PLANA VALLESANA XVI. CAMINS DE LLIBERTAT ENTRE PARETS I CALDES DE MONTBUI.

                              Font del Lleó

Avui us presento una excursió per la plana vallesana, un itinerari d’uns 14,5 quilòmetres i un desnivell pràcticament inapreciable. L’excursió d’avui enllaça amb la sortida entre Mollet i Parets que us vaig presentar l’abril 2014. “La Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs”. Concretament l’enllaç el trobem a Santa Maria de Gallecs (Qm 3,535) i així podeu triar si voleu sortir des de Mollet o des de Parets, doncs la distància és pràcticament la mateixa.

L’itinerari de gran bellesa, creua Gallecs, passa pel Castell de Plegamans, descobreix la font de Can Pujol i arriba fins el cor de Caldes de Montbui.

En aquest sentit, fem dues recomanacions, la primera, fer el recorregut a primeríssima hora del matí, veurem un espai rural de Gallecs on ple d’animalons es deixaran veure i sentir.

La segona, si feu el recorregut un diumenge i passeu per la Fundació Folch i Torres quan està oberta, no dubteu a entrar-hi val molt la pena.

El títol de l’entrada, Camins de Llibertat, rau en el fet que quan arribem a Caldes passem pel carrer Raül Romeva, el seu carrer, el carrer on va viure força anys i que portarà el seu nom, mentre ell segueixi a la presó.

Si quan hi passeu ja no veieu la placa amb el seu nom i en el seu lloc trobeu el carrer Font i Boet será molt bona senyal. Doncs voldrà dir que torna a ser un home lliure.

Finalment, és una excursió que es pot fer amb transport públic. Malgrat que segurament haurem de combinar bus i tren o dos busos, des de l’estació d’autobusos de Caldes hi ha força freqüència i amb una mica de paciència no serà complicat retornar a Mollet o a Parets.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Estació de Parets del Vallès.  Sortim de l’aparcament de l’estació i continuem a la dreta pel Passeig de Ronda.

0,425Qm. 0,425Qm. Creuem i continuem recte per un vial asfaltat que és el Camí de Can Vila.

0,125Qm. 0,550Qm. Deixem davant nostre la masia de Can Vila i nosaltres continuem a la dreta per un camí de terra.

0,200Qm. 0,750Qm. Deixem a la dreta la masía Nova de Can Vila i nosaltres continuem a l’esquerra per una pista en sentit ascendent.

0,315Qm. 1,065Qm. Pista carenera. Continuem a la dreta. Des d’aquí tenim bones vistes de La Mola, el Tibidabo, el Montseny, Montserrat…

0,750Qm. 1,815Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a Santa María de Gallecs.

0,125Qm. 1,940Qm. Obviem una pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

0,600Qm. 2,540Qm. Creuem la carretera de Gallecs i vint metres més endavant tombem a l’esquerra.

0,075Qm. 2,615Qm. A l’esquerra trobem la Mina de Can Cruz. La mina d’aigua de Can Cruz, amb més de 300 anys d’antiguitat, està formada per un sistema de basses lligades a la mina que inicia el seu recorregut en el Bosc de Can Mulà, passant per les basses de Can Cruz i acabant per les de Can Jornet. D’aquestes restes, particularment, em crida l’atenció, l’aqüeducte de tres arcades.

Antigament, l’aigua de les basses de Can Cruz, s’utilitzava per estovar el cànem, i a les basses de Can Jornet per regar l’horta. L’aigua es repartia tres dies per a Can Cruz, tres dies per a Can Jornet i un dia per als masovers que vivien a Can Jornet Xic. La continua renovació de l’aigua permetia destinar-la també per rentar, fet que s’evidencia per la presència d’unes lloses, antigament anomenades rentadores, en els safareigs.

Ara desfem aquests últims vint metres, creuem la passera i continuem per un camí que trobem a la dreta.

0,100Qm. 2,715Qm. Ara el camí s’estreny i continua entre uns horts.

