El visó americà. L'altre dia llegia que hi ha dotzenes d'espècies de fauna i flora no autoctòna que viuen a la Península Ibèrica. Però que entenem per espècie invasora? Doncs són aquelles espècies que s'estableixen a ecosistemes o habitats naturals o seminaturals i a la vegada són agents de canvi i amenacen la diversitat biològica nativa. Però com arriben aquests animals o plantes als nostres boscos? En la majoria dels casos, una acció humana desafortunada; sigui per finalitats lucratives o per tenir una mascota exòtica que quan es fa massa gran i ens molesta, ens en desfem. Avui parlarem d'un animaló "invasor" que tenim a la Serralada Litoral, el visó americà. El visó americà. Aquest animal fou introduït a Catalunya durant les dècades dels 70 i 80 del segle passat, arran de la febre per les granjes peleteres; les quals durant uns anys van fruïr d'un gran interès comercial. Però la moda va passar ràpidament i les granjes van començar a quedar abandonades i actes vàndalics e instal.lacions deficients van fer que el visó s'escampés arreu amb molta facilitat. Aquest mustèl.lid que pesa entre 680 i 1800 grams i medeix entre 35 i 70 centímetres és molt semblant al visó europeu. El seu pel.latge és marró fosc, gairebè negre i destaca per una taca blanca sota el llavi inferior. Les seves orelles sobresurten lleugerament del pel.latge i la seva cua mai supera els 20 centímetres. Arriba a la maduressa sexual entre els 10 i 12 mesos. Les femelles pareixen de 2 a 7 cries, un cop a l'any entre març i juliol. La longevitat del visó americà és de 4 o 5 anys. Però que té de dolent el visó americà? S'alimenta de crancs i vertebrats que viuen dins o a prop de l'aigua i per tant, depreda intensament espècies protegides com el cranc de riu autòcton i els tritons. Per altra banda, segurament ha sigut l'introductor de l'enfermetat aleutiana del visó, una dolència que acaba produint una insuficiència renal als visons (americans i europeus) acabant amb la seva vida. Finalment, on hi ha visó americà és molt difícil reintroduir la llúdriga. Tanmateix ocupen el mateix habitat, i el primer tolera millor la contaminació i la activitat humana i té un caràcter més agressiu. Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de http://www.invasiber.org/ Algun día parlarem també del cranc vermell i de la tortuga d'orelles vermelles de Flòrida.
dilluns, 4 d’abril del 2011
FAUNA INVASORA A LA SERRALADA LITORAL I: EL VISÓ AMERICÀ
El visó americà. L'altre dia llegia que hi ha dotzenes d'espècies de fauna i flora no autoctòna que viuen a la Península Ibèrica. Però que entenem per espècie invasora? Doncs són aquelles espècies que s'estableixen a ecosistemes o habitats naturals o seminaturals i a la vegada són agents de canvi i amenacen la diversitat biològica nativa. Però com arriben aquests animals o plantes als nostres boscos? En la majoria dels casos, una acció humana desafortunada; sigui per finalitats lucratives o per tenir una mascota exòtica que quan es fa massa gran i ens molesta, ens en desfem. Avui parlarem d'un animaló "invasor" que tenim a la Serralada Litoral, el visó americà. El visó americà. Aquest animal fou introduït a Catalunya durant les dècades dels 70 i 80 del segle passat, arran de la febre per les granjes peleteres; les quals durant uns anys van fruïr d'un gran interès comercial. Però la moda va passar ràpidament i les granjes van començar a quedar abandonades i actes vàndalics e instal.lacions deficients van fer que el visó s'escampés arreu amb molta facilitat. Aquest mustèl.lid que pesa entre 680 i 1800 grams i medeix entre 35 i 70 centímetres és molt semblant al visó europeu. El seu pel.latge és marró fosc, gairebè negre i destaca per una taca blanca sota el llavi inferior. Les seves orelles sobresurten lleugerament del pel.latge i la seva cua mai supera els 20 centímetres. Arriba a la maduressa sexual entre els 10 i 12 mesos. Les femelles pareixen de 2 a 7 cries, un cop a l'any entre març i juliol. La longevitat del visó americà és de 4 o 5 anys. Però que té de dolent el visó americà? S'alimenta de crancs i vertebrats que viuen dins o a prop de l'aigua i per tant, depreda intensament espècies protegides com el cranc de riu autòcton i els tritons. Per altra banda, segurament ha sigut l'introductor de l'enfermetat aleutiana del visó, una dolència que acaba produint una insuficiència renal als visons (americans i europeus) acabant amb la seva vida. Finalment, on hi ha visó americà és molt difícil reintroduir la llúdriga. Tanmateix ocupen el mateix habitat, i el primer tolera millor la contaminació i la activitat humana i té un caràcter més agressiu. Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de http://www.invasiber.org/ Algun día parlarem també del cranc vermell i de la tortuga d'orelles vermelles de Flòrida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada