CAMINANT PEL VARAL DE BADALONA

 

                                     El Puigcastellar

La proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i l’estació de tren de Montgat.

Quan redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun element que aporti novetat, coneixement, curiositat…

Durant molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol “Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

El tram central de l’itinerari d’avui creua Badalona des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem pel seu varal.

Per arribar al punt d’inici de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1 del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.  Sortim de la plaça de la Vila pel carrer Sant Carles.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant Jeroni.

0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al carrer Balears que ens creua i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,520Qm. Creuem l’avinguda Pallaresa i seguim recte pel carrer Balears.

0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la dreta pel carrer Aragó.

0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Ramon Berenguer IV.

0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a l’inici del Torrent de les Bruixes. Continuem recte.

0,100Qm. 1,670Qm. Font de Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar) amb el nom de la font gravat.

Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.

0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra.  De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos.

Probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.

L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera.  D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR.

0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92 que marxa cap a Montcada i nosaltres entrem al recinte del Puig Castellar i seguim pujant.

 0,475Qm. 3,690Qm. Puigcastellar (303 metres). Es troben les restes del poblat iber d’una tribu laietana, fundat al voltant del segle VI aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.

Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.

0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de Sant Climent. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.

Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.

Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.

0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi ha una manca de marques del GR-92.

0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.

Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats.

 

Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.

0,025Qm. 5,930Qm.  Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:   

 

Ara continuem  seguint les marques del GR-92 cap al nord.

 

1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.

0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb l’avinguda Martí i Pujol i continuem avall.

1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a l’esquerra pel passatge del Pas de la Guineu.

0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la dreta pel carrer de la Quintana Alta.

0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lladó.

 

0,120Qm. 9,520Qm. Casa dels Dofins. La Casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les recreacions audiovisuals i de mobiliari.

Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.

0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta l’esglèsia de Santa Maria. Seguim avall pel carrer del Temple.

0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres més enllà arribem al Museu de Badalona.

0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis. 

Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el carrer Sant Francesc d’Assís.

0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.

0,125Qm. 10,330Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el passeig Marítim i seguim per un descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al davant.

0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren de Mongat. Final de l’excursió d’avui.

Properament, anirem de Pineda a Tordera.

 

Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina

La font de l'Alzina

Desprès de completar totes les fonts de Santa María de Martorelles, aquest mes de novembre marxem cap a Santa Coloma de Gramenet per fer la ruta més al sud que es pot fer a la Serralada de Marina. Per arribar al punt d'inici i final d'aquesta sortida podem arribar-hi amb una combinació de metro i bus. Això ens indica que estarem a tocar d'una gran urbe, fet que com veureu no farà l'excursió ni menys interessant i seguirem trobant racons de gran bellesa.

A més a més a l'excursió d'avui gaudirem d'unes grans vistes sobre el Barcelonès que s'estendrà sota els nostres peus.

La sortida la farem en la seva totalitat dins el terme de Santa Coloma de Gramenet i malgrat que centenars de milers de persones viuen a tocar d'aquest entorn, comprovarem que els boscos, els camins, les fonts... es troben en força bon estat.

El recorregut serà circular tindrà una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 325 metres.

Sortirem del barri de Can Franquesa de dalt de tot de l'Avinguda Ramon Berenguer IV, on hi ha una plaça i és inici i final de les línies de bus B-21 i B-30 i d'on surt el camí que ens pujarà pel Torrent de les Bruixes, així ho veurem en un pal indicador a peu de carrer.

Per aquest camí quan portem uns 50 metres caminant, arribem a la Font de Sant Roc o del Drapet.

Font del Drapet o Sant Roc. Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Contínuem amunt pel camí cimentat que s'enfila, pocs metres més endavant aquest camí es converteix en un corriol, i que posteriorment es bifurca i nosaltres agafarem el trencall que ens queda més a l'esquerra.

La vegetació d'aquest bosc de ribera per on ara passem, està formada per oms, freixes, rubinies, desmais, salzes, lledoners... i si ens fixem bé i tenim una mica de sort fins i tot podrem veure el niu d'alguna mallerenga blava.

Tres-cents metres més amunt arribem a un parell de figueres força grans i a una petita font que goteja. Aquesta deu, segurament és un sobrant de la Font de la Bota que la tenim deu metres sobre nostre.

