PLANA VALLESANA XVI. CAMINS DE LLIBERTAT ENTRE PARETS I CALDES DE MONTBUI.

                              Font del Lleó

Avui us presento una excursió per la plana vallesana, un itinerari d’uns 14,5 quilòmetres i un desnivell pràcticament inapreciable. L’excursió d’avui enllaça amb la sortida entre Mollet i Parets que us vaig presentar l’abril 2014. “La Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs”. Concretament l’enllaç el trobem a Santa Maria de Gallecs (Qm 3,535) i així podeu triar si voleu sortir des de Mollet o des de Parets, doncs la distància és pràcticament la mateixa.

L’itinerari de gran bellesa, creua Gallecs, passa pel Castell de Plegamans, descobreix la font de Can Pujol i arriba fins el cor de Caldes de Montbui.

En aquest sentit, fem dues recomanacions, la primera, fer el recorregut a primeríssima hora del matí, veurem un espai rural de Gallecs on ple d’animalons es deixaran veure i sentir.

La segona, si feu el recorregut un diumenge i passeu per la Fundació Folch i Torres quan està oberta, no dubteu a entrar-hi val molt la pena.

El títol de l’entrada, Camins de Llibertat, rau en el fet que quan arribem a Caldes passem pel carrer Raül Romeva, el seu carrer, el carrer on va viure força anys i que portarà el seu nom, mentre ell segueixi a la presó.

Si quan hi passeu ja no veieu la placa amb el seu nom i en el seu lloc trobeu el carrer Font i Boet será molt bona senyal. Doncs voldrà dir que torna a ser un home lliure.

Finalment, és una excursió que es pot fer amb transport públic. Malgrat que segurament haurem de combinar bus i tren o dos busos, des de l’estació d’autobusos de Caldes hi ha força freqüència i amb una mica de paciència no serà complicat retornar a Mollet o a Parets.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Estació de Parets del Vallès.  Sortim de l’aparcament de l’estació i continuem a la dreta pel Passeig de Ronda.

0,425Qm. 0,425Qm. Creuem i continuem recte per un vial asfaltat que és el Camí de Can Vila.

0,125Qm. 0,550Qm. Deixem davant nostre la masia de Can Vila i nosaltres continuem a la dreta per un camí de terra.

0,200Qm. 0,750Qm. Deixem a la dreta la masía Nova de Can Vila i nosaltres continuem a l’esquerra per una pista en sentit ascendent.

0,315Qm. 1,065Qm. Pista carenera. Continuem a la dreta. Des d’aquí tenim bones vistes de La Mola, el Tibidabo, el Montseny, Montserrat…

0,750Qm. 1,815Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a Santa María de Gallecs.

0,125Qm. 1,940Qm. Obviem una pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

0,600Qm. 2,540Qm. Creuem la carretera de Gallecs i vint metres més endavant tombem a l’esquerra.

0,075Qm. 2,615Qm. A l’esquerra trobem la Mina de Can Cruz. La mina d’aigua de Can Cruz, amb més de 300 anys d’antiguitat, està formada per un sistema de basses lligades a la mina que inicia el seu recorregut en el Bosc de Can Mulà, passant per les basses de Can Cruz i acabant per les de Can Jornet. D’aquestes restes, particularment, em crida l’atenció, l’aqüeducte de tres arcades.

Antigament, l’aigua de les basses de Can Cruz, s’utilitzava per estovar el cànem, i a les basses de Can Jornet per regar l’horta. L’aigua es repartia tres dies per a Can Cruz, tres dies per a Can Jornet i un dia per als masovers que vivien a Can Jornet Xic. La continua renovació de l’aigua permetia destinar-la també per rentar, fet que s’evidencia per la presència d’unes lloses, antigament anomenades rentadores, en els safareigs.

Ara desfem aquests últims vint metres, creuem la passera i continuem per un camí que trobem a la dreta.

0,100Qm. 2,715Qm. Ara el camí s’estreny i continua entre uns horts.

0,100Qm. 2,815Qm. Aiguamolls de Can Salvi. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Santa Maria de Gallecs.

0,150Qm. 2,965Qm.  A l’esquerra, trobem l’ accés a l’aguait dels aiguamolls de Can Salvi. Nosaltres continuem recte, ara entre plàtans.

