dijous, 14 de febrer de 2019

LA VALL DE CAMPRODON I. DE SANT PAU DE SEGURIES A ESPINAVELL

                                

                               Font d'en Tonet 

Avui encetem un nou cicle de dotze entrades dedicades a un territori, enguany caminarem, badarem, gaudirem, coneixerem... la Vall de Camprodon. Aquest és el primer cicle que dediquem a un territori pirinenc, això sí als Pirineus Orientals, uns Pirineus que a l'estiu ens ofereixen cims accesibles, amb comes i prats i nomès a una hora i escaig de casa.

L'itinerari que avui us presento és la primera etapa d'una travessa de 4 dies que vaig fer l'agost del 2018. Aquesta excursió té una llargada de 25,6 Quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 1.300 metres.
Cal dir que hi ha trams del GR-151 que no estan gaire marcats per tant recomano portar el Mapa d'Itinerannia del Ripollès i el mapa de l'Alpina del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, corresponent a la Vall de Camprodon i a la Vall de Ribes.

En aquest sentit, haureu d'anar amb molts ulls, força orientació i poca pressa en dos punts concrets, en el Clot de la Gironella ben passat Camprodon i entre el Pla d'en Sala i la Masó, passat Freixenet, doncs hi ha algun tram que no es veu cap marca i cal tirar de mapa.

Per altra banda, penso que la millor època per fer aquesta excursió és a finals de primavera o a l'estiu, doncs tenim moltes hores de claror i per aquestes contrades normalment no fa gaire calor. En el meu cas, vaig tardar unes 10 hores (parades incloses), malgrat no hi ha grans desnivells, si que és fàcil fer alguna marrada i acabar una mica embardissat buscant una fita o la traça d'un camí.
Quant al tram entre Molló i Espinavell, us recomano que us imprimiu la ruta 13 de  Turisme de Camprodon.

És aconsellable portar un parell de litres d'aigua, tanmateix a Camprodon i a Molló tenim tot tipus de serveis.
Una vegada a Espinavell, vaig fer nit en el Refugi Els Estudis i realment us el recomano, doncs al marge de ser un punt perfecte per anar cap a Ulldeter o fer l'ascensió al Costabona. entre d'altres excursions, amb tots els anys que fa que camino, no recordo un sopar i un esmorzar tan abundants i bons i a més a més el tracte de l'Eva és exquisit.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Baixem del bus a Sant Pau de Seguries i continuem per la vorera direcció Camprodon.

0,080Qm. 0,080Qm. Girem a la dreta pel carrer del Pla del Serrat.

0,160Qm. 0,240Qm. Girem a l'esquerra per l'avinguda Mariner.

0,075Qm. 0,315Qm. Deixem a la dreta, l'entrada del Càmping Els Roures. Continuem recte.

0,100Qm. 0,415Qm. Cruïlla de camins. Avui marxarem cap a l'esquerra, direcció Camprodon. Tanmateix, si marxèssim a la dreta, aniriem direcció la Via Romana del Capsacosta.
Avui fins a Mollò, seguirem les marques del GR-151 (El Camí Oliba).
Entre Sant Pau de Seguries i Camprodon, el camí no presenta cap dificultat i a més a més, trobarem el Canal Mariner i una mina de carbur.

7,410Qm. 7,825Qm. Mare de la Font.
Sortim de la Mare de la Font i anem cap al centre de Camprodon, tot passant pel pas soterrani que creua la carretera de França.

0,100Qm. 7,925Qm. Continuem a la dreta pel carrer Catalunya.

0,050Qm. 7,975Qm. Deixem a la dreta el Convent del Carme.  
Seguim pel carrer Catalunya i a l'altra banda del carrer de la Trigona, hi ha Cal Marquès.
Continuem endavant ara per la Plaça de la Vila i el carrer Sant Roc. 

0,110Qm. 8,085Qm. Davant nostre veiem la imatge més característica de Camprodon. El Pont Nou.  Desprès d'admirar-lo, continuem pel carrer Isaac Albeniz. Uns metres més endavant creuem un pont sobre el Ritort i tombem a la dreta pel carrer València.

0,200Qm. 8,335Qm. Trobem a la dreta la Font de la Cordera. Desprès de visitar-la, continuem a la dreta pel carrer València.

0,050Qm. 8,385Qm. Plaça Santa Maria. Esglèsia de Santa Maria i Monestir de Sant Pere.

