Avui us presento una excursió de confinament per fer amb nens de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles i amb la resta de nens quan ja ens permetin moure’ns arreu.
Malgrat que l’excursió l’he
marcada amb inici al coll de Can Corbera (Vallromanes),
com és circular podem iniciar-la a altres punts, com podia ser a Can Girona (Santa Maria de Martorelles).
Aquesta és una excursió
perfecte per fer amb tota la familia aquests caps de setmana de confinament
municipal. Cal recordar, que caminant o en bicicleta ens podem desplaçar fins
als termes municipal que limiten amb el nostre terme de residència.
Finalment, esmentar que l’itinerari
té poc més de 6 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 150 metres i que
trobarem aigua a la Font de la Mercè.
Com a tot arreu, trobareu un rètol que
posa “AIGUA SANITÀRIAMENT NO TRACTADA”.
Tanmateix, des de petit he begut aigua d’aquesta font i encara ara és de les
poques fonts de les quals m’atreveixo a beure.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del coll de Can Corbera, deixant l’asfalt
al darrere i continuem recte cap a la banda de Santa Maria de Martorelles.
0,070Qm. 0,070Qm. Obviem un camí que
baixa a la dreta.Nosaltres continuem recte.
0,530Qm. 0,600Qm. A tocar d’una antiga
bassa, seguim per un corriol que trobem a la dreta i que s’endinsa en el bosc.
0,800Qm. 1,400Qm. Pista que ens creua.
Continuem avall a la dreta.
0,125Qm. 1,525Qm. Font de la Mercè. Sempre raja. Neix de dues
mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua
arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de
pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i
després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un
petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal
que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en
“Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la
ciutat de Barcelona, la Mare de Déu
de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser
inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar
l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs,
perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les
incursions pirates des de la costa a l’interior.
Ara continuem per un corriol ascendent que
s’enfila a l’esquerra i que trobem a l’altra banda del camí, just al costat
d’un plàtan.
0,185Qm. 1,710Qm. Planell. El creuem
i continuem recte pel corriol que hi ha a l’altra banda.
0,100Qm. 1,810Qm. Pista que ens creua.
Continuem a la dreta en sentit ascendent.
0,300Qm. 2,110Qm. Seguim per un camí
carreter que trobem a la dreta.
0,775Qm. 2,885Qm. Obviem un camí que
baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.
0,260Qm. 3,145Qm. Arribem a una
cruïlla de camins. Continuem pel de la dreta en sentit lleugerament descendent.
0,625Qm. 3,770Qm. En aquest tram, anem
obviant els camins que menen a banda i banda, fins que a banda esquerra, trobem
una fita de l’Ajuntament de Barcelona.
Continuem recte.
0,025Qm. 3,795Qm. El camí davalla a la
dreta entre dos pins.
0,060Qm. 3,855Qm. Bifurcació de
camins. Continuem pel camí de la dreta.
0,090Qm. 3,945Qm. Camí que ens creua.
Seguim a la dreta.
0,050Qm. 3,995Qm. Baixem al fons del
torrent i uns quaranta metres a l’esquerra hi ha les restes de la font de Beu-i-Tapa.
Aquesta
font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de
la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un
arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal
era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el
raig perquè no es perdés o s’eixugués.
Ara desfem aquests darrers 50 metres i continuem
recte cap a Can Girona.
0,290Qm. 4,335Qm. Cruïlla de pistes.
Continuem a la dreta en sentit ascendent.
0,100Qm. 4,435Qm. Can Girona. Continuem recte per la pista.
0,250Qm. 4,685Qm. Deixem a la dreta el Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i
1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit
de reserva per a usos de la casa de Can Girona. Nosaltres continuem recte.
0,500Qm. 5,185Qm. Bifurcació de
camins. Continuem pel de l’esquerra en sentit ascendent.
0,600Qm. 5,785Qm. Camí que ens creua.
Continuem a la dreta.
0,390Qm. 6,175Qm. Camí que ens creua.
Seguim a l’esquerra.
0,070Qm. 6,245Qm. Coll de Can Corbera. Inici i final de la
sortida d’avui.
La setmana vinent anirem a peu per la Selva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada