ACTIVITATS AMB NENS. VOLTANT PER LA VALL DE CAN GIRONA

 

                                       Font de la Mercè

Avui us presento una excursió de confinament per fer amb nens de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles i amb la resta de nens quan ja ens permetin moure’ns arreu.

Malgrat que l’excursió l’he marcada amb inici al coll de Can Corbera (Vallromanes), com és circular podem iniciar-la a altres punts, com podia ser a Can Girona (Santa Maria de Martorelles).

Aquesta és una excursió perfecte per fer amb tota la familia aquests caps de setmana de confinament municipal. Cal recordar, que caminant o en bicicleta ens podem desplaçar fins als termes municipal que limiten amb el nostre terme de residència.

Finalment, esmentar que l’itinerari té poc més de 6 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 150 metres i que trobarem aigua a la Font de la Mercè. Com a tot arreu,  trobareu un rètol que posa “AIGUA SANITÀRIAMENT NO TRACTADA”. Tanmateix, des de petit he begut aigua d’aquesta font i encara ara és de les poques fonts de les quals m’atreveixo a beure.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del coll de Can Corbera, deixant l’asfalt al darrere i continuem recte cap a la banda de Santa Maria de Martorelles.

0,070Qm. 0,070Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta.Nosaltres continuem recte.

0,530Qm. 0,600Qm. A tocar d’una antiga bassa, seguim per un corriol que trobem a la dreta i que s’endinsa en el bosc.

0,800Qm. 1,400Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a la dreta.

0,125Qm. 1,525Qm. Font de la Mercè. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

Ara continuem per un corriol ascendent que s’enfila a l’esquerra i que trobem a l’altra banda del camí, just al costat d’un plàtan.

0,185Qm. 1,710Qm. Planell. El creuem i continuem recte pel corriol que hi ha a l’altra banda.

0,100Qm. 1,810Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,300Qm. 2,110Qm. Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,775Qm. 2,885Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,260Qm. 3,145Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Continuem pel de la dreta en sentit lleugerament descendent.

0,625Qm. 3,770Qm. En aquest tram, anem obviant els camins que menen a banda i banda, fins que a banda esquerra, trobem una fita de l’Ajuntament de Barcelona. Continuem recte.

0,025Qm. 3,795Qm. El camí davalla a la dreta entre dos pins.

0,060Qm. 3,855Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel camí de la dreta.

0,090Qm. 3,945Qm. Camí que ens creua. Seguim a la dreta.

0,050Qm. 3,995Qm. Baixem al fons del torrent i uns quaranta metres a l’esquerra hi ha les restes de la font de Beu-i-Tapa.

Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

Ara desfem aquests darrers 50 metres i continuem recte cap a Can Girona.

0,290Qm. 4,335Qm. Cruïlla de pistes. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,100Qm. 4,435Qm. Can Girona. Continuem recte per la pista.

0,250Qm. 4,685Qm. Deixem a la dreta el Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona. Nosaltres continuem recte.

0,500Qm. 5,185Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel de l’esquerra en sentit ascendent.

0,600Qm. 5,785Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,390Qm. 6,175Qm. Camí que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,070Qm. 6,245Qm. Coll de Can Corbera. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent anirem a peu per la Selva.

 

 

 

 

 

 

PLANA VALLESANA XV/2. COLLSEROLA V/2. CAMINS DE VALLROMANES XXXII. TIBIDABO - VALLROMANES. SEGONA ETAPA. MONTCADA - VALLROMANES.

                          Font de Beu-i Tapa                                  

Avui us presentem la segona etapa de la Tibidabo – Vallromanes. Aquesta segona part té una llargada d’uns 15 quilòmetres i uns 230 metres de desnivell positiu. Per tant, si volguèssiu fer tota la travessa sencera en una única jornada ens sortiria un recorregut de 33 quilòmetres i 680 metres de desnivell positiu.

A l’etapa d’avui, quan nomès portem uns 300 metres, hem de saltar una tanca per baixar a la llera del riu Besòs. Aquest fet és incomprensible, doncs no s’entèn que no hi hagin unes escales o un pas habilitat per accedir a la llera del riu, per seguir el camí riu amunt, des d'aquest punt que està a tocar del nucli urbà de Montcada.