Font de la Bóta. De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. Probablement era una de les fonts d'abastament d'aigua de l'antic poblat ibèric.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida, quan passem pel costat d'uns cactus comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord.

Ja a la pista, girem a la dreta sentit ascendent i 700 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins i girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, dos-cents metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR, tot entrant al poblat ibèric del Puig Castellar, tambè conegut com a Turó del Pollo.

Poblat ibèric del Puig Castellar

Desprès d'acostar-nos al mirador i gaudir de nou amb les vistes que hi ha des d'aquí dalt, pujarem fins la part alta del poblat ibèric.

Del Puig Castellar, de tota la gent que ha passat per aquí al llarg de la història, dels laietans, de Màrius Sampere, de Llibert Carulla... cal parlant-ne amb més tranquilitat i així ho aniré fent en succesius articles. Però ja que sou aquí dalt, aprofiteu i dediqueu un quart d'hora o vint minuts a viatjar dos mil cinc-cents anys enrrera. Val la pena.

Quan abandonem el poblat ibèric, ho farem per la vessant vallès, buscant la pista que passa pel costat d'un dipòsit d'aigua descobert, que veurem perfectament des de la part alta del poblat.

Uns metres abans d'arribar a aquest dipòsit recuperem el GR-92, baixarem per un corriol, per anar a buscar la pista que passa per sota nostra. Quan arribem a aquesta pista, abandonem el GR-92, tot girant a l'esquerra en sentit lleugerament descendent. En aquests moments passem per sota el dipòsit que vèiem des de dalt. Obvíem tots els camins que ens creuen i quan portem 500 metres caminant arribem a una tanca, la creuem i seguim pel camí descendent i a la següent cantonada girem a la dreta i hem de passar per la porta d'un institut de secundària.

Ara girem a la dreta i tot seguint un PR (marques grogues i blanques) travessem un parc que s'anomena Placeta dels Llops i pocs metres més endavant el camí ens fa passar tot just per sota d'una torre elèctrica. Pocs metres enllà el camí s'estreny i es converteix en un corriol que baixa molt pronunciadament durant 350 metres, fins que arribem de nou a una pista ampla, per la qual girarem a l'esquerra i desprès de 200 metres arribarem a la Font de l'Alzina.

Font de l'Alzina. Sens dubte la font més concorreguda de Santa Coloma. Aquesta font raja tot l'any i aquest és un espai recuperat els últims anys. El boc està situat sota una bòveda de teula i l'aigua va a parar a una altra bòveda invertida. L'entorn és molt espaiós i ombrívol, per tant ideal per fer-hi fontades.

Ara hem de tornar a la Placeta dels Llops. Tenim dues opcions, la més aconsellable és desfer els últims 600 metres del camí i l'altra és seguir el corriol que puja per mig del torrent, tot just darrera la font. Aconsello nomès seguir la segona opció si anem amb nois i noies a partir de 10-12 anys, tanmateix el corriol és intermitent, hi ha trams força plens de bardisses i a més a més és molt costerut.

Ja situats a la Placeta dels Llops, anem a buscar al carrer Menorca (el carrer de l'institut) i a continuació ens dirigim cap al carrer de Formentera que està tallat al pas de tots els vehicles excepte els dels veïns. Cent metres més endavant, baixem per unes escales que ens duen al carrer de sota i girem a l'esquerra per anar a buscar 100 metres més enllà el carrer Garcilaso de la Vega i nomès dos-cents metres més endavant trobarem la Font del Drapet, punt d'inici i final de la sortida d'avui.

Josep Maria de Sagarra i la serralada de Marina

El Puig Castellar des de l'ermita de Sant Climent

L'altre día llegint una guía sobre el Parc, em va sorprendre la quantitat de escriptors que han

escrit sobre la serralada, Verdaguer, Carner, Espinàs, Anglada, Serra, Sampere... i per començar aquest recull de relacions entre la literatura i els racons de les nostres muntanyes, he triat Josep Maria de Sagarra perquè a les Memòries que publica el 1954 ens explica com eren aquells estius de la seva infantesa, a la casa que la família tenia a Santa Coloma de Gramanet l'actual Museu Torre Balldovina, i fa esment de la Font d'en Gatell.

