Santmartí i Santa Oliva. El 1323 el rei Jaume II va vendre el castell al seu tresorer, Pere March, membre d'un llinatge que dominaria Eramprunyà fins al 1590. Una inscripció gravada a la roca davant mateix del portal de la capella recorda que "en l'any de l'encarnació de Nostre Senyor 1375 fou començada l'obra del mur d'aquest castell per Jaume March".
El 1469, durant la guerra civil catalana contra el rei Joan II, el castell va patir les conseqüències d'un atac militar del qual no s'acabaria recuperant del tot mai més. Després, la baronia va establir-se pro indivís, entre les nissagues nobiliàries dels Erill, Sentmenat, Copons i Sarriera, les quals la van vendre al banquer, negociant i industrial barceloní Manuel Girona el 1897. Sembla que Girona, en un principi, estava disposat a restaurar el castell d'Eramprunyà, i va fer aixecar un plànol al mestre d'obres Ramon Soriano Tomba, però finalment es va decantar per restaurar el de Castelldefels, encarregant-ne les obres al mateix Soriano.

El 2007 passaria a mans de l'Ajuntament de Gavà per adquisició a la família Girona. Des de llavors, el Consistori ha treballat per la seva recuperació per tal de reivindicar aquest patrimoni per a tota la ciutat, i també per a la comarca i per a Catalunya.
Actualment el castell d'Eramprunyà és objecte de treballs de consolidació i d'estudi fruit d'un acord entre l'Ajuntament de Gavà i la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).

Arran d'aquest fet, s'ha regulat l'accés a través d'un servei de visites amb guies del Museu de Gavà i guies voluntaris de la Unió Muntanyenca Eramprunyà. Seguim pel GR-92 cap a Bruguers. Uns metres abans d’arribar a l’ermita, trobem a la dreta l’Arc de Bruguers. Una roca de gres esculpida pel vent.

1,000Qm. 15,587Qm. Ermita de Bruguers. Final de l’excursió d’avui.  L’ermita de Bruguers que avui coneixem és una reforma del segle XVI, però la seva història es remunta al segle XIII, quan aquest lloc era anomenat el Sitjar.

L’actual ermita de Bruguers es va fundar el segle XIII i es va dedicar al culte de santa Maria Magdalena. Aquest es va abandonar el 1327, quan el senyor del castell, Pere March, va obtenir el permís del bisbat per traslladar la imatge a una capella edificada al lloc de la Roca, entre Gavà i Castelldefels, avui desapareguda.

Una mica més amunt de la muntanya, des de finals del segle XII, es venerava una mare de déu trobada, segons explica la llegenda, per un pastor en una cova: la Mare de Déu de Bruguers. Els March promogueren aquest culte i van fer obres a l’edifici. A finals del segle XIV, Jaume March II va encarregar la talla de la Mare de Déu. Acabada la guerra civil catalana de 1462-1472, el castell d’Eramprunyà va quedar destruït i l’ermita de Bruguers enderrocada.

Va ser aleshores, l’any 1500, quan els jurats de Gavà i Castelldefels, representants del govern municipal, van decidir que era millor reconstruir la vella ermita del Sitjar i traslladar-hi la imatge de la Mare de Déu de Bruguers. Van ser ells qui van pagar l’ampliació de l’entrada i el cor, així com la portalada. El dia 15 de juny de l’any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers es va traslladar a l’ermita de baix.  El 1540 es va construir la casa dels ermitans, adossada a l’església.

L’ermita va ser aixecada amb la pedra sorrenca vermella del lloc. És d’una sola nau de volta de canó, teulada a doble vessant i té quatre capelles laterals. L’absis semicircular, amb decoració llombarda, és d’estil romànic. La façana, el cor i el púlpit o trona, d’estil gòtic, corresponen a la reforma del segle XVI.

La façana és pràcticament quadrada i està coronada per un campanar d’un sol buit. S’hi pot veure l’escut dels March, igual que en la clau de volta del cor.

Properament, caminarem pel Camí de la Sal.

