dilluns, 27 de desembre del 2021

RUTES ACCESSIBLES PER CATALUNYA

 


Avui us parlaré d'una guia que em fa molta il.lusió presentar-vos, una guia que acosta la natura a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda.
RUTES ACCESSIBLES PER CATALUNYA. Anna M. Gòdia Canaleta i editada per Alpina el març del 2020 a la Col.lecció Guies familiars INDRETS I PAISATGES

En el pròleg els autors ens diuen això "Aquesta guia que teniu entre les mans neix de l'espèrit d'una mare i un pare que no es rendeixen. Som amants de la natura i l'excursionisme, i el naixement del nostre fill, amb una malaltia minoritària i amb diversitat funcional, no ens ha fet parar de descobrir nous indrets, nous paisatges. Amb unes ganes immenses de seguir gaudint de la natura, tot i que ara amb cadira de rodes, hem elaborat aquesta guía, un recull de vint itineraris a peu pla que ens transporten per diferents espais naturals de gran bellesa i biodiversitat de Catalunya i Andorra. Si bé abans del naixement del nostre fill eren els cims més alts, els camins més pedregosos i els indrets més remots els protagonistes de les nostres excursions, avui són els camins planers i sinuosos els que ens acompanyen en les excursions en familia".

Sens dubte combrego amb aquestes ganes de seguir vivint i gaudint de la vida i sobretot de tenir la capacitat d'adaptació a un nou tipus de vida que arriba sense haver-ho planejat i molt menys desitjat.

Les 20 excursions tenen una fitxa on hi figura l'inici de l'itinerari, el tipus de ruta, (lineal o circular), la distància, el tipus de terreny, la senyalització, la durada, el desnivell, si hi ha aparcament per a minusvàlids, si trobarem transit rodat durant el recorregut, l'amplada del camí i finalment una breu descripció de l'excursió.

Felicito als autors per aquesta guia tan útil i tan ben feta i els encoratjo a fer-ne una segona part. Rutes n'hi han. Per exemple: Santa Maria de Gallecs des de Can Borrell (Mollet del Vallès)

Properament voltarem pel Bisaura

dimarts, 7 de desembre del 2021

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXXXVIII. ELS MOTS DE L' AVI SISET

 


                                 Una xicra

A l'última entrada, us vaig presentar L'Avi Siset d'en Ponç Feliu i Llansa. En Narcís Llansa (Siset) era de Tortellà, va viure molts anys a Besalú i va passar la vellesa a Verges, si això li sumem que va nèixer el 1887 tot plegat ens dóna els ingredients perfectes perquè d'aquesta biografia surin mots que si no som garrotxins o empordanesos i hem nascut més enllà del 1950 ens siguin força desconeguts.

Les 25 paraules d'avui són les següents,

Abrivat: Prompte, veloç, impetuós.

Admonició: Avís d’una falta, dirigit al qui l’ha comesa, per induir-lo a esmenar-se

Botet: Instrument compost d’una bosseta o manxeta de pell, que per un cap va unida a un canonet d’os i per l’altre cap sol tenir un fil per estirar, i que per certes contraccions o dilatacions produeix un so molt semblant al cant de la guatlla i serveix de reclam per atreure les guatlles a la cacera.

Cafarnaüm: Confusió, barreja desordenada.

Campar: Conservar la vida a una persona, animal o planta tendre o delicat, alimentant-lo ocuidant-lo fins que pot viure tot sol.

Cavorca: Cova, cavitat gran en la terra.

Degoter: Lloc per on degota l’aigua quan plou.

Escalabornar:  Llevar a cops d’aixa o d’altra eina tallant i contundent les parts més externes i bastes d’una peça de fusta, depedra, etc., per preparar-la per a donar-li la forma definitiva.

Escapiar: Escalabornar.

Farro: Farina grossa de blatdemoro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes.

Fat: Insípid. Mancat de sal o sucre, i en general d’allò que dóna sabor agradable.  