Creuem la plaça Santa Maria i continuem pel carrer Freixenet.


0,300Qm. 8,685Qm. Cantonada Carrer Freixenet/ Carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Can Roig.  
Tombem a l'esquerra pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Posteriorment enllacem amb el Camí dels Enamorats. A partir d'ara ja tornem a seguir les marques del GR-151 (El Camí Olíba) 
0,250Qm. 8,935Qm. Font del Ferro.
Continuem pel camí dels Enamorats cap a Molló, tot seguint el GR-151. Camí molt clar fins el Clot de La Gironella.

2,850Qm. 11,785Qm. Clot de la Gironella. En aquest punt hem d'estar molt atents de trobar la marca del GR a l'altra banda del riu, en un camí que puja cap a Freixenet. Aquest camí el trobem 60 metres abans d'una petita construcció arran del riu.

1,630Qm. 13,415Qm. Freixenet.

1,885Qm. 15,300Qm. Plans d'en Sala. En aquest punt hi ha poques marques. Marxem recte, paral.lels al filat del bestiar.  Uns dos-cents metres més endavant, arribem a un rètol de límit de terme entre Molló i Camprodon. En aquest punt, hem de passar els filats per sota i anar a buscar el Galceran que tenim davant nostre.

2,000Qm. 17,500Qm. Pista. Seguim a la dreta.

0,600Qm. 18,100Qm. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. 
Uns metres més endavant, arribem a una masia, però el pas és barrat, per tant ens hem d'enfilar a l'esquerra pels camps que hi ha a sobre nostre. Cal anar en compte, doncs els filats poden estar electrificats. Haurem de fer una marrada d'uns 200 metres fins que passem l'edificació. Per sort trobem un vailet i podem sortim a un camí herbat. Seguim endavant pel camí que davalla.

0,150Qm. 18,550Qm. Pista cimentada. Continuem avall. Sembla ser que aquesta edificació que deixem enrere és el Galceran.

0,600Qm. 19,150Qm. La Masó. Continuem per la pista cimentada i una mica més endavant de sobte, tornem a trobar les marques del GR-151. A mesura que arribem a Molló, també manquen marques i sempre hem d'anar buscant el vial que ens porti a Molló. Per sort, ara caminem per una urbanització i per tant, malgrat fem alguna marrada ens estalviarem les esgarrinxades.

2,000Qm. 21,150Qm. Font Vella de Molló. 
Al costat de la font hi trobem una gàbia per ferrar.
Continuem pel carrer de la Font Vella.

0,125Qm. 21,275Qm.  Arribem a la Plaça Major. Continuem a l'esquerra pel carrer Guardiola. 

0,070Qm. 21,345Qm. Enllacem amb el carrer Setcases que ens queda més a l'esquerra.

0,250Qm. 21,595Qm. Font de Can Tonet.

Ara hem d'anar en compte, dos en aquest punt hi ha marques de dos GR's diferents. El GR-11 marxa recte amunt cap a Setcases. Nosaltres, hem de tombar a la dreta, tot seguint el GR-151 cap a Espinavell.  En aquest tram també hi ha manca de marques.

0,430Qm. 22,025Qm. Cementiri de Mollò. Seguim recte.

0,250Qm. 22,275Qm. Continuem pel camí de la dreta, en sentit descendent.

1,000Qm. 23,275Qm. Can Freixe. El camí passa per darrera la casa i enllaça amb una pista en sentit descendent.

0,400Qm. 23,675Qm. Carretera de Molló a Espinavell. (GI-5225). Seguim a l'esquerra per la carretera. Malgrat cal anar en compte, hi ha molt poc trànsit.

1,500Qm. 25,175Qm. Pont sobre el riu Ritort. Deixem la carretera i continuem per un camí que puja fins el poble.

0,510Qm. 25,685Qm. Espinavell. Refugi Els Estudis d'Espinavell i Restaurant Can Jordi. Fi de l'etapa d'avui.

La propera setmana faré una entrada per parlar dels 15 elements de patrimoni arquitectònic, històric i natural que trobem en aquesta ruta entre Sant Pau de Seguries i Espinavell.


                    





















                 






diumenge, 3 de febrer de 2019

DONA D'AIGUA


El mes de juny de 2013 en aquest blog us parlava de "Dones d'aigua". Concretament, us presentava unes dones d'aigua que sorgien d'una iniciativa del Centre Ocupacional El Bosc i el Centre Especial de Treball Alborada per fer front a la crisis que en aquells temps patien aquests tallers i que va fer perillar la seva continuïtat.

