Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Font de Can Camp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Font de Can Camp. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 d’agost del 2025

DE MOLLET A MONTMELÓ. DE LA PELLERIA A CAN CUCURNY

 


                                                    
                                          

Anant cap a la Torre del Telègraf amb el Vallès al darrere

Avui us presento una ruta de 7,7 quilòmetres i uns 250 metres de desnivell positiu entre Mollet i Montmeló, passant per Martorelles i el terme municipal de Montornès del Vallès. Gaudirem d’unes espléndides vistes del Vallès des de la Torre del Telègraf després d’haver suat i esbufegat una mica pujant al Turó de les Licorelles.

El recorregut d’avui passa a tocar per tres de les indústries més importants que durant el segle XX hi havia al Baix Vallès i que avui dia ja han desaparegut.

La Pelleria a Mollet, Derbi a Martorelles i Can Cucurny a Montmeló eren motors econòmics de la zona i empreses molt reconegudes en el sector del tractament de les pells, les motocicletes i del gres i la cerámica. Aquestes empreses van crèixer tant a mitjans del segle XX que va fer que molta gent que fins aleshores treballava al camp anés cap a la fàbrica i també es va incorporar molta mà d’obra que en aquells anys de migracions venien d’altres punts de l’Estat Espanyol.

Per tant, m’atreveixo a dir que si tens més de cinquanta anys i has nascut en aquest racó del Vallès, si no hi has treballat,  segur que coneixes a gent que ho va fer.

L’excursió d’avui és molt senzilla i només ens caldrà portar aigua i uns quants ganyips, doncs en menys de tres hores haurem fet l’itinerari.

A més a més, la connexió entre l’inici i el final del recorregut és molt fàcil mitjançant Rodalies entre Montmeló i Mollet.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’Estació de Mollet Sant Fost pel pas soterrani que trobem a l’aparcament de l’estació i continuem pel carrer Indústria i posteriorment enllacem amb el pont de vianants que passa per sobre l’autopista.

0,500Qm. 0,500Qm. Sortim del pont i seguim recte per entrar a Martorelles pel carrer de Barcelona (Carretera B-500).

0,500Qm. 1,000Qm. Cruïlla de Can Calet. (Carreteres B-500 i BV-5001). Ara continuem lleugerament a l’esquerra per l’avinguda Piera.

0,250Qm. 1,250Qm. Trobem a l’esquerra la Masia de Can Carrencà. El conjunt consta de la masia, el celler, la capella i el molí de vent. La masia és un edifici d'una amplada considerable, que consta de planta baixa, pis i golfes. La part més antiga és del segle XVII, probablement de 1667, data en què es devia reformar tot l'edifici i que podem veure inscrita a la llinda del balcó lateral. El portal és adovellat, de mig punt. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions modernes. Al costat de la porta destaquen els bancs, decorats amb rajoles d'oficis, de factura moderna.

Darrerament s’hi ha fet una gran reforma i actualment és la seu d’entitats del poble, de certes dependències municipals i també hi ha espais polivalents on s’hi poden fer un gran ventall d’activitats.

Sortim de Can Carrencà, creuem el carrer i seguim amunt per la vorera dreta de l’avinguda Piera.

1,000Qm. 2,250Qm. A la dreta trobem l’accés a la font de Can Camp, baixem unes escales i una cinquantena de metres més enllà ja som a la font.

0,050Qm. 2,300Qm. Font de Can Camp. Un muret de ciment fa de frontal de la font que aboca el raig per un galet de ferro a un petit toll i mitjançant un canal subterrani va a parar a una bassa que servia per regar els horts de Can Camp. La vegetació de l’entorn consta de pollancres, lledoners, alzines i robínies.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

Ara desfem aquests darrers 50 metres, tornem a pujar les escales, creuem la carretera BV 5006 (Martorelles –Santa María de Martorelles)  i continuem pel carrer Joan XXIII.

0,125Qm. 2,475Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Can Molist.

0,300Qm. 2,775Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de Joan Puig.

0,100Qm. 2,875Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de Pompeu Fabra.

0,250Qm. 3,125Qm. Després de passar l’escola Simeó Rabassa seguim per un corriol que s’enfila a la dreta.

0,080Qm. 3,205Qm. Ara continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,600Qm. 3,805Qm. Turó de Les Licorelles (252 metres). Tombem a l’esquerra per un pista descendent.

0,800Qm. 4,605Qm. Vinyes Velles. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent cap a la Torre del Telègraf.

0,500Qm. 5,105Qm. Continuem a l’esquerra per l’accés a la Torre del Telègraf.

0,200Qm. 5,305Qm. Torre del Telègraf.  Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres dalçada, de 5,5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.

Ara desfem aquests darrers 200 metres i continuem avall.

1,200Qm. 6,505Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Adriano.

0,300Qm. 6,805Qm. Creuem la carretera BV-5001 (Santa Coloma – La Roca) i anem a buscar el pont sobre l’aiguabarreig del Mogent i el Congost que formen el Besòs i que el travessem i posteriorment continuem per l’avinguda Pompeu Fabra.

0,600Qm.7,405Qm. Plaça de la Vila. Pou de l’Hostal. En aquest puntl existia un pou que l'any 1923 aprofitant les obres del nou consistori, escoles i plaça es decideix adaptar-lo, mitjançant una bomba, a font pública. Es tracta de la font que actualment es troba davant de l'Hostal Serra, anomenada popularment com “la bomba” pel sistema emprat per treure'n l'aigua. Aquesta font, cap els anys setanta del segle XX es remodelarà donant-li l'aspecte actual (El lloc on hi havia el pou encara es pot veure sobre la vorera, a tocar de la bomba, on actualment hi ha una tapa metàl·lica)

Avui dia, la font està feta de pedra, l'aigua és de xarxa i raja quan apretem el pulsador. A banda esquerra, sota la roda de la bomba hi ha un petit banc on seure. L'aigua desguassa en una pica quadrangular cap al clavegueram. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,200Qm. 7,605Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lluís Companys.

