Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris font de Santa Caterina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris font de Santa Caterina. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de novembre del 2012

CAMINANT ENTRE EL MOGENT I EL CONGOST



                           Un guia del Mons Observans i el seu "becari"

Avui fem la tercera excursió "romana" d'aquest cicle de quatre excursions.  Mica a mica ens anem acostant a la serralada i en aquest sentit després de caminar el setembre per la Via Romana del Capsacosta entre la Garrotxa i el Ripollés, l'octubre transitar un tros per la Via Augusta entre Hostalric i Sant Celoni,  ara el novembre visitem el jaciment romà de Can Tacó a les portes de la Serralada Litoral i ubicat en una petita illa natural entre Montornés i Montmeló, entre el Mogent i el Tenes.

De fet l'inici i el final de l'itinerari és a Montornés i coincideix amb l'accés a la font de Santa Caterina que vam publicar al blog el març del 2011.
La ruta d'avui és circular i té una llargada de poc menys de 5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 100 metres.  Al marge de visitar el jaciment romà de Can Tacó (Mons Observans) també ens acostarà al camí de ribera del riu Mogent recuperat els últims anys.

Malgrat que l'itinerari trepitja en algun tram poligons industrials, degut a la seva llargada i a la possibilitat de veure el jaciment mitjançant una visita teatralitzada, és una excursió molt aconsellable de fer amb canalla.
A continuació us detallem l'itinerari

0,000Qm 0,000Qm. Iniciem l’itinerari en el parquing que hi ha entre el carrer d’Adriano i l’Avinguda Llibertat.
0,050Qm. 0,050Qm. Creuem el pont i anem direcció Montornés Nord per l’Avinguda del Mogent. Canviem de vorera i passem pel costat de la benzinera.
0,250Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer del Vial Nord.
0,500Qm. 0,800Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que puja d’una manera força pronunciada.
0,080Qm. 0,880Qm. Deixem la pista i continuem pel corriol que puja paral.lel.
0,100Qm. 0,980Qm. Pugem per unes escales que trobem a l’esquerra.
0,040Qm. 1,020Qm. Arribem al punt d’informació del Mons Observans. Continuem amunt i trenta metres més endavant en una plaça tenim l’entrada del jaciment.
El jaciment romà de Can Tacó fou un dels primers assentaments romans a Catalunya, en aquest sentit va ser construit al darrer terç del segle II a.C. dalt del Turó d'en Roina a 120 metres d'altitud sobre el nivell del mar, des d'on es podien controlar les principals vies de comunicació, sobretot la Via Augusta.

 L’edificació, que ja va ser excavada els anys 1947 i 1961, ha conservat el traçat de les principals dependències que tenia. Es tracta d’un edifici de representació oficial d’alguna administració romana vinculada a l’exèrcit i sembla que tenia la funció de praesidium, un campament militar que servia de base logística per a les tropes romanes i per al control de territoris. Aquest és un tipus d’assentament molt poc documentat a les terres catalanes.

Des que es van reiniciar les excavacions l’any 2003 s’hi han realitzat múltiples descobriments de gran importància històrica, com nombroses restes de les pintures murals del primer estil pompeià que decoraven les parets, que han aportat dades molt valuoses sobre els primers moments de la romanització a Catalunya. Aquest tipus de decoració és excepcional a la península Ibèrica, ja que és a Pompeia on es conserven la majoria de cases ornamentades amb aquest estil.

