DE BARCELONA TÉRMINO AL SEVILLANO. DE L' ESTACIÓ DE FRANÇA A SANTA COLOMA DE GRAMENET.

 

El Sevillano

La ruta que farem avui té una distància de 8,9 quilòmetres i pràcticament no té desnivell. Sortirem del barri de La Ribera i abans d’entrar a Sant Adrià del Besòs passarem pels barris del Fort Pienc, el Clot, Sant Martí de Provenzals i la Verneda.

L’inici de l’excursió és l’Estació de França on molta gent va arribar a Catalunya a la dècada dels 60 amb el Sevillano que ara el trobem al Museu d’Història de la Immigració i que pujar-hi per veure als seus viatgers, les seves històries, les seves circumstàncies val molt la pena.

Sens dubte l’eix d’aquest itinerari són els moviments migratoris, doncs al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma ens explicaran com van arribar i com vivien els laietans que habitàven el Puigcastellar fa 2500 anys.

En aquest sentit, l’excursió d’avui connecta a la Plaça de la Vila de Santa Coloma amb l’itinerari “Caminant pel Varal de Badalona” publicat en aquest blog el desembre de 2025.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de França i tombem a la dreta per l’avinguda Marquès de l’Argentera.

0,100Qm. 0,100Qm. Entrem en el parc de la Ciutadella. El parc està situat als terrenys on Felip V va fer construir una gran ciutadella militar per controlar la ciutat l’any 1715, després que aquesta es rendís l’11 de setembre de 1714. Per construir-la es van enderrocar les muralles de l’extrem nord-est de la ciutat i 1262 cases del barri de la Ribera.

La recuperació d’aquests terrenys va permetre crear un gran espai verd molt necessari en una Barcelona cada cop més massificada pel desenvolupament industrial. Calien llocs “on poden respirar”, com molt bé definia Josep Fontserè en el lema del projecte: “Els jardins són a la ciutat el mateix que els pulmons al cos humà”.

El traçat original determinat per Fontserè l’any 1872 es va modificar per incloure l’Exposició Universal de 1888, i més tard per instalar-hi el Zoo de Barcelona.

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures. Hi ha obres de Frederic Marès, Josep Llimona, Josep Clarà, Pau Gargallo…

Per la seva popularitat cal fer esment de dues escultures, La dama del paraigües de Joan Roig Soler, que durant molts anys va ser un dels símbols de Barcelona i que corona una font ornamental que va dissenyar Josep Fontseré, i un mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal.lar al parc.

Ara anem cap al Parlament de Catalunya que tenim una mica a l’esquerra.

0.350Qm. 0,450Qm. Parlament de Catalunya. L’edifici del Palau del Parlament és l’antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona i, amb ell, subjectar tot Catalunya, un cop esfondrada l’11 de setembre de 1714 la llarga resistència oposada al setge de les tropes francoespanyoles.

Aquesta fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi, demostrà una gran utilitat per a reprimir el poble català. Entre el 1719 i el 1866 milers de presoners polítics conegueren els calabossos de la torre de Sant Joan, la Bastilla catalana, que era al costat mateix de l’actual llac del parc, en la qual es practicà la tortura fins a la mort; centenars d’aquests presoners foren executats a l’esplanada o als glacis de la Ciutadella.

L’edifici de l’arsenal conserva essencialment l’estructura i l’aspecte que li donà Próspero de Verboom. És un edifici de 5.532 metres quadrats, amb dues plantes i golfes. L’estructura interior és determinada per dues robustes naus disposades en creu, damunt el pavelló central de la qual emergeix la cúpula. Entre els braços de la creu hi ha quatre patis. Exteriorment, té el cos central i els extrems una mica avançats per un seguit d’arcades que formen un porxo a la planta baixa. Els materials de tot l’edifici són pedra de Montjuïc i rajola vermella.

El 1889 l’Ajuntament de Barcelona acordà de convertir l’antic arsenal de la Ciutadella en palau reial. Havent declinat la reina regent d’acceptar la cessió de l’edifici, l’any 1900 la Comissió Municipal de Governació proposà de destinar-lo a Museu Municipal d’Art. Aviat calgué ampliar l’edifici: s’hi afegiren dues ales laterals construïdes també amb pedra de Montjuïc i rajola vermella. Les façanes són decorades amb vint-i-quatre busts d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català.

El 14 d’octubre de 1932 l’Ajuntament de Barcelona cedí el palau perquè fos la seu del Parlament.