Cinc anys i mig desprès de la presentació que es va fer a la Biblioteca de Can Mulà, aquestes dones d'aigua s'han escampat arreu. Totes han sortit del carrer Lluís Millet, però de ben segur que en trobaríem al Regne Unit, al Japó, a l'Amèrica Llatina.., però també a Madrid, a Andalusia, a la Catalunya Nord... i a moltes llars de Mollet, Parets, Montornès...

Des d'ahir les dones d'aigua han conquerit el centre de la ciutat i ara en podeu trobar una de ben gran i ben formosa a la Rambla Fiveller. Des d'ahir, la dona d'aigua s'ha integrat al paisatge molletà i de ben segur els infants, joves i adults amb una diversitat funcional relacionada amb la discapacitat psíquica cada dia estan més integrats a la nostra societat, sobretot si ho mirem amb perspectiva.

Que vull dir amb això? Per mi aquesta dona d'aigua ha de ser un reconeixement a les families i als mestres que fa 50 anys creaven "Patronatos Pro-Subnormales"a diferents poblacions i ciutats d'arreu. Perquè creien que les persones amb discapacitat intel.lectual no podien quedar-se a casa, havien de sortir de l'amagatall on havien estat des de sempre i tenien dret a una educació, com qualsevol altre persona. 
Això que ara és una obvietat, fa nomès cinquanta anys era gairebé una quimèra i sens dubte aquelles families i aquells mestres van ser uns pioners.

Poc podia imaginar aquella gent que per la Candelera del 2019, pel matí a Mollet s'inauguraria "La Dona d'aigua" i al vespre a Sevilla la pel.licula Campeones guanyaria un Goya a millor pel.licula espanyola de l'any 2018.

Pel que fa referència a la figura, aquesta fa quatre metres i està feta amb fibra de vidre, mirant el catal.leg de les Dones d'Aigua tindria certa semblança amb Bocins de Llum. Tanmateix, la comptaré com a font ornamental, doncs a l'estiu, rajarà aigua del cabell i del collaret perquè la canalla es pugui refrescar. Per la nit, el cap i les arracades s'il.luminaran.

A partir d'ara, els molletans al marge de quedar als quatre bancs, davant l'home del diari, a l'arlequí, al Mercat Vell, ....ja podem trobar-nos també a la Dona d'Aigua.

Properament, les 250 primeres fonts de La Brolla.



dissabte, 26 de gener de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIV: ENCICLÒPEDIA DE LA FANTASIA POPULAR CATALANA




                       Els galejadors de Centelles

Fa un mes, ja us vam parlar de l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. De fet, d'allà vam extreure tota l'explicació que us vam fer de la tradició del Tió i avui hem extret aquestes 24 paraules que a continuació definirem i que fan referència a personatges, estris, malnoms,... que d'una manera o altra tenen a veure amb tot l'imaginari festiu català.

Cada poble, cada vila, cada ciutat té les seves festes i aquestes festes tenen uns personatges gairebé legendaris a la contrada i desconeguts quilòmetres més enllà.

D'aquí 5 setmanes serà Carnestoltes i arreu sorgiran personatges com en Barbacàs, en Peirot, en Cullerot, en Vidalot, en Burricot, en Marraco, en Gambairot, els esparriots...

Els 24 mots d'avui són els següents,


Aspirafocs: Ventafocs.

Baldemora: És una mena de sirena amb una llarga cabellera. Viu dins de la mar i s'entretén a guiar els mariners quan aquests han perdut el nord per culpa de la mala maror. Com que la Baldemora celebra la seva festa per Sant Pere, aquest dia és millor no fer-se a la mar, perquè la Baldemora no vetllarà per la bona marxa de les naus.

Barbacàs: Carnestoltes.

Barrumbo: Diable.

Dosser: Peça de tela rica que penja, i que en la part superior es prolonga horitzontalment en forma rectangular, de manera que cobreix per darrera i per dalt un tron, un llit de gran luxe, una tribuna...

Esparriot: Personatge grotesc que anima el Carnestoltes, mena les noies al ball i les aparella amb qui vol. És propi del Pla del Llobregat, el Penedès i el Camp de Tarragona.