Forrellat: Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l’altra fulla, i tanca així en fort la porta o la finestra.

Gúbia: Enformador de tall semicircular; l’usen els fusters, esclopers, ferrers, boters, etc…

Manaia: A Girona i Banyoles, cadascun dels armats o soldats romans que van a la processó de la Passió.

Manilla: Joc de cartes en què la carta més alta és el nou.       

Picassa: Destral de llenyataire.

Sàtrapa: Murri, deixondit d’enteniment per a enganyar els altres.

Sonsònia: So monòton i insistent.

Tempanell: Paret prima feta de rajoles posades de cantell, de posts, de canyissos enguixats, etc...

Terraprim: Terreny sorrenc de fàcil conreu.

Vesània: Fúria. Alienació mental.

Vestal: Dona molt casta.

Vetllador: Tauleta damunt la qual es posa un llum i que serveix per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.

Viàtic: Sagrament de l’Eucaristia que s’administra a un malalt que està en perill de mort.

Xicra: Tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per prendre xocolata. 

Les definicions de les paraules les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament us presentaré el camí de Terra Negra.

diumenge, 28 de novembre del 2021

L' AVI SISET

 


1.     Anys enrere us he recomanat diferents llibres d’en Lluis Llach, Memòria d’uns ulls pintats, Les dones de la Principal i el Noi del Maravillas.

Avui us recomano l'Avi Siset d'en Ponç Feliu Llansa i editat per Planeta l'any 2004,  un llibre on en Llach nomès n’escriu el pròleg i on descobrim qui és l’Avi Siset de l’Estaca.

Durant la seva vellesa, en Narcís Llansa es trobava amb un jove Lluís Llach quan anava a pescar vora el riu, amb qui intercanviava la seva percepció del món i amb qui compartia el seu amor per la terra. En Narcís va viure com un català més, des de Besalú, els fets punyents que van marcar la història del país: el desastre del 98, la Setmana Tràgica, la Gran Guerra del 14, la instauració de la República, l’esclat violent de la guerra civil i una postguerra de por i d’anar passant… La història de l’avi Siset, lluny de cap estridència, amaga, però, una heroicitat que sovint ens passa desapercebuda: la dels que envelleixen en un món que saben injust, però al qual no han deixat mai d’estimar.

La història d’un home i d’una cançó que ha marcat una generació.

La setmana vinent la gramàtica de l'Avi Siset.

diumenge, 21 de novembre del 2021

HO TENIM TOT

 


Avui per celebrar Santa Cecilia una de les noves cançons d'en Joan Dausà.

https://www.youtube.com/watch?v=ktBR7xvzhXM

Properament una nova gramàtica del caminant.

dissabte, 13 de novembre del 2021

LA SELVA VI. LA SELVA MARÍTIMA. DE LLORET A TOSSA.

 

                    La badia de Tossa des de la torre de Can Magí

Amb l’itinerari que us presento avui, ja ens endinsem de ple a la Costa Brava. El recorregut d’avui té una llargada d’una mica més de 15 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres. Tota l’estona seguirem les marques del GR-92 que en aquesta etapa té un bon marcatge.

És una travessa de descoberta de vistes, des del Poblat Ibèric del Turó Rodó, des de la torre de Can Magí, des de la Vila Vella de Tossa…

Veureu que per dins la Vila Vella no he posat cap indicació, doncs el que toca fer pels seus carrerons és deixant-se portar, sense pressa, gaudir de les pedres i si s’escau i ens vé de gust fer un cim i tomba.

Aquesta excursió recomano fer-la a la primavera o a la tardor, doncs sobretot a la tardor si ensopeguem un dia de bonança també podem fer un bany en el mar, doncs la temperatura de l’aigua encara és força alta.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Lloret i anem cap a la platja per l’avinguda Just Marlés Vilarrodona (És l’avinguda on hi ha la parada dels taxis)

0,400Qm. 0,400Qm. Passeig d’Agustí Font. (Passeig Marítim de Lloret.) Tombem a l’esquerra direcció nord.

