diumenge, 11 de gener del 2009

La Font d'en Dirol

La Font d'en Dirol
La sortida que farem avui, és curteta, poc més de dos quilòmetres i per tant és ideal per gent poc caminaire. Avui coneixerem els voltants de la Roca d'en Toni, sent aquest el nostre punt d'inici i final.


Problablement la Roca d'en Toni és el monument megalític més destacat del Maresme. Aquest és un monument funerari d'uns 4000 anys d'antiguitat on s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C els humans que habiten la serralada és dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats.


Per altra banda, a pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per un corriol, podem veure un conjunt de tombes datades de l'alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d'aquestes tombes demostri la teoria de l'abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.


Sortim de la Roca d'en Toni direcció la Creu de Can Boquet i als cent metres girem a l'esquerra per un camí carreter.

Cent metres més endavant obvíem un camí que marxa a la dreta, nosaltres contínuem per la mateixa pista. Dos-cents metres més avall a mà esquerra trobem el corriol que baixa a la Font d'en Dirol.


La Font d'en Dirol, mai l'he vist rajar. La curiositat d'aquesta font la trobem en el nom. Què és un dirol. Qui era en Dirol?. Per més que he buscat fins ara no he trobat la resposta. Suposadament aquest "d'en" indica que parla d'alguna persona. Però qui era???


Dos-cents cinquanta metres més avall trobem una cruïlla de camins, nosaltres agafem el camí que puja a la dreta i cinquanta metres més endavant agafem un corriol a mà dreta que en més o menys 80 metres ens durà fins la Cova de la Granota.


La Cova de la Granota tambè és un jaciment megalític, més enllà del seu valor arqueològic a mi m'agrada especialment la "finestra" oberta a la part posterior de cara a la Mediterrània.


Contínuem pel corriol, 100 metres més endavant, trobem uan cruïlla de corriols poc definits. Nosaltres hem de continuar recte per un camí que tendeix a baixar sempre en direcció a la Creu de Can Boquet, 250 metres més avall arribarem a una pista ampla (Cabrils-Creu de Can Boquet)


Ara anem pista amunt i 300 més endavant arribem a la Creu, girem a la dreta per la pista que travesa i nomès 80 metres més endavant a la dreta trobem el camí que porta a l'ermita de Sant Salvador.


En aquests moments l'ermita de Sant Salvador es troba dins una finca particular, per tant si la volem visitar haurem de demanar permís als propietaris de la casa adossada.

L'ermita conserva un absís rectangular d'època preromànica que és únic a la Península Ibèrica. La seva singularitat rau en la base d'àmfores encastades cap per avall que hi ha al canó de la volta.


Ara nomès ens resten 700 metres pista amunt seguint el GR-92 fins a tornar de nou a la Roca d'en Toni.

dijous, 8 de gener del 2009

Els reis ens han portat neu

Les Planes de Can Boquet

Abans d'ahir va passar un d'aquells fets que nomès passa cada quatre o cinc anys, va nevar a la Serralada Litoral... i va quallar. I a més a més igual que el 1985 va passar el día de Reis.


Realment, fa goig veure les nostres muntanyes enfarinades, Així que ahir día 7 de gener,vaig sortir caminant de Vallromanes, vaig travessar cap a Can Maimó i vaig arribar fins a la Roca d'en Toni.


Fins a Cal Escombriaire la tranquilitat era absoluta, nomès se sentia el soroll de la neu que queia dels arbres, però a mida que m'acostava a les Planes d'en Boquet semblava una estació d'esquí amb mals accesos. Malgrat les patinades dels cotxes i una mica de nervis perquè no estem acostumats a que nevi per aquestes contrades, grans i sobretot petits gaudien de la neu.


El día que la canalla tenía per jugar amb les joguines que els hi havien dut els Reis, el van aprofitar per jugar amb la neu que tambè els hi van dur Melcior, Gaspar i Baltasar.


Tanmateix, molt a prop als voltants de la Roca de la Granota, hom podia gaudir del rar silenci de la neu i guaitar petjades sobretot de senglars i conills que per un dia van perdre la seva gairebè perenne invisibilitat.


Avui tothom ja ha anat al cole i algun operari déu haver arreglat el pals de telèfon que 10 centímetres de neu van tirar a terra.


Per cert, abans d'acabar el mes us presentaré la Font d'en Dirol i els voltants de la Roca d'en Toni