Falla: 1. Manat de branques o brins d'espart, càrritx o d'altres plantes seques, que s'encén per fer claror, calar foc...
          2. Al Pallars, troncs de pi asclats pel capdamunt i entatxonats de teies.

Filoseta: Antiheroi o heroi ridícul de rondalla, un noi curt de gambals que respon amb solucions desastroses a qualsevol encàrrec que sa mare li encomana.

Galejador: A Centelles, és aquell que galeja. És a dir, fa salves amb una arma d'avantcarga, normalment un trabuc. Els galejadors i el fet de disparar salves de pólvora amb les seves armes, són per als centellencs sinònim de festa i Santa Coloma i representen l'expressió d'una tradició ancestral profundament arrelada.
En aquest sentit, els propis centellencs ens diuen que la paraula galejador, ve de fer gala, és a dir, fer festa.

Gambairot: A Reus, Carnestoltes.

Marmotot: Espantacriatures d'aparença cavernícola.

Maror: Agitació de la mar.

Maruga: Ésser misteriós que viu a l'aigua dolça en fonts i rius, conegut a l'Alt Empordà. Les noies que se n'empassen algun en beure aigua, o que els pica la Maruga mentre renten la bugada poden quedar embarassades.

Pardinot: Geni espantacriatures de la Vall del Fresser que habita les pardines, és a dir, cases en ruines i despoblats. Diuen que és alt com una muntanya i negre com el sutge.

Pira: Foguera.

Redort: Pastís en forma d'anella, propi del Pallars i la Ribagorça. Els padrins en fan ofrena als fillols per Cap d'Any.

Ruixamantells: Reina o deesa de la mar amb poder de congriar núvols i tempestats. Quan s'enamora d'un mariner aixeca un temporal que fa naufragar la seva nau i s'enduu el mariner desitjat al seu palau submarí. Té els seus dominis a l'entorn de les Balears.

Teia: Estella o tros de fusta resinosa, usat per fer claror o per encendre foc.

Tinyosa: Boira molt espesa.


Tirabol:  És el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual: la màxima expressió de joia berguedana. Tanmateix, en altres contrades, també s'anomena "Tirabou" i  també és el ball final de moltes festes i té un important caràcter de cel.lebració ple de joia i entusiasme.

Tuta: Cova.

Tutau: Espantacriatures. Ésser cavernícola, primitiu, que habita en una cova i que és pelut com un ós. De trets semblants al Marmotot.

Vidalot: Carnestoltes.

Molt aviat, les 250 primeres fonts de La Brolla.











dissabte, 19 de gener de 2019

COLLSEROLA XII. DEL TIBIDABO AL PAPIOL


                                El Salt d'aigua de Molins de Rei.

Avui us presento l'última entrada de Collserola. L'itinerari d'avui té una llargada d'uns 20 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 350 metres. Tanmateix, també és possible començar a La Floresta, doncs passem a escassos 150 metres de l'estació dels FGC i ens estalviarem 8 quilòmetres.

 Aquesta ruta té dos punts força decebedors, per començar el PR-35 des del Coll de la Vinassa fins a la Floresta fa molts quilòmetres per urbanitzacions enllaçant vials asfaltats, carrers i algun tram de terra per zona periurbana.

L'altre punt fosc és l'estat amb el qual es troben Les Escletxes del Papiol. Jo crec que cada any que passa estan pitjors i ara per ara no recomanaria a ningú que les anès a visitar.

Per contra, m'ha sorprès molt gratament la Rierada i sens dubte la descoberta d'aquesta excursió són els 4 quilòmetres que farem per la Riera de Vallvidrera.

Per les característiques de la sortida recomano fer-la a l'hivern o bé a l'estiu de nit, doncs aquests 20 quilòmetres, malgrat tenir trams poc atractius, és una ruta molt còmode per plantejant-se una Barcelona- Montserrat.

D'aquí unes setmanes, vull acabar de polir aquest itinerari, doncs modificaré el tram urbà del Papiol i faré passar la ruta pel castell.

Per últim, esmentar que l'inici i el final de la sortida estan molt ben connectats amb transport públic.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de dalt de tot del Tibidabo, de la plaça que hi ha al davant delTemple Expiatori del Sagrat Cor i de l’entrada al parc d’atraccions. Iniciem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 0,100Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 0,190Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 0,270Qm. Girem a la dreta pel carrer Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 0,520Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 1,100Qm. Coll de la Vinassa. Continuem a l'esquerra per una pista que en principi planeja. A partir d'aquí, seguim les marques del PR-35.