 

 

 

 

 

 

 

DE BARCELONA TÉRMINO AL SEVILLANO. DE L' ESTACIÓ DE FRANÇA A SANTA COLOMA DE GRAMENET.

 

El Sevillano

La ruta que farem avui té una distància de 8,9 quilòmetres i pràcticament no té desnivell. Sortirem del barri de La Ribera i abans d’entrar a Sant Adrià del Besòs passarem pels barris del Fort Pienc, el Clot, Sant Martí de Provenzals i la Verneda.

L’inici de l’excursió és l’Estació de França on molta gent va arribar a Catalunya a la dècada dels 60 amb el Sevillano que ara el trobem al Museu d’Història de la Immigració i que pujar-hi per veure als seus viatgers, les seves històries, les seves circumstàncies val molt la pena.

Sens dubte l’eix d’aquest itinerari són els moviments migratoris, doncs al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma ens explicaran com van arribar i com vivien els laietans que habitàven el Puigcastellar fa 2500 anys.

En aquest sentit, l’excursió d’avui connecta a la Plaça de la Vila de Santa Coloma amb l’itinerari “Caminant pel Varal de Badalona” publicat en aquest blog el desembre de 2025.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de França i tombem a la dreta per l’avinguda Marquès de l’Argentera.

0,100Qm. 0,100Qm. Entrem en el parc de la Ciutadella. El parc està situat als terrenys on Felip V va fer construir una gran ciutadella militar per controlar la ciutat l’any 1715, després que aquesta es rendís l’11 de setembre de 1714. Per construir-la es van enderrocar les muralles de l’extrem nord-est de la ciutat i 1262 cases del barri de la Ribera.

La recuperació d’aquests terrenys va permetre crear un gran espai verd molt necessari en una Barcelona cada cop més massificada pel desenvolupament industrial. Calien llocs “on poden respirar”, com molt bé definia Josep Fontserè en el lema del projecte: “Els jardins són a la ciutat el mateix que els pulmons al cos humà”.

El traçat original determinat per Fontserè l’any 1872 es va modificar per incloure l’Exposició Universal de 1888, i més tard per instalar-hi el Zoo de Barcelona.

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures. Hi ha obres de Frederic Marès, Josep Llimona, Josep Clarà, Pau Gargallo…

Per la seva popularitat cal fer esment de dues escultures, La dama del paraigües de Joan Roig Soler, que durant molts anys va ser un dels símbols de Barcelona i que corona una font ornamental que va dissenyar Josep Fontseré, i un mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal.lar al parc.

Ara anem cap al Parlament de Catalunya que tenim una mica a l’esquerra.

0.350Qm. 0,450Qm. Parlament de Catalunya. L’edifici del Palau del Parlament és l’antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona i, amb ell, subjectar tot Catalunya, un cop esfondrada l’11 de setembre de 1714 la llarga resistència oposada al setge de les tropes francoespanyoles.

Aquesta fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi, demostrà una gran utilitat per a reprimir el poble català. Entre el 1719 i el 1866 milers de presoners polítics conegueren els calabossos de la torre de Sant Joan, la Bastilla catalana, que era al costat mateix de l’actual llac del parc, en la qual es practicà la tortura fins a la mort; centenars d’aquests presoners foren executats a l’esplanada o als glacis de la Ciutadella.

L’edifici de l’arsenal conserva essencialment l’estructura i l’aspecte que li donà Próspero de Verboom. És un edifici de 5.532 metres quadrats, amb dues plantes i golfes. L’estructura interior és determinada per dues robustes naus disposades en creu, damunt el pavelló central de la qual emergeix la cúpula. Entre els braços de la creu hi ha quatre patis. Exteriorment, té el cos central i els extrems una mica avançats per un seguit d’arcades que formen un porxo a la planta baixa. Els materials de tot l’edifici són pedra de Montjuïc i rajola vermella.

