dilluns, 25 d’abril del 2016
CINGLES DE BERTÍ III. LA BASTARDA
El passat dissabte 16 d'abril va tenir lloc la VII edició de la Bastarda organitzada pel CAM de Parets, la marxa que uneix Aiguafreda i Parets. Ja fa temps que em vé molt de gust anar provant diferents caminades que es fan arreu i una de les que tenia pendents era La Bastarda.
Aquesta caminada de 38 quilòmetres comença a l'estació de Parets, on tots els participants havíem d'agafar el tren de les 6:51. (No entenc que Rodalies nomès posés un tren de 3 vagons, si sabien que a Parets pujarien més de 300 persones). Cal dir que nomès arribar a l'estació, l'organització ja ens oferia un bon assortiment de brioixeria.
Arribàvem a Sant Martí de Centelles i a quarts de vuit ja començàvem a caminar cap el Grau de les Avellanedes on ja esbufegàvem quan l'organització amb gran animació ens anava rebent.
D'aquí cap a Sant Miquel de Fai, primer arran de cingle i tot just abans d'arribar a Sant Miquel, baixar per l'Onyó. Baixada molt tècnica, però amb unes meravelloses vistes dels Cingles.
Desprès de Sant Miquel, pel camí del Tenes fins a Riells i a partir d'aquí el tram dels molins del curs alt del Tenes, molí de la Madella, molí de la Pineda, del Regasol i Can Camp. Personalment, el tram del molí de Regasol al de Can Camp em va agradar molt, doncs mai abans hi havia passat.
Una vegada creuada la carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, per la baga de Can Camp vam arribar a Bigues i d'aquí cap a Can Traver i Can Ribas de Montbui. Ja erem a la plana vallesana. El proper avituallament estava a Ròsas i uns metres més endavant trobàvem en un estat lamentable la font de Ca n'Artiguetes.
Ara tocava fer uns tretze quilòmetres de pistes i camins pels termes de Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà i Parets abans d'arribar a la Plaça de la Vila, final de la Bastarda.
Capítol a part, mereix la fantàstica organització, el marcatge boníssim, els avituallaments excel.lents, la caracterització i l'animació, fantàstiques...(primera travessa que trobo que a cada avituallament, l'organització es disfressa d'un tema diferent) i a més a més el bus urbà que ens va baixar fins l'estació.
Sens dubte una travessa molt recomanable. I si la vols fer corrents també pots fer la KLANDESTINA.
La setmana vinent farem una nova gramàtica del caminant
dimarts, 19 d’abril del 2016
16 RECOMANACIONS PER SANT JORDI
Com sempre els llibres estan molt vinculats als temes sobre els quals hem escrit al blog i als territoris que hem trepitjat quan fem les excursions que publiquem.
La llista d'aquest any és la següent,
1.
La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria. Ezequiel
Gort Juanpere. Rafael Dalmau Editor. Novembre 2013.
El 1415 va néixer la Cartoixa de
Montalegre i per tant l’any passat es van cumplir 600 anys. Aquest petit llibre
de nomès 81 pàgines, ens il.lustra d’una manera molt planera, sobre l’origen de
les cartoixes a Catalunya, la seva història, les seves vicissituds, les seves
maneres de fer… tenint la cartoixa de Montalegre un paper secundari, doncs la protagonista
principal és la cartoixa d’Escaladei.
2.
La font Picant d’Argentona. Pep Padrós i Marfany. Ajuntament
d’Argentona. Abril 2015.
L'autor ens fa un retrat d'aquesta font, referent
identitari de la vila d'Argentona des de finals del segle XVIII.
És ben coneguda, la relació que el poble té amb les aigües que hi brollen, prova en tenim amb les més de dues-centes fonts que hi han existit i les quals durant les últimes dècades moltes han sigut arranjades pel Grup de Fonts d'Argentona.
En Pep Padrós, ha fet un treball de recerca i d'investigació detallant amb cura tots els esdeveniments que han passat al voltant de la font aquests últims 230 anys.
És ben coneguda, la relació que el poble té amb les aigües que hi brollen, prova en tenim amb les més de dues-centes fonts que hi han existit i les quals durant les últimes dècades moltes han sigut arranjades pel Grup de Fonts d'Argentona.
En Pep Padrós, ha fet un treball de recerca i d'investigació detallant amb cura tots els esdeveniments que han passat al voltant de la font aquests últims 230 anys.
3.
A ritme del temps. Josep María Espinàs. Editorial La Campana.
Febrer 2015.
Ara
que té 88 anys, el 88è llibre de l’Espinàs no són unes memòries sinó les 'notes d'una vida'. Un seguit
d'observacions i d'opinions sobre coses viscudes directament o molt properes
que l'autor ha escrit sense un pla previ tot i que en l'ordenació final dels
textos és molt evident la intenció cronològica.
Comença,
doncs, remetent-se a imatges de la infantesa i va avançant pels ressons de la
guerra, els balls de joventut --per si algú no ho sabia, en aquest llibre Josep
M. Espinàs es defineix com un gran aficionat a ballar--, el servei militar, la
feina d'advocat, els primers intents d'escriptura, la màquina Olivetti, els
viatges a peu i els més convencionals, la seva pèssima memòria pels noms...
fins arribar al present dominat per la vellesa i la tristesa pels amics que ja
no hi són. És a dir, per les referències a la mort. Una mort, val a dir,
tractada sense eufemismes ni metàfores. Cara a cara.
