dissabte, 4 de gener del 2025

DESCOBRIR BARCELONA IV. DE PLAÇA CATALUNYA AL BAIXADOR DE VALLVIDRERA TOT PUJANT AL TIBIDABO

 

                                   La Font d'en Canet

La ruta que us proposo avui té una distància de 15,25 quilòmetres i un desnivell positiu de 514 metres. Aquest té una primera part molt urbana doncs, des de Plaça Catalunya fins que creuem la Ronda de Dalt són gairebé cinc quilòmetres molt urbans. Tanmateix Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia no es fan gens pesats.

Una vegada creuem la ronda, comença el tram de pujada exigent fins el Tibidabo, però també de les millors vistes de Barcelona i finalment la tercera part és una excursió generalment de baixada per un entorn natural de bosc mediterrani, ombrívol i on en els fondals trobarem algunes de les fonts més emblemàtiques de Collserola.

Aquesta ruta pot fer-se a qualsevol época de l’any i podem fer-la sencera o escurçarla, doncs durant tot el recorregut està farcida de parades de metro i bus i per tornar del Baixador de Vallvidrera a Plaça Catalunya, els FGC tenen molta freqüència de pas.

Aquest itinerari conecta a Plaça Catalunya amb l’excursió Descobrir Barcelona II. De les Fonts de Pedralbes a Plaça Catalunya publicat en aquest blog el febrer de 2024.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de Plaça Catalunya i pujem per Passeig de Gràcia.

1,435Qm. 1,435Qm. Palau Robert. Quan Robert Robert i Surís va adquirir els xalets d'en Salamanca, a l'incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d'Ildefons Cerdà i l'any 1888 va celebrar-se la primera Exposició Universal.

Aviat, el passeig de Gràcia i la rambla Catalunya van esdevenir els sectors preferits de la burgesia barcelonina. El Liceu, acabat d'inaugurar, era un centre de reunió de les classes benestants, però, a la fi del segle XIX la industrialització empenyia amb força i transformava l'economia i les mentalitats. Al 1902, a Barcelona esclatava la primera vaga obrera. El moviment artístic del Modernisme s'obria pas i Antoni Gaudí va iniciar la construcció de la Sagrada Família (vers 1893) i de la Pedrera (1906-1910). El passeig de Gràcia esdevindria el lloc de més interès dels arquitectes Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i del mateix Gaudí. Però, gràcies a l'enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana es convertiria en un dels indrets d'esplai i de comerç més importants de la ciutat. L'hotel Colón (a la cantonada de la plaça de Catalunya), el jardí de les Delícies, els Camps Elisis, el Teatre Tívoli, el Teatre Novetats, la Pedrera, el Jardí d'Euterpe (que va ser la seu del primer cor de Clavé) i els edificis de la "Mançana" de la Discòrdia i el mateix Palau Robert donaven un relleu significatiu a la via que unia la ciutat vella i l'antic municipi de Gràcia.

El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l'aristòcrata gironí a l'estil de les mansions que es construïen al passeig de Gràcia. Després de diferents encàrrecs, el marquès de Robert va confiar el projecte a l'arquitecte francès Henry Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de 1900 a París; i els treballs va dirigir-los Joan Martorell i Montells.

L'edifici, d'estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l'Exposició Universal de 1888. 

La Generalitat l’adquireix l’11 de maig de 1981 i actualment és un centre d’exposicions d’actes i activitats de temática diversa.

 Continuem amunt, enllacem amb els Jardinets de Gràcia i posteriorment amb el Carrer Gran de Gràcia.

1,100Qm. 2,535Qm. Plaça de Trilla (Metro Fontana)  Continuem amunt per Gran de Gràcia.

0,500Qm. 3,035Qm. Plaça Lesseps. Ara continuem per l’avinguda de Vallcarca.

1,500Qm. 4,535Qm. Cantonada Avinguda Vallcarca/Carrer Anna Piferrer. Tombem a l’esquerra pel carrer Anna Piferrer.

0,100Qm. 4,635Qm. Passeig de la Vall d’Hebron. Creuem la Ronda de Dalt per un pas superior i a continuació seguim a la dreta per la carretera de l’Arrabassada. A partir d’aquí seguim les marques del PR-38.

0,175Qm. 4,810Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Gutenberg i comencem a pujar escales.

0,175Qm. 4,985Qm. Continuem a la dreta pel carrer Navata.

0,025Qm. 5,010Qm. Enllacem lleugerament a l’esquerra amb el Carrer de Trullols.