El 1889 l’Ajuntament de Barcelona acordà de convertir l’antic arsenal de la Ciutadella en palau reial. Havent declinat la reina regent d’acceptar la cessió de l’edifici, l’any 1900 la Comissió Municipal de Governació proposà de destinar-lo a Museu Municipal d’Art. Aviat calgué ampliar l’edifici: s’hi afegiren dues ales laterals construïdes també amb pedra de Montjuïc i rajola vermella. Les façanes són decorades amb vint-i-quatre busts d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català.

El 14 d’octubre de 1932 l’Ajuntament de Barcelona cedí el palau perquè fos la seu del Parlament.

El 26 de gener de 1939, arran de l’entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, el Palau del Parlament esdevingué caserna. El 1945 hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, el Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Com a símbol de la sanció imposada a tot un poble, el Saló de Sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s’impedí que ningú hi entrés.

Sota la coordinació del conseller de Governació, Josep M. Bricall, es van fer noves obres de restauració i readaptació del Palau per a acollir, l’abril de 1980, la I legislatura del Parlament novament restablert.

Ara continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el mamut i arribem a una gran plaça i davant nostre s’ens presenta la Cascada Monumental.

Va ser dissenyada per Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius.

La cascada està ornamentada per molts elements escultòrics d’artistes catalans de finals del segle XIX, col.locats després de la seva inauguració. A banda i banda hi ha escales per accedir a una mena de templet des del qual es pot contemplar una vista privilegiada del parc.

Ara voregem aquest espai per la dreta i sortim del parc.

0,225Qm. 0,925Qm. Creuem el carrer i continuem a la dreta pel Passeig Pujades.

0,100Qm. 1,025Qm. Enllacem a l’esquerra amb l’avinguda Meridiana. En aquest tram deixem a l’esquerra l’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya i una mica més enllà el Mercats dels Encants.

L'origen del Mercat dels Encants , conegut popularment com Els Encants , es remunta als voltants de l'any 1300 . En aquell moment, a les portes de la muralla de Barcelona, ​​es va començar a desenvolupar una activitat comercial molt particular: la venda regular d’objectes usats.

L’activitat encantista s’ha caracteritzat pel seu espèrit lliure i nòmada. Des dels inicis s’ha desenvolupat en espais oberts, un tret distintiu que s’ha mantingut fins avui. Inicialment, els objectes es col.locaven directament sobre el terra per ser venuts, reflectint una informalitat i proximitat amb el públic que perdura en la seva essència.

La història del Mercat dels Encants és també la història de les seves reubicacions constants. Al llarg del temps, ha vagat per diferents punts de Barcelona, adaptant-se als canvis de la ciutat. Els seus primers emplaçaments van estar fora de la muralla, per després desplaçar-se a la Plaça Nova, a les Drassanes i a la Rambla de les Flors. Posteriorment, va trobar un lloc al voltant del Mercat de Sant Antoni i finalment es va establir de manera definitiva a la Plaça de les Glòries on continua atraient milers de visitants amb la seva inesgotable oferta de tresors i curiositats.

L'any 2013 s'estrena el nou edifici icònic on actualment s'ubica el mercat. El tret més característic d´aquest nou edifici és la coberta de miralls daurats situat a 25 metres d´alçada. L´edifici queda obert als quatre vents, de manera que podem gaudir de l´aire lliure.

1,000Qm. 2,025Qm. Arribem al Parc de les Glòries. Deixem el Museu del Disseny i la Torre Agbar a la dreta i nosaltres anem cap a la Farinera del Clot que tenim a l’altra banda del parc.

0,390Qm. 2,415Qm. Deixem a l’esquerra la Farinera del Clot i ara seguim pel carrer dels Escultors Claperòs.

0,700Qm. 3,115Qm. Tombem a la dreta pel carrer Aragó.

0,210Qm. 3,225Qm. El carrer Aragó es converteix en Rambla de Guipuscoa i continuem recte.

0,750Qm. 3,975Qm. Seguim a la dreta pel carrer Treball.

0,100Qm. 4,075Qm. Biblioteca Gabriel García Márquez. L’any 2023 durant el Congrès Mundial de Biblioteques va ser triada la millor biblioteca pública del món.

