Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbres Serralada Litoral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbres Serralada Litoral. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 d’agost del 2010

El temps a la Serralada Litoral

El termòmetre que divendres es va enfilar força.

Com us vaig comentar la setmana passada, en principi en aquesta entrada havíem de parlar de la Fonteta de Can Gurri, però l'extrema calor del divendres m'ha fet canviar de plans.

Desprès d'escoltar que a Barcelona potser feia 200 anys que no s'assolien aquestes temperatures i patir una calor més pròpia del sud de la Península Ibèrica, vaig decidir averiguar si aquesta situació era molt extraordinària.

I desprès de consultar les dades que ofereix el "METEOCAT" referent a 2010, 2009, 2008, 2007, 2003, 2002 i 2001 (d'altres anys no és possible obtenir informació) i de l'observatori de "la nostra meteo" d'Òrrius he tret les següents conclusions, que en cap cas són gaire riguroses per falta de dades.

Tanmateix, he tingut en compte les temperatures, la precipitació, el vent, les glaçades... que es produixen a banda i banda de la Serralada, i en aquest sentit he tingut en compte les dades de les estacions meteorològiques de Vilanova del Vallès a 133 metres sobre el nivell del mar i Cabrils, tan sols a 81 metres sobre el nivell del mar.

És evident que sí hi haguès una estació al vessant del Vallès entre els 300 i 400 metres i una altra al vessant Maresme a la mateixa alçada, les conclusions que treuríem encara serien més aproximades a la realitat.

Però malgrat la rigurosa calor que va fer a la Serralada Litoral , no es van batre massa records.

A Òrrius que nomès hi ha dades des del 2009, es va arribar a 37, 4 graus.
A Cabrils van arribar nomès fins els 31,9 graus i el 23 de juliol de 2009 van assolir els 38,4 graus.
A Vilanova del Vallès per la seva part van arribar als 39,1 graus, però el 13 d'agost de 2003 van assolir els 39,3 graus.
En termes generals, la mitja de la temperatura màxima anual, normalment és un 1'5 graus més alta a Vilanova que a Cabrils.


Quant al costat oposat del termòmetre, a Cabrils no fa fred perquè com a temperatura mínima, l'hivern del 2001 van arribar a -1,4 graus.
Pel contrari Vilanova del Vallès duria semblar la Siberia quan el dia de Nadal del 2001 es va arribar a -9 graus.
En aquest sentit, a Cabrils nomès gela de mitja 1 dia cada 2 anys i a Vilanova del Vallès 39 dies a l'any i la mitja de la temperatura mínima anual, normalment és 4,2 graus més baixa a Vilanova.

Per tant, queda clar quin és el vessant obac i el vessant solell i on a l'estiu la marinada manté el termòmetre a ratlla.

Pel que fa a la precipitació pràcticament plou el mateix, uns 600 litres per metre quadrat i any, tant a Cabrils com a Vilanova, però a Cabrils hi ha més probabilitat que bona part d'aquests litres caiguin en poques hores. Així el 31 de juliol de 2002 es van registrar 111 litres per metre quadrat en 24 hores.

En aquest sentit, tambè cal destacar que a Vilanova aquesta pluja es recull en 154 dies de mitja a l'any i a Cabrils nomès en 85 dies.

Per últim, les ratxes de vent poden arribar a ser més fortes a Cabrils i el 15 de novembre de 2001 es va registrar una ratxa de 114 quilòmetres per hora. Mentre que amb les ventades del mes de gener del 2009 a Vilanova nomès es va arribar als 67 quilòmetres per hora.

Desprès d'aquest garbuix de xifres d'avui, la setmana vinent sense falta La Fonteta de Can Gurri.





divendres, 26 de febrer del 2010

Els arbres de les Serralades Marina i Litoral

El plataner de la Font de Can Matons a Santa María de Martorelles.

Avui us faré cinc cèntims sobre diferents arbres que podem trobar a les nostres muntanyes i on els podem trobar. Això no és més que d'una llista de 24 espècies. Segurament n'hi ha més i a més ubicacions de les que dic aquí.

Per tant, us agraïria que anèssiu fent les vostres aportacions.

Gran part del material que he fet servit per escriure aquesta notícia, l'he extret d'un joc de cartes d'identificació d'arbres de Catalunya editat per l'Escola de Natura del Corredor l'any 1990.

Per últim, per veure un bon grapat d'aquests arbres us recomano l'excursió "Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes" publicat l'agost del 2009.


ÀLBER: És freqüent i dispers a torrents i rieres de tota la Serralada.