0,200Qm. 5,485Qm. Plaça. Seguim per un vial asfaltat que trobem a l’esquerra i que comença a enfilar-se cap al Tibidabo.

0,475Qm. 5,960Qm. Continuem a l’esquerra per un carrer que planeja.

0,225Qm. 6,185Qm. Ara comencem a pujar pel carrer Siurana que posteriorment enllaça amb el carrer Garriguella sempre seguint les marques del PR-38.

0,900Qm. 7,085Qm. Trobem unes escales a la dreta que accedeixen a la Font del Bacallà. Arribem a una placeta i continuem recte. Vint metres més enllà i desprès de pujar una mica, trobem una terrassa on hi ha la Font del Bacallà.

0,300Qm. 7,385Qm. Font del Bacallà. Es tracta d'una construcció el.laborada formada per un frontal de pedra vista encastat al marge. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a un bassal rectangular arran del sòl que està empedrat i de forma semicircular, després desguassa formant el torrent que porta el seu nom. El desguàs deu estar embossat, doncs l'aigua vessa del bassal i s'escola pel mig de l'esplanada buscant el torrent. A mitjans d’octubre de 2018, raja un modest rajolí.

Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb un relleu que representa una penca de bacallà i la data de construcció, 1910, curiosament les dues últimes xifres ho són en lletres, no pas en números, "19 DEU"'. Al costat, una placa d'acer inoxidable ens recorda, a banda del nom de la font, que fou restaurada la primavera de l'any 1986 pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís.

A banda i banda de la font i formant angle obert amb aquesta, arrenquen dos llargs seients de pedra amb respatllers que alhora retenen les terres. 

Ara desfem els últims 300 metres fins la pista superior, on girem a la dreta per anar cap al Tibidabo.

0,400Qm. 8,085Qm. Font de Can Borni. El frontal d’aquesta font està adossat al marge, format per una paret de pedra vista d'uns tres metres d'amplada per tres d'alçada que suporta un arc de totxo vist. El terra immediat està empedrat i enlairat dos esglaons respecte el camí. La paret de la dreta també és de pedra vista i rematada amb maons. A l'esquerra hi ha un bonic banc corregut de pedra i acabat en rajola blanca amb la tècnica del trencadís. 
A mitjans d’octubre de 2018, raja un bon doll d’aigua per la part baixa del frontal a través d'un tub d'acer inoxidable abonyegat i cau a una bassa rectangular arran del terra.

Aquesta font és de mina i alimenta continuament la cisterna del Viver de Can Borni amb la que es reguen les zones enjardinades.

Seguim endavant per la pista.

0,020Qm. 7,805Qm. A la dreta trobem l’entrada dels Jardins de Can Borni. Els jardins Viver de Can Borni estan oberts els dies de funcionament del Parc d’Atraccions del Tibidabo. El jardí està dividit per diferents terrasses on s’accedeix per un camí principal i diferents caminois. En una d’aquestes terrasses hi ha la font del Lleó de Can Borni que està situada dins d’una bassa semicircular. Aquesta font és ornamental i l’aigua mitjançant un canaló va caient a quatre basses situades a terrasses inferiors.

Aquest canaló fa un recorregut d’uns 80 metres i salva un desnivell d’uns 30 metres. Certament és una font molt xula que trobarem a tres minuts de l’entrada dels jardins, per tant, ara nomès ens queda desfer aquests dos-cents cinquanta metres i tornar a l’entrada d’aquest parc.

Ara seguim endavant per la pista.

0,450Qm. 8,505Qm. Aparcament dels Jardins de Can Borni. Continuem a l’esquerra paral.lels a la BV-1418.

0,550Qm. 9,055Qm. Creuem la carretera BV-1418 i continuem a la dreta.

0,550Qm. 9,605Qm. Deixem el Gran Hotel La Florida a l’esquerra i continuem cap al parc d’atraccions.

0,550Qm. 10,155Qm. Abans d’arribar a la plaça del Tibidabo deixem a l’esquerra el Temple Expiatori del Sagrat Cor. Continuem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 10,255Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 10,345Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 10,425Qm. Girem a la dreta pel carrer  Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 10,675Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 11,255Qm. Placeta. A partir d’aquí seguim les marques del GR-92 en sentit sud. Continuem a l’esquerra cap al Turó del Puig. No us estrany si en aquests primers metres no trobeu marques vermelles i blanques del GR.

0,230Qm. 11,485Qm. Sempre seguint el GR-92, continuem per un caminoi que davalla a l’esquerra.

0,290Qm. 11,775Qm. Cruïlla de camins. Continuem per un camí que baixa a l’esquerra.