Una vegada arribem a Les Planes, el nostre camí transcorre per carrers i vials asfaltats.

6,000Qm. 7,100Qm.  Plaça Miquel Olivella. Desapareixen les marques momentàneament.  Nosaltres hem de seguir a l'esquerra pel carrer Major de la Floresta i 250 metres mès enllà, tornem a retrobar les marques blanques i grogues del PR.

1,000Qm. 8,100Qm. Avinguda de Can Tarruell/Escales de Can Tarruell. Si baixéssim les escales a la dreta, cent cinquanta metres més avall, seriem a l'estació de La Floresta del FGC. Avui nosaltres baixarem pel tram que ens queda a l'esquerra per anar cap al Casino.

0,080Qm. 8,180Qm. Casino de la Floresta. Encarregat per Gaietà Tarruell com a centre recreatiu i cultural, s'erigí seguint les influències neoclassicistes de l'Exposició Universal de 1929, que el constructor va aplicar a la seva urbanització a La Floresta. En destaca la monumentalitat de les seves tres plantes, la façana d'estuc groc terròs amb pinzellades vermelles i blaves, és ocupada per grans finestrals amb balustrades que permeten un alt grau d'il.luminació i visibilitat. La pèrgola de dues plantes que voreja la pista de ball està formada per una succesió de columnes toscanes sobre pilastres, i les finestres, d'arc carpanell molt rebaixat, havíen estat decorades amb vitralls de colors. L'edifici va ser rehabilitat el 2010 com a casal del districte.

Ara continuem a la dreta pel carrer del Casino.

0,150Qm. 8,330Qm. Avinguda de Can Busquets. Continuem a l'esquerra.

0,070Qm. 8,400Qm. Seguim per un corriol que trobem a l'esquerra.

0,125Qm. 8,525Qm.  AMB MOLT DE COMPTE!!! Creuem la BV-1462 (Vallvidrera - Sant Cugat) i continuem  per una pista ampla que trobem a l'altra banda, seguint les fites cap a La Rierada.

0,590Qm. 9,115Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l'esquerra en sentit descendent i uns 40 metres més enllà girem a l'esquerra tot seguint el GR-96.

0,200Qm. 9,315Qm. Creuem un pont per sobre La Rierada. Tot just passat el pont, abandonem el GR 96 i continuem per un corriol que marxa a la dreta. Uns metres més endavant creuem un camp.

0,225Qm. 9,540Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel corriol de l'esquerra.

0,080Qm. 9,620Qm. Sortim a un camp i seguim a la dreta pel voral.

0,090Qm. 9,710Qm. Enllacem amb un corriol que es precipita cap al fondal.

0,150Qm. 9,860Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta.

0,085Qm. 9,945Qm. Creuem la Riera de Vallvidrera a gual i continuem pel corriol que trobem a l'altra banda.

0,060Qm. 10,005Qm. Obviem el camí que marxa recte i nosaltres seguim pel camí de la dreta. Quinze metres més enllà, sortim a un altre camp i continuem a l'esquerra pel voral.

0,080Qm. 10,100Qm. Enllacem novament amb un corriol. A partir d'aquí el camí ja és molt fressat, anant tota l'estona paral.lels a la riera i creuant-la vàries vegades.

1,300Qm. 11,400Qm. Cruïlla de camins i pistes. A l'esquerra deixem un pont, la Riera de Vallvidrera el creua per sota. Nosaltres continuem recte pel camí que deixa a l'esquerra una finca.

0,100Qm. 11,500Qm. Creuem un cadenat i continuem recte. El paisatge mica a mica es va obrint. Nosaltres seguim per la pista, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,635Qm. 12,135Qm. Cruïlla de carreteres i camins. Continuem avall per aquest vial asfaltat.

0.090Qm. 12,225Qm. Enllacem amb el PR-165. Continuem recte.

0,170Qm. 12,395Qm. Cases de Can Castellví. Seguim recte.

0,050Qm. 12,445Qm. Seguim a la dreta les marques del PR-165 per l'avinguda de Can Castellví.

0,335Qm. 12,780Qm. Continuem a l'esquerra per un camí de terra paral.lel a la riera, seguint les indicacions de la font de l'Espinagar.