0,280Qm. 3,245Qm. Ermita de Santa María de Gallecs. Santa María de Gallecs. Església d’estil romànic, amb vestigis preromànics i paleocristians, consagrada el 1007. Té planta de creu llatina, absis rectangular i orientat a llevant i campanar d’espadanya. Cal parar atenció a la finestra geminada de la façana, amb la columna central invertida. A l’interior s’observen unes sitges on es guardava el blat sagrat. La restauració es va fer els anys 1967 i 1968.

Sortim del recinte de l’ermita i continuem recte, cap al camí dels Bandolers.

0,190Qm. 3,435Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte cap a Palau Solità i Plegamans.

0,360Qm. 3,795Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,300Qm. 4,095Qm. Pas inferior que ens permet creuar la C-59 que va de Mollet a Moià. Continuem a la dreta pel Camí de la Serra.

0,750Qm. 4,845Qm. El camí de terra es converteix en un vial asfaltat i a l’esquerra ja trobem les primeres cases de Palau.

0,195Qm. 5,040Qm. Tornem a enllaçar amb un camí de terra.

0,330Qm. 5,370Qm. Arribem al final d’un carrer. Nosaltres continuem recte per un corriol que passa a tocar d’una alzina.

0,060Qm. 5,430Qm. Continuem recte per la zona residencial del Castell. Concretament pel Camí de la Serra.

0,570Qm. 6,000Qm. Castell de Plegamans. Vorejem el castell per la dreta i cinquanta metres més enllà, arribem a la porta principal del recinte.

El Castell o casa forta de Plegamans és un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions.

A la planta noble, primera planta, hi ha cinc sales cedides a la Fundació Folch i Torres on hi ha instal·lat el Museu-Arxiu de la Fundació.

 El museu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. Es pot visitar tots els diumenges i festius (no dissabtes) de 10 a 13h.

Com a curiositat, també trobem una bona colecció de material Montesori de principis del segle XX.

Ara sortim del recinte del castell pel camí que trobem a la dreta.

0,050Qm. 6,100Qm. Cruïlla de carrers. Nosaltres continuem recte, cap al Centre Educatiu Els Castanyers, tot baixant pel carrer Sant Lluís.

0,390Qm. 6,490Qm. Avinguda Catalunya. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 6,570Qm. Creuem i continuem pel Passeig de la Carrerada.

0,100Qm. 6,670Qm. Trobem una font de xarxa pública amb un bust al capdamunt que no sé identificar. Continuem endavant pel Passeig de la Carrerada.

0,360Qm. 7,030Qm. Creuem la riera de Caldes, continuem endavant pel Passeig de la Carrerada que ara es converteix en carrer de Sant Oleguer.

0,290Qm. 7,320Qm. Tombem a l’esquerra per un passatge que ens portarà fins a l’esglèsia de Santa Maria de Palau.

0,080Qm. 7,400Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità.

Originàriament esglèsia románica del segle XII. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, que se suposa que comptava amb una sola nau de volta de canó, capçalera d'absis quadrat i creuer. Les reformes han fet desaparèixer l'absis i el creuer, aixecant al seu lloc la façana principal i obrint-hi la porta d'ingrés. L'edifici actual és format per una nau orientada en sentit nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l'altre.

Ara desfem els últims 80 metres i creuem el carrer Sant Oleguer i continuem a la dreta, com si tornessim a Palau.

0,080Qm. 7,560Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Montjuic. Hem d’anar en compte perquè uns metres més endavant, el carrer ja no té voral i nosaltres no deixarem mai aquest carrer, obviant els carrers que ens menen a banda i banda.

1,100Qm. 8,660Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. Uns cents metres més endavant , deixem a l’esquerra el recinte de la Font de Sant Roc, que està dins una propietat privada.

0,300Qm. 8,960Qm. Riera de Caldes. Continuem a l’esquerra per un carrer asfaltat.

0,160Qm. 9,120Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font.

0,250Qm. 9,370Qm. Quan el carrer comença a retornar cap a la Riera de Caldes, ens enfilem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,125Qm. 9,495Qm. Trobem una tanca metàl.lica a l’esquerra, continuem a la dreta, per un corriol que trobem perpendicular al corriol pel qual veníem.

