diumenge, 14 de febrer de 2021

LLEGENDES DELS CASTELLS DEL VALLÈS ORIENTAL


 Avui us presento aquestes "Llegendes dels Castells del Vallès Oriental" de la Glòria Campoy, l'Aloma Duran i la Raquel Jurado editat per Marge Books l'octubre del 2006.

Aquest llibre ens acosta als castells i les fortaleses que hi ha o havia al Vallès Oriental i ens parla de les històries de bruixes, dones d'aigua, bandolers, dracs, cavallers, gegants... que hi han fet referència i que per tradició oral o recollits per diversos autors, ara desemboquen en aquest llibre.

En aquest sentit, trobarem llegendes d'indrets per on hem passat en alguna excursió publicada en aquest blog, com poden ser el Castell de Sant Miquel de Vallromanes, Castellruf a Santa Maria de Martorelles o bé la Torre Malla de Parets.

De cada castell, trobem una fitxa amb el nom, la localitat on es troba, l'any de construcció, l'altitud, el primer propietari, la funció (la majoria defensàven un territori), propietat actual i estat actual. A continuació trobem una introducció, sovint fent referència a la toponímia de l'indret on es troba l'edifici o bé als ancestres que habitàven la contrada abans que es construís el castell o la fortalesa.

Seguidament hi ha una descripció del castell, un quadre amb la relació dels seus propietaris des de la seva construcció fins a l'actualitat i finalment el recull de llegendes que hi fan referència. Quan comencem a llegir les llegendes, veurem que no n'hi ha una gran varietat, més aviat és fàcil trobar diferents versions o matisos d'una mateixa llegenda i fonamentalment els canvis els trobem en el nom del castell i dels personatges, i a vegades en el desenllaç.

Finalment, esmentar que molts dels gegants del Vallès Oriental que veiem a les Festes Majors,  fan referència als cavallers, als reis, als senyors... que suposadament van habitar en aquests castells i que protagonitzen les llegendes descrites en aquestes "Llegendes dels Castells del Vallès Oriental".

Properament, pujarem al Castell de Sant Joan de Blanes i ens acostarem fins a la cala de Sant Francesc.

dijous, 4 de febrer de 2021

LA SELVA II. A PEU PER LA SELVA

 


Avui us recomano una petita guia de senderisme que podran atansar-s’hi els selvatans quan la propera setmana s’acabin les restriccions municipals i la resta haurem d’esperar que s’acabin les restriccions comarcals.

Aquesta petita guia editada per l’Associació Turisme La Selva el 2011, ens mostra 5 rutes que passen per la Selva i que marxen més enllà com el Camí del Nord, el Sender del Mediterrani i la Ruta d’en Serrallonga i 5 camins interiors de la comarca de la Selva, com el camí de Terra Negra, el camí dels Segadors i el camí de l’Onyar.

De cada ruta i camí trobarem una explicació de l’itinerari, la fitxa técnica, amb la llargada, la dificultat i el tipus de marcatge, l’altimetria i el mapa de la ruta.

A més a més, a l’apartat sabíeu que… s’ens explicarà alguna curiositat d’un indret o racó pel qual passa l’itinerari.

Per últim, trobarem uns apunts d’allò que no ens podem perdre dels pobles i viles per on passa el recorregut a nivell de tradicions, festes, visites, gastronomia…

En definitiva, una bona guia per decidir el nostre destí si volem fer senderisme per La Selva.

Al marge, dels itineraris que trobeu en aquesta guia, a continuació us enumero 3 excursions “selvatanes” publicades en aquest blog.

1.     El Camí de les Cascades. Riells del Montseny. Desembre 2011.

2.     D’Arbúcies a Viladrau. Gener 2013.

3.     Fontejant per la Vall de Santa Fe. Octubre 2015.

La setmana vinent, llegendes dels castells del Vallès Oriental.


dimarts, 26 de gener de 2021

ACTIVITATS AMB NENS. VOLTANT PER LA VALL DE CAN GIRONA

 

                                       Font de la Mercè

Avui us presento una excursió de confinament per fer amb nens de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles i amb la resta de nens quan ja ens permetin moure’ns arreu.

Malgrat que l’excursió l’he marcada amb inici al coll de Can Corbera (Vallromanes), com és circular podem iniciar-la a altres punts, com podia ser a Can Girona (Santa Maria de Martorelles).

Aquesta és una excursió perfecte per fer amb tota la familia aquests caps de setmana de confinament municipal. Cal recordar, que caminant o en bicicleta ens podem desplaçar fins als termes municipal que limiten amb el nostre terme de residència.

Finalment, esmentar que l’itinerari té poc més de 6 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 150 metres i que trobarem aigua a la Font de la Mercè. Com a tot arreu,  trobareu un rètol que posa “AIGUA SANITÀRIAMENT NO TRACTADA”. Tanmateix, des de petit he begut aigua d’aquesta font i encara ara és de les poques fonts de les quals m’atreveixo a beure.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del coll de Can Corbera, deixant l’asfalt al darrere i continuem recte cap a la banda de Santa Maria de Martorelles.

0,070Qm. 0,070Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta.Nosaltres continuem recte.

0,530Qm. 0,600Qm. A tocar d’una antiga bassa, seguim per un corriol que trobem a la dreta i que s’endinsa en el bosc.

0,800Qm. 1,400Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a la dreta.

0,125Qm. 1,525Qm. Font de la Mercè. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

Ara continuem per un corriol ascendent que s’enfila a l’esquerra i que trobem a l’altra banda del camí, just al costat d’un plàtan.