La Biblioteca Gabriel García Márquez ha estat seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món construïdes el 2022 per la bona valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis.

És un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats. L'interior el presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.

El centre està especialitzat en una gran oferta de literatura llatinoamericana i té una zona dedicada exclusivament a l'obra de García Márquez. Títols com 'El Coronel no tiene quien le escriba' o 'Cien años de soledad' es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.

Però García Márquez no és l'únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, veí del districte de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d'altres.

Ara desfem aquests darrers 100 metres, tornem a la Rambla Guipuscoa i continuem a la dreta.

1,200Qm. 5,375Qm. Entrem a Sant Adrià del Besòs. Continuem recte.

0,375Qm. 5,750Qm. Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. L’exposició Sevillano Barcelona Término val molt la pena, doncs passant pels compartiments d’un vagó de tren aquesta exposició ens apropa els aspectes més representatius de la immigració del segle XX a Catalunya a partir de les causes i també conseqüències al territori.

Tanmateix, a la resta del museu li caldria un rentat de cara, doncs inclús costa interpretar alguna i infografia i llegir alguns plafons informatius perquè estan borrosos, desgastats i cremats pel pas del temps i l’acció del sol.

Ara sortim del museu creuem aquesta avinguda i seguim a la dreta cap a Santa Coloma per l’avinguda Pi i Maragall tot creuant el Riu Besòs per un pas superior.

0,500Qm. 6,250Qm. Baixem unes escales a l’esquerra i seguim pel passeig de la Pollancreda.

0,350Qm. 6,600Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Sant Joan.

0,060Qm. 6,660Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer d’Andreu Vidal.

0,200Qm. 6,800Qm. Enllacem amb l’avinguda de la Generalitat.

1,100Qm. 7,900Qm. Can Peixauet. Rotonda. Continuem recte per l’avinguda Santa Coloma.

0,330Qm. 8,230Qm. Torre Balldovina. El 1987 s’inaugurava el Museu Torre Balldovina amb la missió de conservar, investigar i difondre el patrimoni cultural, monumental  i natural de Santa Coloma de Gramenet. Trobareu més informació a Museu Torre Balldovina

Ara creuem la plaça Pau Casals per anar a buscar el carrer Sant Carles que seguim a l’esquerra.

0,700Qm. 8,930Qm. Plaça de la Vila. Final de l’excursió d’avui.

Aquesta sortida té molt bona connexió en transport públic, doncs tot just sota la plaça tenim la parada de Santa Coloma de la línea 1 de metro.

Properament caminarem des de Montgat fins a Vallromanes.

DEL LLOBREGAT AL CARDENER. DE SANT VICENÇ DE CASTELLET A MANRESA

 

En el nostre camí de Barcelona cap al Pallars anem trobant i creuant rius i rieres, així a Les Fonts de Terrassa ja vam creuar la riera de Rubí, a Olesa vam trobar-nos amb el Llobregat que l’hem retrobat a Sant Vicenç de Castellet i avui hem caminat al costat de la riera de Guardiola, hem travessat la riera de Rajadell i a Manresa hem creuat el riu Cardener pel Pont Vell.

L’itinerari d’avui té una llargada de 14,65 quilòmetres i un desnivell positiu de 430 metres. Malgrat que és una excursió que podem fer qualsevol dia de l’any, abstenir-nos de fer-la en dies de pluja, doncs cal creuar la riera de Rajadell a gual i si la riera baixa amb força no la podrem creuar. En aquest sentit, si ha plogut dies abans de fer la sortida, hem de comptar que ens tocarà descalçar-nos per travessar-la.

Finalment, la connexió entre Manresa (final) i Sant Vicenç de Castellet (inici) és molt fàcil amb els Ferrocarrils Catalans.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de FGC de Sant Vicenç de Castellet i tombem a la dreta pel carrer Cardener.

0,200Qm. 0,200Qm. Continuem a la dreta i passem per un pas soterrani.

0,200Qm. 0,400Qm. Creuem el pont sobre el riu Llobregat.