0,500Qm. 0,900Qm. Deixem a l’esquerra el Museu del Mar. Continuem direcció nord pel passeig marítim. Al final del passeig ja comencem a trobar marques del GR-92 que anem seguint.

1,000Qm. 1,900Qm. Desprès de pujar un llarg tram d’escales, trobem a l’esquerra l’accés al Poblat Ibèric del Turó Rodó.

0,100Qm. 2,000Qm. Poblat Ibèric del Turó Rodó. Entre els anys 2000-2003, fou excavat. Aquests treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i la seva evolució històrica, que s'estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d'un assentament costaner del tipus barrera, situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten oberts per migdia a una plaça, a l'altra banda de la qual hi trobem algunes construccions de menor abast.

Les set cases de la zona nord són de planta rectangular i estan composades per dos àmbits: una estança principal al nord i una petita avantsala, oberta a la plaça. És precisament una d’aquestes cases, la casa 6, que en el decurs de l’any 2016 vam procedir a la seva reconstrucció in situ mitjançant les tècniques de l’arqueologia experimental.

Aquesta casa ibèrica cal inscriure-la en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets (amb la tècnica de la tova) i el sostre, que també esta fet amb fang i elements vegetals barrejats (amb la tècnica de l’amasat), sobre un entramat de canyís. A l’interior de la casa s’han reproduït diferents agençaments propis de la vida quotidiana: un teler, banquetes, cistelleria, molins de pedra, llar de foc, etc...

Sens dubte és un bon mirador sobre Lloret i la Mediterrània. Just a sota del poblat ibèric hi ha el Castell d’en Plaja, una de les siluetes més característiques de Lloret.  Actualment, nomès és visitable molt puntualment.

Ara desfem els últims 100 metres i tornem al camí de ronda tot seguint les marques del GR-92.

3,000Qm. 5,100Qm. El Trull Restaurant. Aquest restaurant es troba a la Plaça de les Nacions Unides a l’urbanització Canyelles. Ara nosaltres continuem pel carrer que queda més a l’esquerra en sentit descendent.

1,380Qm. 6,480Qm. Platja de Canyelles. Si fem aquesta excursió entre finals de primavera i la tardor, aquest és un bon lloc per fer parada, fer un mos i un banyet. En acabat seguim les marques del GR-92, direcció Tossa.

7,550Qm. 14,030Qm. Cruïlla d’accés a la Torre de Can Magí o torre dels Moros. Fem aquests últims 100 metres fins a la torre. Aquesta torre és un fidel testimoni de les torres de vigilància que va fer construir Felip II al s. XVI a la costa mediterrània de la Península Ibèrica per protegir els pobles de les incursions i ràtzies dels pirates del nord d’Àfrica.  Aquestes torres, situades totes elles arran de la costa i en punts estratègics, es comunicaven entre si mitjançant senyals de fum durant el dia i senyals de llum durant la nit. La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

Seguint el model clàssic, la torre dels Moros consta de dos pisos amb entarimat de fusta, espitlleres i barbacana.

La torre dels Moros es comunicava amb la torre de la Pòlvora i amb l’agulla de Pola, i probablement també amb la torre del castell de Vila Vella, avui desaparegut.

Des d’aquí dalt, hi ha unes espectaculars vistes de la badia de Tossa.

Ara desfem aquests últims 100 metres i seguim el GR-92 davallant cap el nucli urbà de Tossa.

 

0,200Qm. 14,230Qm. Cruïlla de carrers. Tombem a la dreta pel carrer de Joan Barber i Coris.

 

0,300Qm. 14,530Qm. Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra i uns metres més endavant enllacem amb el passatge de Sa Roqueta que més endavant es converteix en carrer Es Cars.

 

0,175Qm. 14,705Qm. Accés a la platja del Codolar/ Carrer del Portal. Davallem a l’esquerra pel carrer Portal.

 

0,100Qm.  14,805Qm. Entrem a la Vila Vella per la Torre de Ses Hores.

