dijous, 30 de maig del 2013

MONTSENY V. LA TRAVESSA DEL MONTSENY



                                  La Font de Passavets
                                                              
Entre el mes de març i el mes d’abril vam creuar el Montseny tot seguint el GR-5 entre Sant Celoni i Aiguafreda. Aquest  itinerari en cap cas s’enfilava als cims, per tant vam aprofitar que aquest diumenge es feia la 38ª edició de la Travessa del Montseny per fer els 45,8 quilòmetres i els 2100 metres de desnivell positiu que separen Aiguafreda de Gualba, tot passant pel Tagamanent, el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home.
Aquesta és una marxa de resistència amb un important bagatge i tradició entre els caminaires i malgrat que hi havia 700 inscripcions, 3 setmanes abans de la caminada no quedava ni un dorsal i un servidor la va haver de fer sense inscripció i portant totes les vitualles i aigua a la motxilla.
Sens dubte, el fet d’exhaurir-se les inscripcions tan ràpid és símptoma que l’organització i el recorregut són molt bons i malgrat que la coca, els sucs, la botifarra, la fruita… només les vaig ensumar, els caminaires feien moltes lloances als productes que es trobàven als avituallaments  i el recorregut, malgrat incloure molts trams clàssics de l’excursionisme català, aquests són de tal bellesa que passar-hi de tant en quant no fa gens de mandra.
En el nostre cas, vam combinar trams caminant, trams corrent i trams com podien quan la cama esquerra des del maluc fins el genoll començava a trontollar.
Nosaltres vam sortir a les 5:50 d’Aiguafreda i tot seguint el GR-5 a les 7h, vam fer el cim del Tagamanent. Ens vam menjar un entrepanet de formatge i tot trotant cap a les 8 del matí erem a Collformic. Ara tocava esbufegar, així que ens van pendre un gel per enfilar cap al Matagalls, que hi deuríem arribar cap allà a les 9h.
Quan baixàvem del Matagalls,  l’abductor esquerra es començava a queixar, així que Gelocatil i glop d’aigua i cap avall. A tres quarts de deu arribàvem al Puig, ben passat el coll de Sant Marçal i aquí “dinàvem” una amanida de pasta.
I un altre cop cap amunt, la pujada a Les Agudes, segurament pel cansament, va ser la més feixuga. Tanmateix, vam fer un parell de paradetes per menjar un “potito” de fruita i unes quantes galetes.
A un quart de dotze feiem el cim de Les Agudes on recargàvem piles amb el segon gel. En aquest sentit, fa set o vuit anys quan vam intentar fer per primera vegada la Travessa del Montseny, la pujada a Les Agudes es feia pels Castellets i sens dubte l'ascensió era un pél més compromesa i tècnica que no pas la pujada per la tartera que no té cap dificultat al marge del desnivell.
Personalment, m'agrada molt més el recorregut del 2013.

 Ara, amb el convenciment que a aquesta Travessa del Montseny ja li teníem el peu al coll, carenàvem fins el Turo de l’Home que l’assolíem mitja hora més tard. Menjàvem un plàtan i descens fins a la Font de Passavets,  tot zigzagejant per l’Aveteda.
De la font de Passavets, a la font del Frare, només hi ha uns 800 metres i hi arribàvem a tres quarts d’una. En aquests moments, malgrat que seguíem trotant,  el nostre ritme ja era pràcticament de 10 minuts el quilòmetre. Però malgrat que l’abductor ens molestava i de tant en tant  teníem  petites rampes als bessons, com sabíem que arribaríem a Gualba ens ho estàvem passant prou bé.
Els últims 10 quilòmetres fins a Gualba no es van fer gaire llargs i a un quart i cinc de tres arribàvem al nostre destí. En total 8 hores i 35 minuts.
En aquest sentit, l’organització dóna 13 hores per fer-la, fet que indica que es pot fer caminant tota l’estona.
Per altra banda, si hi afegim cinc quilòmetres més, arribaríem fins l’estació de Gualba i d’aquesta manera podríem fer aquesta marxa de 50 quilòmetres, només utilitzant transport públic.
Tal vegada, només seria aconsellable fer-ho en aquesta época, a finals de primavera, que hi ha moltes hores de claror i encara no fa gaire calor.

Finalment, esmentar que la travessa des d’Aiguafreda fins el pla del Café, segueix les marques del GR-5 i des d’aquí fins el Turó de l’Home del GR-5.2. A continuació segueix en sentit contrari, l’itinerari que puja des de la Font de Passavets fins al Turó de l’Home. Els últims 10 quilòmetres, el dia de la Marxa està marcat amb fites que pengen els organitzadors, Caminaires de Vilamajor. Si ho fem un altre dia, recomanem primer conèixer bé la baixada fins a Gualba, fent aquest tram uns dies abans de fer tota la travessa i si això no és possible portar el Mapa del Montseny de l’Editorial Alpina 1:25000 i amb una bona orientació no tindrem gaire problemes.
Si algún día us passa pel cap començar a fer marxes de resistència i ja heu fet la Viladrau - La Garriga i la Matagalls - Granollers, segurament el següent pas podria ser aquesta Travessa del Montseny, abans d'intentar fer distàncies més llargues.