0,060Qm. 11,835Qm. Tombem a l’esquerra cap a la font d’en Canet.

0,390Qm. 12,225Qm. Font d’en Canet.  És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom de la font gravat en relleu. La vegetació que hi ha al voltant bàsicament són alzines, amb algun bon exemplar de pi i fins i tot una alzina surera. A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008.
Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.

Continuem avall.

 

0,465Qm. 12,690Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,050Qm. 12,740Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta pel Camí de Baix de la Font de la Budellera.

0,200Qm. 12,940Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 13,065Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 13,265Qm. Font de la Budellera. La font queda a la terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.

 

L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel mig. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original, afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior. 

 

El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc, semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.

A principis d’agost del 2018, raja un bon doll d’aigua.

Baixem cap a les terrasses inferiors.

 

0,100Qm. 13,365Qm. Placeta. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 13,405Qm. Cruïlla de camins. (Abans també hem passat per aquesta cruïlla). Continuem recte.

0,125Qm. 13,530Qm. Cruïlla. Continuem recte pel camí de l’esquerra. Sembla ser que aquest tram de camí que farem ara, és conegut com el Revolt de Les Monges.

0,200Qm. 13,730Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,175Qm. 13,905Qm. Baixem per unes escales que trobem a la dreta cap al Fondal de la Budellera.

0,150Qm. 14,055Qm. Carretera de Vallvidrera (BV-1462). Amb MOLT DE COMPTE CREUEM LA CARRETERA i a l’altra banda, baixem per unes escales. A continuació seguim pel corriol que tenim davant nostre, entre la carretera (a la dreta) i el torrent a (l’esquerra).

0,515Qm. 14,570Qm. Cruïlla. Continuem pel camí que lleugerament a l’esquerra, passa per sota un pont.

0,050Qm. 14,620Qm. Obviem l’escales que trobem a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 14,720Qm. Trobem a la dreta, la Font de Santa Bàrbara.Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993

La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.

Creuem l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

0,080Qm. 14,800Qm. Continuem recte pel camí asfaltat.

0,200Qm. 15,000Qm. Deixem a la dreta Santa Maria de Vallvidrera. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.

 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.

A principis d’agost de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.

 Continuem recte.

0.070Qm. 15,070Qm. Girem a l’esquerra.

0,060Qm. 15,130Qm. Cruïlla de carrers. Tombem a la dreta pel carrer Camí del Pantà.

0,100Qm. 15,230Qm. Creuem la carretera BV-1462 (BarcelonaSant Cugat del Vallès)

0,025Qm. 15,255Qm. Estació FGC. Baixador de Vallvidrera. Punt final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts les he extret d’www.encos.cat

Properament, pujarem al Montcabrer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


dissabte, 23 de novembre del 2024

EL GR-6 D'OLESA DE MONTSERRAT A MONTSERRAT

 

                              La Font d'en Cristòfol Vidal

L’excursió que avui us proposo té una llargada de 14 quilòmetres i un desnivell positiu de 1022 metres. Aquesta és la tercera etapa del GR-6 que surt de Barcelona i arriba al Monestir de Montserrat. En aquest sentit, nosaltres en els darrers dos quilòmetres fem una variant i enlloc de pujar per l’ermita de Sant Miquel, anem per la Santa Cova seguint una variant del GR-5.

Per tant, l’itinerari d’avui enllaça a Olesa amb la ruta “De la Riera de Rubí a la Vall del Llobregat. De les Fonts de Terrassa a Olesa de Montserrat que us vaig presentar en el blog el juliol del 2024 i també enllaça a Montserrat, amb el Camí de Sant Jaume de Montserrat a Igualada que vaig publicar el novembre del 2018.

Veure que no faig cap descripció ni de la Santa Cova, ni del Monestir de Montserrat, doncs trobareu una extensa informació a www.montserratvisita.com

 

Per últim, si voleu fer un mos i evitar les aglomeracions de Montserrat, malgrat que sigui ben entrada la tarda, a Olesa us recomanem que aneu als Salistes, doncs molt possiblement us donaran de dinar o berenar a hores intempestives. Nosaltres a mitjans d’octubre de 2024 vam dinar a les 4 tocades.

 

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació dels FFCC i pugem pel carrer dels Ferrocarrils Catalans.

0,200Qm. 0,200Qm. Cantonada Carrer Ferrocarrils Catalans/Francesc Macià. Continuem a l’esquerra seguint les marques del GR-6 que ja no abandonarem fins al Coll de Fita per accedir a la Santa Cova de Montserrat.

