LA COVA DE CAN NADAL

                                      La Cova de Can Nadal

A vegades hi ha indrets que malgrat els tens molt a prop de casa costa trobar-los, una font, un poblat ibèric, un dolmen... o com el cas d'avui una cova.
Ja fa temps que tafanejava arreu de la xarxa i de la bibliografia local, la millor manera d'arribar a aquesta cova i el dia que em vaig decidir a buscar-la, tot i conèixer les rodalies i tenir força referències, em va costar mig matí trobar-la.
Per tant, amb l'entrada d'avui tinc dos pròposits,  per una banda explicar-vos clarament com arribar fins a la cova i per un altre cantó, fer-vos cinc cèntims de la història d'aquest racó de la Serralada.

L'inici de l'itinerari el situarem a dalt de tot de la urbanització Can Bosc de Vilanova del Vallès, concretament al carrer Freixe ( entre els números 4 i 6). Per arribar-hi, ho podeu fer des del desviament de la carretera BV-5001 (Santa Coloma de Gramenet- La Roca) que trobareu a mà dreta abans de passar el pont sobre el Torrent de Cèllecs, direcció la Roca;  o bé des de la part superior de la urbanització Ca l'Alegre.
Si hi aneu a primera hora un día que hagi gelat, és recomanable anar-hi per la carretera de La Roca. Les "importants" rampes de Ca l'Alegre és millor no trobar-les gelades.

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem el recorregut al carrer Freixe i busquem un camí carreter que puja a mà esquerra.

0,050 Qm. 0,050Qm. Girem a l'esquerra, tot seguint una pista que ens va enfilant, paral.lela a les torres elèctriques.

0,350 Qm. 0,400Qm. Can Gavatx. Ara abandonada, es poden apreciar clarament els vestigis del que va ser fins fa no gaire anys una casa de colònies. Tanmateix, com comentava a l'inici de l'entrada, a vegades costa molt trobar quelcom i en aquest sentit també he trobat referències de la Font de Can Gavatx de l'any 2006, però de moment no he trobat ni rastre de la deu. Seguim recte.

0,100 Qm. 0,500Qm. Obviem la pista que marxa recte i nosaltres girem a la dreta.

0,250 Qm. 0,750Qm. S'acaba la pista al costat d'una torre elèctrica. A la nostra esquerra hi ha un dipòsit d'aigua. Nosaltres deixarem la torre elèctrica darrera nostre i baixarem pel bosc uns 50 metres. El corriol no està molt definit però de seguida arribarem a un conglomerat de pedres, és la part de darrera de la cova. Ara només ens cal buscar el millor pas per accedir a la part frontal.

0,050 Qm. 0,800Qm. COVA DE CAN NADAL. Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.
El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.
L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu http://www.quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.

Ara per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí. Però una vegada arribeu de nou al carrer Freixe podeu allargar una mica l'excursió. Si seguiu el carrer direcció nord, arribareu fins el carrer Arboç, al final del qual hi ha una zona esportiva de terra, en el bosc que hi ha darrera el camp de fútbol hi ha la Font Margarida. Trobareu l'entrada que en feia referència a l'abril de 2008.

La setmana vinent parlarem d'oficis extingits o en vies d'extinció.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT VII. NOMS I LLOCS DE VILANOVA DEL VALLÈS II

Un xerrac
Avui presento les 22 paraules restants d'aquesta gramática del caminant vinculada als noms i llocs de Vilanova del Vallès.
Com sempre trobarem paraules que avui dia estan en perill d'extinció.

capolar: Tallar en trossos petits.

pelitxó: Pèl curt que encara resta a la flor del cuir un cop treballada.

pellisser: Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l'assaonador.

piló: Bloc de fusta dura, generalment cilíndric, sobre el qual hom posa allò que s'ha de tallar, capolar, picar... molt utilitzat a les carnisseries.

pinxo: Aquell que fa gala d'ésser valent.

post: Prestatge, lleixa.