La setmana vinent parlarem de més fonts d'arreu.

dimecres, 22 de maig del 2013

PREMIS VERSATILE BLOGGER


Aquesta setmana volia comparar l'estat de les fonts que descobríem el primer semestre de 2008, amb el seu estat actual. Ja us avanço que hi ha de tot, bones i males notícies.
Però aquest darrer cap de setmana la Rosa Isabel Garí de Les Muralles d'Ilturo www.murallesilturo.blogspot.com m'atorgava el Premi Versatile Blogger. Aquest premi és un reconeixement de blocaire a blocaire i sens dubte em va fer molta il.lusió i més quan vaig veure la qualitat dels altres blocs premiats.

Les bases del guardó indiquen que cada premiat, hem de atorgar el Versatile Blogger a 15 blocs més. Sincerament penso que una quinzena de blocs és massa, almenys en el meu cas i realment vull premiar a aquelles propostes que penso que s'ho mereixen i no premiar per premiar.
Per tant, jo em prenc la llicència de només atorgar el Versatile Blogger a 5 blocs.

1. Antondensi. Coses que passen a Martorelles www.antondensi.blogspot.com Per ser el millor altaveu de tot allò que passa a Martorelles.

2. Raons que rimen. www.vpamies.dites.cat Per posar les parèmies de "moda" a ple segle XXI.

3. Senderisme en transport públic  www.senderismeentransportpublic.com Per proposar un excursionisme 100% respectuós amb el medi ambient.

4. Caminar després dels 50 www.senderismedestarpercasa.blogspot.com  Perquè sortint des de Martorelles o eixint des de Vilamarxant les seves cròniques excursionistes són una molt bona referència.

5. El fil d'Ariadna www.elfilariadna.blogspot.com Per les seves cròniques i recomanacions literàries.

Properament, valorarem com porten el pas del temps algunes fonts de la Serralada. N'hi ha que han rejovenit, altres tenen mala peça al teler.

divendres, 17 de maig del 2013

OFICIS I JORNALS DEL BOSC


El divendres 5 d’abril ens vam acostar fins a Sant Feliu de Codines, perquè en Josep Cot i l’Antoni Gimeno presentàven el llibre Oficis i Jornals del Bosc que havien pogut editat gràcies a 116 micromecenes.
 Actualment, les muntanyes de les serralades litorals i prelitorals són principalment indrets on els caps de setmana anem a    esbarjir-nos, però   fins ben entrat el segle XX, els boscos encara tenien vida pròpia i eren plens de persones que hi vivien i que més malament que bé, s’hi guanyaven la vida.
En aquest sentit, el llibre té dues parts, la primera que ens parla dels oficis del bosc de pi, pinyonaires, talladors, escorçaires… i altres feines lligades a l’aprofitament del bosc, com l’el.laboració d’escombres de bruc.
I la segona que el dedica al bosc d’alzina on tot girava al voltant de les carboneres.
Tanmateix, el mes de març de 2011, ja vaig fer una entrada parlant dels carboners, també anomenats “homes de fum” i posteriorment el Sant Jordi de 2012 us vaig recomanar el llibre El Carboneig.Quan el record encara és viu de Josep M. Panareda i Josep Masnou i editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat el 2010.
Però aquest treball, del qual us parlo avui i que té per escenari els boscos de Sant Feliu de Codines i les seves rodalies, representa un llegat perquè ens explica d’una manera senzilla i molt entenedora com es feien totes aquestes feines, quan es feien, quines eines s’utilitzaven, les mesures que s’empràven, els guanys que el treballador en treia…
Sens dubte, una obra imprescindible per conèixer els oficis del bosc de la primera meitat del segle XX.
Aquestes setmanes el llibre s’està presentant a diferents poblacions del Vallès, Osona i fins i tot a Barcelona, però si en voleu saber més podeu consultar  https://sites.google.com/site/feinesbosc/home  que és la pàgina web que han fet els autors del llibre sota el nom Les Feines del Bosc.

Properament, tornarem a voltar pel Montseny.

dijous, 9 de maig del 2013

EL GAIG


                                            El gaig

Avui fa un mes us parlàvem de la mallerenga blava, ara toca fer-vos cinc cèntims d'un altre habitant d'aquestes contrades que no és difícil veure'l aquests dies de primavera.