 Per altra banda, com a la primera etapa, aquesta segona etapa, també està molt ben connectada per fer en transport públic (sobretot de dilluns a dissabte).

Per últim, nomès esmentar que no recomanem fer aquest itinerari en dies de pluges, doncs caminem gairebé 5 quilòmetres per la llera del riu Besòs.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Montcada i Reixach Centre i creuem les vies pel pas soterrani que hi ha al costat de la paret sud de l’estació.

0,080Qm. 0,080Qm. Continuem pel carrer Vilanova cap al Riu Besòs.

0,125Qm. 0,205Qm. Avinguda de la Ribera. Continuem a la dreta.

0,050Qm. 0,255Qm. Creuem a l’altra banda i continuem a l’esquerra travessant el Riu Besòs per sobre el pont.

0,100Qm. 0,355Qm. Continuem a l’esquerra direcció Santa Coloma i cinquanta metres més enllà saltem la tanca i amb MOLT DE COMPTE baixem fins el camí que per la llera marxa paral.lel al Riu Besós. Tombem a la dreta, direcció nord, riu amunt. Ara seguim les marques del GR-2 entre La Jonquerra i Sant Adrià del Besòs.

4,625Qm. 4,980Qm.  Creuem un torrent i continuem paral.lels al riu.

0,250Qm. 5,230Qm.  Abandonem la llera del riu Besòs i continuem a la dreta per un corriol que ens ha de portar fins el Polígon Industrial de Can Baliard.   

0,130Qm. 5,360Qm. Carrer Ronda. Creuem i continuem a l’esquerra.

0,040Qm. 5,400Qm. Creuem l’Avinguda Ponent i continuem pel Carrer Ronda.

0,030Qm. 5,430Qm. Tombem a la dreta per un vial, paral.lel al torrent de Can Sunyer.

0,175Qm. 5,605Qm. El vial guanya amplada i es converteix en el carrer Riera Sunyer. Continuem recte.

0,350Qm. 5,955Qm. Creuem la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV-5001) i continuem recte, paral.lels al torrent de Can Sunyer.

0,100Qm. 6,055Qm. Creuem per sota la carretera de Mollet a Badalona (B-500) i continuem endavant.

0,100Qm. 6,155Qm. Enllacem amb el carrer Ronda del Mercat. Continuem recte.

0,350Qm.  6,505Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i continuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer. 

0,200Qm. 6,705Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.

0,400Qm. 7,105Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.

0,150Qm. 7,255Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i continuem pel marge dret.

0,200Qm. 7,455Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.

0,150Qm. 7,605Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.

0,350Qm. 7,955Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaria fins la Font de Can Roda. Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.
Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.
Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.
Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa, feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.
Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent. 

0,200 Qm. 8,155Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.

0,300Qm. 8,455Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.

0,350Qm. 8,805Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.

0,200Qm. 9,005Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i continuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.

0,200Qm. 9,205Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.

0,250Qm. 9,455Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.

0,100Qm. 9,555Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.

0,350Qm. 9,905Qm. Cruïlla de pistes. Continuem a la dreta, tot passant a tocar de la Casa de Colònies de Can Girona.

0,350Qm. 10,255Qm. Deixem a la dreta El Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, servia per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona. Nosaltres continuem recte per la pista.

0,575Qm. 10,830Qm. Continuem per un camí que s’enfila a l’esquerra.

0,625Qm. 11,455Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta cap al Coll de Can Corbera.

0,350Qm. 11,805Qm. Coll de Can Corbera. Continuem a l’esquerra tot planejant.

0,100Qm. 11,905Qm. Cruilla de camins. Continuem recte per la pista ampla que davalla cap a Vallromanes.

0,250Qm. 12,155Qm. Obviem la pista que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim baixant cap a Vallromanes.

1,500Qm. 13,655Qm. Cantonada Avinguda Can Corbera amb Avinguda Torre Tavernera. Continuem a la dreta pel vial asfaltat.

0,400Qm. 14,055Qm. Obviem el carrer Duc d’Almenara que ens arriba per l’esquerra i nosaltres continuem recte, tot creuant el camp de golf per un camí de terra.

0,125Qm.  14,180Qm. Avinguda Can Corbera. Girem a la dreta.