0,185Qm. 1,710Qm. Planell. El creuem i continuem recte pel corriol que hi ha a l’altra banda.

0,100Qm. 1,810Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,300Qm. 2,110Qm. Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,775Qm. 2,885Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,260Qm. 3,145Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Continuem pel de la dreta en sentit lleugerament descendent.

0,625Qm. 3,770Qm. En aquest tram, anem obviant els camins que menen a banda i banda, fins que a banda esquerra, trobem una fita de l’Ajuntament de Barcelona. Continuem recte.

0,025Qm. 3,795Qm. El camí davalla a la dreta entre dos pins.

0,060Qm. 3,855Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel camí de la dreta.

0,090Qm. 3,945Qm. Camí que ens creua. Seguim a la dreta.

0,050Qm. 3,995Qm. Baixem al fons del torrent i uns quaranta metres a l’esquerra hi ha les restes de la font de Beu-i-Tapa.

Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

Ara desfem aquests darrers 50 metres i continuem recte cap a Can Girona.

0,290Qm. 4,335Qm. Cruïlla de pistes. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,100Qm. 4,435Qm. Can Girona. Continuem recte per la pista.

0,250Qm. 4,685Qm. Deixem a la dreta el Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona. Nosaltres continuem recte.

0,500Qm. 5,185Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel de l’esquerra en sentit ascendent.

0,600Qm. 5,785Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,390Qm. 6,175Qm. Camí que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,070Qm. 6,245Qm. Coll de Can Corbera. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent anirem a peu per la Selva.

 

 

 

 

 

 


dissabte, 16 de gener de 2021

FONTS D'ARREU XXXV. LES FONTS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

 

                                             

                         Font dels Enamorats

Normalment, m’agrada arribar a un poble o a una vila caminant, i a partir d’aquí descobrir el seu patrimoni i entre el seu patrimoni natural, ja sabeu que tinc dèria per les fonts.

Fa setmanes que vull fer un itinerari que uneixi les estacions de tren de Cardedeu i Santa Maria de Palautordera, tot passant pels nuclis urbans de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere i Palau, però fins ara les restriccions no ho han fet possible. Esperem que properament, quan es comencin ha aixecar els confinaments puguem caminar i gaudir d’aquest itinerari.

Avui de moment us acosto en format pdf, un llibret editat per l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

De cada font s’ens fa una molt breu explicació i s’ens indica de com arribar-hi. També s’esmenta que hi ha força més deus en el municipi però que aquestes estan a propietats privades i que els propietaris no han volgut que sortissin en aquesta guia.

Finalment, les 15 fonts esmentades en aquest llibret són les següents,

1.     Font Martina.

2.     Font de l’Escaleta.

3.     Font de l’Arborètum i de l’Arbreda.

4.     Font de Can Ramicando.

5.     Font de la Serra.

6.     Font d’en Xà.

7.     Font del Parc dels Quatre Hereus.

8.     Font de Can Vernedes.

9.     Font Fresca.

10.                       Font de Can Pagà.

11.                       Font de Can Xambau.

12.                       Font del Pou de Glaç.

13.                       Font de Sant Francesc de Pàdua.

14.                       Font de Can Sayolet.

15.                       Font dels Enamorats o de Sant Josep.

Properament, us presentaré un nou itinerari al voltant de Vallromanes per fer amb canalla.




dijous, 7 de gener de 2021

LA SELVA I: GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXVI. PARAULES DE LA SELVA

 

                                               Banyons

Normalment la primera entrada de cada any coincideix amb l’aniversari d’aquest blog i en aquest sentit, ahir Diada de Reis, La Brolla d’en Toni va complir 13 anys.

A més a més, enguany, aquesta primera entrada del 2021 la dedicarem a la comarca de La Selva, a la qual si la pandemia del COVID-19 i els confinaments ens ho permeten, li dedicarem 12 entrades.

Avui, us presento una Gramàtica del Caminant que podem fer des de casa, una gramàtica que gira al voltant de 28 paraules, mots i expressions de Blanes, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners.

Anar memeu: Anar mamat, anar begut.

Andana: A Blanes, onada.

Banyons: A Blanes, mongeta tendra.

Calàpet: Gripau.

Engorronir-se: Tenir mandra.

Entriquell: Andròmina.

Esglàput: A Caldes de Malavella, gripau.

Fer estanies: Passar l’estona.

Fer la cancaneta: Fer la traveta.

Ganyir: A Santa Coloma de Farners, frisar, delir-se, sospirar.

Gardela: Clatellot

Greixando: Una persona molt grassa.

I foris: I punt! Ja n’hi ha prou.

Memeu: Gat.

Mirar-se l’avellana: Mirar-se el melic.

Orgue met: On vas a parar!

Parar ment: Vés en compte.

Purupupups: A Caldes de Malavella,  rossella.

Rènec: Paparra.

Sanfason: Aturat.

Semblar de Can Milà i Camps: Ser una mica fatxenda.

Ser de sota el rocar: Ser molt tossut.

Terrassà: Persona que treballa al camp, però viu al poble.

Tot plegat aigua calenta: No t’amoïnis.

Tut: Encantat.

Vés a cantar goits: Vés a escampar la boira.

Vés a tancar els ànecs: Vés a dormir.

Xeliu: Una mica tocat de l’ala.

Aquesta llista de paraules, mots i expressions l’he extret de les seccions “Paraules en Ruta” que es van fer a Blanes, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners, dins el Programa Divendres de TV-3.

Properament, parlarem de les fonts de Santa María de Palautordera.