0,150Qm. 0,550Qm. Rotonda. Creuem la C-55 per sota i continuem a la dreta per la Carretera Vella.

0,400Qm. 0,950Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Castellgalí.

0,200Qm. 1,150Qm. Enllacem amb el carrer de Maria Aurèlia Capmany.

0,300Qm. 1,450Qm. Tombem a la dreta per una pista de terra.

0,975Qm. 2,425Qm. Seguim per un camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 2,525Qm. Lleugerament a la dreta creuem un camp per un camí desdibuixat.

0,080Qm. 2,605Qm. El camí s’endinsa en una zona boscosa i de seguida comencem a pujar tendint anar sempre a l’esquerra.

0,250Qm. 2,855Qm. Creuem una carretera (Avinguda Montserrat) i continuem recte per la part interior de la bionda.

0,050Qm. 2,905Qm. Continuem a l’esquerra per un vial cimentat.

0,200Qm. 3,105Qm. Desemboquem al carrer Sant Antoni i continuem a la dreta.

0,125Qm. 3,230Qm. Esglèsia de Sant Miquel. Espai de culte cristià construït a partir d'una estructura medieval que ha sofert successives remodelacions fins arribar a la seva actual aparença. La reforma de més envergadura correspon al segle XVII i en dóna un testimoni inconfusible el seu campanar quadrangular, força repetit en esglésies de l'època a la comarca.

Posteriorment s'engrandeix i es millora amb un estil neogòtic (1897), del qual l'entrada principal és bona mostra.

Dins hi trobem un Sant Crist afussellat durant la Guerra Cívil.

A tocar de l’esglèsia, tenim la plaça Catalunya i el Museu Etnològic que si està obert no està de més entrar-hi i fer un tomb per les seves estances.

Ara seguim avall a la dreta pel carrer de Manresa.

0,200Qm. 3,430Qm. Deixem l’asfalt i seguim pel Camí Ral de Manresa que coincideix amb el Camí Ignasià.

0,500Qm. 3,930Qm. Pas paral.lel a la C-55 protegits per la bionda. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 3,990Qm. Ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,330Qm. 4,320Qm. Pista que ens creua. Seguim avall a la dreta.

0,300Qm. 4,620Qm. Pas paral.lel a la C-55 protegits per la bionda. Continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 4,820Qm. Seguim per una pista que trobem a l’esquerra.

1,100Qm. 5,920Qm. Deixem a l’esquerra la riera de Guardiola. Nosaltres continuem recte.

0,600Qm. 6,520Qm. Cornet. Seguim a la dreta en sentit ascendent.

1,000Qm. 7,520Qm. Carena de Montlleó. Seguim a l’esquerra cap a Manresa. En aquest tram podem veure alguna vedruna feta de pedra seca per afavorir la recuperació de la població de conills.

1,600Qm. 9,120Qm. Oller del Mas. Continuem a la dreta per un camí cimentat.

0,150Qm. 9,270Qm. Seguim a l’esquerra cap a Manresa i el Pont Vell.

0,500Qm. 9,770Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i continuem recte sentit descendent.

0,125Qm. 9,895Qm. Continuem a l’esquerra.

0,500Qm. 10,395Qm. Riera de Rajadell. Si els dies anteriors a l’excursió plou, potser hem de descalçar-nos i creuar la riera a gual. Creuem la riera i continuem a la dreta i trenta metres més endavant continuem a l’esquerra per un camí herbat.

0,200Qm. 10,595Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,300Qm. 10.895Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Manresa i el Pont Vell.

0,900Qm. 11,795Qm. Continuem per un corriol.

0,300Qm. 12,095Qm. Creuem un vial asfaltat i seguim recte.

0,400Qm. 12,495Qm. Torre de Santa Caterina. La torre de Santa Caterina és una antiga fortificació que corona el turó homònim, dins del terme de Manresa. De basament cilíndric, és va edificar l’any 1836, durant la primera de les Guerres Carlines del segle XIX. Va coincidir en el temps amb l’ampliació del castell del Puigterrà que, malauradament ha desaparegut. La situació geográfica de la torre, amb la vall del Cardener i Manresa als peus fa que tinguem una de les millors panoràmiques de la ciutat.