0,100Qm. 2,815Qm. Aiguamolls de Can Salvi. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Santa Maria de Gallecs.

0,150Qm. 2,965Qm.  A l’esquerra, trobem l’ accés a l’aguait dels aiguamolls de Can Salvi. Nosaltres continuem recte, ara entre plàtans.

0,280Qm. 3,245Qm. Ermita de Santa María de Gallecs. Santa María de Gallecs. Església d’estil romànic, amb vestigis preromànics i paleocristians, consagrada el 1007. Té planta de creu llatina, absis rectangular i orientat a llevant i campanar d’espadanya. Cal parar atenció a la finestra geminada de la façana, amb la columna central invertida. A l’interior s’observen unes sitges on es guardava el blat sagrat. La restauració es va fer els anys 1967 i 1968.

Sortim del recinte de l’ermita i continuem recte, cap al camí dels Bandolers.

0,190Qm. 3,435Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte cap a Palau Solità i Plegamans.

0,360Qm. 3,795Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,300Qm. 4,095Qm. Pas inferior que ens permet creuar la C-59 que va de Mollet a Moià. Continuem a la dreta pel Camí de la Serra.

0,750Qm. 4,845Qm. El camí de terra es converteix en un vial asfaltat i a l’esquerra ja trobem les primeres cases de Palau.

0,195Qm. 5,040Qm. Tornem a enllaçar amb un camí de terra.

0,330Qm. 5,370Qm. Arribem al final d’un carrer. Nosaltres continuem recte per un corriol que passa a tocar d’una alzina.

0,060Qm. 5,430Qm. Continuem recte per la zona residencial del Castell. Concretament pel Camí de la Serra.

0,570Qm. 6,000Qm. Castell de Plegamans. Vorejem el castell per la dreta i cinquanta metres més enllà, arribem a la porta principal del recinte.

El Castell o casa forta de Plegamans és un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions.

A la planta noble, primera planta, hi ha cinc sales cedides a la Fundació Folch i Torres on hi ha instal·lat el Museu-Arxiu de la Fundació.

 El museu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. Es pot visitar tots els diumenges i festius (no dissabtes) de 10 a 13h.

Com a curiositat, també trobem una bona colecció de material Montesori de principis del segle XX.

Ara sortim del recinte del castell pel camí que trobem a la dreta.

0,050Qm. 6,100Qm. Cruïlla de carrers. Nosaltres continuem recte, cap al Centre Educatiu Els Castanyers, tot baixant pel carrer Sant Lluís.

0,390Qm. 6,490Qm. Avinguda Catalunya. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 6,570Qm. Creuem i continuem pel Passeig de la Carrerada.

0,100Qm. 6,670Qm. Trobem una font de xarxa pública amb un bust al capdamunt que no sé identificar. Continuem endavant pel Passeig de la Carrerada.

0,360Qm. 7,030Qm. Creuem la riera de Caldes, continuem endavant pel Passeig de la Carrerada que ara es converteix en carrer de Sant Oleguer.

0,290Qm. 7,320Qm. Tombem a l’esquerra per un passatge que ens portarà fins a l’esglèsia de Santa Maria de Palau.

0,080Qm. 7,400Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità.

Originàriament esglèsia románica del segle XII. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, que se suposa que comptava amb una sola nau de volta de canó, capçalera d'absis quadrat i creuer. Les reformes han fet desaparèixer l'absis i el creuer, aixecant al seu lloc la façana principal i obrint-hi la porta d'ingrés. L'edifici actual és format per una nau orientada en sentit nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l'altre.

Ara desfem els últims 80 metres i creuem el carrer Sant Oleguer i continuem a la dreta, com si tornessim a Palau.

0,080Qm. 7,560Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Montjuic. Hem d’anar en compte perquè uns metres més endavant, el carrer ja no té voral i nosaltres no deixarem mai aquest carrer, obviant els carrers que ens menen a banda i banda.

1,100Qm. 8,660Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. Uns cents metres més endavant , deixem a l’esquerra el recinte de la Font de Sant Roc, que està dins una propietat privada.