Entrem a Esparreguera pel carrer de Les Hortes i uns metres més endavant el GR-6 ens porta pel Carrer de Sant Jaume.

2.405Qm. 2,605Qm. Plaça de Santa Eulàlia. Font d’en Cristòfol Vidal. El 1861 en Cristòfol Vidal tot i les reticències d’alguns esparreguerins que tenien por que assequès les déus d’aigua que hi havia en el subsòl d’Esparreguera, va fundar una societat la qüal va construir un aqüeducte subterrani de gairebé 2 quilòmetres. Això va fer, que tres anys més tard, l’aigua ja brollés en una font al costat de l’esglèsia.

El 1925, durant la festa major, s’inaugurà aquesta font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera, en homenatge a qui va portar les aigües a la vila. El projecte va anar a càrrec d’en Josep Domènech i Mansana que va ser arquitecte municipal d’Esparreguera.

La font, que s’inscriu dins l’estil noucentista. Està coronada per un conjunt escultòric realitzat per Frederic Marès. A cada cantonada del pilar central, quatre nenes en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra. Una garlanda farcida de fruites, símbol de prosperitat, els hi passa entre les cames.

Adossats a cada costat del pilar, hi ha un parell de treballats fanals de forja, rematats amb un parell de dracs.

Al centre del conjunt destaca una placa amb el rostre del senyor Vidal i un text de reconeixement.

 

Sortim de la plaça de Santa Eulàlia per la seva part baixa i a l’esquerra continuem pel carrer del Beat Domènec Castellet.

 

4,895Qm. 7,500Qm. Forns de Calç de Cal Rogent. Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.

Ara amb molt de compte creuem la carretera B-112 (Monistrol –Collbató)

 

0,420Qm. 7,920Qm. Nucli urbà de Collbató. Val la pena fer una passejada pels seus carrers i observar Montserrat des d’algun dels seus miradors. Això sí, cal anar en compte de no equivocar-nos, doncs Collbató és una cruïlla de camins i nosaltres ara hem d’anar cap a les Coves de Salnitre.

 

0,930Qm. 8,850Qm. Coves de Salnitre de Collbató. Montserrat amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic.

L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop. Actualment es fa un recorregut d’uns 500 metres per la cavitat.

Continuem amunt seguint les marques del GR.

 

2,825Qm. 11,675Qm.  Coll de la Fita. Cruïlla. Deixem el GR-6 que marxa a l’esquerra cap a Sant Miquel i nosaltres continuem recte pel GR 5.1 cap a la Santa Cova.

0.825Qm. 12,500Qm. La Santa Cova. Lloc on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880. Seguim amunt cap al Monestir.

0,975Qm. 13,475Qm. Connexió amb el GR-5. Nosaltres continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,525Qm. 14.000Qm. Monestir de Montserrat. Final de l’etapa d’avui.

 

La descripció de la font d’en Cristòfol Vidal l’he extret de www.rondaller.cat


Properament voltant per Osona ens acostarem fins a Roda de Ter.


divendres, 25 d’octubre del 2024

CAMINANT PER UN GIRONÈS DE TRES CARES

 


                                    

                                 Castell de Sant Miquel

            La ruta que us presento avui té una distància de gairebé 23 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 350 metres. Clarament l’itinerari té tres parts molt diferenciades, la primera part per Girona i fins arribar al Monestir de Sant Pere de Galligants pel Barri Vell és una passejada que ens farà badar a cada passa. Seguidament caminarem pels contraforts que queden més a l’oest de les Gavarres per pujar al Castell de Sant Miquel per un entorn boscòs i per últim des de Celrà fins a Flaçà anirem per la plana del Ter per camins i vials ben plans i paisatges ben oberts.

Des de la fàbrica Pagans (al costat de l’estació de Celrà), l’excursió perd força atractiu, per tant, podem reduir l’itinerari a 12,5 quilòmetres i així estalviant-se els deu darrers quilòmetres o bé deixar-los per una propera sortida que conecti aquests 10 quilòmetres amb el tram Flaçà – Verges.

L’excursió pot fer-se durant qualsevol época de l’any, només cal evitar les hores més caluroses de l’estiu.

El retorn a l’inici de l’excursió és molt fàcil, doncs acabem a Flaçà o bé a Celrà, el tren ens tornarà a Girona.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Girona creuem la Plaça d’Espanya i tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,225Qm. 0,325Qm. Girem a la dreta pel carrer Alvarez de Castro.