El 26 de gener de 1939, arran de l’entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, el Palau del Parlament esdevingué caserna. El 1945 hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, el Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Com a símbol de la sanció imposada a tot un poble, el Saló de Sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s’impedí que ningú hi entrés.

Sota la coordinació del conseller de Governació, Josep M. Bricall, es van fer noves obres de restauració i readaptació del Palau per a acollir, l’abril de 1980, la I legislatura del Parlament novament restablert.

Ara continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el mamut i arribem a una gran plaça i davant nostre s’ens presenta la Cascada Monumental.

Va ser dissenyada per Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius.

La cascada està ornamentada per molts elements escultòrics d’artistes catalans de finals del segle XIX, col.locats després de la seva inauguració. A banda i banda hi ha escales per accedir a una mena de templet des del qual es pot contemplar una vista privilegiada del parc.

Ara voregem aquest espai per la dreta i sortim del parc.

0,225Qm. 0,925Qm. Creuem el carrer i continuem a la dreta pel Passeig Pujades.

0,100Qm. 1,025Qm. Enllacem a l’esquerra amb l’avinguda Meridiana. En aquest tram deixem a l’esquerra l’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya i una mica més enllà el Mercats dels Encants.

L'origen del Mercat dels Encants , conegut popularment com Els Encants , es remunta als voltants de l'any 1300 . En aquell moment, a les portes de la muralla de Barcelona, ​​es va començar a desenvolupar una activitat comercial molt particular: la venda regular d’objectes usats.

L’activitat encantista s’ha caracteritzat pel seu espèrit lliure i nòmada. Des dels inicis s’ha desenvolupat en espais oberts, un tret distintiu que s’ha mantingut fins avui. Inicialment, els objectes es col.locaven directament sobre el terra per ser venuts, reflectint una informalitat i proximitat amb el públic que perdura en la seva essència.

La història del Mercat dels Encants és també la història de les seves reubicacions constants. Al llarg del temps, ha vagat per diferents punts de Barcelona, adaptant-se als canvis de la ciutat. Els seus primers emplaçaments van estar fora de la muralla, per després desplaçar-se a la Plaça Nova, a les Drassanes i a la Rambla de les Flors. Posteriorment, va trobar un lloc al voltant del Mercat de Sant Antoni i finalment es va establir de manera definitiva a la Plaça de les Glòries on continua atraient milers de visitants amb la seva inesgotable oferta de tresors i curiositats.

L'any 2013 s'estrena el nou edifici icònic on actualment s'ubica el mercat. El tret més característic d´aquest nou edifici és la coberta de miralls daurats situat a 25 metres d´alçada. L´edifici queda obert als quatre vents, de manera que podem gaudir de l´aire lliure.

1,000Qm. 2,025Qm. Arribem al Parc de les Glòries. Deixem el Museu del Disseny i la Torre Agbar a la dreta i nosaltres anem cap a la Farinera del Clot que tenim a l’altra banda del parc.

0,390Qm. 2,415Qm. Deixem a l’esquerra la Farinera del Clot i ara seguim pel carrer dels Escultors Claperòs.

0,700Qm. 3,115Qm. Tombem a la dreta pel carrer Aragó.

0,210Qm. 3,225Qm. El carrer Aragó es converteix en Rambla de Guipuscoa i continuem recte.

0,750Qm. 3,975Qm. Seguim a la dreta pel carrer Treball.

0,100Qm. 4,075Qm. Biblioteca Gabriel García Márquez. L’any 2023 durant el Congrès Mundial de Biblioteques va ser triada la millor biblioteca pública del món.

La Biblioteca Gabriel García Márquez ha estat seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món construïdes el 2022 per la bona valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis.

És un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats. L'interior el presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.

El centre està especialitzat en una gran oferta de literatura llatinoamericana i té una zona dedicada exclusivament a l'obra de García Márquez. Títols com 'El Coronel no tiene quien le escriba' o 'Cien años de soledad' es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.

Però García Márquez no és l'únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, veí del districte de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d'altres.

Ara desfem aquests darrers 100 metres, tornem a la Rambla Guipuscoa i continuem a la dreta.

1,200Qm. 5,375Qm. Entrem a Sant Adrià del Besòs. Continuem recte.

0,375Qm. 5,750Qm. Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. L’exposició Sevillano Barcelona Término val molt la pena, doncs passant pels compartiments d’un vagó de tren aquesta exposició ens apropa els aspectes més representatius de la immigració del segle XX a Catalunya a partir de les causes i també conseqüències al territori.