0,300Qm. 8,960Qm. Riera de Caldes. Continuem a l’esquerra per un carrer asfaltat.

0,160Qm. 9,120Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font.

0,250Qm. 9,370Qm. Quan el carrer comença a retornar cap a la Riera de Caldes, ens enfilem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,125Qm. 9,495Qm. Trobem una tanca metàl.lica a l’esquerra, continuem a la dreta, per un corriol que trobem perpendicular al corriol pel qual veníem.

0,050Qm. 9,545Qm. Aquest corriol es fa més ample. Continuem recte i obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,390Qm. 9,935Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí que baixa.

0,040Qm. 9,975Qm. Planell. Creuem el planell i en el seu extrem esquerra, trobem un corriol que es precipita recte cap avall, tot buscant la font de Can Pujol.

0,100Qm. 10,075Qm. Font de Can Pujol. Ja dins el terme de Caldes de Montbui, està al mig d'un bosc de pins i alzines molt antics i de gran bellesa. L'aigua brolla de les roques i queda recollida en una petita pica de pedra que la deixa caure, des d'un metre d'alçada, a una gran bassa que queda per sota la font. A finals de juny de 2018, hi raja un bon fil d’aigua.

Sortim del recinte de la font per un camí que trobem a l’esquerra i que planeja direcció Caldes.

0,125Qm. 10,200Qm. Placeta. Continuem a l’esquerra i deu metres més endavant, arribem a una pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,080Qm. 10,280Qm. Riera de Caldes. Ara continuem a l’esquerra per un camí de terra. A l’entrada del camí hi ha una cadena que barra el pas de vehicles a motor.

0,625Qm. 10,905Qm. Cruïlla de camins.  Continuem recte cap a la Torre Marimon. Uns metres més endavant, a la nostra esquerra deixem la depuradora de Caldes. En aquest tram, seguim les marques blanques i vermelles del GR-97.

0,810Qm. 11,715Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta per la pista asfaltada.

0,200Qm. 11,915Qm. Creuem la carretera d’accés a la Torre Marimon, que tot just queda uns metres més amunt, darrera nostre. Vint metres més enllà, continuem a la dreta per un camí de terra.

0,200Qm. 12,115Qm. Continuem a la dreta pel camí que baixa cap a la Riera de Caldes.

0,100Qm. 12,225Qm. Creuem a gual la Riera de Caldes. Continuem recte.

0,100Qm. 12,325Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que planeja.

0,110Qm. 12,435Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent. Uns metres més endavant anem a pasar entre unes granjes.

0,575Qm. 13,010Qm. El Tint. Continuem recte pel carrer Maria Aurèlia Capmany, deixant a una banda les cotxeres de l’empresa Sagalés i a l’altra banda l’Institut Pic del Vent i l’escola El Calderí.

0,250Qm. 13,260Qm. Cantonada carrer Maria Aurèlia Capmany amb carrer Jacint Verdaguer. Continuem recte pel carrer Calderón de la Barca.

0,250Qm. 13,510Qm. Seguim pel carrer del Molí.

0,175Qm. 13,685Qm. Creuem la carretera BV-1424 que va de Caldes a Setmenat. Continuem a la dreta pel carrer Santa Teresa.

0,070Qm. 13,755Qm. Girem a l'esquerra pel carrer General Padrós.

0,080Qm. 13,835Qm. Font i Safareig de la Canaleta. Font. L'aigua que brolla és termal i surt a 48º C. La font està situada a un nivell inferior del carrer, insertada dins del mur que sosté el carrer. Està construïda tota ella amb granit formant una capelleta. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona que descansa directament a terra. A la capçalera de la font hi ha gravat el nom de la font i l'any de construcció, 1925.

Safareig. Es va construir el 1929 sota la direcció d'en Manuel Raspall. L'aigua del safareig prové de la font, encara avui en dia es buida i es neteja diariàment i s'omple de nou durant la nit.