quadró: Tros de terra de conreu de forma quadrada.

rasa: Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops, que consisteix en una làmina de ferro corbada i proveïda de tall, disposada a l'extrem d'un mànec de fusta.

rossell: Moneda del segles X i XI, encunyada a Perpinyà pels comtes de Rosselló.

rost: Terreny que té un pendent considerable.

serradell: Serrat petit.

serrat: Muntanya allargada de poca altitud.

solà: Galeria, porxo, etc... construït a la part solana d'una casa.

soler: Part baixa d'una casa.

tosca: Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs. Consisteix en una pedra tosca lleugerament corbada, encaixada en una peça de ferro d'uns 80 centímetres i proveïda a cada extrem d'un mànec de fusta.

toscar: Passar la tosca per sobre del cuir per tal de treure'n el pelitxó.

trull: Premsa de vi.

volander: Segador que segava amb volant. La definició de volant, la podeu trobar a la Gramàtica del Caminant IV.

xec: Expressió usada per adreçar-se familiarment a algú.

xena:  Fems. Mesquita. La definicó de mesquita, la podeu trobar a la Gramàtica del Caminant VI.

xerrac: Serra de fulla rígida, generalment de forma triangular, proveïda al seu cap més ample d'un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.

xopina: Mullader.

Per fer aquesta entrada, he utilitzat el llibre "Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès" de l'Enric Garcia-Pey i l'edició digítal del diccionari de l'enciclopedia catalana.

Feliç any nou i el 2011 més fonts, camins, històries i paraules.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT VI. NOMS DE VILANOVA DEL VALLÈS I

Una albarda amb dos arganells.

Aquesta setmana presento la sisena part de la Gramàtica del Caminant. En aquest sentit, igual que vaig fer amb els noms de Vallromanes, avui presento la primera part dels noms de Vilanova del Vallès que tindran una segona part la propera setmana.

Majoritàriament, com veure gairebé totes les paraules tenen a veure amb la vida al camp, on apareixen estris i oficis avui pràcticament desapareguts.

Com sempre estaré encantat que feu aportacions a aquesta gramàtica.

Les 26 paraules d'avui són les següents.

albarda: Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra..., que s'adapta al llom de l'animal i sobre el qual es col.loquen les sàrries, els arganells...

alou: Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns inmobles.

arganell: Cistell de malla ampla, fet generalment de castanyer o espart que hom col.loca a cada banda dels animals de bast, mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.

assaonar: Adobar, bé sigui un camp o inclús una pell.

bagant: Comporta per aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.

bagueny: Obac

bast: Albarda curta que porten les besties de càrrega.

baster: Persona que té per ofici de fer basts.

blanquer: Persona que adoba les pells dels animals desprès d'haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per transformar-les en matèries utilitzables per calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions.

boet: Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per a cada posició del boet només en treballa una.

bonó: Tap de safareig, de pica... proveït d'un filferro, d'una cadeneta, etc... perquè hom pugui destapar la bononera sense ficar les mans a l'aigua.

borni: Mancat d'un ull.

borra: 1.Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil procedent de les operacions de batanatge, cardatge, pentinament... considerada com a rebuig i que principalment es fa servir per fer coixins
           2. Pilotes de pelussa mesclada amb pols.

cerç: Vent fred del nord oest.

cornet: Instrument de banya, de cuir... que serveix per a remenar i tirar els daus.

cot: Antiga peça de vestir llarga amb mànigues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per homes i dones.

escorranc: Excavació produïda en un terreny rost per l'escurriment de les aigües de pluja.

femada: Fems que hom tira en un camp.

jussà: Inferior.

maimó: Que fa les coses amb una gran lentitud, molt a poc a poc.

manganell: Giny de guerra usat antigament per tirar pedres, javelines...

mesquita: Conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per adobar els camps.

messeguer: Persona que guarda les messes.

messes: Sembrats de plantes segadores.

met: Fer el met. Fingir, fer-se el beneït.

moraga: Bolet amb el barret bru negrós i cama llisa, comestible, que es fa en terrenys calcaris o arenosos.