0,330Qm. 13,110Qm. Font de l'Espinagar. Totalment abandonada. Està situada dins d'una caseta, moltes vegades camuflada per la vegetació. A l'interior, hi ha un dipòsit tapat d'on surten dos tubs que han estat trencats i no ragen.
Tota la construcció és de totxo amb les parts exteriors arrebossades.

Continuem pel PR-165.

0,670Qm. 13,780Qm. Cruïlla amb bons exemplars d'alzina. Abandonem el PR-165 i  seguim a l'esquerra pel camí que baixa a la riera. 

0,060Qm. 13,840Qm. Creuem la riera i continuem pel corriol que ens queda més a l'esquerra i que inicialment puja una mica.

0,100Qm. 13,940Qm. Salt d'aigua de Molins de Rei. 
Per pujar per l'altra banda, creuem la riera i busquem un corriol a l'esquerra, que en algun punt és una mica aeri. Per tant, aneu en compte si porteu canalla.

0,100Qm. 14,040Qm. Pista. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,090Qm. 14,130Qm. Continuem per una pista ascendent que trobem a l'esquerra, cap a El Papiol i ja ens allunyem definitivament de la Rierada.

0,400Qm. 14,530Qm. Cruïlla de camins i pistes. Continuem per la pista que marxa a la dreta.

0,585Qm. 15,115Qm. Cruïlla de pistes. Seguim a l'esquerra en sentit descendent cap a Les Cases del Puig i El Papiol.

0,050Qm. 15,165Qm. Continuem avall a l'esquerra.

1,275Qm. 16,440Qm. Revolt tancat a l'esquerra. Continuem avall cap a Les Escletxes i El Papiol  A la nostra dreta, deixem una finca que a principis de gener de 2019 hi tenen cabres.

0,400Qm. 16,840Qm. Obviem un camí que trobem a l'esquerra i que marxaria cap a Molins de Rei. Nosaltres continuem recte amunt, sempre per la pista principal.

0.830Qm. 17,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí carreter ascendent cap a Les Escletxes.

0,400Qm. 18,070Qm. Creuem un vial asfaltat i continuem recte per un camí de terra lleugerament ascendent.

0,070Qm. 18,140Qm. Desemboquem al carrer del Trull i seguim recte.

0,050Qm. 18,190Qm. Seguim a l'esquerra en sentit ascendent pel carrer de Les Escletxes.

0,150Qm. 18,340Qm. Aparcament de Les Escletxes. Continuem pel camí carreter que trobem a l'esquerra i que passa a tocar d'una torre elèctrica.

0,125Qm. 18,465Qm. Planell. Trobem l'escletxa La Rambla, uns 50 metes a l'esquerra d'aquest planell.

L'escletxes del Papiol. No son altra cosa que desplaçaments naturals de les capes superiors del sòl com a resultat d'un lliscament dels materials calcaris sobre una base argilosa. Com a resultat final, formen passadissos d'uns vuitanta metres de longitud i una profunditat entre sis i deu metres. 

Antigament l'area d'aquesta zona era molt mes extensa, però l'explotació d'una pedrera per fer ciment i la pressió urbana de l'entorn van deteriorant el conjunt, el qual fa preveure que dels set o vuit passadissos longitudinals que hi havien en un principi, actualment nomès queden la meitat la meitat. A més a més, a principis de gener de 2019 tota la zona està molt bruta i deixada i demana a crits una actuació per tornar a dignificar aquest indret. Malauradament, a hores d'ara aquestes Escletxes es troben en terrenys privats i per tant aquesta rehabilitació és certament complicada.  A fi d'orientar en aquest laberint espeleològic s'ha posat nom a les esquerdes. La Figuera, La Rambla, la Mariana, la Zig Zag, etc.

Per seguir l'excursió tornem a l'aparcament de les Escletxes i continuem a la dreta pel carrer Carme. 

0,300Qm 18,965Qm. Carrer Carme/Cantonada Joaquim Blume. Continuem baixant pel carrer Carme. 

0,200Qm. 19,165Qm. Plaça Antoni Gaudí/ Cantonada Avinguda Generalitat de Catalunya. Just en aquesta cantonada hi ha la font de Can Tintorer. Font urbana i moderna. La font s'alimenta amb aigua de xarxa. El frontal és un prisma rectangular de ferro, on hi ha encastada  una aixeta amb polsador que desguassa a una pica circular. El nom de la font està gravat en un plafó rectangular i vertical que hi ha just al costat de la deu. A més de la inscripció del nom de la font, també hi figura 1880, segurament fent referència a l'any on es data la primera font de Can Tintorer.