Ara seguim pel carrer General Padrós.
0,060Qm. 13,895Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Rector Alemany.
0,070Qm. 13,965Qm. Creuem la plaça i continuem pel carrer Raúl Romeva.  Aquest carrer es dirà així fins que en Raül Romeva segueixi a la presó. Tanmateix, el polític republicà va viure en aquest carrer força anys. Quan torni a ser un home lliure, aquest carrer tornarà a dir-se Font i Boet.

0,250Qm. 14,215Qm. A la nostra dreta, trobem la Font de l’Esglèsia. És feta de pedra amb el relleu en bronze de les cames d'una persona. L'escultura-font pretén traslladar el doble sentit de prendre les aigües tant per beure-se-les, com per utilitzar-les per les seves propietats curatives. L'Ajuntament de Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania per tal d'embellir la font, l''objectiu era fomentar la participació d'artistes que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme com a tret d'identitat del municipi. L’aigua brolla a uns 65 graus.

A l’esquerra tenim l’esglèsia de Santa Maria de Caldes. Construïda entre el 1589 i 1717, Santa Maria de Caldes de Montbui és un exemple de la perdurabilitat de l’estil gòtic a Catalunya, alhora que té una de les portades barroques més esplèndides.

L’església de Santa Maria de Caldes de Montbui té els seus inicis en una construcció románica Al segle XVI, aprofitant l’enderrocament del Palau Reial, es van aprofitar uns murs i parets mestres de l’edifici palatí per a erigir la nova parròquia. El temple va esdevenir d’una sola nau, capçat, amb absis poligonal i 12 capelles laterals, a més de coberta amb voltes de creueria, que conservaven encara l’esperit de l’estil gòtic. Sobre les capelles, entre els contraforts, s’obren uns finestrals que permeten l’ingrés de la llum a l’interior del temple. De la mateixa època data l’edifici d’hospedatge de la comunitat de preveres annex a l’església, que actualment fa la funció de rectoria. Sota el subsòl de les naus s’aprofita el curs de les aigües termals típiques de la zona que donen escalfor a l’interior del temple.

Creuem la plaça continuem a l'esquerra pel carrer Barcelona.

0,070Qm. 14,285Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Hostalric.

0,050Qm. 14,335Qm. Safareig de la Portalera. És una construcció de final del segle XIX i és el safareig més gran del poble. El nom de la Portalera es deu a que l'emplaçament original era a prop d'un dels quatre portals d'entrada de la muralla medieval que rodejava el nucli de Caldes i que es trobava molt a prop d'on ara hi ha el Museu Thermalia. La molèstia que causava al veïnat el soroll que feien les bugaderes, va propiciar que es traslladés a l'emplaçament actual. 

El Safareig de la Portalera s'emplena amb aigua termal de la Font del Lleó, on l'aigua brolla a 74º, però de camí cap al safareig es va refredant progressivament. El safareig més petit que serveix per esbandir té una temperatura de 62º, mentre que al safareig on es renta la roba, baixa fins a 50º.

Ara pugem per les escales i continuem recte pel carrer de la Lleonarda.

0,050Qm. 14,385Qm. Continuem a l'esquerra pel carrer Barcelona.

0,150Qm. 14,535Qm. Plaça de la font del Lleó. A la dreta de la plaça, trobem la font del Lleó.

Font del Lleó. És el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada el 1822 i finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem admirar avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. Final de la sortida d’avui.

Des de la seva construcció, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

Final de la sortida d'avui.

ENLLAÇ FINS L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS DE CALDES.

0,000Qm. 0,000Qm. Continuem pel carrer de Vic a tocar del Balneari Broquetas.

0,020Qm. 0,020Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellit. Just a la cantonada hi ha la font Xica o d'en Ventura. Tot i que les primeres notícies de l'actual brollador corresponen a l'any 1692, el disseny actual correspon a l'any 1842. Històricament aquesta font és coneguda amb diferents noms com: la font Xica, , font d'en Ventura, font de Sant Bertomeu o de can Berenguer. La font té dues aixetes amb dues piques quadrades, una a cada banda, que menen l'aigua a l'abeurador que queda al mig. Tota la font està feta amb grans pedres treballades que descansa a terra.
Segurament, quan accioneu l'aixeta anireu amb compte de no cremar-vos. No patiu, d'aquesta font surt aigua freda.
Ara continuem amunt pel carrer Bellit.

