GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLVI. MÀRIUS SERRA III.

Si vau fer una ullada a l'última entrada publicada en aquest blog "Muntanyes de llibres", us feia una relació dels 108 llibres que he recomanat per Sant Jordi els darres vuit anys. 
D'entre totes les lectures que he recomanat, hi ha un autor que té sis llibres, Màrius Serra. Així de l'escriptor d'Horta a la llista trobem Ablanatanalba, Farsa, L'home del Sac, Mon onle, Plans de futur i Quiet.

De cara a les recomanacions del 2018, la intenció és que hi figurés "Res no és perfecte a Hawaii" i després de llegir aquesta novel.la ja us puc avançar que no hi figurarà. Sigui perquè Hawaii em queda massa lluny, sigui perquè el món del Capità Cook no m' atreu, sigui per què la música d'Izeta m' embafa, aquest llibre no ha aconseguit atrapar-me i per tant no és mereixedor d'estar a les recomanacions del 2018.

Tanmateix, Màrius Serra és un virtuós del llenguatge i en els seus llibres sempre és fàcil trobar paraules, mots i expressions exquisides.

Per tant, avui us presento la tercera entrega de la gramàtica d'en Màrius Serra i les 24 paraules i 1 expressió d'avui són les següents, 

Abominar: Avorrir intensament.

Arpillera:  Teixit d’estopa grollera d’ordit molt clar, que s’empra per fregar o eixugar coses poc fines, per embolicar flassades, etc.

Atavisme: Semblança amb els avis.

Atzagaiada: Disbarat, feta o dita irracional.

Carregar-li els neulers: Fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un afer.

Coltell: Ganivet.

Coltellada: Cop o ferida produïda amb un coltell.

Dessabeït: Mancat de sabor.

Engalipar: Enganyar amb bones paraules o amb aparences.

Esgarip: Crit estrident.

Espallongar: Perllongar, allargar.

Estantís: Que no és fresc, que comença a corrompre’s, a passar-se, a tornar-se dolent.

Ètim: Forma originària d’un mot; paraula d’on una altra procedeix.

Faramalla: Conjunt de coses inútils, o desordenades, o massa abundoses, o menyspreables per qualsevol concepte.

Fellonia: Acció deslleial contra el propi senyor.

Fimbrar:  Vibrar, vinclar-se un objecte flexible sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals. 

Gorja: Gola, gargamella.

Llagoter: Adulador.

Mimesi: Imitació.

Ondina: Ésser femení fabulós habitador de l’aigua.     

Ràtzia: Incursió dins territori enemic per robar o destruir.

Tàlem: Cambra i llit nupcials.

Tocacampanes: Persona lleugera d’enteniment, ximpleta o mancada de formalitat.

Turbamulta: Gran multitud de gent.

Xalupa:  Embarcació petita, ordinàriament de dos pals i amb coberta, per al servei d’un port, d’un vaixell, etc...

Xulla: A Mallorca, Menorca i Eivissa, cansalada.

Les definicions de les paraules les he extret de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, caminarem per territori cartoixà.

EL CHARTREUSE

                                      El Chartreuse verd

El juliol de l'any passat vam fer la primera aproximació a la Cartoixa de Montalegre de la mà d'en Màrius Serra i la seva novel.la "Mon Oncle".
La trama del llibre gira al voltant d'una recerca vertiginosa del manuscrit del licor de Chartreuse que el.laboren els cartoixans de la Grande Chartreuse des de 1605.

Actualment la recepta dels licors, només la coneixen tres monjos i quan un es mor, els  dos que queden vius li traspassen la informació a un tercer. Tanmateix, a l'etiqueta de l'ampolla només diu que porta alcohol, sucre, aigua i substàncies vegetals.
De fet sabem que el número d'aquestes herbes és 130, però no existeix patent de la recepta i per tant el secret el tenen en el monestir de la Grande Chartreuse.

Aquest monestir està a les montanyes Chartreuse al nort de Grenoble i va adoptar el nom de "Chartreuse" pel fet de trobar-se ubicat en aquest entorn. Aquest mot en català vol dir cartoixa i tots els monestirs que l'ordre va anar obrint arreu, van esdevenir Cartoixes i els seus monjos cartoixans.

Tornant al licor, sabem que actualment s'el.labora a Voiron, a unes destil.leries que només estan a uns 25 quilòmetres de la Grande Chartreuse, però també hem de saber que el 1903 els cartoixans són expulsats de França i que per seguir el.laborant el licor obren una destil.leria a Tarragona, al barri del Serrallo,  on es va fabricar fins el 1989.