0,100Qm. 7,705Qm. Trobem a la dreta l’estació de rodalies de Montmeló. Punt final de l’excursió d’avui.

La descripció de la Font de Can Camp l’he extret del llibre Fonts Martorellenques de l’Adolf Candela, l’Antoni Sánchez i en Quíxol Soriano i editat l’any 2011.

Properament anirem del Puigcastellar fins arran de mar.

 

 


divendres, 27 de maig del 2011

MILLORES A LES FONTS DE CAN CAMP I SANTA ANNA

Font de Santa Anna. Agost de 2005.


Font de Santa Anna. Maig del 2011


Font de Can Camp. Novembre del 2005


Font de Can Camp. Maig del 2011



Fins ara he parlat d'una setentena de fonts i segurament en vindran moltes més. Sens dubte és molt emocionant trobar una deu d'aigua que fa anys que busques, però també és molt gratificant veure millores a fonts que temps enrere tenien un aspecte deplorable o simplement no rajaven.


En aquest sentit, dissabte passat es va presentar el llibre "Fonts Martorellenques" de l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano i a pocs metres de la biblioteca on es va fer l'acte hi ha la Font de Can Camp.


Fins el 10 d'abril d'aquest any que un grup de voluntaris li van netejar la cara, repintant el frontal de la font, arranjant el muret del safareig, netejant l'entorn de deixalles... l'estat de la font era "indigne"; només cal comparar les dues fotografíes. Cal dir que la fotografía actual, s'ha fet 6 setmanes després de la restauració i malgrat no haver-hi encara grafitis; els papers i els plàstics ja comencen a sovintejar pels voltants.


Per altra banda, la Font de Santa Anna de Vallromanes, sempre l'havia vist eixuta i per primer cop el 10 de maig d'enguany la vaig veure rajar. Dues setmanes després vaig tornar-hi i seguia rajant i vaig fer la fotografía pertinent.


Tinc pendent anar a la Font de la Mansa de la Roca del Vallès, que els últims mesos també s'hi ha treballat. Tanmateix si algún coneixedor de l'indret hi heu anat aquestes darreres setmanes i voleu fer el vostre comentari sobre els treballs de millora, jo estaré encantadíssim.


Per acabar, vull tornar a donar les gràcies als pares de "Les Fonts Martorellenques", una petita, però gran obra de divulgació del patrimoni natural de Martorelles.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Les fonts de Can Camp i Can Puig

El safareig de la Font de Can Camp

Desprès de parlar varies vegades de les fonts de Martorelles de Dalt i de Baix, avui completarem la llista de les 15 + 1 fonts d'aquests "encontorns", així que a la Sunyera, Ca, Teula, Ferro, Gurri, Mercè, Llorer, Roda, Riulas o de Baix, Racó, Can Matons, Can Santpare, Can Ros i Beu-i-Tapa , avui afegirem la Font de Can Camp i la +1, la font de Can Puig.


Començarem parlant de la +1. La Font de Can Puig és una font totalment desapareguda, però no cal ser gaire gran per recordar-la. Fins fa uns 25 anys segurament per la seva ubicació era la font més freqüentada. A pocs metres de la carretera de La Roca a Santa Coloma a l'alçada de l'actual rotonda que dona accès a Martorelles pel camp de futbol; els caps de setmana es podien fer força cues de gent que anava a omplir garrafes.

Tal vegada molt molletans tambè la freqüentàvem per la seva proximitat. Sortint de l'estació de França, nomès calia travessar el pont peatonal i el polígon de la Derbi i en un quilòmetre i mig ja hi èrem.


La Font de Can Puig era una deu arterial d'aigua subterrània, que no se sap d'on arrencava.


Per altra banda, tenim la font de Can Camp, al fons del torrent de les Licorelles, per sota del Barri de la Bòbila.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

A principis dels anys 80, la font va ser restaurada i embellida gràcies a la contribució del senyor Simeó Rabassa.

Avui dia, un quart de segle més tard, malgrat l'aigua segueix sortint en abundància, l'entorn de la font i el safareig fa pena. Com es pot deixar tant un entorn com aquest, ubicat pràcticament enmig del poble? No ho entenc. Hi ha brutícia per tot arreu.

Buscant fonts a banda i banda de les Serralades Litoral i Marina he visitat prop d'una vintena de pobles, i des del meu modest entendre el poble amb els entorns naturals més deixats és Martorelles. Nomès cal baixar de Can Roda a Can Sunyer pel torrent i desprès anar a la Font de Can Camp.


Per fer aquest article he tret força informació de "Martorelles. Històrica i llegendària" de Jaume Sindreu.


Finalment, vull fer tres anotacions.

1. Hi ha algun lloc que a la Bassasa, entre la Font de la Teula i del Ferro, se la considera font, jo la deixo en la categoría de bassa.


2. Hi ha fonts que tenen varis noms, a Santa María de Martorelles, n'hi ha una que en té tres, la font de Baix, font de Can Riulas i segons en Jaume Sindreu, font del Viver.


3. I per últim, dir-vos que el mes de novembre entre d'altres coses, parlarem del Torrent de les Bruixes a Santa Coloma de Gramenet