Tanmateix, a la resta del museu li caldria un rentat de cara, doncs inclús costa interpretar alguna i infografia i llegir alguns plafons informatius perquè estan borrosos, desgastats i cremats pel pas del temps i l’acció del sol.

Ara sortim del museu creuem aquesta avinguda i seguim a la dreta cap a Santa Coloma per l’avinguda Pi i Maragall tot creuant el Riu Besòs per un pas superior.

0,500Qm. 6,250Qm. Baixem unes escales a l’esquerra i seguim pel passeig de la Pollancreda.

0,350Qm. 6,600Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Sant Joan.

0,060Qm. 6,660Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer d’Andreu Vidal.

0,200Qm. 6,800Qm. Enllacem amb l’avinguda de la Generalitat.

1,100Qm. 7,900Qm. Can Peixauet. Rotonda. Continuem recte per l’avinguda Santa Coloma.

0,330Qm. 8,230Qm. Torre Balldovina. El 1987 s’inaugurava el Museu Torre Balldovina amb la missió de conservar, investigar i difondre el patrimoni cultural, monumental  i natural de Santa Coloma de Gramenet. Trobareu més informació a Museu Torre Balldovina

Ara creuem la plaça Pau Casals per anar a buscar el carrer Sant Carles que seguim a l’esquerra.

0,700Qm. 8,930Qm. Plaça de la Vila. Final de l’excursió d’avui.

Aquesta sortida té molt bona connexió en transport públic, doncs tot just sota la plaça tenim la parada de Santa Coloma de la línea 1 de metro.

Properament caminarem des de Montgat fins a Vallromanes.

DEL LLOBREGAT AL CARDENER. DE SANT VICENÇ DE CASTELLET A MANRESA

 

En el nostre camí de Barcelona cap al Pallars anem trobant i creuant rius i rieres, així a Les Fonts de Terrassa ja vam creuar la riera de Rubí, a Olesa vam trobar-nos amb el Llobregat que l’hem retrobat a Sant Vicenç de Castellet i avui hem caminat al costat de la riera de Guardiola, hem travessat la riera de Rajadell i a Manresa hem creuat el riu Cardener pel Pont Vell.

L’itinerari d’avui té una llargada de 14,65 quilòmetres i un desnivell positiu de 430 metres. Malgrat que és una excursió que podem fer qualsevol dia de l’any, abstenir-nos de fer-la en dies de pluja, doncs cal creuar la riera de Rajadell a gual i si la riera baixa amb força no la podrem creuar. En aquest sentit, si ha plogut dies abans de fer la sortida, hem de comptar que ens tocarà descalçar-nos per travessar-la.

Finalment, la connexió entre Manresa (final) i Sant Vicenç de Castellet (inici) és molt fàcil amb els Ferrocarrils Catalans.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de FGC de Sant Vicenç de Castellet i tombem a la dreta pel carrer Cardener.

0,200Qm. 0,200Qm. Continuem a la dreta i passem per un pas soterrani.

0,200Qm. 0,400Qm. Creuem el pont sobre el riu Llobregat.

0,150Qm. 0,550Qm. Rotonda. Creuem la C-55 per sota i continuem a la dreta per la Carretera Vella.

0,400Qm. 0,950Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Castellgalí.

0,200Qm. 1,150Qm. Enllacem amb el carrer de Maria Aurèlia Capmany.

0,300Qm. 1,450Qm. Tombem a la dreta per una pista de terra.

0,975Qm. 2,425Qm. Seguim per un camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 2,525Qm. Lleugerament a la dreta creuem un camp per un camí desdibuixat.

0,080Qm. 2,605Qm. El camí s’endinsa en una zona boscosa i de seguida comencem a pujar tendint anar sempre a l’esquerra.

0,250Qm. 2,855Qm. Creuem una carretera (Avinguda Montserrat) i continuem recte per la part interior de la bionda.

0,050Qm. 2,905Qm. Continuem a l’esquerra per un vial cimentat.

0,200Qm. 3,105Qm. Desemboquem al carrer Sant Antoni i continuem a la dreta.

0,125Qm. 3,230Qm. Esglèsia de Sant Miquel. Espai de culte cristià construït a partir d'una estructura medieval que ha sofert successives remodelacions fins arribar a la seva actual aparença. La reforma de més envergadura correspon al segle XVII i en dóna un testimoni inconfusible el seu campanar quadrangular, força repetit en esglésies de l'època a la comarca.

