dimecres, 27 d’abril del 2011

EL ROCAR

La Font de la Mare de Dèu de l'Alegría

Tinc com a norma un o dos cops al mes, mirar les noticíes dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina i gairebé sempre trobes quelcom de visitar, comentar, llegir, caminar...

Fa unes setmanes, parlaven del Rocar un itinerari senyalitzat a Tiana com a sender local (SL96) i que passava per la Mare de Déu de l'Alegria i per tant, també per la font que hi ha a la plaçeta de l'ermita.

I com aquest indret encara el tenia a la llista de pendents, un diumenge assolellat vam anar a fer aquesta excursió de 7.812 metres i 200 metres de desnivell positiu. Cal dir que avui no explicaré fil per randa el rutómetre, tanmateix a les oficines del Parc o imprimint-ho des de casa podeu tenir el díptic de l'itinerari editat pel Parc de la Serralada de Marina i que trobareu a la seva pàgina web.

Però si que vull fer tres o quatre apunts.

Quant a la millor época per fer la ruta, simplement cal evitar les hores centrals del dia dels mesos més calurosos, perquè durant tota l'excursió estem molt exposats al sol.

Per altra banda, nosaltres vam iniciar i acabar l'itinerari a la Virreina, indret on hi arriben els autobusos de la línea 30 de la companyia TUSGSAL. Aquest autobus té connexió amb la línea 1 del metro a Santa Coloma i amb la línea 2 a Pompeu Fabra (Badalona).

Un dels racons destacats d'aquest itinerari és l'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria. Aquesta ermita és l'antiga església parroquial de Tiana i com a tal està documentada des del 1018 i sembla que va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104. L'edifici actual és del segle XVI. Actualment té una nau rectangular capçada amb absis poligonal i un campanar de torre que té finestres apuntades i coberta piramidal a quatre vessants.

Pel que fa a les dues fonts que trobem en el recorregut, de la Font de l'Alegría, cal dir que el boc està sobre una paret de pedra i l'aigua cau sobre una pica rectangular d'1 metre x 0,60 centímetres. La font està ficada dintre una petita bòveda i s'acciona mitjançant una aixeta. A banda i banda de la font hi ha un parell de bancs de pedra.

La font de Can Roca, està a tocar del restaurant que porta el mateix nom. L'aigua surt d'un boc en forma de lleó. En aquests moments cau un rajolí fi que va a parar a un safareig cobert per glicínies.

Apuntar que la ruta està molt ben marcada excepte en el tram entre Can Roca a Can Vila.

Si teniu algun dubte, heu de sortir de Can Roca pel camí cimentat que puja lleugerament. Tot seguit, trobem varis camins i nosaltres seguirem el del mig fins a Can Vila. Quan hi som girem a l'esquerra i uns metres més endavant trobarem unes atzavares i ara per ara en aquest punt tornem a trobar les marques del sender locar (SL marques blanques i verdes).

Finalment, si haguèssim de posar una nota a aquest itinerari, li posaríem entre un 5 i un 6. Sense cap mena de dubte, en aquestes muntanyes hi ha excursions molt més atractives. Això no vol dir que no sigui molt recomanable per aquells que us agrada descobrir racons nous.

Properament, parlarem d'en Màrius Serra i no oblideu que aquest diumenge 1 de maig hi ha la Trinxacames. Més informació a trinxacames.com

dimarts, 19 d’abril del 2011

11 RECOMANACIONS PER SANT JORDI



Tanmateix com vaig fer l'any passat, arribats a aquestes dates, m'agrada fer unes quantes recomanacions per Sant Jordi. Com veure totes estan vinculades en major o menor mesura als temes que parlem al blog.


Sense adonar-me'n el 2010 vaig fer una llista de 10 llibres i com sòc una mica de matemàtiques el 2011 faré una llista d'11 recomanacions.


Veureu que molts d'aquests llibres parlen d'aquestes muntanyes des de diferents vessants, alguns estan escrits per poetes i escriptors que viuen per aquestes contrades, n'hi ha adreçats a la mainada, hi ha guies de descoberta, novel.les, un diccionari de dites i refranys, literatura de viatges, llibres d'història, un receptari de cuina...


