El mes de març, vam explicar una mica com treballaven els carboners cap a meitat del segle passat. Avui simplement definirem 22 oficis que eren molt habituals pels nostres avis i que han arribat als nostres dies gairebé extingits.
Certament les llars de fa seixanta o setanta anys, poc tenen a veure amb les llars d'avui i per tant l'any 2012 tenim altres oficis que els nostres avantpassats mai haguéssin imaginat.
Els 26 mots que presentem avui són els següents.
Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.
Bístia: Quadrúpede que s’emprà per a transport i per a treballs agrícoles.
Boter: Aquells que tenen per ofici fer bótes. Aquestes poden ser de fusta o bé de cuir.
Brocanter: Persona que té per ofici, comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.
Calciner: Qui treballa en un forn de calç.
Carreter: Menestral que s’encarregava del transport amb carro o carreta. Els carreters agremaits o lliures, controlaren fins el segle XIX, bona part de les comunicacions per les terres planes. Sovintejaven els conflictes amb els traginers i els mitjans de transport privat.
Dida: Dona que alleta un infant d’una altra dona.
Escurabasses: Aquell que escura les letrines.
Esmolet: Home que té per ofici esmolar ganivets i altres eines.
Farga: Instal.lació siderúrgica típica dels Pirineus Catalans, composta essencialment d’un fogó especial i d’uns grans malls moguts amb força hidraúlica per a l’elaboració del ferro.
Fargaire: Obrer que treballa en una farga
Ferrador: Obrer que ferra les bísties.
Marger: Persona que fa marges o parets seques.
Mocada: Budellam, conjunt de la ventresca, especialment del porc.
Mocadera: Dona que neteja la mocada del porc i l’arregla per a fer els embotits.
Paraire: Aquell o aquella que es dedica a preparar la llana per ser teixida.
Picapedrer: El qui talla o pica la pedra per a la construcció. Pràctica molt habitual a les Serralades Litoral i Marina aquest darrer segle.
Raier: L’ofici de raier, consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigües avall, generalment per transportar fusta.
Sabonaire: Qui fa o ven sabó.
Sargaire: Persona que treballa fabricant objectes de sarga, com coves i cistells.
Saurí: Home que amb una vareta a la mà o amb d’altres mitjans, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies per fer-hi un pou.
Sereno: Funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilancia, de cantar les hores, de dir quin temps fa, de prestar auxili als veïns, etc…
Tintorer: Qui té per ofici tenyir matèries téxtils, draps o altra cosa.
Traginer: Persona que transporta mercaderies d’un lloc a un altre. El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial, com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies…
Trementina: (Essencia de trementina) Coneguda comercialment com “aiguarràs”
Trementinaire: Dona contrabandista que entrava a Catalunya des de la Cerdanya francesa per vendre trementina, pega grega i altres específics, tabac negre…
Per fer aquesta entrada he extret les definicions de les edicions digitals del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll i de l'Enciclopèdia Catalana.
La setmana vinent parlarem de les fonts de bomba d'Arbúcies.