Posteriorment s'engrandeix i es millora amb un estil neogòtic (1897), del qual l'entrada principal és bona mostra.

Dins hi trobem un Sant Crist afussellat durant la Guerra Cívil.

A tocar de l’esglèsia, tenim la plaça Catalunya i el Museu Etnològic que si està obert no està de més entrar-hi i fer un tomb per les seves estances.

Ara seguim avall a la dreta pel carrer de Manresa.

0,200Qm. 3,430Qm. Deixem l’asfalt i seguim pel Camí Ral de Manresa que coincideix amb el Camí Ignasià.

0,500Qm. 3,930Qm. Pas paral.lel a la C-55 protegits per la bionda. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 3,990Qm. Ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,330Qm. 4,320Qm. Pista que ens creua. Seguim avall a la dreta.

0,300Qm. 4,620Qm. Pas paral.lel a la C-55 protegits per la bionda. Continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 4,820Qm. Seguim per una pista que trobem a l’esquerra.

1,100Qm. 5,920Qm. Deixem a l’esquerra la riera de Guardiola. Nosaltres continuem recte.

0,600Qm. 6,520Qm. Cornet. Seguim a la dreta en sentit ascendent.

1,000Qm. 7,520Qm. Carena de Montlleó. Seguim a l’esquerra cap a Manresa. En aquest tram podem veure alguna vedruna feta de pedra seca per afavorir la recuperació de la població de conills.

1,600Qm. 9,120Qm. Oller del Mas. Continuem a la dreta per un camí cimentat.

0,150Qm. 9,270Qm. Seguim a l’esquerra cap a Manresa i el Pont Vell.

0,500Qm. 9,770Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i continuem recte sentit descendent.

0,125Qm. 9,895Qm. Continuem a l’esquerra.

0,500Qm. 10,395Qm. Riera de Rajadell. Si els dies anteriors a l’excursió plou, potser hem de descalçar-nos i creuar la riera a gual. Creuem la riera i continuem a la dreta i trenta metres més endavant continuem a l’esquerra per un camí herbat.

0,200Qm. 10,595Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,300Qm. 10.895Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Manresa i el Pont Vell.

0,900Qm. 11,795Qm. Continuem per un corriol.

0,300Qm. 12,095Qm. Creuem un vial asfaltat i seguim recte.

0,400Qm. 12,495Qm. Torre de Santa Caterina. La torre de Santa Caterina és una antiga fortificació que corona el turó homònim, dins del terme de Manresa. De basament cilíndric, és va edificar l’any 1836, durant la primera de les Guerres Carlines del segle XIX. Va coincidir en el temps amb l’ampliació del castell del Puigterrà que, malauradament ha desaparegut. La situació geográfica de la torre, amb la vall del Cardener i Manresa als peus fa que tinguem una de les millors panoràmiques de la ciutat.

Seguim pel camí que hi ha darrera la torre i que ens baixa cap al Pont Vell.

0,700Qm. 13,195Qm. Pont Vell de Manresa. Es considera el pont més antic de Catalunya. És un pont de vuit arcs de mig punt que travessa el riu Cardener a l’entrada sud-oest de Manresa. Els fonaments dels arcs centrals daten del segle XII, per bé que tradicionalment es considerava que el seu origen es podria remuntar a finals de l’època romana. El pont prengué la seva forma actual entre els segles XIII i XIV, quan hauria sigut reformat durant l’època de creixement econòmic i de població que experimentà la ciutat.

Destruït en bona part durant la retirada republicana de gener de l’any 1939, es va reconstruir entre els anys 1960 i 1962, guardant el perfil i les formes anteriors.

Ara seguim les indicacions per arribar a la seu de Manresa.

0,500Qm. 13,695Qm. La Seu de Manresa. És considerada un dels principals edificis del gotic català. El seu emplaçament elevat va acollir successivament un poblat iber, una fortalesa romana i un temple romànic. La construcció de l’actual edifici s’inicia el 1322 sota la direcció del mateix arquitecte de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut, i es culmina a finals del segle XV amb el gòtic com a estil imperant. Tot i així, posteriors intervencions fan que hi trobem també elements renaixentistes, barrocs o fins i tot neogòtics, com la façana del baptisteri.
 
Els elements més destacats de la Seu són la impressionant rosassa de la façana de ponent, la campana i la cripta amb un gran tabernacle de marbre i vuit medallons barrocs. Lateralment sobresurten dues torres: la de la capella del Santíssim i la del baptisteri, de planta octogonal.