Alguna vegada he sentit parlar d'aquesta font, però mai l'he sabut trobar encara.

Pertany al municipi de Montcada i Reixach, i sembla ser que està en el vessant vallesà sota l'ermita de Sant Climent.

A més a més aquests darrers dies en una ruta de montcadaenbici.org, en un moment del recorregut passen pel Torrent de la Font d'en Gatell.

Per altra banda, en aquest mateix relat en Josep Maria de Sagarra, ens descriu el primer contacte que seu pare, l'historiador Ferran de Sagarra, va tenir amb el jaciment ibèric del Puig Castellar, dalt del turó del Pollo.

Abans d'acabar el mes us presentaré la Font de Santa Agnès, ara us deixo amb en Sagarra

LA MEVA INFANTESA HAURIA ESTAT...

La meva infantesa hauria estat una manifestació ofegada, mutilada i raquítica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramanet, durant els tres mesos d'estiu. La casa i el jardí, que encara existeixen en la mateixa forma que nosaltres els vàrem abandonar fa trenta-cinc anys, es troben al marge de la carretera de Sant Adrià a Santa Coloma, uns quatre-cents metres abans d'arribar al poble. El que ha canviat és tot el paisatge i el clima d'aquells llocs. Perquè l'immens regadiu que era del meu pare avui dia està urbanitzat completament i ocupat per la més lamentable de les arquitectures. La Santa Coloma que jo he conegut era un poble típicament agrícola, com tants del Vallès, però a quatre passes de Barcelona, i avui dia és una mena de suburbi babilònic, on amb penes i treballs es pot descobrir la reminiscència de les moltes gràcies que tenia a començaments d'aquest segle.

Nosaltres feien el viatge a Santa Coloma de dues maneres; o bé en un faetó* proporcionat pel senyor Jaume o bé agafant el carrilet de vapor que sortia de davant la caserna de Sant Agustí i anava Badalona, passant per Sant Adrià. Allí baixàvem i amb la tartana de casa arribàvem a la finca. Després aquest carrilet es convertí en tramvia elèctric, i les comunicacions van ser més fàcils i més freqüents. (...)

El nostre jardí resultava un jardinàs on qualsevol amant de les delícies vegetals matava la gana i on es podia jugar olímpicament a lladres i serenos, perquè les distàncies no deixaven de ser considerables i els amagatalls infinits. La casa era una construcció generosa del segle XVIII, de planta baixa i dos pisos, edificats al voltant d'una torre de defensa del segle XI, la part de la qual feia vint pams de gruix. Tot plegat tenia, i encara té, l'aire d'un castell, si es vol capritxós, però no desproveït de delicats efectes. (...)

Entre les muntanyes que formaven part de la nostra finca de Santa Coloma n'hi havia una, la més alta de totes, anomenada el Turó del Pollo, poblada d'un agradable bosc de pins i apta per a una excursió de tarda; perquè en tombar la muntanya hi havia la Font d'En Gatell, amb una aigua molt potable i un escenari deliciós i feréstec. Un bon dia, trobant-se el meu pare al cim del Turó del Pollo, va descobrir entre la pinassa quatre grans pedres quadrangulars, situades a respectable distància l'una de l'altra, però guardant una perfecta simetria. La cosa li cridà l'atenció, i féu anar-hi un parell de jornalers perquè amb el picot comencessin a descalçar les pedres. La idea del meu pare donà el fruit immediat d'un curiosíssim descobriment; varen començar a treure el nas unes imponents muralles, com les que es troben en els vells poblats ibèrics. (...)

Les peces que s'obtingueren durant el llarg treball de fer parlar la terra foren notables moltes d'elles i obeïren a diferents capes de civilització. Per què allí es trobà des de les armes d'os i les destrals de pedra, junt amb la més primitiva ceràmica, fins a les delicades mostres de la terrissa colonial grega, i tota mena d'estris tan de fang com de metall, pertanyents a l'època romana. (...) En desaparèixer la nostra casa, el meu pare cedí tot el descobriment al Museu Arqueològic de la ciutat, i també cedia a la Diputació de Barcelona la part de muntanya en la qual radicava el poblat ibèric.

*faetó: Cotxe de caixa rectangular per a sis o vuit persones, amb els seients disposats lateralment i amb l'entrada per la part posterior de la caixa.