0,100Qm.  14,280Qm. Pel pas de vianants, creuem la carretera BP- 5002 (Granollers- El Masnou) i continuem recte cap al nucli urbà. Cent metres més endavant, creuem la carretera d’accès al poble i continuem a la dreta, amunt per la riera.

0,600Qm.  14,980Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Final de la sortida d’avui.

La setmana vinent, el llistat amb tots els Camins de Vallromanes que hem fet fins ara.

LA VALL DE POMAR

La Font de l'Amigó

Per començar l'any, farem una sortida que fa unes quantes setmanes que tinc preparada. Aquest itinerari ens portarà des de la vall de Pomar, fins al cim del turó de la Coscollada.

Malgrat que haurem de superar 300 metres de desnivell positiu en poc més de 4 quilòmetres és recomanable per tots els públics amb una mínima condició física, però sens dubte aquesta excursió ha estat pensada perquè sobretot en frueixin els badalonins i les badalonines.

D'altres vegades, ja sabeu la meva afició a posar a l'abast del transport públic els itineraris per la Serralada. Doncs, per fer la sortida d'avui, cal agafar l'autobús B27 que travessa Santa Coloma i Badalona (jo l'he agafat a Badalona, a l'avinguda President Companys) i baixar a la carretera de Can Ruti a l'alçada de Can Miravitges, on hi ha la parada a peu del camí, on s'inicia l'excursió.

Quan acabem a Can Ruti, el mateix bus B27 ens baixarà a Badalona. La freqüència de pas de l'autobús, mai supera els 20 minuts.

Un bona excusa, per conèixer la Vall de Pomar i les Muntanyes de l'Amigó i arribar al sostre de Badalona. Aquesta excursió sobretot és recomanable a finals de tardor, amb els cirerers d'arboç ben plens. La distància total és d'un 6200 metres aproximadament, i com hem esmentat abans el desnivell positiu d'uns 300 metres. En èpoques de pluja, podem trobar algun tram força enfangat.

Sortim de la parada de l'autobus B27, a la carretera de Can Ruti a l'alçada de Can Miravitges. Comencem a caminar per una pista força planera, quan portem uns 250 metres, arribem a una cruïlla de camins, nosaltres agafem el trencall de l'esquerra que ens durà fins a Can Miravitges.

En aquests moments, a la dreta deixem el Castell de Gotmar, el nostre camí ara puja una mica.

El Castell de Gotmar, és una casa senyorial, documentada ja al segle X, que podria ser d'origen més antic i fins i tot remuntar-se a una vil.la romana. L'edifici actual és el resultat de les diverses transformacions i modificacions arquitectòniques dutes a terme al llarg del temps, i tot i contenir alguns elements romànics i gòtics, el seu aspecte és tipícament romàntic.

Desprès d'uns 150 metres arribem a la masia. Ara contínuem pel camí que davant nostre i paral.lel a la paret lateral de la finca va pujant mica a mica.

Cent metres més endavant, trobem a la dreta un corriol que marxa en sentit nord. Per comprovar que no ens hem perdut, uns 70 o 80 metres més endavant trobarem a mà esquerra un gran esvoranc, fet artificialment.

Contínuem pel nostre corriol i ara el camí passa entre atzavares i cactus, fins que arribem a una estació transformadora i just al costat hi ha un petit planell amb un bon exemplar d'alzina.

Seguim endavant, paral.lels a la paret de la instal.lació eléctrica. Ara el corriol surt a un camí més ample, nosaltres sempre anirem en direcció nord.

Quan hem caminat uns 150 metres per aquest camí més ample, arribem a un revolt. En aquests moments deixem aquest camí i nosaltres seguim per un camí més estret flanquejat per plàtans.

Uns 50 metres més enllà, a la dreta, trobarem un corriol que ens baixarà fins la Font del Pop o Beu-i-Tapa.

Font del Pop o Beu-i-Tapa. Malgrat que aquesta font sempre raja, degut als serveis i edificacions que hi ha per sobre, jo mai beuria d'aquesta aigua. El líquid element va a parar a un bassal de sauló deprès de baixar l'aigua per una rampa de pedra en forma de trapezi.

Ara desfem el corriol i tornem al camí principal. Pocs metres més endavant, passarem per sota un tunel, per sobre el qual passa la carretera que puja a Can Ruti.

