La setmana passada us vaig presentar la primera etapa de la travessa Moià - França, aquesta segona etapa que va d'Alpens a Castellar de N'Hug és molt trencacames, doncs al marge dels poc més de 32 quilòmetres, avui haurem de pujar el coll Tallat, el coll de l'Arç, Rasos de Tubau i el coll d'Espluga i gairebé farem la meitat del desnivell positiu de tota la travessa.
Veureu que en aquesta etapa s'hi assenyalen un parell de fonts, una prop de Roques Tallades i l'altre, la Font Freda a prop de Les Lloses, tenint en compte que vaig fer aquest itinerari fa disset anys i en cap cas tinc tanta memòria per recordar detalls d'aquestes deus, deixo la descripció d'aquestes fonts per un futur proper quan pugui fer una excursió pels voltants d' Alpens, tot pujant al Puig Cornador.
L'ITINERARI.
Alpens ( 865m. ) – Seguir la carretera 250 metres i trencar
a la dreta per una urbanització de nova construcció (any 2000). El camí
s’enfila i passa pel costat d’una capella dedicada a Sant Antoni Gloriós ( font
al darrere). Continuar pel corriol que ens portarà a una pista forestal. Seguir
el GR 1.
1,570 01,570 Roques
Tallades ( 895m. ) – A la dreta de la pista es troba una fantàstica formació
natural de roca vertical en forma de plecs. Continuar per la pista. Font a la
dreta.
0,740 02,310 Corriol ( 975m. ) – Cal anar en compte i deixar
la pista per seguir a l’esquerra un corriol que transcorre en contínua pujada
pel mig del bosc.
1,430 03,740 Coll
Tallat ( 1130m. ) – Continuant pel corriol, abans esmentat, s’arriba al Coll
Tallat tot havent passat una tanca de fusta. A l’esquerra i en tan sols 10
minuts es pot pujar el Puig Cornador ( 1228 m.) . En aquest punt es deixa el
GR 1 que marxa cap a Santa Margarida de Vinyoles. Continuar per un corriol en
direcció nord ( marques blaves ) pel mig d’una magnífica fageda. Un cop al fons
de la vall creuar una pista i seguir recta pel mig del bosc. Es veu una casa a
l’altra banda del rierol. Seguir pel camí paral∙lel al rierol. Trencar a l’esquerra
per un camí bastant perdut que ens porta a creuar el rierol i fins la Font
Freda.
1,810 05,550 Font Freda. Capdevila ( 925m. ) – Un cop
omplertes les cantimplores, si raja la font, continuar amunt cap a unes masies
de Les Lloses. Creuar la carretera per sota un petit pont i pujar a la
carretera. Seguir la carretera uns 250 metres i trencar a la dreta pel mig d’un
camp. Es passa pel costat dret d’una casa i segueix per una camí asfaltat cap a
un altre mas. Es continua per una pista forestal. Deixar més endavant la pista
i prendre un camí a l’esquerra que un cop creuat una zona pantanosa, ens porta
al mas Corbera. Es puja fins a prop del mas i es pren un camí a l’esquerra. A
uns 700 metres es troba la collada del Forn on descansarem.
3,180 08,730 Casa Corbera. Collada del Forn. ( 1080m. ) –
Continuar per la pista i a 600 metres es troba una bifurcació. Es pren el camí
de la dreta. A 700 metres es deixa el camí ample per continuar per un corriol
que s’enfila cap el Coll de l’Arç.
2,350 11,080 Coll de
l’Arç ( 1270m. ) – S’arriba al coll de l’Arç d’on es pot observar els Rasos de
Tubau.
Coll de l’Arç ( 1270m. ) – Després d’un merescut descans,
continuar per un corriol que baixa per l’altre vessant. Aquest corriol va a
parar a una pista més ampla que ens porta a l’Hostal Can Carles, actualment en
runes. El camí ramader que travessa aquests paratges es coneix com a carrer de
Cerdanya.
1,990 13,070 Carrer de Cerdanya ( 1130m. ) – Continuar per
la pista. Deixar la pista i continuar per un corriol a la dreta. Aquest corriol
transcorre per un bosc. Es troba una altra pista que es creua per seguir per un
corriol bastant amagat. Aquest porta a unes ruïnes. Es continua i es troba una
pista, que en forta pujada, condueix cap a un camí més estret que duu al coll
de Fajaneral dels Rasos de Tubau.
4,360 17,430 Coll de
Fajaneral (Rasos de Tubau) ( 1390m. ) – Des del Rasos de Tubau es pot observar
el nostre proper objectiu que és la casa Palomera, així com el coll de
l’Espluga. Es continua per una pista que baixa tot flanquejant per sota la cara nord dels cingles de Tubau. Magnífic paisatge. Poc abans d’arribar a La
Palomera es troba un faig monumental. Es deixa la casa a l’esquerra i es
continua per la pista. Seguir un camí a l’esquerra de la pista que porta al coll
de l’Arç on es torna a trobar la pista. De la mateixa cruïlla surt un corriol (
bastant perdut ) que ens durà al Coll de Merolla.
6,450 23,880 Coll de
Merolla ( 1100m. ) – Refugi on dinarem. Seguir pel camí que surt a l’esquerra
del refugi. A 500 metres es trenca a l’esquerra. 500 metres després, a la
dreta, seguir un corriol que passa a prop de la casa la Cot. Seguint un camí que posteriorment es converteix en un corriol, s’arriba al coll d’Espluga.
1,890 25,770 Coll d’Espluga ( 1325m. ) – Es baixa direcció a
una pista asfaltada que ve de l’ermita de St. Joan de Mataplana. Seguir la
pista uns 4 quilòmetres fins a trobar, a l’esquerra, una drecera en forma de
corriol que baixa al riu i després puja fins a retrobar la pista. Seguir pocs
metres la pista asfaltada i a la dreta s’inicia un corriol anomenat de
l’Esllavissada que ens portarà a Castellar de N’Hug.
6,610 32,380
Castellar de N’hug ( 1425m. ) – Aquest municipi de l’Alt Berguedà ocupa
l’extrem NE d’aquesta comarca, tocant ja al Ripollès, amb el qual té contacte
per dues bandes: al nord, el limita la línia de crestes que separa la capçalera del
Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i a l’est l’Arija el
separa del terme de Gombrèn. El nom de Castellar de N’Hug ha estat objecte de
discussions pel que es refereix a la segona part del topònim. La grafia actual
fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la
suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug. Però hi ha proves
documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de nuce (
nuc, en català), mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que
podia referir-se molt probablement a les Fonts del Llobregat que originen
aquest riu dintre del terme municipal. Prop de Castellar de N’Hug hi ha la
Tuta, cova explorada l’any 1959 pel Centre Excursionista de Gràcia. La
profunditat és d’uns 110 m, amb altures de fins a 8 m i amplades que oscil∙len
entre els 4 i 5 metres. Al segle XIX, el poble havia esdevingut famós com a
centre de contrabandistes. Actualment hi té importància el turisme: nombrosos
excursionistes i turistes que venen a visitar les fonts del Llobregat.
Dimecres vinent la tercera i última etapa d'aquesta Moià - França.
