ACTIVITATS AMB NENS. VOLTANT PER LA VALL DE CAN GIRONA

 

                                       Font de la Mercè

Avui us presento una excursió de confinament per fer amb nens de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles i amb la resta de nens quan ja ens permetin moure’ns arreu.

Malgrat que l’excursió l’he marcada amb inici al coll de Can Corbera (Vallromanes), com és circular podem iniciar-la a altres punts, com podia ser a Can Girona (Santa Maria de Martorelles).

Aquesta és una excursió perfecte per fer amb tota la familia aquests caps de setmana de confinament municipal. Cal recordar, que caminant o en bicicleta ens podem desplaçar fins als termes municipal que limiten amb el nostre terme de residència.

Finalment, esmentar que l’itinerari té poc més de 6 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 150 metres i que trobarem aigua a la Font de la Mercè. Com a tot arreu,  trobareu un rètol que posa “AIGUA SANITÀRIAMENT NO TRACTADA”. Tanmateix, des de petit he begut aigua d’aquesta font i encara ara és de les poques fonts de les quals m’atreveixo a beure.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del coll de Can Corbera, deixant l’asfalt al darrere i continuem recte cap a la banda de Santa Maria de Martorelles.

0,070Qm. 0,070Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta.Nosaltres continuem recte.

0,530Qm. 0,600Qm. A tocar d’una antiga bassa, seguim per un corriol que trobem a la dreta i que s’endinsa en el bosc.

0,800Qm. 1,400Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a la dreta.

0,125Qm. 1,525Qm. Font de la Mercè. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

Ara continuem per un corriol ascendent que s’enfila a l’esquerra i que trobem a l’altra banda del camí, just al costat d’un plàtan.

0,185Qm. 1,710Qm. Planell. El creuem i continuem recte pel corriol que hi ha a l’altra banda.

0,100Qm. 1,810Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,300Qm. 2,110Qm. Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,775Qm. 2,885Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,260Qm. 3,145Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Continuem pel de la dreta en sentit lleugerament descendent.

0,625Qm. 3,770Qm. En aquest tram, anem obviant els camins que menen a banda i banda, fins que a banda esquerra, trobem una fita de l’Ajuntament de Barcelona. Continuem recte.

0,025Qm. 3,795Qm. El camí davalla a la dreta entre dos pins.

0,060Qm. 3,855Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel camí de la dreta.

0,090Qm. 3,945Qm. Camí que ens creua. Seguim a la dreta.

0,050Qm. 3,995Qm. Baixem al fons del torrent i uns quaranta metres a l’esquerra hi ha les restes de la font de Beu-i-Tapa.

Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

Ara desfem aquests darrers 50 metres i continuem recte cap a Can Girona.

0,290Qm. 4,335Qm. Cruïlla de pistes. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,100Qm. 4,435Qm. Can Girona. Continuem recte per la pista.

0,250Qm. 4,685Qm. Deixem a la dreta el Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona. Nosaltres continuem recte.

0,500Qm. 5,185Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel de l’esquerra en sentit ascendent.

0,600Qm. 5,785Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,390Qm. 6,175Qm. Camí que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,070Qm. 6,245Qm. Coll de Can Corbera. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent anirem a peu per la Selva.

 

 

 

 

 

 

Els dominis del Castell de Sant Miquel

El Castell de Sant Miquel

Malgrat tenir-lo tan prop de casa, no crec que hagi pujat al castell més de tres o quatre vegades a la meva vida. Això sí, per les seves faldes i per les valls que l'envolten m'he fet un fart de còrrer i caminar. Tanmateix, moltes excursions d'aquest blog en fan referència.

Però ja fa uns mesos, quan en Francesc Ayats, em va explicar on era la font de Can Santpare de seguida vaig imaginar l'excursió d'avui, voltaríem per baix la muntanya on es troba el castell, per finalment fer cim.

Veureu que força trams de l'excursió d'avui coincideixen amb altres sortides que hem explicat des d'aquest blog.