Vila Vella de Tossa de Mar. Declarat Monument Històric Artístic Nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de Vila Vella és l’emblema del municipi. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva al litoral català. Es va construir a inicis del segle XIII i es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs emmerletats. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.

 

 En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estança de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que en el seu antic emplaçament s’hi va edificar l’actual far. L’interior de la Vila Vella és un espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats. En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases. La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons. A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora muralla. Les primeres edificacions es van fer al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral. Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

 

A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç. Aquesta església d’estil gòtic tardà es va construir al segle XV damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII. Orientada nord-sud, i en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original resultava segurament molt imponent. 

 

Després de perdre’ns per la Vila Vella i perquè no, haver tastat el Cim i Tomba, sortim del recinte emmurallat per la torre de Ses Hores i anem cap al nucli urbà.

 

0,200Qm. 15,005Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,075Qm. 15,080Qm. Plaça d’Espanya. Continuem pel carrer de la Guàrdia.

0,200Qm. 15,280Qm. Girem a la dreta per l’Avinguda del Pelegrí on tornem a enllaçar amb les marques del GR-92.

0,250Qm. 15,530Qm. Estació d’autobusos de Tossa de Mar. Inici i final de la sortida d’avui.

Per retornar a Lloret amb bus no tindrem problema, doncs hi ha un servei cada hora.

La propera setmana us recomanaré una cançó, doncs ja serem a pocs dies de Santa Cecilia.


dilluns, 11 d’octubre del 2021

LES VALLS DEL FRESER XII. LA COVIL I LA COSTA PUBILLA

 

                       Cim del Pla de Pujalts o Costa Pubilla.

Per fer aquesta última entrada del cicle les Valls del Freser, farem una incursió a la Serra del Montgrony des de Campelles on vam arribar amb l’entrada de Ribes a Planoles passant per Campelles l’agost del 2020

L’inici de la sortida d’avui serà el Refugi de Pla de Prats. Per arribar-hi haurem de fer 4,8 quilòmetres de pista des de Campelles (GIV-4714) que agafarem a tocar del cementiri. Us recomanem que compteu aquesta distància amb el comptaquilòmetre del cotxe, doncs els 2,8 quilòmetres són per pista amb pedra i algun xaragall i tot i ser apta per turismes és molt lenta i fins que no arribem al refugi no hi ha cap indicació (I ens pot fer l’efecte que ens ho hem passat), però no patiu, no tè pèrdua, doncs arribarà un moment on topareu amb el refugi i el seu entorn amb taules, bancs i barbacoes.

La sortida que us presentem avui és d’estiu, finals de primavera o inicis de tardor, per tant, ideal per fer un d’aquests dies on al matí fa fresca, però al migdia el sol encara escalfa.

L’itinerari té una distància de gairebé 14,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 850 metres. No té cap pas compromés, la dificultat nomès rau en la distància i el desnivell.   Abans d’iniciar l’excursió cal mirar la “mèteo” i aneu proveïts de menjar i un parell de litres d’aigua.

Per últim, nomès desitjar-vos que tingueu un dia amb el cel ras i bona visibilitat per gaudir de les fantàstiques vistes que podrem veure des dels cims.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a la part del darrere del refugi de Pla de Prats i anem pel camí que s’enfila perpendicular a la pista, seguint les marques grogues d’Itinerànnia.

0,775Qm. 0,775Qm. Obviem la pista que s’enfila a l’esquerra i nosaltres continuem recte per la pista herbada que planeja obviant els camins que ens menen a banda esquerra.

0,500Qm. 1,275Qm. Creuem el torrent de la Font Roja i continuem endavant.

0,220Qm. 1,495Qm. Ara tombem a l’esquerra i trenta metres més enllà torna ha anar cap al torrent de Font Roja, però ara uns metres més amunt.

0,070Qm. 1,565Qm. Font Roja. Actualment la déu d’aigua omple uns abeuradors pel bestiar. Seguim recte, obviant un corriol que s’enfila a la dreta.