Tot i que ara es comercialitza com un licor d'herbes per prendre tot fent la sobretaula després d'un àpat, el segle XVIII els monjos van concebre l'elixir vegetal de 71 graus, com un tònic per conservar la salut i allargar la vida.
Ara mateix els dos productes que més es vénen són el Chartreuse Verd de 55 graus i el Chartreuse Groc de 40 graus, més suau i amb un sabor lleugerament dolç.

Segons l'obra d'en Serra, la recepta secreta la podíem haver tingut per aquestes contrades, del cert només sabem que tenim l'única comunitat cartoixana de Catalunya i un tresor que algun día podrem descobrir.

Properament parlarem de Pompeu Fabra i les fonts urbanes de Badalona.     

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XII: MÀRIUS SERRA II

Estat en el qual es trobava l'entorn de la Font de Sant Bru l'any 2006.  VEUREM QUE HI TROBAREM ARA!!!

Aquesta entrada en un principi arriba amb dos mesos de retard, havia de sortir publicada a l'agost, però com heu vist, altres troballes i descobertes li han passat al davant.
Casualment la publico avui,  a pocs minuts de Sant Bru, patró de la Cartoixa de Montalegre i festa gran i a més a més sense premeditació. Tot just, fa una estona que m'he adonat que demà és 6 d'octubre.
La llista de les 27 paraules que en Màrius Serra ens acosta és la següent,

esquitllentes: Anar d'esquitllentes. Anar amb cautela per a no ser vist.

estai: En naútica, cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.

fona: Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. En castellà. Honda.

freturós: Mancat, no posseidor.

fútil: Mancat d'importància, que no val la pena d'ocupar-se'n.

gaiato:Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.

galzador: Eina semblant a un ribot, de fulla estreta, que empren els fusters i els boters per fer galzes a la fusta.

galze: Rebaix en una peça de fusta per encaixar-n'hi una altra.

garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.

hidròfug: Dit de la substància que repel.leix l'aigua.

lacònic: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

laudatori: Que conté lloança.

llec: En els ordes i en les congregacions religioses, dit del monjo que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

llucar: Mirar, veure.

magí: Col.loquialment parlant, el Cap. 

marmessor: Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d'executar la seva darrera voluntat.

moltó: Mascle de l'ovella castrat.

pana: Detenció anormal en el funcionament d'un motor. Espatllar-se.

panegíric: Sermó en honor a un sant en el día de la seva festa.

paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

patuès: Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.

repapiejar: Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l'edat.

setial: Seient de cerimònia, distingit.

sima: Corda gruixuda i forta.

solideu: Casquet de seda que usen els eclesiàstics.

troica: Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.

vànova: Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

xaruga: Arada de ferro, amb pala lateral, emprada pel conreu de l'arròs i d'altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.

Per fer aquesta entrada he extret informació de les edicions digitals del Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll.

Molt aviat parlarem de la Font de Sant Bru o dels Ocellets a tocar de la cartoixa.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT X: MÀRIUS SERRA I

Quiet, un llibre d'en Màrius Serra, una lliçó de la vida.

Mentre estava llegint Mon oncle de Màrius Serra, sempre tenia un llapís i un paper al costat, per anar apuntant totes aquelles paraules curioses o desconegudes.

Tractant-se del senyor Enigmàrius, era molt fàcil que aquests mots anessin sorgint pàgina darrera pàgina. I així va ser. Quan vaig acabar de llegir la novel.la, tenia una llista de més de 90 paraules i després de fer la tria corresponent, n'he seleccionat 56 i avui us presento les primeres 28, la segona part a l'agost.

En aquest sentit, l'autor al marge de deixant-se una novel.la trepidant, dóna protagonisme a adjectius, verbs i noms que habitualment no utilitzem, ajudant-se a enriquir el nostre vocabulari.

En Màrius Serra juga amb les paraules des de fa més de vint anys i mitjançant l'Enigmàrius ( la secció del Matí de Catalunya Ràdio), el Dicciomàrius, editat l'any passat i d'altres treballs que ha realitzat durant aquestes dues dècades, enriqueix cada dia la llengua catalana i escampa la llavor per tot el territori, mitjançant les ones hertzianes, els seus articles a la premsa o els seus llibres.
Les 28 paraules d'avui són les següents

aciençat: 1. Que té ciència. Que sap bé la seva ciència. 2. Assenyat.

adelerat:    Persona que posa passió en allò que fa.