0,125Qm. 0,145Qm. Arribem al capdamunt del carrer Bellit que fa cantonada amb el carrer Major. A l'esquerra hi ha la torre de la Presó.

L’any 1102 es documenta l’existència de la muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat.

Ara tombem a la dreta, en sentit descendent pel carrer Major.

0,350Qm. 0,495Qm. Conjunt de la Plaça de l’Àngel amb el quiosc i la font fanal d’estil modernista.

Quiosc: Encara que el quiosc va ser gairebé totalment desfigurat és interessant perquè és una peça d'inspiració modernista, molt assimilada en la imatge de la vila. És un testimoni únic d'element urbà de serveis d'aquella època, i actualment fa la funció de monument, formant part del conjunt de la plaça. Cal destacar sobretot la coberta i la part alta del quiosc, per ser l'única part original que es conserva íntegrament. La coberta és d'una gran elegància de disseny i composició, formada per un acabat de peces de ceràmica. 

Font fanal: Anomenada també Font Canaletes, per la semblança a la font barcelonina. El fanal té un clar eix de simetria central, tant en planta com en l'alçat. Hi ha un clar ordre en la composició de l'element. La font i el fanal presenten en alçat tres franges horitzontals clarament diferenciades, tant per la seva configuració com pel seu ús. L'element de fosa es disposa sobre un basament de pedra, que per una banda soluciona l'entrega de l'element amb el terra, fent-lo destacar i separant-lo del context, i per l'altra configura les piques de les dues fonts. La part de fosa presenta dues parts ben diferenciades. Una més ampla que també fa compositivament d'element de subjecció del propi fanal, diferenciant clarament el que és l'ús d'il·luminació i el que és la font o les fonts. A sobre de l'element hi ha tres llums, una central i les altres dues disposades als extrems del braç que forma una creu amb el peu central.

Continuem avall pel carrer Major.

0,325Qm. 0,820Qm. Estació d’autobusos de Caldes de Montbui.

CAMINANT PER LES FONTS PERDUDES DE BADALONA

                   
                                      Font d'en Mora

Avui us presentem una excursió per les fonts perdudes de Badalona. Fa poc més de deu anys aquest itinerari es podia allargar fins la font de Can Devesa, però a partir de Ca l’Artillé el torrent que hi porta, actualment està inpracticable, ple de bardisses, branques i canyes.

Tanmateix, el tram que va des del Camí Vell de Montcada, fins la font del Pi, passant per les fonts d’en Mora i Ca l’Artillé esta molt deixat, ple d’escombraries de tota mena i el sotabosc molt brut, on els corriols mica a mica es van perdent.

L’excursió té una llargada d’uns 8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 250 metres. L’únic punt on podem carregar aigua és a la font de Sant Jeroni.

La majoria de les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des del final de la riera de Canyet, a l’alçada del Camí de la Carrerada. Pugem pel camí de la Carrerada.

0,275Qm. 0,275Qm. Font de Rubies. Per la part que dóna al Camí de la Carrerada, nomès veiem una fornícula en forma d’arc de mig punt on nomès hi destaca a la part inferior una mànega i al costat de ponent dos esglaons per seure. Per la part de dins, a les instal.lacions de la hípica Badalona hi ha una bassa rectangular que sempre està ben plena d’una aigua molt néta. Tot ens fa  pensar que aquesta bassa s’omple amb l’aigua de la font. Continuem amunt pel Camí de la Carrerada obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,225Qm. 0,500Qm. Passem per sota d’un arc i continuem amunt sense deixar el Camí de la Carrerada.

0,200Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el restaurant de Cal Dimoni. Continuem amunt.

0,100Qm. 0,800Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres seguim amunt.