El criteri que he triat per seleccionar-los és molt simple, m'han hagut d'agradar o cridar l'atenció per algun aspecte. Segurament, un entès tinguent a l'abast tota la bibliografía que per una raó o altra té cabuda en aquesta llista, haguès fet una altra selecció.


També us he de dir que podria haver fet una llista de 20, 30 o 50 llibres, perquè n'hi han i de molt bons, però aquest any només en toquen 11 i he volgut que hi hagués una mica de tot.


Per tant els 11 llibres són els següents,


1. Amb cara i ulls. Víctor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Colecció "Enciclopèdia paremiològica del cos humà"núm 1. Vallromanes 2011. Val molt la pena. Recull de més de 600 parèmies en català sobre l'ull. Per saber-ne més en Víctor presenta el llibre a Vilanova del Vallès, el proper dijous 28 d'abril a les 19:00h a la Biblioteca Contravent.


2. Mon oncle. Màrius Serra. Editorial Proa. 1996. El jove Canut té un oncle que és amic d'un peix i un altre oncle que és cartoixà de Montalegre. Tots tres es veuran inmersos en la recerca de la fórmula del licor de Chartreuse, el secret millor guardat dels cartoixans.


3. Radiacions. Enric Juliana i Julià de Jòdar. Editorial Proa. Colecció: A tot Vent. 2011. Una tarda de tempesta sobre el Pont del Petrolí badaloní, es retroben dos vells amics, un és polític i l'altre periodista. Amb l'entrevista pretenen trobar el concens per tal de construir una central atòmica prop de Barcelona que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa.


4. Els ibers del nord. Joan Santacana i Joan Sanmartí. Rafael Dalmau Editor. 2005. No crec que sigui gaire agosarat, sí dic que és el millor llibre que s'ha fet sobre els ibers que van viure als Päïssos Catalans i per tant aquest llibre també ens explica moltes coses dels laietans.


5. Canyet un vell poble. Judith Barrera. Editat pel Museu de Badalona. 2001. Aquest llibre fa un recorregut per la història del barri i la vida quotidiana dels canyetaires. Tanmateix, també ens fa un retrat de com era la vida a les masies i ens acosta històries molt interessants.


6. Flora i fauna dels Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. 2010. La millor guía que ara hi ha al mercat, per informació i mida, per portar a la motxilla i resoldre els dubtes sobre els animals i els vegetals que viuen en aquestes muntanyes.


7. La Xara i en Pau i la bruixa de la pinta d'or. Gonçal Lluna i Susanna Campillo. Editat per la Diputació de Barcelona. 2011. Per mainada. Setè llibre de la col.lecció que ens explica les aventures de la Xara i en Pau a diferents indrets dels Parcs Naturals de Barcelona. Tanmateix, aquest cop l'escenari és el Castell de Burriac.


8. Cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles. Marina Duñach i Montse Tapia. Editat per l'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. 2011. Recull de receptes de les cases dels dos pobles fets amb ingredients del territori.


9. 111 Fonts del Montseny. Lluís Pagespetit i Blancafort. Editat per Farell. 2003. En un blog on el tema central són les fonts, no podia faltar una recomanació d'aquesta mena. A més a més, el Montseny és aigua i aquest llibre ens acosta a les fonts, tot caminant per trenta-sis itineraris.


10. A peu per l'Alt Camp. Josep M. Espinàs. Editorial La Campana. 2007. L'Espinàs, aquell nen que estiuejava a Argentona sempre tindrà un llibre en aquestes recomanacions. En aquest bon home l'admiro com a persona i escriptor i la seva colecció de llibres de viatges, ens mostra uns territoris i uns paisatges de la millor manera que es poden veure, caminant.


11. Barcelonès. 17 excursions a peu. Rafa López Martín. Edita Cossetània Edicions. 2010. Aquest recull d'itineraris, ens presenta 3 itineraris per la Serralada de Marina. Tanmateix, mitjançant 12 recorreguts també ens servirá per fer una aproximació a la Serra de Collserola, cosina germana de les Serralades de Marina i Litoral, per la pressió demogràfica que també pateix.


A l'abril del 2010, trobareu les 10 recomanacions que vàrem fer l'any passat.