àgrafa:        No escrit. En sentit bíblic, frases atribuides a Jesucrist que no consten en cap dels quatre evangelis.

anacoreta:  Persona que es retira a un lloc solitari, per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de mortificació.

atribolar:    Produir un estat de torbació en l'ànim d'algú que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha dir, com ha d'obrar...

atziac:        Infaust, no favorable, que porta una desgràcia.

baluerna:    Cosa que fa molt d'embalum.

a baqueta:   Tractar amb una gran severitat.

barjaula:     Prostituta.

bescoll:       Part posterior dels homes i dels animals. Clatell.

boet:           Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per cada posició del boet només en treballa una.

bursada:     Revolada, estirada, empenta, qualsevol acció violenta i momentània.

capir:          Entendre. Per exemple: No capeixo el que fas.

clergyman:     Mot anglès que significa "clergue", usat per indicar el vestit del capellà, compost de jaqueta i pantalons, negres o foscs, camisa negra i collet blanc.

copalta:       Capell de copa alta.

còrpora:      Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats.

debades:     En va, sense efecte, inutílment.

diatriba:      Crítica virulenta.

dòngola:      Pell de moltó, cabra o vedell, adobada a l'alumini i després al taní, que hom empra per a fer sabates.

dringadissa:   So viu continuat, que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.

eixorca:         Estèril.

encalçar:        Córrer darrere algú per atrapar-lo.

encomi:         Lloança, elogi.     encomiàstic:  Que conté encomi.

enderga:        Andròmina. Moble, estri, etc, atrotinat, inútil.

enfonyar:      Amagar, entaforar.

enserrellar:   Guarnir amb serrells.

esbatanar:     Obrir de bat a bat, completament.

espinguet:     1. So, crit, agut.         2. Persona cridanera i xisclaire.

Per fer aquesta entrada, la majoría de les definicions les he extret de l'edició digítal del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Properament parlarem del Dolmen de Can Gurri.

.

DE MÀRIUS A MÀRIUS

De Santa Coloma de Gramenet a Tiana

De la Font de l'Alzina a la Font de Sant Bru

Del Puig Castellar a la Cartoixa de Montalegre

D'en Virgili a la Sal

De la Divina Comèdia al Chartreuse

Del Gratacel a Mon Oncle

De l'Eusebi al Canut

Del poeta al narrador

De Màrius Sampere a Màrius Serra

Avui fa 13 mesos us vaig dir que llegiria "El gratacel" d'en Màrius Sampere i tot i que l'he començat, malauradament no m'ha enganxat. Segurament, és una obra boníssima, en cap cas intentaré fer cap crítica, perquè simplement sóc un lector que l'únic indicador que tinc per dir si un llibre m'agrada, és tenir la necessitat d'acabar el llibre o no, quan he llegit les primeres 80 o 100 pàgines.

I en el cas d' El gratacel, fa mesos que tinc el punt de llibre a la pàgina 76.

Tanmateix en Salva Redón en el seu blog la Pistola d'Einstein fa la següent sinopsi del llibre.

El gratacel narra la història d'un viatge en ascensor per un gran edifici que és una metàfora de la vida. Cada planta equival a un episodi de l'existència, abocant el lector a una reflexió sobre les grans obsessions tan reconeixibles en la trajectòria creativa de l'autor, mitjançant les situacions que afrontarà el personatge central en funció d'unes parades de l'ascensor determinades per l'atzar.

El protagonista és un alter ego de Sampere, de nom Eusebi, a qui acompanya un guia anomenat Virgili, per tal de trobar-se amb el funcionari Z, un ésser de clares reminiscències kafkianes. Les referències a la Divina Comèdia de Dante, són evidents més enllà de la coincidència en el nom del guía, doncs l'edifici esdevé una mena d'infern laberíntic amb dependències i personatges que interceptaran contínuament l'itinerari del protagonista.

I amb l'afany de descobrir la relació dels escriptors amb la Serralada, un Màrius em va dur a l'altre Màrius i quan vaig començar "Mon Oncle" de Màrius Serra, ja no l'he pogut deixar.

L'escriptor barceloní barreja la família, la Cartoixa, els fets succeïts a la Serralada de Marina l'estiu de 1994, el viatge iniciàtic d'un adolescent, la Sal, la Bruna, els lloros, Menorca, mossèn Baptista... i cadascú és un ingredient d'aquesta novel.la que esdevé una recerca vertiginosa del manuscrit del licor Chartreuse i on cada veritat amaga un nou misteri.

A partir d'ara, els propers mesos aniré parlant de les paraules, dels escenaris, de les fonts... de Mon Oncle. A partir d'ara part de Tiana, és territori Màrius Serra.

La propera setmana parlarem d'una nova Gramàtica del Caminant.