0,370Qm. 0,695Qm. Plaça Catalunya. Creuem el riu Onyar i seguim a l’esquerra.

0,125Qm. 0,820Qm. Girem a la dreta per la pujada del Pont de Pedra i cinquanta metres més enllà ja enllacem amb la Plaça del Vi que la creuem i continuem pel carrer Ciutadans.

0,200Qm. 1,160Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Cort Reial.

0,145Qm. 1,305Qm. Enllacem amb el carrer Ballesteries.

0,085Qm. 1,390Qm. Deixem a la dreta la font del carrer Ballesteries. Font d'aigua de la xarxa, construïda l'any 1888. Font d'aigua de la xarxa, encastada a l'edifici i emmarcada per carreus de pedra. Al frontal hi ha esculpida la cara d'un animal de formes mitològiques, per la boca del qual surt l'aigua mitjançant una aixeta de polsador.

Al capdamunt hi trobem la data de la seva inauguració, l'any 1888, gravada en una mena de timpà.
La família Burgués fou l'encarregada de pagar la construcció d'aquesta font i de la fornícula dedicada a Sant Cristòfol, patró dels caminants, que hi ha just a sobre, coronada per l'escut nobiliari de la família.

Continuem pel carrer Ballesteries.

 

0,100Qm. 1,490Qm. Passem per davant de la Font falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal de pedra.

Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del pou que la nodria.
Seguim amunt per la Pujada de Sant Feliu.

 

0,100Qm. 1,590Qm. Enllacem amb el carrer del Rei Ferran el Catòlic. Deixem a l’esquerra els Banys Àrabs i a continuació baixem per unes escales.

0,200Qm. 1,790Qm. Plaça dels Jurats. Continuem recte i enllacem amb el carrer de Santa Llúcia.

0,100Qm. 1,890Qm. Monestir de Sant Pere de Galligants. Aquesta abadia benedictina del segle XII és singular per la seva capçalera i el campanar.

I és que la capçalera de Sant Pere presenta una complicada forma assimètrica: està formada per un absis principal amb dues absidioles a un costat i una a l'altre, mentre que a l'extrem del braç del creuer hi ha un absis lateral més, fet que fa pensar en el reaprofitament d’elements d’un temple anterior. En aquest espai hi trobem també el campanar de vuit cares, perfectament simètric i amb decoració llombarda.

El més destacat és l’escultura que trobem als capitells de la nau principal i, sobretot, als de la capçalera. Aquests són els que han donat fama a Sant Pere de Galligants; i els que més controvèrsies han generat... I és que alguns historiadors aposten decididament per la mà del mestre de Cabestany i del seu taller; d’altres, però, creuen que són influència de l’Escola de Tolosa.

Des del 1857, Sant Pere de Galligants actua com a museu d’arqueologia i belles arts, un dels més antics de Catalunya. Actualment és la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya i aplega els materials arqueològics trobats a les excavacions de diversos jaciments de les comarques de Girona, des de la prehistòria fins a l'edat mitjana.

Situats davant la façana principal, val la pena rodejar el monestir seguint el sentit de les agulles del rellotge.

0,175Qm. 2,065Qm. Creuem el riu Galligants per un pontet de pedra i tombem a l’esquerra cap a la Font del Bisbe. Uns metres més enllà pujem unes escales i continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 2,190Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra que planeja en sentit lleugerament descendent.

0,350Qm. 2,540Qm. Accés a la Font del Bisbe. Nomès ens resta baixar els darrers 10 metres.

0,010Qm. 2,550Qm. Font del Bisbe. La font queda en un petit replà empedrat, enclotat uns deu esglaons per sota del camí, a recer de les escales que hi menen, d'un petit mur que la protegeix de les crescudes del riu que té a tocar i del mur principal de pedra adossat a la muntanya que alhora reté les terres i suporta un petit corriol que passa per damunt. La sortida d'aigües es troba endarrerida respecte la façana principal, dins una fornícula coberta per un arc de mig punt. Una pedra en forma de cara humana i collada a la part baixa del frontal és per on brolla l'aigua, a través d'un broc de ferro encastat a la suposada boca. Després l'aigua cau al terra i desguassa directament al riu. El broc acostuma a estar regulat amb un senzill tap de suro per estalviar l'aigua. A l'esquerra de la font disposem d'un banc de maons en angle arrambat als dos murs que li fan de respatller.

Es tracta d'una font molt antiga, ho demostra la inscripció que trobem al costat del broc, on s'hi pot llegir 1807, no se sap si correspon a la data de la seva construcció o d'una de les restauracions, però sigui quina sigui, es remunta a més de dos-cents anys enrere.