0,050Qm. 9,545Qm. Aquest corriol es fa més ample. Continuem recte i obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,390Qm. 9,935Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí que baixa.

0,040Qm. 9,975Qm. Planell. Creuem el planell i en el seu extrem esquerra, trobem un corriol que es precipita recte cap avall, tot buscant la font de Can Pujol.

0,100Qm. 10,075Qm. Font de Can Pujol. Ja dins el terme de Caldes de Montbui, està al mig d'un bosc de pins i alzines molt antics i de gran bellesa. L'aigua brolla de les roques i queda recollida en una petita pica de pedra que la deixa caure, des d'un metre d'alçada, a una gran bassa que queda per sota la font. A finals de juny de 2018, hi raja un bon fil d’aigua.

Sortim del recinte de la font per un camí que trobem a l’esquerra i que planeja direcció Caldes.

0,125Qm. 10,200Qm. Placeta. Continuem a l’esquerra i deu metres més endavant, arribem a una pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,080Qm. 10,280Qm. Riera de Caldes. Ara continuem a l’esquerra per un camí de terra. A l’entrada del camí hi ha una cadena que barra el pas de vehicles a motor.

0,625Qm. 10,905Qm. Cruïlla de camins.  Continuem recte cap a la Torre Marimon. Uns metres més endavant, a la nostra esquerra deixem la depuradora de Caldes. En aquest tram, seguim les marques blanques i vermelles del GR-97.

0,810Qm. 11,715Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta per la pista asfaltada.

0,200Qm. 11,915Qm. Creuem la carretera d’accés a la Torre Marimon, que tot just queda uns metres més amunt, darrera nostre. Vint metres més enllà, continuem a la dreta per un camí de terra.

0,200Qm. 12,115Qm. Continuem a la dreta pel camí que baixa cap a la Riera de Caldes.

0,100Qm. 12,225Qm. Creuem a gual la Riera de Caldes. Continuem recte.

0,100Qm. 12,325Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que planeja.

0,110Qm. 12,435Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent. Uns metres més endavant anem a pasar entre unes granjes.

0,575Qm. 13,010Qm. El Tint. Continuem recte pel carrer Maria Aurèlia Capmany, deixant a una banda les cotxeres de l’empresa Sagalés i a l’altra banda l’Institut Pic del Vent i l’escola El Calderí.

0,250Qm. 13,260Qm. Cantonada carrer Maria Aurèlia Capmany amb carrer Jacint Verdaguer. Continuem recte pel carrer Calderón de la Barca.

0,250Qm. 13,510Qm. Seguim pel carrer del Molí.

0,175Qm. 13,685Qm. Creuem la carretera BV-1424 que va de Caldes a Setmenat. Continuem a la dreta pel carrer Santa Teresa.

0,070Qm. 13,755Qm. Girem a l'esquerra pel carrer General Padrós.

0,080Qm. 13,835Qm. Font i Safareig de la Canaleta. Font. L'aigua que brolla és termal i surt a 48º C. La font està situada a un nivell inferior del carrer, insertada dins del mur que sosté el carrer. Està construïda tota ella amb granit formant una capelleta. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona que descansa directament a terra. A la capçalera de la font hi ha gravat el nom de la font i l'any de construcció, 1925.

Safareig. Es va construir el 1929 sota la direcció d'en Manuel Raspall. L'aigua del safareig prové de la font, encara avui en dia es buida i es neteja diariàment i s'omple de nou durant la nit.

Ara seguim pel carrer General Padrós.
0,060Qm. 13,895Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Rector Alemany.
0,070Qm. 13,965Qm. Creuem la plaça i continuem pel carrer Raúl Romeva.  Aquest carrer es dirà així fins que en Raül Romeva segueixi a la presó. Tanmateix, el polític republicà va viure en aquest carrer força anys. Quan torni a ser un home lliure, aquest carrer tornarà a dir-se Font i Boet.