Seguint aquest corriolet, uns 250 metres més enllà arribem al Berenador de Can Ruti, nosaltres el travessem i hem de sortir a la carretera a l'alçada del tanatori.

Ara girem a l'esquerra, tot pujant per la carretera. Malgrat no haver-hi gaire trànsit cal anar amb molt de compte. Nomès 200 metres més amunt, arribarem al parquing de l'hospital. Ara girarem a la dreta per nomès 100 metres més enllà, arribar a la placeta on hi ha la parada dels autobusos. Travessem la carretera i ja som a l'inici del camí de la Font de l'Amigó

Ens els primers cent metres, aquest camí es força ample, tot coincidint amb el GR-92 que marxa cap a l'esquerra per anar a buscar la carretera BV-5011 (Badalona-Montcada). Nosaltres seguirem un corriol que paral.lel a un torrrent ben farcit de canyes s'endinsa a la vall direcció ponent i mica a mica va guanyant alçada.

Temps endarrera a l'inici del torrent, hi podíem trobar la Font dels Pins, però si ningú em contradiu a hores d'ara aquesta deu d'aigua es pot donar per desapareguda. Igualment, tambè hi ha qui diu que a mig camí de la font de l'Amigó, es trobava la Font del Mig, però jo mai n'he vist cap rastre.

El corriol fins la font l'Amigó és molt fressat i desprès de caminar 800 metres, sense perill de pérdua, arribem al nostre destí.

La Font de l'Amigó sempre raja i malgrat no es pot dir que l'aigua sigui potable, jo n'he begut repetides vegades i de moment no m'ha passat res. L'aigua brolla d'un boc de ferro que surt de la paret de pedra i cau en un bassal, que és l'inici del torrent. Paral.lels al frontal de la font, hi ha tres o quatre bancs de pedra, perfectes per fer-hi parada i fer un mos.

Com a curiositat, també esmentar que gairebé amb total seguretat, la deu d'aigua d'aquesta font de l'Amigó a la vessant marina, és la mateixa que la Font dels Castanyers de Sant Fost a la vessant vallesana.

Ara contínuem pel camí que segueix pujant cap a l'esquerra. Quatre-cents metres més amunt, arribem a una pista que ens travessa. Ara girem a la dreta per seguir pujant en direcció a la torre de guaïta de la Coscollada. Desprès d'uns 50 metres, arribem a un petit planell, nosaltres seguim per la pista que puja a l'esquerra, obviant el camí que marxa recte.

Nou-cents metres més amunt arribem al coll de la Coscollada. D'aquí al turó de la Coscollada, el més alt de Badalona amb 466 metres i coronat per la torre de guaïta nomès ens resten 250 metres, tot seguint la pista que puja a l'esquerra o el corriol que marxa davant nostre i que en un principi carena una mica.

Des de dalt la Coscollada, un día clar, veurem muntanyes dels Pirineus, Montserrat, la plana vallesana, la Mediterrània i inclús podrem jugar a endevinar els carrers de Barcelona.

Per seguir el nostre itinerari, ara baixarem fins el coll i seguirem en direcció a Sant Fost i la Conreria per la pista ample que davalla.

Quan portem uns 300 metres, arribem a un revolt molt tancat. Ara nosaltres hem de seguir per un corriol que trobem a mà dreta. Com a referències, cal dir que en aquest punt, quan plou una mica es fa un gran toll d'aigua. Tanmateix, el corriol que seguirem estarà flanquejat a banda i banda per cirerers d'arboç.

A l'altre cantó del toll, també hi ha una trialera força ampla que també obvíarem.

Ara hem d'anar en compte de no relliscar i obviant els camins i corriols que menen a cada costat del viarany que nosaltres seguim.

Quatre-cents metres més endavant arribem a un camí carreter que ens travessa, nosaltres girem a la dreta i nomès uns 10 metres més enllà seguim pel corriol que trobem a la dreta, obviant el de l'esquerra.

Seguim quatre-cents cinquanta metres per aquest sender, fent cas omís a qualsevol trencall, fins que trobem un corriol que ens creua. Com a referència, el camí que baixa de la dreta passa entremig de dues roques de dimensions mitjanes.