Amb "De Castellruf a Vallromanes" pels voltants de la font de la Mercè.

amb "Una excursió de dames i cavallers" pels voltants del coll de Can Corbera i Can Barbeta,

i amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" pels voltants del Bosc Moreu i la font de Beu-i-Tapa.

Per cert, qualsevol época excepte ple estiu, és bona per caminar per aquests "dominis del castell".

En aquest sentit, malgrat que l'excursió té nomès una mica més de set quilòmetres de llargada, trobarem forts pendents, tanmateix haurem de superar un desnivell positiu d'uns 300 metres en nomès un parell de quilòmetres des de Can Girona fins dalt el castell.

Iniciarem l'excursió al coll de Can Corbera, en el terme municipal de Vallromanes i anirem direcció sud-est, deixant a la nostra esquena la pista que baixa cap a Vallromanes, obvíem el camí carreter que baixa cap a Can Girona. Quan portem uns tres-cents metres caminant, passem per les runes de Can Barbeta i contínuem recte. Tres-cents metres més endavant, arribem a una tanca, la passem i contínuem recte en un lleuger descens.

Quatre cents metres més enllà a ma dreta trobem un corriol que a mesura que s'endinsa en una esplanada es desdibuixa. A mesura que avancem deixem uns ruscos d'abella a ma esquerra i quan s'acaba aquest pla obert, el camí es tanca una mica i a deu metres tenim la Font de Can Santpare.

La font de Can Santpare mai l'he vist rajar, ni conec a ningú que l'hagi vist rajar mai. Els terrenys, on avui dia hi ha aquests ruscos, no fa gaire anys s'utilitzaven com terrenys d'acampada gestionats per la casa de colònies de Can Girona.

Ara desfem el camí fins la pista per la qual veníem i contínuem cap a baix. Dos-cents metres més avall, arribem a una tanca i contínuem pel camí que ens queda més a l'esquerra que en 100 metres ens durà fins la font de la Mercè.

Font de la Mercè. Sempre raja. Sens dubte una de les fonts més importants de tota la serralada.
Podria haver sigut batejada amb aquest nom, fent referència a la patrona de Barcelona, tanmateix aquest terrenys pertanyien i no sé pas si encara pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona.

Contínuem recte, direcció Can Girona, i cent cinquanta metres més avall trobem una cruïlla.

Si volguèssim escurçar l'excursió, si en aquest punt giressim a la dreta, direcció al Castell de Sant Miquel, en 800 metres arribaríem al coll de Can Corbera, punt d'inici i final de l'excursió.

Però avui decidim que continuem avall direcció Santa María de Martorelles. Cent cinquanta metres més endavant trobem una petita esplanada a mà esquerra. A una banda d'aquest petit pla hi ha un pi de dues branques i just a l'altra banda hi ha un corriol que tot baixant en menys de cinquanta metres ens durá fins el gorg de Can Ros.

Si contínuessim pista avall fins a Can Girona en uns 550 metres arribaríem a la cruïlla d'on surt el camí que puja al coll Mercader i així ens estalviaríem una mica de volta, però ens perdríem paisatge i fonts.

Travessem el torrent i continuem el corriol que s'enfila bastant. Desprès de 150 metres arribem a un camí carreter que ens travessa, nosaltres girem a la dreta. En aquest moment ens trobem dins el bosc Moreu. Dos-cents cinquanta metres més avall arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim pel de baix, que ens portará desprès de 200 metres més fins al camí d'accès a la font del Racó que trobem a la dreta.

D'aquí a la font nomès ens manca un parell de centenar de metres.

En époques de pluja aquesta font és de les que més raja per aquestes contrades. la Font del Racó durant molts anys ha sigut una desconeguda per la gent del poble. A una part del Bosc Moreu(la que pertanyia a l'Ajuntament de Barcelona) tambè se'l coneixia com El Vedat perquè no hi deixaven passar. Malgrat que avui dia la podem baixar a visitar, hem de tenir en compte que ens trobem dins d'una finca privada (la casa de colònies de Can Girona gestionada per Minyons Escoltes Sant Jordi)

Tenint en compte la seva ubicació, aquesta font no es podia dir d'una altra manera; juntament amb les escales que hi baixen, el torrent, el bosc de ribera i el safareig formen un Racó que aquí si que vé de gust badar una estona.