Ara continuem amunt, direcció nord cap al turó de les Tres Creus. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim un corriol que marxa recte per sota d’un pi.
0,200Qm. 1,250Qm. Sortim a una pista. Som al coll de les Tres Creus. Girem a la dreta i la pista ens durà fins el capdamunt del Turó del Raiguer.
0,150Qm. 1,400Qm. Turó del Raiguer.
Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa…
Ara desfem el camí fins a situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.
0,150Qm. 1,550Qm. Coll de les Tres Creus. Ara continuem amunt direcció ponent per enfilar-nos al Turó de les Tres Creus.
0,100Qm.1,650Qm. Turó de les Tres Creus.
Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Baix Vallès i Montserrat al fons.
Ara desfem el camí fins situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.
0,100Qm. 1,750Qm. Coll de les Tres Creus. Girem a l’esquerra per un corriol que baixa lleugerament.
0,400Qm. 2,150Qm. Arribem a la plaça que hi ha davant l’entrada del jaciment romà. Ara nosaltres continuem a la dreta per un camí que es precipita cap a Montmeló.
0,120Qm. 2,270Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.
0,250Qm. 2,520Qm. Pista cimentada. Seguim direcció nord, tot buscant les vies del tren.
0,050Qm. 2,570Qm. Construcció de pedra, perimetrat amb tanques, sembla que sigui un espai museístic, que hem d’averiguar que és. Si algú ho sap, us agrairia que m'ho féssiu saber. Girem a l’esquerra paral.lels al riu Tenes.
0,400Qm. 2,970Qm. Creuem el pont de Santiago Rusiñol i passem a l’altra banda del riu. Girem a l’esquerra, continuant paral.lels al riu.
0,300Qm. 3,270Qm. Pont de Montmeló, just a sobre on té lloc l’aiguabarreig entre el Tenes i el Mogent formant el Besòs. Creuem el pont en direcció a la carretera de la Roca  ( BV-5001)
0,100Qm. 3,370Qm. Altra banda del pont. En aquest punt, a tocar de la carretera, hi ha un corriol que baixa cap a la font de Santa Caterina. Nosaltres el seguim.
0,050Qm. 3,420Qm. Arribem a un camí de graveta que ens creua. Nosaltres continuem avall.
0,050Qm. 3,470Qm. Font de Santa Caterina. Actualment la font raja força. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada on la primavera del 2011 es podia llegir el nom de la déu.
L’aigua que desguassa la font,  forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.
Ara només ens cal seguir el camí de ribera que marxa recte, direcció Montornés.

1,300Qm. 4,770Qm. Parquing entre el carrer Adriano i l’avinguda Llibertat, inici i final de la sortida d’avui.
Segurament aquesta ruta que hem fet avui és recomanable fer-la sentint música en uns auriculars, perquè malgrat haver recuperat aquesta illa que formen els tres turons per sobre el polígon de Montornés i el camí de ribera que va paral.lel al Mogent, el soroll de la carretera i les fabriques trinxen una mica els paisatges que ens entren pels ulls.
Els propers dies que romandrà obert el jaciment romà de Can Tacó seran els diumenges 2, 9 i 16 de desembre de 11h a 14h.
Per fer aquesta entrada he extret informació d'un article de la revista Sàpiens publicat en versió digital el dijous 25 d'octubre de 2012.
Ja en parlarem properament, però el 16 de desembre Vallromanes caminarà per la salut.

 

 

dilluns, 28 de març del 2011

LA FONT DE SANTA CATERINA

La Font de Santa Caterina.

Farà un parell de setmanes, en Francesc Ayats al seu blog "Caminar desprès dels 50", parlava d'aquesta font que ja feia que temps que perseguia.

Tanmateix, alguna vegada m'hi havia acostat, tot buscant la déu d'aigua i mai l'havia trobat. Les males herbes i les bardisses ho tapaven tot i no hi podia arribar.

Però a principis d'aquest any anant per la carretera de la Roca, em van cridar l'atenció uns rètols nous que deien "Camí fluvial del Mogent" i això de nou va fer despertar el meu interès per aquesta font.

Per tant, l'entrada d'en Francesc, sense ell saber-ho, em va incitar a sortir el darrer divendres a trobar la Font de Santa Caterina.

Vaig quedar gratament sorprès per la feina que han fet en el tram del camí fluvial entre Montornès i Montmeló, tal vegada altres dies comentaré altres trams; Montmeló-Mollet (Besòs), Montornès-Vilanova, Vilanova-La Roca...