Ara nosaltres baixem pel viarany que mena a l'esquerra i 30 metres més endavant obvíem el camí que marxa a l'esquerra i seguim pel de la dreta.

Cent cinquanta metres més avall, obviem un camí que marxa en direcció sud al costat d'unes runes d'una antiga edificació. Nosaltres contínuem avall, direcció nord-est, dos-cents metres més, fins que el nostre camí comença a pujar i el deixem per seguir un corriol que mena a la dreta i en 60 metres ens durà fins la Font del Goig o de Can Ruti.

La Font del Goig o de Can Ruti sempre raja, tanmateix l'aigua no és potable, però l'entorn i la font arranjats aquests últims anys estan força ben conservats

El frontal de la font està fet amb llambordes, d'on surt un boc d'alumini que fa caure l'aigua a una pica feta amb totxos arrebossats.

Ara seguim pel corriol que baixa paral.lel al torrent de la font i cent metres més avall arribem a una pista cimentada, girem a la dreta i 300 metres més endavant arribem a la parada del autobusos de Can Ruti, punt final de la sortida d'avui.

Cal dir, que en aquests darrers 300 metres, tornem a coincidir amb el GR-92.

Properament parlarem de l'antiga Baetulo i del camí del Vietnam.

Els dominis del Castell de Sant Miquel

El Castell de Sant Miquel

Malgrat tenir-lo tan prop de casa, no crec que hagi pujat al castell més de tres o quatre vegades a la meva vida. Això sí, per les seves faldes i per les valls que l'envolten m'he fet un fart de còrrer i caminar. Tanmateix, moltes excursions d'aquest blog en fan referència.

Però ja fa uns mesos, quan en Francesc Ayats, em va explicar on era la font de Can Santpare de seguida vaig imaginar l'excursió d'avui, voltaríem per baix la muntanya on es troba el castell, per finalment fer cim.

Veureu que força trams de l'excursió d'avui coincideixen amb altres sortides que hem explicat des d'aquest blog.

Amb "De Castellruf a Vallromanes" pels voltants de la font de la Mercè.

amb "Una excursió de dames i cavallers" pels voltants del coll de Can Corbera i Can Barbeta,

i amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" pels voltants del Bosc Moreu i la font de Beu-i-Tapa.

Per cert, qualsevol época excepte ple estiu, és bona per caminar per aquests "dominis del castell".

En aquest sentit, malgrat que l'excursió té nomès una mica més de set quilòmetres de llargada, trobarem forts pendents, tanmateix haurem de superar un desnivell positiu d'uns 300 metres en nomès un parell de quilòmetres des de Can Girona fins dalt el castell.

Iniciarem l'excursió al coll de Can Corbera, en el terme municipal de Vallromanes i anirem direcció sud-est, deixant a la nostra esquena la pista que baixa cap a Vallromanes, obvíem el camí carreter que baixa cap a Can Girona. Quan portem uns tres-cents metres caminant, passem per les runes de Can Barbeta i contínuem recte. Tres-cents metres més endavant, arribem a una tanca, la passem i contínuem recte en un lleuger descens.

Quatre cents metres més enllà a ma dreta trobem un corriol que a mesura que s'endinsa en una esplanada es desdibuixa. A mesura que avancem deixem uns ruscos d'abella a ma esquerra i quan s'acaba aquest pla obert, el camí es tanca una mica i a deu metres tenim la Font de Can Santpare.

La font de Can Santpare mai l'he vist rajar, ni conec a ningú que l'hagi vist rajar mai. Els terrenys, on avui dia hi ha aquests ruscos, no fa gaire anys s'utilitzaven com terrenys d'acampada gestionats per la casa de colònies de Can Girona.

Ara desfem el camí fins la pista per la qual veníem i contínuem cap a baix. Dos-cents metres més avall, arribem a una tanca i contínuem pel camí que ens queda més a l'esquerra que en 100 metres ens durà fins la font de la Mercè.

Font de la Mercè. Sempre raja. Sens dubte una de les fonts més importants de tota la serralada.
Podria haver sigut batejada amb aquest nom, fent referència a la patrona de Barcelona, tanmateix aquest terrenys pertanyien i no sé pas si encara pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona.

Contínuem recte, direcció Can Girona, i cent cinquanta metres més avall trobem una cruïlla.