Al capdamunt del frontal hi ha un registre metàl·lic i a sota seu un curiós cartell editat per l'Ajuntament de Girona amb les normes d'utilització per omplir aigua de la font: Ens crida l'atenció que estigui regulada la quantitat d'aigua que es pot recollir per persona, així com l'ordre de preferència a l'hora d'emplenar.

L'antiga Vall Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel, sempre ha estat lligada al riu Galligants. Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les èpoques plujoses recull les aigües de diferents torrents i rieres. Aquests abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc ponts. El pont de la Font del Bisbe és l'únic pont medieval que queda dret a Girona. A l'edat mitjana la vall de Sant Daniel era a l'inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la Font del Bisbe, la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era facilitat per aquest pont.

Pujem les escales de la font, creuem el pont medieval i continuem a la dreta pel carrer Sant Daniel.

0,200Qm. 2,760Qm. Trobem a la dreta unes escales que baixen. A continuació, creuem un pont i seguim un corriol fins la Font d’en Pericot.

0,075Qm. 2,835Qm. Font d’en Pericot. La font queda a la part baixa d'una casa de pedra, Can Pericot, aixoplugada sota un arc de mig punt i barrada amb un enreixat de ferro.

Dins podem veure una petita estança rectangular, enclotada dos pams respecte la petita esplanada del davant. Té les parets laterals de pedra i el sostre de volta de canó, fa metre i mig d'amplada per no més de dos de llargada. La paret del fons està arrebossada i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant un broc de pedra centrat. A sota un bassal arran del sol recull l'aigua. Damunt del brollador hi ha dos forats quadrats que desconec la seva funcionalitat.

L'aigua prové de l'escolament de la vall de les Creus, el que fa que, a causa dels habitatges i hortes que hi ha a la zona, l'aigua no sigui apte pel consum de boca.

Es diu que és la font més antiga de la vall i ja va ser coneguda amb el nom de font Romana fins el segle XVIII. Després es va construir la casa que avui es troba prop de la font i va ser ocupada per la família Pericot, d'on prové el seu nom actual.

El pont que trobem uns metres per sota la font i que salva el riu Galligants fou construït el segle XIX en substitució d'unes antigues palanques, és d'arc rebaixat de pedra picada, formant una estructura antiga, amb baranes d'obra sense remolinar, de construcció actual i amb un terra de formigó.

Desfem aquests darrers 75 metres i creuat el pont i pujades les escales tombem a la dreta seguint el PR C-195 cap al Castell de Sant Miquel.

0,100Qm.2,935Qm. Camí dels Àngels. El Cul del Món. Continuem recte.

0,350Qm.3,285Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel camí de l’esquerra les marques del PR C-195.

0,100Qm. 3,385Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,525Qm. 3,910Qm. Continuem recte cap al Puig de Sant Miquel, obviant el camí que puja a la dreta cap al Santuari dels Àngels.

0,310Qm. 4,220Qm. Collet. Malgrat no són molt evidents les marques del PR C-195, nosaltres continuem recte en sentit descendent.

0,250Qm. 4,470Qm. El nostre camí fa un gir a l’esquerra.

0,200Qm. 4,670Qm. Font del Ferro. El paratge natural forma un seguit de terraplens i parets de pedra amb força arbrat on a la part de dalt a la dreta se situa la nova font i al capdavall l'antiga.

La nova font procedeix de la restauració efectuada l'any 1980. Es tracta d'un mur transversal de pedra a dos nivells. A l'extrem esquerre tenim tres canelles de ferro colzades per on brolla l'aigua que cau a un bassal semicircular de pedra. Damunt dels brolladors hi ha un baraneta de ferro per subjectar-nos mentre omplim les garrafes.

L'aigua que surt de la font ho fa mitjançant un interruptor elèctric que fa bombar-la d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, que havia comercialitzat l'aigua carbònica. La construcció d'aquesta fàbrica havia fet desaparèixer una altra font d'aigües ferruginoses, la font d'en Miralles.

Al capdamunt de la font podem llegir el seu nom en un rètol de ferro.

Deu metres a l'esquerra de la font principal es conserva una antiga pica de pedra, molt gran i rodona, desconnectada però de l'alimentació d'aigua.