I ja només falten 11 dies per la Trinxacames

























dijous, 14 d’abril del 2011

LA TRINXACAMES


Amb l'entrada d'avui, us vull convidar a la primera edició de la TRINXACAMES, una caminada popular pels voltants de Vallromanes.

L'activitat està organitzada pel Club BTT Trinxacadenes i vol ser la germana petita de la pedalada que es fa el mes d'octubre i que aquest 2011 ja celebrarà la seva vuitena edició.

Malgrat anomenar-se TRINXACAMES, tant el recorregut curt d'uns 10 quilòmetres, com el llarg de gairebé 14, són molt assequibles per qualsevol persona acostumada a caminar. Els desnivells positius són aproximadament d'uns 300 i 400 metres respectivament.

La gràcia d'aquesta caminada és redescobrir camins i corriols que feia dècades que estaven tapats i arran de la celebració de les pedalades s'han tornat a obrir. En aquest sentit, la majoria de l'itinerari passarà per corriols i per tant, es limitarà l'inscripció a 400 persones, per tal d'evitar "cues i embusos" i gaudir tranquilament de l'entorn.

Un altre objectiu que té aquesta caminada és fomentar l'iniciació del senderisme entre els més menuts i per això pels menors de 10 anys només es cobraran 3 Euros. Tanmateix, la resta només pagareu 6 euros, tenint tots dret a 2 avituallaments, botifarrada a l'arribar i una samarreta molt "xula".

Animeu-vos que valdrà molt la pena. Per més informacio http://www.trinxacames.com/

El cartell de la TRINXACAMES ha estat realitzat per l' ESTUDI GRÀFIC VICENÇ PRIMS.

La propera setmana us faré 10 recomanacions de llibres per comprar o regalar per Sant Jordi.

dilluns, 4 d’abril del 2011

FAUNA INVASORA A LA SERRALADA LITORAL I: EL VISÓ AMERICÀ

El visó americà. L'altre dia llegia que hi ha dotzenes d'espècies de fauna i flora no autoctòna que viuen a la Península Ibèrica. Però que entenem per espècie invasora? Doncs són aquelles espècies que s'estableixen a ecosistemes o habitats naturals o seminaturals i a la vegada són agents de canvi i amenacen la diversitat biològica nativa. Però com arriben aquests animals o plantes als nostres boscos? En la majoria dels casos, una acció humana desafortunada; sigui per finalitats lucratives o per tenir una mascota exòtica que quan es fa massa gran i ens molesta, ens en desfem. Avui parlarem d'un animaló "invasor" que tenim a la Serralada Litoral, el visó americà. El visó americà. Aquest animal fou introduït a Catalunya durant les dècades dels 70 i 80 del segle passat, arran de la febre per les granjes peleteres; les quals durant uns anys van fruïr d'un gran interès comercial. Però la moda va passar ràpidament i les granjes van començar a quedar abandonades i actes vàndalics e instal.lacions deficients van fer que el visó s'escampés arreu amb molta facilitat. Aquest mustèl.lid que pesa entre 680 i 1800 grams i medeix entre 35 i 70 centímetres és molt semblant al visó europeu. El seu pel.latge és marró fosc, gairebè negre i destaca per una taca blanca sota el llavi inferior. Les seves orelles sobresurten lleugerament del pel.latge i la seva cua mai supera els 20 centímetres. Arriba a la maduressa sexual entre els 10 i 12 mesos. Les femelles pareixen de 2 a 7 cries, un cop a l'any entre març i juliol. La longevitat del visó americà és de 4 o 5 anys. Però que té de dolent el visó americà? S'alimenta de crancs i vertebrats que viuen dins o a prop de l'aigua i per tant, depreda intensament espècies protegides com el cranc de riu autòcton i els tritons. Per altra banda, segurament ha sigut l'introductor de l'enfermetat aleutiana del visó, una dolència que acaba produint una insuficiència renal als visons (americans i europeus) acabant amb la seva vida. Finalment, on hi ha visó americà és molt difícil reintroduir la llúdriga. Tanmateix ocupen el mateix habitat, i el primer tolera millor la contaminació i la activitat humana i té un caràcter més agressiu. Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de http://www.invasiber.org/ Algun día parlarem també del cranc vermell i de la tortuga d'orelles vermelles de Flòrida.