Seguim per la Baixada de la Seu i a pocs metres a la cantonada del carrer de Santa Llúcia amb la Baixada del Pòpul trobem el carrer del Balç.

Carrer del Balç. El carrer del Balç, que formava part del nucli de la ciutat medieval sorgit a l'entorn del mercat, a la plaça Major, és un magnífic exemple de l'urbanisme medieval.

De traçat estret i sinuós, el carrer s'adapta al perfil d'una balcera, amb diferents nivells esglaonats, i discorre sota els porxos que s'aixequen entre casa i casa per aprofitar l'espai escàs que hi havia a l'interior de la ciutat murallada.

El centre d'interpretació, emplaçat a les dependències d'un antic casal, ofereix un muntatge multimèdia que destaca un conjunt patrimonial únic i permet descobrir com era la Manresa del segle XIV: el món dels gremis, les oligarquies i les famílies nobles de la ciutat; com era la vida quotidiana en un carrer medieval, i els factors que van fer possible la construcció de la Sèquia.

Sortim al carrer Sobrerroca i aquí trobem el Pou de la Gallina. A la façana d'una capella de petites dimensions on es venera Sant Ignasi hi ha el tradicional pou de la gallina. La capella ocupa els baixos d'un edifici en xamfrà i entre mitgeres. El pou actual és una imitació d'un pou anterior existent en el mateix lloc que, segons una llegenda dels voltants de 1602, va ser objecte d'un miracle de Sant Ignasi fent ressuscitar una gallina que s'hi havia ofegat.

Ara continuem avall per carrer Sobrerroca.

0,100Qm. 13,995Qm. Seguim a la dreta per la Baixada dels Drets.

0,100Qm. 14,095Qm. Plaça de Sant Ignasi. La creuem i seguim recte pel carrer de Viladordis. Més endavant deixem a l’esquerra les Piscines Municipals Manel Estiarte.

0,550Qm. 14,645Qm. Estació de FGC Manresa-Viladordis. Punt final de l’excursió d’avui.

Properament, tornarem a pujar al Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet, però aquesta vegada com a punt intermig entre Montcada i Mollet del Vallès.

 

 

 

 

CAMINANT PEL VARAL DE BADALONA

 

                                     El Puigcastellar

La proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i l’estació de tren de Montgat.

Quan redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun element que aporti novetat, coneixement, curiositat…

Durant molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol “Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

El tram central de l’itinerari d’avui creua Badalona des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem pel seu varal.

Per arribar al punt d’inici de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1 del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.  Sortim de la plaça de la Vila pel carrer Sant Carles.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant Jeroni.

0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al carrer Balears que ens creua i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,520Qm. Creuem l’avinguda Pallaresa i seguim recte pel carrer Balears.

0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la dreta pel carrer Aragó.

0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Ramon Berenguer IV.

0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a l’inici del Torrent de les Bruixes. Continuem recte.

0,100Qm. 1,670Qm. Font de Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar) amb el nom de la font gravat.

Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.

0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra.  De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos.

Probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.

L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera.  D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR.

0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92 que marxa cap a Montcada i nosaltres entrem al recinte del Puig Castellar i seguim pujant.

 0,475Qm. 3,690Qm. Puigcastellar (303 metres). Es troben les restes del poblat iber d’una tribu laietana, fundat al voltant del segle VI aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.

Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.

0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de Sant Climent. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.

Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.

Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.

0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi ha una manca de marques del GR-92.

0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.

Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats.

 

Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.

0,025Qm. 5,930Qm.  Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:   

 

Ara continuem  seguint les marques del GR-92 cap al nord.

 

1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.

0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb l’avinguda Martí i Pujol i continuem avall.

1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a l’esquerra pel passatge del Pas de la Guineu.

0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la dreta pel carrer de la Quintana Alta.

0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lladó.

 

0,120Qm. 9,520Qm. Casa dels Dofins. La Casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les recreacions audiovisuals i de mobiliari.

Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.

0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta l’esglèsia de Santa Maria. Seguim avall pel carrer del Temple.

0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres més enllà arribem al Museu de Badalona.

0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis. 

Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el carrer Sant Francesc d’Assís.

0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.

0,125Qm. 10,330Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el passeig Marítim i seguim per un descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al davant.

0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren de Mongat. Final de l’excursió d’avui.

Properament, anirem de Pineda a Tordera.