Ara seguim baixant per l'Avinguda de la Generalitat de Catalunya.

0,400Qm. 19,565Qm. Continuem a l'esquerra pel carrer Joan Maragall.

0,100Qm. 19,665Qm. Enllacem amb el carrer d'Àngel Guimerà i a continuació amb Jacint Verdaguer i finalment amb el carrer de Sant Antoni.

0,250Qm. 19,915Qm. Carretera BV-1466. (Carretera d'accès a El Papiol) Amb molt de compte creuem i continuem pel vial cimentat que trobem davant nostre una mica a l'esquerra.

0,100Qm.20,015Qm. Creuem l'autopista B-23 per un pas soterrani. Quan sortim tombem a la dreta cap a l'estació de Renfe d'El Papiol.

0,100Qm. 20,115Qm. Estació d'El Papiol. Final de l'excursió d'avui.

Aquest 2019 dedicarem 12 entrades a la Vall de Camprodon. La primera d'aquí dues setmanes.





























dimecres, 9 de gener de 2019

AIGUA A DOJO.



Aquest 2018 ens ha deixat aigua a dojo. La pluja que ha caigut aquest darrer any a Vallromanes, 1.009 litres per metre quadrat, seria la pluja que en un any de paràmetres normals hauria de caure a Ulldeter, Núria o Molló. Per tant, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme ha plogut com si ens trobèssim al Ripollès.

Malauradament, també tindrem anys de 300, 400 i 500 litres per metre quadrat i a la llarga, això ens dóna la mitja de 600 litres que és la que pertoca en aquestes contrades.

Des de 1950 nomès s'han assolit els 1.000 litres per metre quadrat en aquesta part del Vallès Oriental dues vegades, el 1971 amb uns valors molt similars als d'aquest 2018 i el rècord absolut de 1982 que es va arribar als 1.150 litres.

Cal dir que les dades de 1971 i 1982 corresponen a l'estació meteorològica de Granollers i en canvi les dades d'aquest 2018 a l'estació de Vallromanes ubicada a Can Mas Salagros.

Aquest 2019 de moment es presenta ben sec i fins ben entrada la segona quinzena de gener no s'espera una gota d'aigua.

Si voleu consultar el temps a Vallromanes Meteo Vallromanes

Properament, una nova gramàtica del caminant.

dijous, 3 de gener de 2019

ACTIVITATS AMB NENS. L'EMPEDRAT DE MOROU


                             Font de Baladrell   

Aquest darrer mes d'octubre, us vam presentar un nou servei d'autobusos que unia Sant Celoni amb Santa Fe del Montseny. Aquesta nova línea s'ha posat en funcionament per l'aglomeració de cotxes que hi ha els caps de setmana de tardor.

Aquests dies de vacances escolars, que no hi ha tanta afluència de públic en el Montseny i que queden entremig de Nadal, Cap d'Any i Reis, us fem una proposta d'excursió per fer amb la canalla i de pas baixar una mica els torrons.

L'itinerari de "L'empedrat de Morou" és un clàssic de 5,760 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres. En el Centre d'Informació de Can Casades us donaran un tríptic amb tota la informació sobre els diferents punts per on passa la ruta i nomès cal anar seguint els senyals de color taronja.

Per tant, és una excursió molt fàcil per fer amb nens i de tornada a Can Casades podeu veure un dels dos audiovisuals que s'hi projecten "Les quatre estacions del Montseny" i "L'home i el Montseny" i ja haureu completat una matinal molt rodona.

Si voleu allargar una mica la ruta podeu fer dues variants, una que puja fins el Turó de Morou (desaconsellable si porteu canalla petita) o bé acostar-vos fins la minsa Font de Baladrell.

La font de Baladrell, la trobem a 250 metres de la ruta, tot seguint un camí que trobem a l'esquerra, uns centenars de metres abans d'arribar al pantà de Santa Fe.
És una senzilla font, l'aigua raja a través d'un broc d'acer inoxidable encastat a la part de baix d'unes roques i cau al terra formant un petit bassal.