Si volguèssim escurçar l'excursió, si en aquest punt giressim a la dreta, direcció al Castell de Sant Miquel, en 800 metres arribaríem al coll de Can Corbera, punt d'inici i final de l'excursió.

Però avui decidim que continuem avall direcció Santa María de Martorelles. Cent cinquanta metres més endavant trobem una petita esplanada a mà esquerra. A una banda d'aquest petit pla hi ha un pi de dues branques i just a l'altra banda hi ha un corriol que tot baixant en menys de cinquanta metres ens durá fins el gorg de Can Ros.

Si contínuessim pista avall fins a Can Girona en uns 550 metres arribaríem a la cruïlla d'on surt el camí que puja al coll Mercader i així ens estalviaríem una mica de volta, però ens perdríem paisatge i fonts.

Travessem el torrent i continuem el corriol que s'enfila bastant. Desprès de 150 metres arribem a un camí carreter que ens travessa, nosaltres girem a la dreta. En aquest moment ens trobem dins el bosc Moreu. Dos-cents cinquanta metres més avall arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim pel de baix, que ens portará desprès de 200 metres més fins al camí d'accès a la font del Racó que trobem a la dreta.

D'aquí a la font nomès ens manca un parell de centenar de metres.

En époques de pluja aquesta font és de les que més raja per aquestes contrades. la Font del Racó durant molts anys ha sigut una desconeguda per la gent del poble. A una part del Bosc Moreu(la que pertanyia a l'Ajuntament de Barcelona) tambè se'l coneixia com El Vedat perquè no hi deixaven passar. Malgrat que avui dia la podem baixar a visitar, hem de tenir en compte que ens trobem dins d'una finca privada (la casa de colònies de Can Girona gestionada per Minyons Escoltes Sant Jordi)

Tenint en compte la seva ubicació, aquesta font no es podia dir d'una altra manera; juntament amb les escales que hi baixen, el torrent, el bosc de ribera i el safareig formen un Racó que aquí si que vé de gust badar una estona.

Desfem els dos-cents metres que hem baixat i quan de nou arribem al camí pel qual veníem, girem a la dreta. Cent metres més endavant, arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem recte.

Tres-cents cinquanta metres més enllà arribem a un planell on el camí es desdibuixa i hem de baixar cap a la nostra dreta, direcció nord, cap a Can Bernades i l'escola viver Castell de Sant Foix. Quan portem baixant cent metres vigilant no relliscar, arribem al camí carreter que va de Can Bernades a Can Girona, nosaltres girem a la dreta. Cinquanta metres més endavant, si baixem al fons del torrent, una mica amagada trobarem la font de Beu-i-Tapa.

Aquesta era una font que sempre rajava poc, d'aquí el seu nom. S'havia de Beure i Tapar.

La font de Beu-i-Tapa és la segona font on hem fet treballs de recuperació. Malgrat que serà molt difícil que hi torni a brollar l'aigua, si mès no intentarem dignificar una mica més aquest entorn.

Cap a finals d'estiu, principis de la tardor farem la segona jornada "d'arqueologia" en aquesta font.

Pugem de nou al camí i contínuem cap a Can Girona. Tres-cents metres més endavant, arribem a una cruïlla, ara hem de continuar direcció Montornés, tot seguint el GR 97-3 que seguirem fins el coll Mercader.

Passem per davant Can Oliveres i continuem amunt, obvíem tots els camins fins a dalt del coll uns cinc cents cinquanta metres més endavant.

Deixem el GR, i malgrat que en un primer moment baixem direcció Montornés, tan sols als vint metres de començar el descens, hem d'agafar una pista que s'enfila a la dreta i que ens ha de de dur fins els peus del castell de Sant Miquel.

Tot pujant, tenim unes bones vistes de Montornés, Vilanova, la Roca i Granollers. Quan portem un quilòmetre per aquesta pista, en un revolt molt tancat, trobem a la dreta un corriol molt estret que entre majoritàriament arboç anirà guanyant alçada.

Hi haurà trossos on el camí es tanca bastant i trossos on haurem de posar les mans, perquè el pendent és molt pronunciat, però desprès d'uns cinc-cents metres haurem fet cim i haurem arribat al punt culminant de l'excursió d'avui, el castell de Sant Miquel.