0,350Qm. 1,150Qm. Desprès de creuar una línia elèctrica, ens arriba per l’esquerra un camí. Nosaltres continuem amunt.

0,050Qm. 1,200Qm. Seguim a la dreta per un corriol una mica desdibuixat que de seguida baixa sobtadament.

0,030Qm. 1,230Qm. Font de la Cisterna Antiga. Consisteix en un forat a terra i una petita basseta d'obra arrebossada, d'un metre d'alçada per metre i mig d'amplada i mig metre de fons. No s'aprecia el tub per on s'alimenta, però habitualment és plena d'aigua. Ara desfem els últims trenta metres fins la pista i continuem amunt.

0,105Qm. 1,335Qm. Camí Vell de Montcada. Pista cimentada que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 1,560Qm. Tombem a la dreta per un camí que marxa en diagonal.

0,080Qm. 1,640Qm. Placeta. Bon mirador sobre El Barcelonès, la Plana del Vallès, Montserrat, el Turó de Montcada, Collserola... però a finals d’agost de 2017 està molt brut, ple de deixalles. Continuem a l’esquerra per un corriol que ens creua.

0,300Qm. 1,940Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,020Qm. 1,960Qm. Seguim a la dreta per un corriol que ens creua.

0,225Qm. 2,185Qm. Font d’en Mora.  La font queda en una raconada del camí, consta d'una petita paret adossada al marge de la muntanya amb dos petits murets de maons que l'acullen. Malgrat que a finals d’agost de 2017, la font està eixuta, el broc d’ alumini està encastat al frontal, i  quan raja, l’aigua cau directament al terra, formant un bassal. Després l'aigua desguassa per un rec practicat al terra que creua el camí. 

Al costat dret de la font hi ha un piló rodó de l'Ajuntament de Badalona amb el nom de la font. 

L’entorn immediat de la font està força net, malauradament el sotabosc d’aquesta part de la Serralada de Marina està força brut, ple de branques, bardisses i tota mena de deixalles. 

Ara continuem pel camí que marxa avall a l’esquerra i de seguida el nostre corriol s’encara direcció nord.

0,125Qm. 2,310Qm. El camí fa un tomb a l’esquerra i ara marxa direcció ponent.

0,100Qm. 2,410Qm.  Ara el camí torna a fer un tomb a la dreta cap al nord.

0,110Qm. 2,520Qm. Arribem davant la porta posterior d’una finca. En aquest punt ens creua un corriol. Nosaltres continuem a la dreta.

0,070Qm. 2,590Qm. Cruïlla de camins desdibuixats. Continuem amunt a l’esquerra.

0,020Qm. 2,610Qm. Continuem a l’esquerra pel camí que passa a tocar d’una torre elèctrica.

0,100Qm. 2,710Qm. Aparcament de Ca l’Artillé. Seguim recte, tot creuant l’aparcament.

0,110Qm. 2,820Qm. Font de Ca l’Artillé. La font queda uns tres metres enclotada respecte del camí, protegida tota ella per una barana de fusta.
Es troba molt deixada, la gran quantitat de bardisses i d'altra vegetació ho han cobert totalment. Des de dalt del camí només es pot veure el registre de la mina.
Si desbrossesim l'espai, trobariem sota la mina una paret d'obra i pedra formant angle recte. Al capdamunt, a un metre del terra, hi ha un broc de plàstic per on brollaria l'aigua. 

Ara desfem els últims tres-cents metres fins arribar al capdavall del corriol de baixada de la Font d’en Mora.

0,300Qm. 3,120Qm. Corriol. A la dreta tenim la porta posterior d’una finca. Seguim recte.

0,150Qm. 3,270Qm. A l’esquerra, en una raconada, una mica amagada entre les herbes, veiem una mina, és la mina de la Font del Pi. De la font no en resta res, avui dia només queda la mina amb la seva porteta metàl·lica molt atrotinada.

Sortim d’aquesta raconada i continuem recte pel camí, direcció sud.