 El gaig és un ocell d'entre 30 i 35 centímetres de longitud, és de color marronós a la part del dors i de color crema a la zona del pit i de la panxa. És especialment difícil de confondre amb cap altra espècie de la comarca, especialmente en vol, quan es fan més evidents les marques alars blanques i blaves, així com el carpó blanc i la cua negra.

A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.
El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i més difícil de veure, quan s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.

Menja glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos
A la tardor agafa glans i els enterra; més tard, durant el mal temps, torna a menjar als seus dipòsits amagats.

Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimònies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres èpoques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.

Ambdós sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alçada. Prefereixen les boscúries espeses amb sotabosc dens, essent força abundant al massís de Céllecs. La posta és entre abril i juny i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses; la incubació, que dura uns setze dies, la realitza únicament la femella, però els pollets són alimentats pels dos pares. Passats uns vint dies, els pollets abandonen el niu.

Per fer aquesta entrada he extret informació de l'Atles dels ocells nidificants del Maresme, editat per l'Hèctor Andino, l'Enric Badosa, l'Oriol Clarabuch i el Carles Llebaria.

Properament parlarem d'Oficis i Jornals.

diumenge, 5 de maig del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXI. PARAULES DE VILASSAR


                                         Arpiots

El mes de juliol de l'any passat vam parlar de Mossèn Cinto Verdaguer i la seva relació amb el Santuari de la Cisa. L'agost de 1901 hi va anar d'excursió i posteriorment va escriure un article titulat "Los guitarrers de la Cisa".
El diccionari Alcover Moll defineix guitarrers de la següent manera: A Mataró i a Vilassar, l'espigó florit de l'atzavara. Per tant, ja tenia una paraula per començar una gràmatica d'aquestes viles del Maresme, però quan a la secció Paraules en Ruta del programa divendres de TV3 vaig veure que ja havien dedicat dos dies a parlar de les paraules de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i que el primer municipi està al cor d'aquesta serralada, ja vaig tenir decidida quina seria la següent gramàtica.

 En aquest sentit, Es fa molt difícil dir quines paraules o expressions són de Dalt o de Mar, inclús hi ha mots com micaco o barri que els asociem a altres municipis com Badalona, Mollet o Mataró i que a Vilassar també es fan servir.

La llista de les 26 paraules i expressions d'avui és la següent.

Aguantar el paire: Capejar el temporal.

Alto els pèssols: Aturem-ho.

Anar a les sapes: Anar a la quinta forca. Molt lluny.

Androna: Carreró o passadís estret entre dues cases per donar-los claror i passatge.

Arpiot: Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla.  Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.

Bacineta: Gibrella petita. Orinal.

Bòtil: Bidó gran de 200 litres.

Cancell: Petit habitacle, que separa la porta exterior d'un edifici, de la porta d'accés a l'interior del mateix i que te per funció evitar que l'aire exterior entri a l'interior quan s'obre la porta d'entrada. Molt comú a les esglèsies.
A la Gramàtica del Caminant IX: Mots i noms de Badalona cancell es definia com reixa que tanca l'entrada a una capella.

Felipa: Barra de fusta forta, generalment de roure, d'uns catorze palms de llargària, que es posa sota els raïls del ferrocarril.

Fer baldeiu: Netejar a fons.

Fer mastufa: Robar.

Fer queta: Agafar a coll i bé.

Fer-se aigua al comptador: Repapiejar.

Fer toris: Fer campana. No anar a escola.

Gafet: Pinça d'estendre la roba.

Galamons: Capgrossos. En castellà: Renacuajos.

Giralt: Gerani

Pallet: Estora petita de palla o d'espart que es posa davant la porta d'entrada a les cases.

Perxa: Barra que parteix de l'arbre d'una sínia, d'un pou de torn, d'un trull, etc., i que a l'altre cap porta el bago o balancí on va enganxada la bístia.

Pioixa: Eina a manera de martell gros, que per un cap té punta i per l'altre tall horitzontal estret, i serveix per a remoure la terra, arrancar arbres, tallar branques.

Regaló: On trenquen les onades.

Tarrabato: Fer molt soroll. 

Torronada: Cigrons aixafats amb cansalada.

Tràmec: Arpiots o aixada amb dues puntes.

Vògit: Aparell compost d'una combinació de rodes dentades que, mogut pel moviment circular d'una perxa empesa per una bístia, fa funcionar una sínia, un trull, una premsa, etc.

Voram: Medusa.

Per fer aquesta entrada he fet servir les seccions Paraules en Ruta del programa Divendres de TV3, emeses a Vilassar de Mar el 2 de maig de 2011 i a Vilassar de Dalt el 22 d'octubre de 2012.
Unes quantes definicions les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll.

Properament compararem l'estat d'algunes fonts de la Serralada Litoral el primer semestre del 2008, amb el seu estat, aquest primer semestre del 2013.