0,250Qm. 14,215Qm. A la nostra dreta, trobem la Font de l’Esglèsia. És feta de pedra amb el relleu en bronze de les cames d'una persona. L'escultura-font pretén traslladar el doble sentit de prendre les aigües tant per beure-se-les, com per utilitzar-les per les seves propietats curatives. L'Ajuntament de Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania per tal d'embellir la font, l''objectiu era fomentar la participació d'artistes que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme com a tret d'identitat del municipi. L’aigua brolla a uns 65 graus.

A l’esquerra tenim l’esglèsia de Santa Maria de Caldes. Construïda entre el 1589 i 1717, Santa Maria de Caldes de Montbui és un exemple de la perdurabilitat de l’estil gòtic a Catalunya, alhora que té una de les portades barroques més esplèndides.

L’església de Santa Maria de Caldes de Montbui té els seus inicis en una construcció románica Al segle XVI, aprofitant l’enderrocament del Palau Reial, es van aprofitar uns murs i parets mestres de l’edifici palatí per a erigir la nova parròquia. El temple va esdevenir d’una sola nau, capçat, amb absis poligonal i 12 capelles laterals, a més de coberta amb voltes de creueria, que conservaven encara l’esperit de l’estil gòtic. Sobre les capelles, entre els contraforts, s’obren uns finestrals que permeten l’ingrés de la llum a l’interior del temple. De la mateixa època data l’edifici d’hospedatge de la comunitat de preveres annex a l’església, que actualment fa la funció de rectoria. Sota el subsòl de les naus s’aprofita el curs de les aigües termals típiques de la zona que donen escalfor a l’interior del temple.

Creuem la plaça continuem a l'esquerra pel carrer Barcelona.

0,070Qm. 14,285Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Hostalric.

0,050Qm. 14,335Qm. Safareig de la Portalera. És una construcció de final del segle XIX i és el safareig més gran del poble. El nom de la Portalera es deu a que l'emplaçament original era a prop d'un dels quatre portals d'entrada de la muralla medieval que rodejava el nucli de Caldes i que es trobava molt a prop d'on ara hi ha el Museu Thermalia. La molèstia que causava al veïnat el soroll que feien les bugaderes, va propiciar que es traslladés a l'emplaçament actual. 

El Safareig de la Portalera s'emplena amb aigua termal de la Font del Lleó, on l'aigua brolla a 74º, però de camí cap al safareig es va refredant progressivament. El safareig més petit que serveix per esbandir té una temperatura de 62º, mentre que al safareig on es renta la roba, baixa fins a 50º.

Ara pugem per les escales i continuem recte pel carrer de la Lleonarda.

0,050Qm. 14,385Qm. Continuem a l'esquerra pel carrer Barcelona.

0,150Qm. 14,535Qm. Plaça de la font del Lleó. A la dreta de la plaça, trobem la font del Lleó.

Font del Lleó. És el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada el 1822 i finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem admirar avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. Final de la sortida d’avui.

Des de la seva construcció, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

Final de la sortida d'avui.

ENLLAÇ FINS L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS DE CALDES.

0,000Qm. 0,000Qm. Continuem pel carrer de Vic a tocar del Balneari Broquetas.

0,020Qm. 0,020Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellit. Just a la cantonada hi ha la font Xica o d'en Ventura. Tot i que les primeres notícies de l'actual brollador corresponen a l'any 1692, el disseny actual correspon a l'any 1842. Històricament aquesta font és coneguda amb diferents noms com: la font Xica, , font d'en Ventura, font de Sant Bertomeu o de can Berenguer. La font té dues aixetes amb dues piques quadrades, una a cada banda, que menen l'aigua a l'abeurador que queda al mig. Tota la font està feta amb grans pedres treballades que descansa a terra.
Segurament, quan accioneu l'aixeta anireu amb compte de no cremar-vos. No patiu, d'aquesta font surt aigua freda.
Ara continuem amunt pel carrer Bellit.

0,125Qm. 0,145Qm. Arribem al capdamunt del carrer Bellit que fa cantonada amb el carrer Major. A l'esquerra hi ha la torre de la Presó.

L’any 1102 es documenta l’existència de la muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat.

Ara tombem a la dreta, en sentit descendent pel carrer Major.

0,350Qm. 0,495Qm. Conjunt de la Plaça de l’Àngel amb el quiosc i la font fanal d’estil modernista.