0,325Qm. 3,595Qm. Carrer cimentat que ens creua. Continuem a l’esquerra. Els primers metres són planers, però després puja sobtadament. Estem anant pel carrer Perdiu.

0,225Qm. 3,820Qm. Ens creua el carrer Cadernera. Continuem a l’esquerra. En aquest tram d’excursió estem caminant pel terme de Montcada i Reixac.

0,050Qm. 3,870Qm. Enllacem a l’esquerra amb el carrer Pardal.

0,425Qm. 4,295Qm. Carrer que ens creua. Continuem a la dreta pel carrer Pardal. Tanmateix, com passa a algunes zones de Sant Fost, a la dècada dels 70 i 80 es va construir amb un precari pla urbanístic i per tant, avui dia ens trobem construccions de tota mena escampades per la falda de la muntanya.

0,300Qm. 4,595Qm. S’acaba el carrer Pardal. Continuem amunt per un corriol que segueix pujant.

0,040Qm. 4,635Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm. 4,735Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 4,860Qm. Cruïlla de corriols. Seguim pel de l’esquerra.

0,090Qm. 4,950Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 4,990Qm. Cruïlla de camins. Enllacem amb el GR-92. Continuem a l’esquerra, direcció nord. (Si seguíssim direcció sud, de seguida arribarem al Poblat Ibèric del Puigcastellar, que el podem veure amunt a la dreta, des d’aquí estant).

0,175Qm. 5,165Qm. Cruïlla d’accés a Sant Climent.  Deixem el GR-92 i continuem a l’esquerra per accedir a l’ermita.

0,090Qm. 5,255Qm. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l'any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el Monestir i la ciutat de Badalona.
Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d'aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.
Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.

Just davant la porta comença un corriol que per terreny molt relliscós baixa cap a Sant Jeroni de la Murtra.

0,140Qm. 5,395Qm. Obviem una pista que tenim a la dreta i nosaltres continuem pel corriol que marxa davant nostre.

0,100Qm. 5,495Qm.  Cruïlla de corriols. Continuem avall a la dreta. Aquest tram està molt axaragallat i rellisca força.

0,110Qm. 5,605Qm. Pista que ens creua. Enllacem amb el GR-92 que davalla per un corriol a l’altre costat de la pista.

0,325Qm. 5,930Qm. Aparcament de Sant Jeroni de la Murtra. Creuem l’aparcament i girem a l’esquerra per la pista que ens creua.

0,100Qm. 6,030Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó.  A pocs metres de l'entrada del monestir, aquesta font sempre raja desprès d'apretar el pulsador. A l'estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantàstica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes... ens podem refrescar quan hi passem pel costat. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.
Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Recentment ha estat arranjada; s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a visera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats. 

Davant la font, tenim la porta d’accés al recinte de Sant Jeroni de la Murtra.

 Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. L'esglèsia la trobareu oberta els diumenges al migdia i si voleu fer una visita guiada per totes les dependències, ho podreu fer els diumenges a les 10:30h i a les 11:30h
La murtra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions sarraïnes.

L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristóbal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic.
Trobareu més informació a La Murtra

Ara continuem pel GR-92, direcció nord,  per la pista que marxa paral.lela a les parets del monestir.

0,550Qm. 6,580Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a l’esquerra per un camí barrat als pas de vehicles amb una cadena, alhora que ens endinsem en una finca delimitada per una tanca feta de fusta i reixa de ferro. En aquest punt, trobem dos camins, nosaltres continuem pel que trobem a la dreta i marxa planejant.

0,275Qm. 6,855Qm. Font de Can Mas. Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. 
L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A finals del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. 

És una llàstima, però a finals d’agost de 2017, tot aquest entorn està molt brut i deixat.

El febrer del 2012 en un altre entrada on vaig parlar de la Font de Can Mas feia aquesta descripció del que veia,  "La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.

Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent".

Ara continuem pel camí per anar a enllaçar amb el Camí de la Carrerada.

0,360Qm. 7,215Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,465Qm. Camí de la Carrerada. Continuem avall, a la dreta.

0,550Qm. 8,015Qm. Riera de Canyet. Inici i final de la sortida d’avui.