0,100Qm. 1,665Qm. Desemboquem en una pista. Ara ja som a 1807 metres d’alçada.  Continuem a la dreta planejant cap al Refugi de la Covil.

0,750Qm. 2,415Qm. Refugi de la Covil. Ens enfilem pel rasos que hi ha darrera el refugi i anem a buscar el camí que trobem direcció nord-oest.

0,900Qm. 3,315Qm. Carena. Filat per separar els vessants. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 3,365Qm. Cim de la Covil (2001) metres. Des d’aquí dalt tenim una bona panorámica de 360 graus. Just davant el cim de la Covil tenim el pas per baixar cap al Coll de Coma Ermada.

1,000Qm. 4,365Qm. Coll de Coma Ermada. Ara cap amunt a l’esquerra ens queda el Puig de Coma Ermada i a la dreta el cim del Costa Pubilla.

0,800Qm. 5,165Qm. Coma entre ambdos cims. Anem a l’esquerra per pujar el Coma Ermada.

0,150Qm. 5,315Qm. Puig de Coma Ermada (2000 metres). Ara desfem aquests últims 150 metres, creuem la coma i ens enfilem cap al Costa Pubilla.

0,450Qm. 5,765Qm. Costa Pubilla o cim del Pla de Pujalts. (2056,1 metres). És el cim més alt de la Serra de Montgrony i des d’aquí dalt tenim unes vistes fantàstiques del Pedraforca, el Puigmal, el Puigllançada, Planoles, Campelles… Ara anem carenant, passem el Roc de Maials i arribem a un collet. Creuem i continuem amunt per la mateixa carena.

0,650Qm. 6,415Qm. Roc del Llamp. Continuem direcció nord, tot baixant per la carena.

1,250Qm. 7,545Qm. Coll de la Bona. En aquest punt trobem el pas entre entre Gombrèn i Castellar de N’Hug a l’oest i Planoles i Toses a l’est. Cap al nord tenim el cim de l’Emperadora. Creuem el vailet i baixem direcció Planoles en pronunciada baixada pel ben mig dels prats.

0,500Qm. 8,045Qm. Fons d’una coma. Ara girem decididament a la dreta, direcció sud, buscant un camí que ens porti cap al Coll Roig. Mica a mica trobem indicis de traça.

0,660Qm. 8,705Qm. Comencem a trobar marques d’Itinerànnia i cada vegada el camí és més fressat.

0,575Qm. 9,280Qm. Coll Roig. Creuem un vailet i baixem cap a una pista que tenim uns metres més avall. Baixarem per la dreta per evitar els aiguamolls que hi ha a banda esquerra.

0,150Qm. 9,430Qm. Pista. Continuem a la dreta, direcció sud.

0,400Qm. 9,830Qm. Sota el Coll de Coma Ermada (1726 metres d’alçada). Continuem recte cap a Campelles.

1,100Qm. 10,930Qm. Tombem a la dreta per la pista que puja cap al refugi de la Covil.

1,100Qm. 12,030Qm. Refugi de la Covil. Ara ja nomès ens resten desfer els últims 2.415 metres que hem fet a l’anada per retornar al refugi de Pla de Prats.

2,415Qm. 14,445Qm. Refugi de Pla de Prats. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent parlarem de l’Avi Siset.

 


dissabte, 2 d’octubre del 2021

FONTS D'ARREU XXXVI. FONTS DE L'ALTA CERDANYA

 

                              Font de la Plaça de Sant Genís d'Er.

Aquest mes de juliol, us vaig presentar la travessa entre Núria i Puigcerdà pel coll de Finestrelles, les fonts del Segre i pels termes municipals de Llo, Er, Nahuja, Osseja i Bourg Madame, tots ells pobles de l’Alta Cerdanya.

L’Alta Cerdanya és un territori d’aigua creuada pel Segre que es nodreix de torrents, rius i rierols que li són tributaris per la dreta i per l’esquerra i és clar, si hi ha aigua també hi ha fonts.