Si realment des del seu naixement al Corredor fins l'aiguabarreig amb el Congost a Montmeló està tan ben arranjat, sens dubte s'ha guanyat un vial natural.

La millor manera d'acostar-nos a la Font de Santa Caterina, es deixant el cotxe a Montornès, al costat del riu a l'alçada de l'avinguda Llibertat, hi ha un gran aparcament.

D'aquí a la font nomès hem de seguir el camí en sentit sud uns 1300 metres i cent metres mès si volem pujar al pont i entrar al nucli urbà de Montmeló.

La Font de Santa Caterina raja. En el frontal hi ha una rajola mig trencada, on malgrat tot, encara es pot llegir el nom de la déu. Després l'aigua forma un petit torrent que de seguida desguassa al Mogent.

Tot i haver recuperat un espai natural trobo que aquest camí té un defecte força important, el soroll dels cotxes de la carretera i de les fàbriques no deixen sentir els ocells. Per tant, és una bona ruta per fer amb auriculars i escoltar la música que ens agradi més.

Finalment, vaig trobar a faltar alguna paperera a l'àrea de picnic de Casablanca.


Divendres no portava la càmara i la fotografía l'he extret del blog Senderisme d'Estar per Casa

Properament, parlarem de la fauna i flora invasora que des de fa uns anys habita als Parcs de la Serralada Litoral i Marina.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Quan no trobes el que busques


Quan preparo els itineraris que desprès escric al blog, sempre segueixo les mateixes passes.
El primer que faig, és anar a buscar les fonts, els corriols, les ermites...
Seguidament, busco el millor lloc per començar la ruta, buscant un accès fàcil, evitant tenir que caminar per carretera, que hi hagi possibilitat de deixar el cotxe ben aparcat o millor encara possibilitat d'arribar-hi en transport públic.
I per últim, faig tot el recorregut amb la gravadora i així puc fer totes anotacions fil per randa , sobre la distància recorreguda, la direcció a seguir i altres dades d'interès.

Sense cap mena de dubte, la fase més complexa és la primera; això suposa anar a descobrir camins, trobar fonts amb referències molt vagues, i el resultat moltes vegades és trobar tanques i filats que barren el pas, torrents embardissats que no porten a enlloc, sortir d'un bosc sense camins mitjançant els tallafocs que es fan per col.locar els pals de telèfon o bè les torres d'electricitat i arribar a casa cansat, esgarrinxat i brut

Aquests dies estic preparant un itinerari per la Vall de Cabanyes i volia mirar d'incloure en el recorregut les fonts de Can Julià i Canyelles. Doncs bé, avui al migdia, quan ha deixat de ploure, he anat cap a Sant Fost a veure que trobava, amb l'ajuda del llibret "Fem Memòria. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles" d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri.

Malgrat els croquis i les explicacions detallades, per diferents motius, avui no he "pescat" cap font. La font de Can Julià està dins una finca particular i si queda algun dubte hi ha un rètol ben gran de CAMÍ PARTICULAR i una senyal de prohibit que l'acompanya.

Per altra banda, a la Font de Canyelles, m'ha sigut impossible arribar-hi, inclús no és viable accedir al torrent perquè el pas està tallat amb un filat.
Segurament, moltes vegades no es respecten ni els camins històrics, ni els camins de transhumància i es posen tanques, filats i senyals de prohibit a tort i dret.

Però quan hi topo, davant el dubte, sempre reculo. Malgrat tot, penso que s'hauria de regular una mica més. Entenc que les finques tenen uns propietaris, però no es poden tallar camins, corriols i torrents indiscriminadament.

Bè, per acabar aquesta entrada-protesta, nomès dir-vos que si algú ha anat a la Font de Canyelles i a la Font de Can Julià recentment, us agraïria que m'ho fèssiu saber, tanmateix tambè necessito informació sobre la Font de Santa Caterina a Montornés i la Font de les Canyes a Santa Coloma de Gramenet.

Properament parlarem de la Font de Can Planes i afegirem 25 paraules més a la Gramàtica del caminant.