Per fer aquesta entrada, he utilitzat el llibre "Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès" de l'Enric Garcia-Pey i l'edició digital del diccionari de l'enciclopèdia catalana.

Molt Bon Nadal a tothom.

Nyaps: 1. La Font de Sant Jaume

La font de Sant Jaume

De tant en tant, vaig afegint alguna secció al blog. Al marge d'indicar els camins i corriols per arribar a les fonts o parlar de tot allò que trobem pel camí, tambè m'agrada parlar de la serralada i del fet de caminar des d'altres vessants.

Tanmateix, aquest darrers mesos, hem parlat de Josep María de Sagarra i la Serralada de Marina, en un futur parlarem d'altres escriptors, pintors, escultors... i la seva relació amb aquestes muntanyes. Tambè hem iniciat una gramàtica del caminant, on de ben segur afegirem més paraules... i en un futur arribaran altres seccions.

De fet, avui n'encetarem una, els nyaps, allò que trobem al Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, i no ens agrada, bé perquè estigui brut, deixat, perdut, mal arrenjat... i per començar parlarem de la Font de Sant Jaume ubicada a Vilanova del Vallès.

Per arribar a la Font de Sant Jaume, farem una aproximació en cotxe fins la casa de colònies de Can Rabassa, on hi ha un punt d'informació del Parc obert els caps de setmana o bé fora d'aquest horari i per evitar problemes d'aparcament recomanem deixar el cotxe al carrer Xaloc, cantonada amb el Camí de Can Nadal. ( no és difícil trobar-ho, nomès està a 200 metres de l'institut de Vilanova, direcció can Maymó).

Una vegada ubicats en aquest punt, travessem amb molt de compte el camí de Can Nadal i contínuem per l'esquerra paral.lels a la riera d'Ardenya que gairebè sempre baixa eixuta, direcció cap a Can Nadal i Can Maymó.

Tres-cents cinquanta metres més endavant, girem a l'esquerra tot creuant la riera i seguim recte pel camí de sorra uns 200 metres.

En aquest punt, ja trobem un pal indicador que senyala cap a la Font de Sant Jaume. Des d'aquest punt, davant nostre, a un centenar de metres, ja podem veure el trecadís que hi ha en el frontal de la font.

Girem a la dreta i desprès de caminar 100 metres, a l'alçada d'una caseta elèctrica, girem a l'esquerra i ens endinsem en un planell on trobem bons exemplars d'alzina surera.

La font la trobarem a la part baixa d'aquest planell a uns 50 metres de la caseta elèctrica.

Aquesta deu d'aigua no s'esgotava mai, avui la font no raja perquè varen ensorrar reiteradament la part de sobre i deixaren d'arranjar-la.

La font era construïda amb un banc de pedra semicircular de pedra i totxo i un davant de trencadís, d'on rajava l'aigua i el nom de la font i l'any 1668. Avui trobem part dels bancs gairebè coberts per sorra degut a petites esllavissades, un trencadís molt deteriorat i sense boc, una part davantera de la font plena de vidres i altre brutícia, però el que més em sobta a mí, són els rètols indicadors que indiquem que l'aigua de la font no està tractada, per tant suposo que quan es van fer aquests indicadors, no crec que faci més de 10 anys, la font encara rajava.

Llavors, en aquest cas trobem dos nyaps, un per l'estat de la font i un altre per la seva ràpida degradació.

Deixo preguntes obertes.

Quants anys fa que no raja aigua de la font?

Perquè es va deixar d'arranjar?

Bè, si algú té alguna resposta, us agraïria que m'ho diguèssiu, jo per la meva banda ho preguntaré a l'ajuntament de Vilanova.