Quiosc: Encara que el quiosc va ser gairebé totalment desfigurat és interessant perquè és una peça d'inspiració modernista, molt assimilada en la imatge de la vila. És un testimoni únic d'element urbà de serveis d'aquella època, i actualment fa la funció de monument, formant part del conjunt de la plaça. Cal destacar sobretot la coberta i la part alta del quiosc, per ser l'única part original que es conserva íntegrament. La coberta és d'una gran elegància de disseny i composició, formada per un acabat de peces de ceràmica. 

Font fanal: Anomenada també Font Canaletes, per la semblança a la font barcelonina. El fanal té un clar eix de simetria central, tant en planta com en l'alçat. Hi ha un clar ordre en la composició de l'element. La font i el fanal presenten en alçat tres franges horitzontals clarament diferenciades, tant per la seva configuració com pel seu ús. L'element de fosa es disposa sobre un basament de pedra, que per una banda soluciona l'entrega de l'element amb el terra, fent-lo destacar i separant-lo del context, i per l'altra configura les piques de les dues fonts. La part de fosa presenta dues parts ben diferenciades. Una més ampla que també fa compositivament d'element de subjecció del propi fanal, diferenciant clarament el que és l'ús d'il·luminació i el que és la font o les fonts. A sobre de l'element hi ha tres llums, una central i les altres dues disposades als extrems del braç que forma una creu amb el peu central.

Continuem avall pel carrer Major.

0,325Qm. 0,820Qm. Estació d’autobusos de Caldes de Montbui.

LA VALL DE CABANYES. EL BRESSOL DE L'AVI TON.

                                          Sant Cebrià de Cabanyes

EXCURSIÓ PENDENT DE MODIFICACIÓ, DONCS HI HA ALGUN TRAM QUE ARA MATEIX ÉS INACCESIBLE.

Fa gairebé un parell d'anys que tenia ganes de parlar d'aquesta Vall de Cabanyes. És evident que amb la construcció de la nova autovía que ha d'unir Mollet i Badalona, potser canviï la fesonòmia d'aquestes muntanyes, i a hores d'ara és una incògnita l'impacte ambiental que patiran aquestes muntanyes per la construcció d'aquesta infraestructura.
Per tant, abans de l'inici de les obres volia fer una excursió que ens descobrís aquesta vall des de Besòs fins el Turó de les Maleses, iniciant l'itinerari a la Font de Canyelles, però després de voltar i voltar i no trobar bones solucions, he decidit iniciar i acabar la sortida a l'Esglèsia Vella de Sant Fost, el resultat és un recorregut variat i complert.
Per altra banda, el subtítol d'aquesta entrada, fa referència al lloc on va nèixer el meu avi Ton, ara fa 115 anys i per tant en aquests camins i boscos hi ha una part de les meves arrels.
El recorregut d'avui té una llargada d'onze quilòmetres i mig, un desnivell positiu de 350 metres i degut als forts desnivells es recomana utilitzar bastons. Es pot fer a qualsevol época de l'any, evitant les hores més caluroses. Malgrat passem per tres fonts, és necessari portar aigua.

L'inici de la sortida d'avui és a l'Esglèsia Vella de Sant Fost a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Referent a aquesta esglèsia, la primera menció escrita de la parròquia de Sant Fost, es remunta a l'any 978. El 4 de desembre de 1141 el bisbe de Barcelona va consagrar aquest petit temple romànic.
El 1504 les autoritats eclesiàstiques van annexionar a Sant Fost, la veina parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes per poca feligresia.
Tres segles més tard, el 1810, soldats francesos van saquejar l'esglèsia i van cremar part de l'arxiu. A finals del segle XIX va ser remodelada i el 21 de juliol de 1936, tres dies després d'esclatar la Guerra Cívil, fou assaltada i cremada i al cap d'unes setmanes fou completament derruida per aprofitar-ne les pedres.
El 1984 els veins del barri de Sant Pere van netejar i treure a la llum les ruines que avui es poden comtemplar. Finalment, el novembre de 2006 es van cobrir amb una teulada per protegir les restes arqueològiques.