A l'entorn de la font podem veure un avellaner monumental, d'uns 11,5 metres d'alçada i 7 metres de perímetre de la soca.
Baladrell és una masia en ruïnes a l'entrada de Santa Fe, bastida en un pendís de faigs i d'antics conreus, enlairada sobre el marge esquerre de la riera de Gualba. L'indret és assolellat i encantador. 

La font havia estat considerada com de les millors de la vall. Si bé era molt senzilla, no s'entrocava mai, i la gent del mas veí de Figueroles sovint es veien obligats a proveir-se d'aigua en aquesta font. 
No deu pas fer gaires anys, una brigada de la Diputació la consolida, salvant la que era l'única font d'aquest sector baix de la solana de la vall. 

Curiosament, la font del Baladrell és situada en terme de Gualba, fet que significa, si volem ser estrictes, que és l'única font de Santa Fe emplaçada fora del municipi de Fogars de Montclús.


La descripció d'aquesta font l'he extret d' Encos

Avui per acabar l'entrada vull recordar en Ramon Folch i Camarasa que ens va deixar ahir. En aquest sentit, si mai heu anat al Castell de Plegamans, on hi ha la Fundació Folch i Torres, ara és un bon moment per anar-hi
Tanmateix, si ho voleu integrar dins una excursió, el mes de juliol del 2018, us proposava "Camins de Llibertat entre Parets i Caldes" amb una parada al Castell de Plegamans.

Properament, arribarem caminant al Papiol.

divendres, 28 de desembre de 2018

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2018. L'ITINERARI.

               La boira reposa sobre la riera de Vallromanes

El passat diumenge 16 de desembre el Club BTT Trinxacadenes va organitzar la Vallromanes Camina per la Marató. Enguany 120 persones vam caminar per recaptar fons per la lluita contra el càncer.

Avui us presento l'itinerari de poc més de 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres. Malgrat que aquest any no hi ha hagut cap tram inèdit, cal dir que força trams es feien per primera vegada en aquest sentit de la marxa i per tant, aquesta sortida ens ofereix noves perspectives.

L'ITINERARI


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i anem pujant per la riera.

1,000Qm. 1,000Qm. Tombem a l’esquerra per una pista cimentada. Deixant a la dreta els horts ecològics.

0,060Qm. 1,060Qm. Continuem a l’esquerra per un pas enreixat i amunt per pista cimentada.

0,180Qm. 1,240Qm. Avinguda Vilassar. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,200Qm. 1,440Qm. El carrer es converteix en pista de terra.

0,550Qm. 1,990Qm. Coll de Forns. Continuem a la dreta per la pista ascendent.

0,520Qm. 2,510Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte per un camí boscós.

0,100Qm. 2,610Qm. Continuem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,290Qm. 2,900Qm. Cruïlla de corriols. Continuem recte pel corriol que planeja.

0,240Qm. 3,140Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Can Gurgui.

0,500Qm. 3,640Qm. Deixem a la dreta la masia de Can Gurgui.

0,050Qm. 3,690Qm. Obviem la pista que baixa cap a Vallromanes i continuem recte, deixant a l’esquerra la font de Can Gurgui.
 Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons. 

0,560Qm. 4,250Qm. Coll de Can Gurgui. Continuem recte, deixant la pista a l’esquerra i  seguint les marques del GR-92.

0,540Qm. 4,790Qm. Obvíem El GR que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte per un camí.

0,300Qm. 5,090Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra cap a Coll de Clau.

0,300Qm. 5,390Qm. Coll de Clau. Continuem per la pista que trobem més a la dreta cap a Vallromanes.

0,450Qm. 5,840Qm. Seguim recte, obviant els camins i corriols que ens menen a l’esquerra.

0,100Qm. 5,940Qm. Seguim avall per la pista principal.

0,325Qm. 6,265Qm. Deixem la pista principal i continuem a l’esquerra per un camí carreter.

0,300Qm. 6,565Qm. Seguim per un camí que trobem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,145Qm. 6,710Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

0,530Qm. 7,240Qm. Bifurcació. Continuem avall pel camí de la dreta.

0,230Qm. 7,470Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel camí de l’esquerra.

0,210Qm. 7,680Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i quaranta metres més endavant, tombem a la dreta per una pista que davalla cap a Vallromanes per Can Brutau.

0,330Qm. 8,010Qm. Cantonada Carrer Alella/Vistalegre. Continuem a l’esquerra pel carrer Vistalegre.

0,100Qm. 8,110Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem de l'aigua ploguda aquest 2018.