Seguim pel camí que hi ha darrera la torre i que ens baixa cap al Pont Vell.

0,700Qm. 13,195Qm. Pont Vell de Manresa. Es considera el pont més antic de Catalunya. És un pont de vuit arcs de mig punt que travessa el riu Cardener a l’entrada sud-oest de Manresa. Els fonaments dels arcs centrals daten del segle XII, per bé que tradicionalment es considerava que el seu origen es podria remuntar a finals de l’època romana. El pont prengué la seva forma actual entre els segles XIII i XIV, quan hauria sigut reformat durant l’època de creixement econòmic i de població que experimentà la ciutat.

Destruït en bona part durant la retirada republicana de gener de l’any 1939, es va reconstruir entre els anys 1960 i 1962, guardant el perfil i les formes anteriors.

Ara seguim les indicacions per arribar a la seu de Manresa.

0,500Qm. 13,695Qm. La Seu de Manresa. És considerada un dels principals edificis del gotic català. El seu emplaçament elevat va acollir successivament un poblat iber, una fortalesa romana i un temple romànic. La construcció de l’actual edifici s’inicia el 1322 sota la direcció del mateix arquitecte de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut, i es culmina a finals del segle XV amb el gòtic com a estil imperant. Tot i així, posteriors intervencions fan que hi trobem també elements renaixentistes, barrocs o fins i tot neogòtics, com la façana del baptisteri.
 
Els elements més destacats de la Seu són la impressionant rosassa de la façana de ponent, la campana i la cripta amb un gran tabernacle de marbre i vuit medallons barrocs. Lateralment sobresurten dues torres: la de la capella del Santíssim i la del baptisteri, de planta octogonal.

Seguim per la Baixada de la Seu i a pocs metres a la cantonada del carrer de Santa Llúcia amb la Baixada del Pòpul trobem el carrer del Balç.

Carrer del Balç. El carrer del Balç, que formava part del nucli de la ciutat medieval sorgit a l'entorn del mercat, a la plaça Major, és un magnífic exemple de l'urbanisme medieval.

De traçat estret i sinuós, el carrer s'adapta al perfil d'una balcera, amb diferents nivells esglaonats, i discorre sota els porxos que s'aixequen entre casa i casa per aprofitar l'espai escàs que hi havia a l'interior de la ciutat murallada.

El centre d'interpretació, emplaçat a les dependències d'un antic casal, ofereix un muntatge multimèdia que destaca un conjunt patrimonial únic i permet descobrir com era la Manresa del segle XIV: el món dels gremis, les oligarquies i les famílies nobles de la ciutat; com era la vida quotidiana en un carrer medieval, i els factors que van fer possible la construcció de la Sèquia.

Sortim al carrer Sobrerroca i aquí trobem el Pou de la Gallina. A la façana d'una capella de petites dimensions on es venera Sant Ignasi hi ha el tradicional pou de la gallina. La capella ocupa els baixos d'un edifici en xamfrà i entre mitgeres. El pou actual és una imitació d'un pou anterior existent en el mateix lloc que, segons una llegenda dels voltants de 1602, va ser objecte d'un miracle de Sant Ignasi fent ressuscitar una gallina que s'hi havia ofegat.

Ara continuem avall per carrer Sobrerroca.

0,100Qm. 13,995Qm. Seguim a la dreta per la Baixada dels Drets.

0,100Qm. 14,095Qm. Plaça de Sant Ignasi. La creuem i seguim recte pel carrer de Viladordis. Més endavant deixem a l’esquerra les Piscines Municipals Manel Estiarte.

0,550Qm. 14,645Qm. Estació de FGC Manresa-Viladordis. Punt final de l’excursió d’avui.

Properament, tornarem a pujar al Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet, però aquesta vegada com a punt intermig entre Montcada i Mollet del Vallès.