Fins que l’aigua corrent no va començar ha arribar a aquests llogarets aquestes fonts esdevenien una part fonamental en el dia a a dia dels ceretans, doncs eren el seu únic punt d’abastiment d’aigua.

A la travessa de Núria a Puigcerda passant per Er. Camins de Romiatge, vam passar per les fonts dels Abeuradors i de la plaça Sant Genís, totes dues a Er. Aquestes són dues de les 24 fonts que us presento avui,  però malgrat avui dia la seva funció sigui bàsicament ornamental, aquesta entrada vol posar en valor la importància que van tenir aquestes déus fins la primera meitat del segle XX.

Er

1.          Font de Baix d’Er

2.       Font de la Fàbrica o Cal Fabre.

3.       Font de la Plaça Sant Genís.

4.       Font de la Ribera d’Er.

5.       Font del Ferro

6.       Font dels Abeuradors.

Llo

7.        Les Fonts del Segre

8.     Font d’en Miqueló.

9.     Font de Baix de Llo.

10.   Font de la Monje.

11.   Font de les Esteules.

12.   Font de les Gorgues del Segre.

13.   Font dels Banys de Llo.

Nahuja

14.   Font de la Plaça de Nahuja.

15. Font de Nahuja.

16. Font del Refugi de Nahuja.

Osseja

17.       Font d’en Fabre.

18.   Font de l’Esglèsia.

19.   Font de la Jaça de l’Orri de l’Andreu.

20.   Font de la Jaça de les Corones.

21.   Font de Monnier o del Camp d’en Vista.

22.   Font del Molí.

23.   Font del Picassó.

24.   Font Santa.

Properament farem el camí de ronda entre Lloret i Tossa de Mar.

 


dilluns, 20 de setembre del 2021

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXVII. PARAULES AMB SWING

 


Fa unes setmanes us vaig presentar Swing. Al marge de la trama que és d’aquelles que enganxa, aquesta novel.la és per llegir-la amb paper i llapís, doncs de tant en tant van apareixent mots entre les fàbriques de suro de Palafrugell, els clubs de Harlem, el Paral.lel de Barcelona i la Itàlia feixista.

Les 24 paraules d’avui són les següents,

Abrivar: Donar força, impuls o coratge.

Abúlia:  Falta completa o incompleta d’apetència volitiva com a poder d’acció o fre.

Bambolejar: Moure’s alternativament cap a una banda i l’altra, per inseguretat d’equilibri.

Baratar: Donar o rebre una cosa a canvi d’una altra.

Depauperar: Fer tornar pobra una persona, una població, etc…

Envanit: Ple de vanitat.

Esplín: Malenconia que produeix tedi de tot.

Fatu: Curt d’enteniment, especialment el nici envanit o que no es dóna compte de la seva niciesa.

Federat: Horror, por intensa.

Fiduciari: Que depèn de la confiança que mereix.

Freixura: Entranyes, especialment els pulmons.

Ganut: Que té molta gana.

Grum: Noi que un club, establiment o senyor particular té al seu servei per fer enviats.

Lliurea: Vestit distintiu, pel color, galons, botons, etc., dels criats d’una casa noble.

Manilla: La manilla és un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va començar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.

Mústic: Trist, mancat d’alegria, de vivacitat.

Peremptori: Urgent, que no adment dilació.

Retopar: Replicar contradient.

Sutzura: Una cosa bruta. Brutor.

Tabard: Vesta d’abric que cobria des del coll fins més avall de la cintura.

Talòs: Persona obtusa, molt curta d’enteniment.

Taper: Fabricant o obrer que es dedica a fer taps de suro.

Vesta: Vestit, roba que cobreix el cos, en general, però sobretot la que arriba des del coll fins als peus.

Volició: Acte de voluntat.

La majòria de les definicions de les paraules les he extret de la versió digítal del Diccionari Alcover- Moll.

Properament, pujarem a la Covil i a la Costa Pubilla.