Desfem els dos-cents metres que hem baixat i quan de nou arribem al camí pel qual veníem, girem a la dreta. Cent metres més endavant, arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem recte.

Tres-cents cinquanta metres més enllà arribem a un planell on el camí es desdibuixa i hem de baixar cap a la nostra dreta, direcció nord, cap a Can Bernades i l'escola viver Castell de Sant Foix. Quan portem baixant cent metres vigilant no relliscar, arribem al camí carreter que va de Can Bernades a Can Girona, nosaltres girem a la dreta. Cinquanta metres més endavant, si baixem al fons del torrent, una mica amagada trobarem la font de Beu-i-Tapa.

Aquesta era una font que sempre rajava poc, d'aquí el seu nom. S'havia de Beure i Tapar.

La font de Beu-i-Tapa és la segona font on hem fet treballs de recuperació. Malgrat que serà molt difícil que hi torni a brollar l'aigua, si mès no intentarem dignificar una mica més aquest entorn.

Cap a finals d'estiu, principis de la tardor farem la segona jornada "d'arqueologia" en aquesta font.

Pugem de nou al camí i contínuem cap a Can Girona. Tres-cents metres més endavant, arribem a una cruïlla, ara hem de continuar direcció Montornés, tot seguint el GR 97-3 que seguirem fins el coll Mercader.

Passem per davant Can Oliveres i continuem amunt, obvíem tots els camins fins a dalt del coll uns cinc cents cinquanta metres més endavant.

Deixem el GR, i malgrat que en un primer moment baixem direcció Montornés, tan sols als vint metres de començar el descens, hem d'agafar una pista que s'enfila a la dreta i que ens ha de de dur fins els peus del castell de Sant Miquel.

Tot pujant, tenim unes bones vistes de Montornés, Vilanova, la Roca i Granollers. Quan portem un quilòmetre per aquesta pista, en un revolt molt tancat, trobem a la dreta un corriol molt estret que entre majoritàriament arboç anirà guanyant alçada.

Hi haurà trossos on el camí es tanca bastant i trossos on haurem de posar les mans, perquè el pendent és molt pronunciat, però desprès d'uns cinc-cents metres haurem fet cim i haurem arribat al punt culminant de l'excursió d'avui, el castell de Sant Miquel.

El castell de Sant Miquel es troba a 426 metres d'alçada. Si ens girem cap a l'est veurem el mar des d'un turó de segona línea.

Originàriament fou un assentament iber sobre el qual van construir després una important fortificació medieval. Avui dia, encara hi podem veure part de la torre circular de l'homenatge, la base d'una altre torre, així com les restes de la capella de Sant Miquel (patró de Vallromanes), que dóna nom a la muntanya i al castell i entre el bosc al sud-est del cim en un ampli replà a 40 m. per sota del castell, tambè trobarem les restes d'un poblat ibèric.

Trobareu més informació sobre el castell de Sant Miquel en una entrada dedicada a aquest patrimoni arquitectònic, el març de 2013.

En aquest sentit, els ajuntaments de Montornés i Vallromanes, els darrers anys han mostrat interès en recuperar aquest espai declarat bé cultural d'interès nacional.

Ara baixem per un corriol que trobem a banda esquerra, just als peus de la torre de l'homenatge. Uns 20 metres més avall veiem les restes de la capella i agafem el corriol que marxa paral.lel al mur i seguim baixant. Cent metres més endavant arribem a una pista, girem a la dreta i aquesta pista desprès de vuit-cents metre i algun revolt ens durà fins al coll de Can Corbera inici i final de l'excursió d'avui.

Quan som pràcticament al coll, veurem cirerers, ceps i alguna olivera i figuera disseminada. En aquest sentit, cal destacar sobretot la gran qualitat de les cireres d'aquest indret.