Al capdavall de la zona d'esbarjo, a peu de l'antic llit del torrent Estela, es conserva en bones condicions la font original i la mina. Un mur de contenció de pedra, un segon mur formant angle en l'extrem esquerre i un contrafort a la dreta conformen l'estructura de la font. En el racó de l'esquerra un pedestal on potser hi havia el brollador flanquejat per dos bancs per seure. A un nivell inferior del sol tenim una petita era enllosada on se situa la porta d'accés a la mina, avui dia barrada amb un enreixat. Ja a nivell superior i la dreta de tot un refós al mur on tal vegada hi havia una altra sortida d'aigua.

És una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica la inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862".

La font es troba en un indret molt estimat pels gironins, un paratge calmat i feréstec, on és possible el contacte amb la natura. La zona d'esbarjo està arranjada amb diverses barbacoes fixes, taules i bancs de pedra.

Sortim del recinte de la font i seguim avall per la pista

0,200Qm. 4,870Qm. Tombem a la dreta per una pista lleugerament ascendent, després de passar una placeta que fa les funcions d’aparcament per la gent que vol pujar a Sant Miquel.

0,330Qm. 5,200Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres hem d’anar sempre amunt per la pista principal.

0,100Qm. 5,300Qm. Obviem un altre camí que mena a l’esquerra. Continuem amunt per la pista.

0,080Qm. 5,380Qm. Tombem a la dreta per un camí empedrat que puja sobtadament.

0,250Qm. 5,630Qm. Continuem a la dreta per una pista més ampla.

0,930Qm. 6,560Qm. Ens enfilem per un corriol de pedra que trobem a la dreta.

0,250Qm. 6,810Qm. Pista que ens creua. Continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda.

0,330Qm. 7,140Qm. Obviem el camí que baixa a la dreta cap a la font de Can Mistaire i nosaltres continuem recte cap a Sant Miquel.

0,250Qm. 7,390Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,750Qm. 8,140Qm. Fent cas omís als corriols i camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,175Qm. 8,315Qm. Castell de Sant Miquel. El conjunt arquitectònic ubicat a 395 metres sobre el nivell del mar, al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, permet el control de grans extensions de territori.

 Està format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la construcció al s. XV.

L’emplaçament va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derruïda.

L’altre element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.

Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.

El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.

Des d’aquí dalt tenim unes esplèndides vistes de la vall de Sant Daniel, de les Gavarres, de Celrà, de les Illes Medes…

Ara per continuar cap a Celrà hem d’anar a buscar el corriol que passa a tocar de la paret de llevant de la torre del castell tot seguint les marques del PR C-195

0,150Qm. 8,465Qm. Desemboquem en una pista més ampla i el nostre camí fa un revolt pronunciat a la dreta.

0,225Qm. 8,690Qm. Pista que ens creua. Continuem recte avall.

0,400Qm. 9.090Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Seguim avall.

0,100Qm. 9,190Qm. Cruïlla de la Creu Palomera. Seguim pel camí que marxa a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

2,150Qm. 11,340Qm.  Deixem el PR C-195 que marxa a la dreta cap a Juià i nosaltres entrem a Celrà pel carrer Jacint Verdaguer.

0,300Qm. 11,640Qm. Enllacem amb el carrer de Les Roques.

0,200Qm. 11,840Qm. Plaça de l’Esglèsia. Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Feliu i nosaltres continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,125Qm. 11,965Qm. A l’esquerra trobem la Font d’Orriols. Es tracta d'una font mural, integrada al mur de maons que delimita la placeta per un dels costats. Feta de pedra treballada, està formada per dues columnes que sustenten un arc de mig punt. Emergeix al centre una mena de frontó circular amb una inscripció on s'hi pot llegir el nom de la font i a sota l'any 1941.
El seu frontal, de ciment lliscat, queda un xic endarrerit i és on s'hi ubiquen les dues aixetes collades a uns rosetons. A sota recull l'aigua una pica allargada de pedra buidada.
A banda i banda disposem de dos bancs de pedra arrambats al mur que li fa de respatller.
Sembla ser que la primera referència de la font data de l'any 1927. Coneguda primerament per la Bassa de Can Cors, l'aigua era subministrada pel pou d'en Ponach (la Mina). Després es va utilitzar l'aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l'aigua s'havien de baixar els escalons que ara es pugen.
Actualment es proveeix d'aigua de la xarxa d'abastament municipal.

Ara seguim pel Torrent d’Orriols.

0,050Qm. 12,015Qm. Tombem a l’esquerra tot creuant el Parc Cors.

0,200Qm. 12,215Qm. Carrer de la Fàbrica. Creuem i seguim a l’esquerra per anar cap a la fàbrica Pagans.