Aquest magnífic entorn, es completava amb les dues grans alzines sureres ran del banc del costat de migdia, i la bassa, rodona de 9 metres de diàmetres que es troba situada a la feixa de sota la font. Per tant, anys enrerra s'havien fet moltes fontades en aquest indret.

Per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí.

La Serralada a la tele

Prop de la Font de la Mansa a la Roca del Vallès

Aquests últims mesos i encara més aquestes últimes setmanes sembla ser que la Serralada està de moda, sense gratar gaire van sortint programes de televisió, llibres, DVD... que en parlen.

Intentarè començar per ordre d'arribada.

Farà 3 o 4 mesos tot fent la revisió periòdica a la prestatgeria d'excursionisme de la Llibreria La Gralla vaig trobar el llibre d'en Pere Robert "Excursions i caminades pel Vallès", aquesta guía dedica l'itinerari 6, 7 i 8 a la nostra serralada. Guía molt recomanable per fer un tastet pels diferents paisatges de les dues comarques vallesanes. Jo partícularment em quedo amb el 6. "Fonts i Racons de Santa María de Martorelles".

Setmanes més tard, el meu sogre em va fer arribar "Vilanova del Vallès. Recull onomàstic. Noms antics i moderns" de l'Enric García-Pey; aquest llibre, tanmateix que el seu homònim de Vallromanes, em van molt bé per completar informació i de tant en tant fer de detectiu e intentar trobar on era aquella font que ja no raja, però que encara en poden quedar les restes.

En aquest sentit, aquestes obres tan concretes d'un lloc, sempre seran molt més exactes i precises que altres mapes o publicacions que abastin un territori més gran.

I ara a principi de mes van arribar les últimes sorpreses. El dimarts 2 de juny TV3, dins el seu programa El Paisatge Favorit de Catalunya i amb en Jordi Pujol com a "cicerone" el Baix Maresme, durant gairebè 15 minuts va entrar a moltes llars catalanes; Sant Mateu, el Castell de Burriac, la Roca d'en Toni... per mí, la gràcia va ser veure les imatges aèrees amb la tonalitat de llum perfecte d'aquestes muntanyes que molts dies les pasejo o les corro i cofoi pensar:

"Mira que n'es de guapo, aquest paisatge... i a sobre hi visc"

Finalment, el 5 de juny día del Medi Ambient vaig anar a la presentació del DVD "La Roca. Entorn natural" dirigit pel Xavier Peypoch. Sense cap mena de dubte val molt la pena.

Aquests últims dies d'escola que els mestres ja hem posat les notes, els alumnes tenen la feina feta i malgrat que queden pocs dies per les vacances, encara no estem de vacances, vaig aprofitar un matí per pasar el DVD d'unes muntanyes que veïem des de les finestres de la classe. I renoi, la plana del Mogent, el blauet, l'alzina de Ca l'Argent, la bassa dels Ànecs, la mallerenga, el porc senglar... van ser el meus alïats per combatre la calor i la desïdia, i a partir d'aquest documental va sorgir unes de les millors classes de coneixement del medi del curs que tindrà una segona part "in situ" a la tardor.

Per cert, abans d'acabar el mes, us portaré d'excursió a la font de Can Santpare i al Castell de Sant Miquel.

La Font Margarida

Aquesta font és troba ubicada al terme de Vilanova del Vallès, concretament a l' entorn de l'urbanització Can Bosc; on s'acaba el carrer Arboç.

Arribats a aquest punt, trobem un camp de bàsquet i un altre de fútbol. Travessem el camp de fútbol i entrem a una zona boscosa per un corriol que al principi planeja, però de seguida baixa fins la font en uns 5 minuts.

Malgrat que és una font que mai raja, el seu entorn és ideal per berenar-hi. Els fons umbrívol degut a l'espesor de la vegetació, els amplis marges d'obra ideals per seure, així com els esglaons que baixen fins la pica fan pensar que en altres temps s'hi havien fet importants fontades.

Tanmateix, tot i la proximitat de vivendes, els voltants de la font es troba força net.