A la mateixa plaça hi ha un gran lledoner.  Diu la tradició que aquest arbre el podríem haver plantat quan van consagrar l'esglèsia vella de Sant Fost.
En aquest cas tindria més de 800 anys. El que si és cert és que aquest lledoner es troba just al límit del perímetre de la sagrera o zona protegida que envolta l'esglèsia.

I darrera el lledoner hi ha la Font de Sant Pere.
La Font de Sant Pere és una font construïda el 1985. Segurament agafa l'aigua de la xarxa. La font té un frontal de pedra, sobre el qual hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. L'aigua surt per una aixeta i cau en una pica semicircular.
Ara que ja hem descrit aquest indret, començarem a caminar.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa pel carrer asfaltat que va paral.lel als jardins del Celler de Can Torrents.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer asfaltat.
0,125Qm. 0,225Qm. Girem a l'esquerra per la pista cimentada que puja al cementiri.
0,500Qm. 0,725Qm. Arribem a la porta del cementiri i continuem avall per un camí carreter que en un principi va paral.lel a la paret del cementiri.
0,850Qm. 1,575Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem baixant i abans d'arribar a una estació eléctrica, fem un gir de 180 graus a l'esquerra.
1,000Qm. 2,575Qm.  Arribem a Can Torres.
0,300Qm. 2,875Qm. Seguim pel Camí de l'Ermita de Sant Cebrià que és el segon camí a l'esquerra que surt davant la masia i tot pujant, arribem a Sant Cebrià de Cabanyes.

Sant Cebrià de Cabanyes. Aquesta esglèsia romànica del segle XII, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001. És un edifici d'una sola nau. L'absis és de planta semicircular. Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del Grup Amics de Cabanyes.
Des del 1978 s'hi cel.lebra un aplec el segon diumenge de setembre.

0,400Qm. 3,275Qm.  Contínuem per la pista direcció nord-est i obviant els camins que ens menen a banda i banda quan portem quatre-cents metres, trobem un corriol a la dreta que en només cinc metres, ens porta a una pista que passa per damunt nostre. Girem a la dreta per la pista.
0,250Qm. 3,525Qm. Obvíem la pista que marxa recte i nosaltres seguim per la pista que gira a la dreta.
0,200Qm. 3,725Qm. Contínuem per un corriol que trobem a la dreta.
0,300Qm. 4,025Qm. Arribem a una petita clariana on hi ha una bifurcació. Nosaltres seguim pel corriol de l'esquerra.
0,600Qm. 4,625Qm. Arribem a la Font de la Guineu.

Font de la Guineu. La font sempre raja. Va ser descoberta a finals del segle XIX per una colla de caçadors de Badalona mentre feien una batuda de la guineu en aquella zona. De cop i volta els gossos van deixar la seva feina en descobrir l'aigua que brollava d'aquell lloc per apaivagar la set que tenien. Més endavant, els descobridors van fer fondre una peça de ferro colat, a la qual donaren la forma d'un cul de persona i hi feren un forat per on sortia l'aigua i la posaren en el lloc descobert. Actualment l'aigua no brolla pel forat d'aquest cul, sinó que ho fa uns metres més enllà, on s'ha construit un nou brollador al mig de la immensa vegetació existent. El seu nom sembla que li van posar els caçadors, atesa la quantitat d'amagatalls de guineus que hi havia a la zona.  

0,800Qm. 5,425Qm. Seguim amunt pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres obvíarem el corriol de l'esquerra i seguirem el de la dreta que ens portarà cap el Turó de les Maleses.
Si pel contrari volguéssim escorçar l'excursió, en aquest cas si que hauríem de seguir pel de l'esquerra que mica a mica ens portaria de nou a Sant Fost.
0,200Qm. 5,625Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres seguim pel corriol de la dreta.
0,200Qm. 5,825Qm. Sortim a una pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 5,875Qm. Deixem la pista i seguim per un corriol a l'esquerra. Si continuéssim per la pista, després d'uns 350 metres arribaríem al Turó de la Coscollada.
0,050Qm. 5,925Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta, amb una gran fita al començament del camí.
0,300Qm. 6,225Qm. Arribem a un corriol que ens creua i nosaltres girem a la dreta.
0,125Qm. 6,325Qm. Arribem al Turó de les Maleses. Aquest és un petit espai, però si creuem i seguim pel corriol que va per sobre, anirem trobant espais, fins trobar l'excavació més gran amb el Vallès als peus.