La propera setmana recordarem les 108 recomanacions literàries que hem fet aquests últims 8 Sant Jordi.

ELS 15 PUNTS D'INTERÉS DE LA RUTA "DEL KALET A LA LÍNEA 9"

Sant Jeroni de la Murtra

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de la ruta "Del Kalet a la Línea 9 del Metro", tot pujant el Turó de Galzeran i el Puigcastellar. Avui farem una breu descripció dels 15 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada, al marge de les 9 fonts que trobarem i de les dues ascensions que farem, és que per primera vegada passarem i parlarem del Cementiri del Còlera de Tiana i de la Font de Can Mas i ens acostarem a la Cartoixa de Montalegre, tot un món en sí mateixa que mica a mica anirem descobrint.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font Sunyera. Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.
L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.

2. Font del Ca o Sant Domènec. Raja en époques húmides. La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domenec.
En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Doménec al costat de la masia de Can Carrancà.
Ara la font no té boc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.
També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

3. Font de la Teula. Normalment goteja. Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.
En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula.
Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.

4. Turó de Galzeran. 484 metres. Delimita les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, així com els Parcs de la Serralada Litoral i Marina.

5. Cementiri del Còlera de Tiana. L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.

6. La Cartoixa de Montalegre. L’única cartoixa de Catalunya, on encara hi ha monjos. Els monjos segueixen l’ordre de Sant Bru ora et labora (resa i treballa). Sens dubte aquest monestir és un dels tresors d’aquestes muntanyes. Per saber-ne més www.cartoixamontalegre.net.

7. Font de Can Ruti o del Goig. Sempre raja. La font i l’entorn arranjats aquests últims anys están força ben conservats. El frontal de la font està fet amb llambordes, d’on surt un boc d’alumini que fa caure l’aigua a una pica feta amb totxos arrebossats.

8. Font de Can Mas. Mina oberta en un revolt del camí i on l’aigua surt per un tub i desprès de creuar el camí cau a l’esquerra buscant el torrent.

9. Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jerònim del segle XV és una joia del gòtic català. En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d’Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s’edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.

L’esglèsia sufragà una bona part de l’edifici, però també la realesa va contribuir-hi abastament. Tanmateix, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón, l’abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica. Actualment, l’edifici està declarat monument històric-artístic.
La murtra per la seva abundancia, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
Trobareu més informació a www.lamurtra.cat


10. Font de Sant Miquel. Situada al claustre del monestir, de caràcter decoratiu, aboca continuament un rajolí d’aigua que recull de la mina de la Fontsanta, ubicada uns centenars de metres a ponent.

11. Font de Sant Jeroni o del Lleó. A uns 10 metres de l’entrada del monestir, aquesta font sempre raja després d’apretar el pulsador. A l’estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantástica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes… ens poguem refrescar quan hi passem pel costat.

12. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l’any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el monestir i la ciutat de Badalona. Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d’aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.

13. Poblat ibèric del Puigcastellar. Aquest poblat ibèric és el més important de la zona metropolitana. Va ser habitat entre el segle VI i el III a.C. El Puigcastellar va ser descobert el 1904 per Ferran de Segarra, pare de l’escriptor Josep María de Segarra. Després de vàries excavacions a hores d’ara trobem un espai força museitzat. En aquest sentit el museu de la Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet és el lloc perfecte per aprofundir en el coneixement d’aquest indret i de la gent que hi va viure.
El cim del Puigcastellar es troba a 303 metres d’alçada.

14. Font de la Bóta. Com a mínim sempre cau un rajolí. Recull en una mina el fil d’aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l’aigua. Probablement era una de les fonts d’abastament d’aigua de l’antic poblat ibèric.

15. Font del Drapet o Sant Roc. Aquesta raja amb abundància tot l’any. A més a més, cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s’utilitza la surgència d’aquesta font. Tant aquesta font com la de la Bóta van ser arranjades i recuperades pel Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet.

La setmana vinent anirem d'excursió per la Garrotxa.