ALZINA: Hi ha bons alzinars a la zona de Céllecs i Sant Mateu. Destaco l'alzina de Ca l'Argent a la Roca del Vallès. L'ombra d'aquest arbre té un diàmetre de 28 metres.
L'alzina podria dominar tota la Serralada. Els incendis, la vinya, la tallada, l'erosió i la urbanització impedeixen que ho faci.


ARBOÇ: Molt abundant als alzinars degradats i boscos frescals de la Serralada. Es veu afavorit pels incendis, en eliminar aquests la competència de l'alzina. En podem trobar força als sectors de Céllecs i Reixach.


ATMELLER: A la Serralada el trobarem dispers entre les vinyes i prop de les cases de pagès. A Vallromanes els trobarem sota la Font de Can Barbeta i Can Fuster.


AURÓ NEGRE: Molt rar. Tan sols es troba molt localitzat a la baga del Castell de la Roca, a Reixach, Sant Fost i Martorelles.


AVELLANER: A la Serralada el podem trobar en algunes torrenteres. A Reixach i a Sant Fost hi ha dues fonts dels Avellaners.


CASTANYER: Dispers pels racons frescals de la serralada. Podem veure algun exemplar a les rodalies de Ca l'Argent. De fet el castanyer és més habitual a la serralada prelitoral i alçades una mica més altes.


CEDRE: Malgrat que aquest és un arbre que habita a alçades entre els 1300 i els 1800 metres. En el Parc, el podem trobar a la carretera de La Roca a Òrrius a l'alçada de Ca l'Argent.


CIRERER: Cultivat el podem trobar sota el coll de Can Corbera entre Vallromanes i Santa María de Martorelles a la vall que baixa cap a la Font de la Mercè.


EUCALIPTUS: Esporàdicament el podem trobar a diferents indrets de la Serralada. A Vallromanes a uns 200 metres de la Font de Can Gurgui, anant cap a Can Raspall en podem trobar uns quants.


FIGUERA: A les vinyes i marges de camps, preferentment dels vessants solells i en llocs no gaire freds.


GARRIC: Molt abundant als solells propers a la costa, en sòls molt empobrits i pedregosos. Preferentment el trobarem en el vessant de Marina.


GARROFER: Protegit per la Serralada dels vents freds del nord, es fa des de la costa fins els 250 metres als vessants solells i calents de tot el Maresme.


LLEDONER: Dispers pels alzinars de les vores dels torrents i a prop de les cases de pagès.


LLORER: Abundant als sots frescals. En poden veure bastant pel sector de Sant Mateu i com a curiositat a Santa María de Martorelles hi ha la Font del Llorer o de la Teresina, que té aquest nom pel llorer que hi ha al damunt de la font.


OM: Abundant a torrents i a marges humits de tota la Serralada.


PI BORD: Majoritàriament ocupa els vessants vallesans de la Serralada per la major extensió de sòls argilosos i malgrat les temperatures baixes de l'obaga. Podem trobar un bon exemplar entre els torrents del Sarau i del Fonoll a Alella.


PI PINYER: Arreu de la Serralada. Preferentment en vessants assolellats amb terra de sauló empobrida. Emprat per recuperar la terra desprès del conreu de la vinya.


PLÀTAN: El seu requeriment principal és l'aigua abundant. Freqüentment cultivat també al curs mitjà dels torrents. En podem trobar a Vallromanes a banda i banda de la riera i també un únic i gran exemplar a la Font de Can Matons a Santa María de Martorelles.


POLLANCRE: És espontani als fondals de l'obaga, tanmateix tambè és plantat a torrents i rieres de tota la Serralada. A la font de Can Gurri a Santa María de Martorelles hi ha un bon exemplar.


ROURE: Dispersos a les bagues i fondalades de tota la Serralada. A la Font de la Mansa a La Roca del Vallès hi trobarem un gran exemplar.


SEQUOIA: Arbre de grans dimensions provinent de la costa pacífica dels Estats Units. A la Serralada podem veure dos exemplars a la Font de Santa Anna a Vallromanes.


SURERA: Forma boscos clars a les terres baixes, sobretot del litoral, sobre terrenys silicis.
Tanmateix a la Serralada costa de veure-la. En trobarem uns quants exemplars a la Roca del Vallès, entre el barri de Can Pahissa i la Font de la Mansa.


TRÈMOL: Es fa a les clarianes que deixen els boscos frescals -rouredes i alzinars muntanyencs-.
A la Serralada en podem veure algun a Argentona i als sectors de Cèllecs i Reixach.


Properament parlarem de la Font de Can Barbeta i la Font del Tort.