Turó de les Maleses. Està situat al cim del Pi Candeler a 461 metres d'alçada. El poblat adapta el seu urbanisme al relleu natural. Ocupa aproximadament una extensió d'uns 1000 metres quadrats i els nivells més antics corresponen al segle III a.C.
Hi ha restes de cambres amb plantes rectangulars que tendeixen a la forma trapezoidal. Els murs no es conserven a una alçada superior al metre i una amplada entre 0,45 i 0,65 centímetres. Per les construccions es va fer servir pedra local, poc treballada i col.locada en sec.
Destaquen com a ben conservades, les llars de foc a l'interior de les habitacions. Eren de forma circular i servien per cuinar, per il.luminar i escalfar les habitacions.

0,250Qm. 6,575Qm. Per continuar l'excursió, ara desfem l'últim corriol que ens ha dut entre els diferents espais del poblat ibèric. Girem a la dreta per un corriol.
0,300Qm. 6,875Qm. Arribem a un corriol que ens creua i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,925Qm. Arribem a la pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,975Qm. Girem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc.
0,200Qm. 7,175Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Girem a l'esquerra per un camí carreter.
0,200Qm. 7,375Qm. Arribem a la cruïlla on a l'esquerra hi ha el corriol que va a la Font de la Guineu. Nosaltres contínuem avall.
0,150Qm. 7,525Qm. Contínuem avall, obviant el camí carreter que marxa a l'esquerra.
0,200Qm. 7,725Qm. Seguim pel camí que baixa a l'esquerra.
0,900Qm. 8,625Qm. Contínuem sempre avall, fins a trobar la pista que baixa de la Font dels Castanyers.
0,300Qm. 8,925Qm. Girem a la dreta. De seguida la pista es converteix en un carrer cimentat. Nosaltres sempre avall, fins que arribem a una cruïlla. COMPTE! A l'esquerra hi ha dos camins, nosaltres hem de seguir el més estret que ens ha de dur fins la Font de la Canaleta.
0,450Qm. 9,375Qm. Sempre avall, obviant els corriols i camins que ens menen a banda dreta. Arribem a una cruïlla de camins al costat d'uns bons exemplars de pins i plàtans. Girem a la dreta per la pista.
0,020Qm. 9,395Qm. A banda dreta trobem el corriol que dóna accés a la Font de la Canaleta.

Font de la Canaleta. Sempre l'he vist rajar amb un bon doll. Està construïda amb totxos arrebossats, pedra i un llarg tub. Té aquest nom, perquè recollia l'aigua que venia d'una mina en un canal de fusta que era un tronc buidat d'un arbre. Més endavant un canal d'obra descobert va substituir-lo. L'aigua de la font es condueix a la bassa, on s'aprofita per regar els horts de l'entorn.
A la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat, la font i el seu voltant van ser lloc d'esbarjo de l'important colònia d'estiuejants que hi havia al poble.

0,250Qm. 9,645Qm. Sortim de la font i girem a la dreta per la pista, fins la Masia de Can Torrents Vell.
0,300Qm. 9,945Qm. Girem a la dreta tot passant per davant la masia i seguim la pista fins una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte.
0,450Qm. 10,395Qm. Arribem a una cruïlla.  Nosaltres contínuem avall.
0,500Qm. 10,895Qm. Arribem a la pista cimentada que va al cementiri. Nosaltres girem a la dreta cap avall.
0,450Qm. 11,345Qm. Girem a la dreta cap al Celler de Can Torrents.
0,125Qm. 11,470Qm. Girem a l'esquerra cap a la Esglèsia Vella.
0,100Qm. 11,570Qm. Arribem a la Plaça de les Glòries Catalanes, inici i final de la sortida d'avui.

Per fer aquesta entrada, he consultat el llibre Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Núm 2. Les Fonts, editat per Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri. Per altra banda, també he extret informació de textos fets pel Centre d'Estudis Santfosencs i de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Litoral.

La propera setmana participarem a l'homenatge del rondallista, gramàtic i escriptor Enric Valor, en motiu del centenari del seu naixement.