I Cursa del Galceran

Ahir al vespre vaig corre la I Cursa del Galceran, per una banda, això de corre curses ho faig un parell de vegades al mes i per un altre cantó, el territori per on es feia la cursa estic fart de camina'l i corre'l.

Des d'aquesta entrada, vull fer una valoració d'allò que em va semblar la cursa, sempre des d'una vessant constructiva i desitjant que hi hagi una segona edició.

Per començar, el terme "Mancomunitat" em sembla molt encertat, cal optimitzar recursos i que els municipis crein aquests organismes, facilita que es puguin oferir més recursos i tanmateix també s'evita que es dupliquin altres serveis i recursos.

Per exemple: A nivell d'instal.lacions esportives, un poble podria tenir un bon camp de fútbol, l'altre un bon poliesportiu, un altre un bones pistes d'esports de raqueta... i no tenir de tot a tot arreu, tenint unes instal.lacions pràcticament en desús amb les despesses que això comporta.
I aquesta definició de mancomunitat és exportable a serveis socials, educatius, sanitaris...

Ara ja centrar-me a la cursa, penso que va ser poc publicitada, jo em vaig assabentar a travès del blog de l'Antondensi, un dia abans de finalitzar el periòde d'inscripció i això que sempre intento estar a l'aguait de tot allò que passa en els municipis d'aquestes muntanyes.
Al marge d'anunciar-ho a la premsa local i ha pagines webs especialitzades com corredors.cat o ropits que si l'anunci de la cursa s'hagués posat un parell de mesos abans, la participació pel cap baix s'hagués multiplicat per 10.

Quant a la cursa, va mancar avisar que calia frontal o llanterna per fer algun tram i per altra banda hi havia algun punt poc senyalitzat ( Font de Baix/ Carrer Sagrera a Santa María de Martorelles) que va fer que alguns corredors anèssim per uns carrers per on no s'havia de passar.

Aquest cap de setmana vinent, concretament el dissabte 24 de juliol a les 19:30h és fa la cursa de la Festa Major d'Òrrius, el recorregut és d'onze quilòmetres, majoritàriament per pistes i corriols i una hora abans a les 18:30h, surten els caminadors. Cadascú camini o corri porta el dorsal d'un color. Sens dubte, per similitud aquesta seria una prova de la qual els organitzadors de la Cursa i Caminada del Galceran podieu copiar moltes coses perquè fa molts anys que ho fan i ho fan molt bé i per començar amb aquests horaris us estalviarieu el "problema" que suposa còrrer de nit pel bosc, a més de guanyar en animació, "controladors" perquè la filera de caminadors faciliten el seguiment del recorregut als corredors i aquests poden trepitjar més bosc i no tant asfalt.

A la sortida i a l'arribada faltava gresca, inclús megafonía; i això que l'entorn de la masia de Can Carrancà és un lloc ideal com inici i final de la prova.

Quant a la caminada, malgrat no fer-la, sembla ser que va mancar comptar amb associacions i grups que durant l'any fan molts quilòmetres per aquestes contrades.

Fent aquesta valoració no he volgut "destrempar" a ningú, tot el contrari, encoratjar als organitzadors perquè hi hagi una segona, una tercera... i moltes més edicions, perquè la iniciativa és molt bona.

Pels voltants de Castellruf

Font del Ca o Sant Domènech

Ja hem arribat a Sant Pere i encara no he escrit cap noticía al blog aquest mes. Tanmateix la setmana passada vaig celebrar el meu trenta sisé aniversari i si això sumem que el 19 d'abril us vaig dir que cada setmana us parlaria d'una font de Santa Maria de Martorelles i nomès us vaig esmentar la Font Sunyera, avui us dec unes disculpes i tres fonts.

Començarem la sortida a la Font Sunyera, per arribar-hi ens adrecerem a la ja esmentada noticía del 19 d'abril.

Tornarem a la pista per la qual hem arribat a la font, però de seguida girem a l'esquerra i ens enfilem una mica, a uns 50 metres trobem a la dreta un camí que en un primer moment planeja bastant i el seguirem aproximadament durant 15 minuts fins arribar a la Font del Ca o Sant Domènech.

En époques de sequera la Font del Ca nomès goteja.

En aquest indret podem veure una "cova", lloc que s'utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

Tambè esmentar que casualitat o no a Martorellles podem trobar l'ermita de Sant Domènech al costat de la Masia de Can Carrancà.

Sortim de la Font del Ca a l'esquerra continuant pel corriol pel qual hem arribat. Ara es fa una mica més costerut, aproximadament quinze minuts més tard trobem una cruïlla de corriols en forma de Y; agafem el de mà dreta. Ara el camí planeja i sense deixar-lo sempre en direcció sud, quan portem 7 o 8 minuts caminant trobem a mà dreta un corriol força tapat per la brolla, ens endinsem i a 20 metres tenim la Font del Ferro.

En époques de sequera la Font del Ferro nomès goteja.

Aquí és curiòs veure un exemplar de micaquer, molt corrent als patis i jardins dels pobles de les dues vessants del Parc, però inusual enmig del bosc.

Tornem a sortir al corriol principal i refem les nostres passes, uns 5 minuts més tard trobem dos camins, nosaltres agafem el de la dreta i de seguida 200 metres més endavant, tornem a trobar dos camins i tornem a seguir pel de la dreta.

Pocs minuts més tard, trobem uns torrent que ens creua i un camí que marxa a l'esquerra, nosaltres seguim rectes, perquè 10 metres més endavant arribarem a l'entrada de la Font de la Teula.

En époques de sequera nomès goteja, però si podem venir-hi en un periòde humit de l'any veurem baixar l'aigua per tots els racons de la teula.

Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta ens recordaria una font del Montseny.

Sortim de la font i seguim pel camí que marxa a mà dreta, ara vé l'ultim tram costerut de l'excursió d'avui i ens menys de deu minuts arribarem al coll de Castellruf.

Nomès sortir del corriol girem a l'esquerra per l'ampla pista que en 2 o 3 quilòmetres ens baixarà rapidàment de nou a Santa María de Martorelles.

A Castellruf podem visitar el dolmen i el poblat ibèric. Un altre dia us farè cinc cèntims sobre les llegendes que hi han al voltant d'aquest indret tan místic.

La Font Sunyera

Durant les properes setmanes farem un recorregut per totes les fonts de Santa María de Martorelles que fins ara coneíxem.

Avui anirem a la Font Sunyera sense cap mena de dubte, una font de referència d'aquestes contrades, escenari de moltes fontades i molts berenars i des d'on neix el Torrent de la Font de Baix que desprès de juntar-se amb el torrent de Can Gurri i el torrent que baixa de les Llicorelles, tots tres formen el Torrent de Can Sunyer que desemboca al Besòs.

Iniciem la nostra excursió al pàrquing ubicat al costat de la Societat Coral la Flor, des d'aquí pugem cap a la Plaça Joan Matons i girem a l'esquerra pel carrer Poal (el carrer de la residència d'avis).

Sense deixar aquest carrer, quan portem uns 500 metres, entrem al Parc de la Serralada Litoral i l'asfaltat es converteix en camí de terra.

Aquest camí va pujant mica a mica i en 7 o 8 minuts arribarem a l'esmentada font.

La font Sunyera sempre raja.