El castell de Sant Miquel es troba a 426 metres d'alçada. Si ens girem cap a l'est veurem el mar des d'un turó de segona línea.

Originàriament fou un assentament iber sobre el qual van construir després una important fortificació medieval. Avui dia, encara hi podem veure part de la torre circular de l'homenatge, la base d'una altre torre, així com les restes de la capella de Sant Miquel (patró de Vallromanes), que dóna nom a la muntanya i al castell i entre el bosc al sud-est del cim en un ampli replà a 40 m. per sota del castell, tambè trobarem les restes d'un poblat ibèric.

Trobareu més informació sobre el castell de Sant Miquel en una entrada dedicada a aquest patrimoni arquitectònic, el març de 2013.

En aquest sentit, els ajuntaments de Montornés i Vallromanes, els darrers anys han mostrat interès en recuperar aquest espai declarat bé cultural d'interès nacional.

Ara baixem per un corriol que trobem a banda esquerra, just als peus de la torre de l'homenatge. Uns 20 metres més avall veiem les restes de la capella i agafem el corriol que marxa paral.lel al mur i seguim baixant. Cent metres més endavant arribem a una pista, girem a la dreta i aquesta pista desprès de vuit-cents metre i algun revolt ens durà fins al coll de Can Corbera inici i final de l'excursió d'avui.

Quan som pràcticament al coll, veurem cirerers, ceps i alguna olivera i figuera disseminada. En aquest sentit, cal destacar sobretot la gran qualitat de les cireres d'aquest indret.

Arqueología a la Font de Beu-i-Tapa

Font de Beu-i-Tapa

Ahir vam anar a desenterrar un tresor, tot aquell que passava per sobre el camí a peu o amb bicicleta ens mirava una mica estorat i segurament alguns es preguntàven que feia aquell barbut un diumenge al matí a sota el torrent amb una picoleta i una pala.

Malgrat que tot just hi vaig treballar dues hores escasses, els resultats ja van ser notables, nomès cal comparar les dues fotografíes, la d'avui i la de la setmana passada.

De sota la terra va emergir el boc i ja hem arribat a l'alçada de la pica

Sens dubte queda molta feina per fer, però el d'ahir va ser el primer pas, un pas molt engrescador per recuperar un racó de Santa María de Martorelles.

D'aquí unes setmanes seguirem amb l'arqueologia.

Arranjem la Font de Beu-i-Tapa

La Font de Beu-i-Tapa

Avui no parlarem de cap font, avui posarem día i hora per anar a una font i remangant-se per arranjar-la en la mida del possible.

Des de fa unes setmanes, en diferents blogs com a "Antondensi", "Som de dalt", "Caminar desprès dels 50" i en aquest blog tambè, tots de gent d'aquestes contrades, hi ha una queixa referent als entorns que estan bruts, ( Font de Can Camp, Torrent de Can Sunyer), i a partir d'aquí va sortir la proposta de fer un grup d'amics de les fonts.

No sè si finalment farem o no un grup d'amics de les fonts, en aquest sentit jo proposo en aquest moment defugir de la paperassa que comporta formar oficialment una entitat o associació i aprofitar les noves tecnologíes i mitjançant els blogs i el correu electrònic convocar a la gent que vulgui participar en el projecte d'arranjar un entorn.

Per tant, per començar ha arranjar la Font de Beu-i-Tapa proposo quedar el proper diumenge 15 de març a les 10:00h a la font.

Per qui no ho sapiga aquesta font, es troba al fons del torrent que hi ha darrera el Castell de Sant Foix, escasament a 100 metres de Can Bernades, a sota el corriol que va de Can Bernades a Can Girona.

Trobareu més informació en aquest mateix blog a la notícia "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles".

Pel que fa als treballs que s'han de fer a la font, en un primer moment, s'ha de treure la terra, que esllavissada, darrera esllavissada, gairebè l'han colgat.

Finalment, comentar-vos que el passat 27 de febrer vaig posar una queixa via e-mail a l'Ajuntament de Martorelles, sobre la brutícia que hi ha al Torrent de Can Sunyer entre la font de Can Roda i el Parc de Can Sunyer, però a hores d'ara encara no he rebut cap resposta.

Bè, res més, espero veure'ns el diumenge.