Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oficis antics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oficis antics. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de gener del 2012

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XIII: ELS OFICIS DELS NOSTRES AVIS

       Gràcies a la cultura del vi, als boters no els hi manca la feina


El mes de març, vam explicar una mica com treballaven els carboners cap a meitat del segle passat. Avui simplement definirem 22 oficis que eren molt habituals pels nostres avis i que han arribat als nostres dies gairebé extingits.
Certament les llars de fa seixanta o setanta anys, poc tenen a veure amb les llars d'avui i per tant l'any 2012 tenim altres oficis que els nostres avantpassats mai haguéssin imaginat.
Els 26 mots que presentem avui són els següents.

Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.


Bístia: Quadrúpede que s’emprà per a transport i per a treballs agrícoles.


Boter: Aquells que tenen per ofici fer bótes. Aquestes poden ser de fusta o bé de cuir.

Brocanter: Persona que té per ofici, comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

Calciner: Qui treballa en un forn de calç.

Carreter: Menestral que s’encarregava del transport amb carro o carreta. Els carreters agremaits o lliures, controlaren fins el segle XIX, bona part de les comunicacions per les terres planes. Sovintejaven els conflictes amb els traginers i els mitjans de transport privat.

Dida: Dona que alleta un infant d’una altra dona.

Escurabasses: Aquell que escura les letrines.

Esmolet: Home que té per ofici esmolar ganivets i altres eines.

Farga: Instal.lació siderúrgica típica dels Pirineus Catalans, composta essencialment d’un fogó especial i d’uns grans malls moguts amb força hidraúlica per a l’elaboració del ferro.


Fargaire: Obrer que treballa en una farga

Ferrador: Obrer que ferra les bísties.

Marger: Persona que fa marges o parets seques.


Mocada: Budellam, conjunt de la ventresca, especialment del porc.

Mocadera: Dona que neteja la mocada del porc i l’arregla per a fer els embotits.


Paraire: Aquell o aquella que es dedica a preparar la llana per ser teixida.


Picapedrer: El qui talla o pica la pedra per a la construcció. Pràctica molt habitual a les Serralades Litoral i Marina aquest darrer segle.

Raier: L’ofici de raier, consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigües avall, generalment per transportar fusta.

Sabonaire: Qui fa o ven sabó.

Sargaire: Persona que treballa fabricant objectes de sarga, com coves i cistells.


Saurí: Home que amb una vareta a la mà o amb d’altres mitjans, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies per fer-hi un pou.

Sereno: Funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilancia, de cantar les hores, de dir quin temps fa, de prestar auxili als veïns, etc…


Tintorer: Qui té per ofici tenyir matèries téxtils, draps o altra cosa.


Traginer: Persona que transporta mercaderies d’un lloc a un altre. El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial, com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies…

Trementina: (Essencia de trementina) Coneguda comercialment com “aiguarràs”

Trementinaire: Dona contrabandista que entrava a Catalunya des de la Cerdanya francesa per vendre trementina, pega grega i altres específics, tabac negre…

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de les edicions digitals del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll i de l'Enciclopèdia Catalana.

La setmana vinent parlarem de les fonts de bomba d'Arbúcies.



diumenge, 13 de març del 2011

OFICIS ANTICS I: ELS CARBONERS

Una carbonera

Avui vull començar una nova "secció" i tanmateix anirà dedicada a tots aquells oficis que es portaven a terme per aquestes i altres contrades fins fa no gaire i avui dia han desaparegut o estan a punt de desaparèixer.

Avui parlarem dels "homes del fum" dels carboners, que moltes vegades, com el cas del meu avi, eren pagesos que segurament quan al camp no hi havia feina, és a dir a ple hivern, feien el carbó.

Una vegada coneixem tot el procés de com es feia el carbó, no és difícil entendre que aquest ofici hagi desaparegut.

Anem 70 anys enrrera i situem-nos a principis de 1941. Si ens endisem al bosc amb prou facilitat podem trobar placetes. Fa poques setmanes, quan descobríem el camí dels Frares a la Conreria, vàrem passar per una d'aquestes placetes.

En aquestes placetes, s'hi feien les carboneres, però la primera feina que s'havia de fer abans de tot, era tallar, trossejar i fer grans piles de llenya. Cal dir, que per fer les carboneres, calien entre 20 i 30 tonelades de fusta.

Quan ja tenien la fusta a punt, construïen l'esquelet de la carbonera, i al bell mig es feia una gàbia, al voltant de la qual es col.locaven tots els troncs, primer els buscalls més grossos i després els més prims.

Aleshores s'encenia i ja era qüestió que el foc anés donant la volta a la pila fins que la llenya es convertia en carbó. Aquest procés solia durar dues o tres setmanes.

Perquè es cogués bé i no es fes tot cendre, el carboner havia d'anar obrint forats pel voltant. Tanmateix, quan hi havia foc dins la pila, s'havia de vigilar nit i dia. A mesura que s'anava coent, anava perdent la forma i hi havia el perill que si fes algun forat i si no es tapava de seguida amb molsa i troncs, es podia cremar tot.

Quan la pila ja estava cuita, es rescaldava i es treia el carbó.

Si després d'aquesta explicació encara no teniu molt clar com es feia el carbó, no dubteu en acostar-vos a Canòves, fins el 27 de març l'associació el Sui http://www.elsui.cat/ organitza la Mostra del Carboneig amb una bona pila d'activitats, amb exposicions, construcció d'una carbonera, tallades de troncs, treta i venda de carbó, concerts, rutes, sopars carboners...

Tot seguit us presento un petit vocabulari carboner realitzat per aquesta associació.

Empilar: Començar la carbonera posant la llenya bé.

Embalumar: Posar branques d'alzina sobre la llenya perquè a l'hora de tapar-la amb terra, aquesta no caigui a dintre.

Enterrar: Tapar totes les branques amb fagell.

Fagell: Terra cuita que ja s'ha fet servir en una altra carbonera.

Ull o xemeneia: Forat de dalt de la pila per on es posa la llenya i s'encén.

Bitllar: Posar llenya tallada curta dins la carbonera.

Rescaldar: Remenar tota la terra, treure tots els terrosos i tornar-la a posar sobre la pila ja cuita.

Ensarriar: Posar el carbó obtingut dins les sàrries.

Treta: Treure el carbó una vegada ja cuita la pila.

Boscall: Tros de llenya.

Per fer aquesta entrada he tret informació de l'Associació El Sui i del número 268 de la revista "Sortim"