0,200Qm. 12,415Qm. Fàbrica Pagans. Des de principis del segle XX fins el seu tancament el 1971, aquesta empresa es va dedicar als extractes tànics i als productes químics. El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX i principis del XX.

L’element principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos, els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt.

Actualment hi tenen la seva seu, un centre cívic, l’escola municipal d’art, la biblioteca, l’escola de música, Radio Celrà, i associacions de diferents àmbits.

Ara sortim del conjunt fabril seguint el carrer de la Fàbrica a l’esquerra.

0,330Qm. 12,745Qm. Enllacem amb la carretera de Juià. Continuem recte per creuar Celrà.

1,130Qm. 12,875Qm. Després de passar una rotonda, sortim de Celrà i enllacem amb el vial per a vianats paral.lel a la carretera GIV-6708 que va de Celrà a Juià.

1,220Qm. 14,095Qm. Rotonda. Continuem recte cap La Costa i el Veïnat de Mas Nadal.

0,200Qm. 14,295Qm. Tombem a l’esquerra per la carretera que va cap al veïnat de l’Estació (Anomenat Camí Fondo). Malgrat haver-hi molt poc trànsit, cal anar en compte, doncs alguns cotxes que passen, ho fan a certa velocitat.

2,025Qm. 16,320Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior.

0,080Qm. 16,400Qm. Creuem la C-66 i entrem a Bordils pel carrer Almeda.

0,600Qm. 17,000Qm. Tombem a la dreta pel Passeig Aymerich.

0,200Qm. 17,200Qm. Abans d’arribar al carrer Ample, trobem a l’esquerra un passatge que ens porta a la plaça de l’Esglèsia.

0,075Qm. 17,275Qm. Esglèsia de Sant Esteve de Bordils. L’esglèsia de Bordils està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la segona meitat del segle XVI. És d’estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes.

El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Voltem l’esglèsia per anar a buscar la plaça del Poble

0,075Qm. 17,350Qm. Plaça del Poble. A principis de juliol del 2024 aquí trobem Can Sipi un bar restaurant que trobarem obert de dimarts a diumenge de 8 a 22h i que sembla especialment adreçat als ciclistes i caminaires que passem per aquest punt de la ruta del Ter.

Sortim de la plaça del Poble i enllacem amb el carrer Ample i de seguida comencem a veure marques de la Ruta del Ter. Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Creu.

0,100Qm. 17,450Qm. Deixem a l’esquerra un antic rentador.

0,200Qm. 17,650Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat seguint les marques de la Ruta del Ter.

0,195Qm. 17,845Qm. Tombem a la dreta pel camí de Can Cua.

0,840Qm. 18,685Qm. Deixem el vial asfaltat i continuem recte per una pista de terra.

1,080Qm. 19,765Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Joan de Mollet.

0,340Qm. 20,805Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 21,005Qm. Sant Joan de Mollet. Avinguda Catalunya. Tombem a l’esquerra.

0,070Qm. 21,075Qm. A l’esquerra trobem una plaça que també fa de pista poliesportiva i a la part de ponent d’aquesta plaça hi ha la Font de Sant Joan de Mollet.

0,050Qm. 21,125Qm. Font de Sant Joan de Mollet. Aquesta font restaurada l’any 1981 i feta de totxana i rajola catalana, en el frontal té una cerámica dedicada a l’esglèsia de Sant Joan de Mollet. L’aigua que surt per una aixeta de polsador desguassa en una pica rectangular.

Ara continuem pel passatge que deixa a la dreta el dispensari municipal i baixem al Camí Ral per una rampa.

0,050Qm. 21,175Qm. Camí Ral. Continuem a la dreta.

0,375Qm. 21,550Qm. Tombem a l’esquerra seguint les marques de la Ruta del Ter pel Camí de Cal Bou.

0,600Qm. 22,150Qm. Nucli històric de Flaçà. Podem fer una volta pels carrers medievals del nucli antic on també trobarem l’esglèsia de Sant Cebrià.

Ara seguim a la dreta pel carrer de les Feixes tot passant per sota d’una arcada.

0,330Qm. 22,480Qm. Continuem a l’esquerra pel Carrer Comerç.

0,150Qm. 22,630Qm. Creuem les vies del tren per un pas a nivell i seguim recte.

0,150Qm. 22,780Qm. Plaça de l’Estació del Carrilet. Tombem a l’esquerra.

0,090Qm. 22,870Qm. Estació de Flaçà. Final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts en la seva majoria les he extret d'Encos

Properament, anirem d’Olesa de Montserrat al Monestir de Montserrat per Collbató.