4.
Les fonts de Vallgorguina. Jaume Mora i Alsina. Setembre 1980.
Segona edició el 1998.
En Jaume Mora i Alsina, conjuntament amb una colla de col.laboradors i informadors vallgorguinencs ens donen dades sobre l'emplaçament, l'orientació, l'altitud, la propietat, la naixença de la font, la construcció, la vegetació
que l'envolta, el cabal, la temperatura de l'aigua, la duresa... i finalment
unes notes per complementar la informació de les 20 fonts de Vallgorguina.
Tenint en compte els 35 anys que té aquesta obra, ara toca posar-se les
botes i penjar-se la motxilla i anar a comprovar si en aquests anys la situació
ha millorat o ha empitjorat.
Ja vam parlar d’aquest llibre en una entrada de desembre de 2015.
5.
Les fonts d’Arenys de Munt. Carles Fonfría, Marc Oller i Josep
Lluís Rodríguez.
Aquest recull de fonts editat fa 24 anys ens defineix quatre tipus de
fonts, per una banda, fonts de mina i
fonts de vessant, fent referència a la procedència de l’aigua i fonts de bosc
i fonts de masia, fent referència a la
seva ubicació .
Al marge d’aquesta classificació, els autors descriuen
les següents característiques de les 50 fonts naturals amb raig, emplaçament,
com arribar-hi, història, orientació, altitud, temperatura, vegetació,
propietari i estat de la font.
Com hem esmentat alguna vegada quan fem referència a
treballs el.laborats fa força anys, sens dubte, un termòmetre per avaluar com
s’ha gestionat aquest patrimoni, és intentar trobar aquestes deus amb les
descripcions del llibre i fer una comparativa de l’estat de la font, fa 24 anys
i l’actual.
Ja vam parlar d’aquest llibre en una entrada de juny
de 2015.
6.
Els Camins del Pessebre. Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. Jo rdi Montlló. Premià de Mar
2014.
L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge
de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha
esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col.lectius del poble.
Aquest
llibre, impulsat pel Col.lectiu el Bou i la Mula i els Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar, recull
aquests 44 anys de pujades de pessebres des de Premià fins a Sant Mateu, on els
“Caminants de Matinada” hi han tingut un paper important.
7.
Guia Senderista de Montserrat. Editorial Alpina. Juny 2010.
Al meu parer, actualment la millor guia excursionista del massís de
Montserrat. Tanmateix hi ha descrits 20 itineraris representats en un mapa
general en cinc mapes de sectors (Monestir, El Bruc, Collbató, Marganell i
Monistrol).
8.
Itineraris. Joan Coromines. Fundació Pere Coromines. Ara
Llibres 2014.
Amb aquest llibre es presenten per primera vegada al públic els escrits
de viatge d’un dels nostres lingüistes més insignes. Pàgines extraordinàries,
d’innegable qualitat literària, amb les quals seguim amb delit les passes de
l’home de lletres i les seves sentides evocacions pels viaranys i les
tresqueres del país a la recerca de la paraula viva, del mot més genuí. Mots i
paraules que ja han confegit dues gramàtiques del caminant i de ben segur que en
els propers mesos d’aquest Itineraris seguiran brollant mots.
9.
Els sots ferèstecs.
Raimon Casellas. 1901.
Considerada la primera novel.la del modernisme, hem inclós aquest llibre
en les recomanacions d’enguany per la seva qualitat i perquè tota la trama
succeeix a Montmany, en el cor dels cingles del Bertí. Tanmateix, si llegim el
llibre desprès d’haver caminat per aquestes contrades, fàcilment anirem situant
els indrets descrits a la novel.la i visualitzarem el paisatge que es va trobar
mossèn Llatzer quan va arribar a Sant Pau de Montmany.
10.
Llegendes
de Sant Miquel del Fai. Martí Boada, Pep Casas i Joan Campdepadrós. Edicions
Brau. Març de 1993.
“Sant Miquel del Fai es replega fetalment a l’entrada dels cingles,
quelcom de maternal l’embolcalla. El Rossinyol i el Tenes, en una mena de
baptisme natural i quotidià, banyen els esqueis i els cingles, amb una aigua
encara neta”.
Aquest recull de llegendes s’inicia a Sant Miquel del Fai i mica a mica
va eixamplant-se fins arribar a indrets com el Castell de Montbui, Gallifa i
Sant Quirze de Safaja.
11.
Estels,
ermites i esglesioles del Montnegre-Corredor. Mariano Pagès D’Urso. Novembre
2015.
Aquest llibre que se'ns presenta en format de recull fotogràfic ens
acosta instantànies d'arquitectura religiosa de catorze termes municipals que
formen part del Parc Natural Montnegre-Corredor i que corresponen a tres
comarques, Vallès Oriental, Maresme i La Selva.
L'autor Mariano Pagès, mitjançant el títol ja ens indica que totes les fotografies que s'han fet a la cinqüentena d'edificis religiosos, s'han fet de nit, moltes vegades amb foscor total i a partir d'aquí el fotograf ha il.luminat l'edifici amb espelmes, llanternes o bé amb cops de flash.
L'autor Mariano Pagès, mitjançant el títol ja ens indica que totes les fotografies que s'han fet a la cinqüentena d'edificis religiosos, s'han fet de nit, moltes vegades amb foscor total i a partir d'aquí el fotograf ha il.luminat l'edifici amb espelmes, llanternes o bé amb cops de flash.
Amb la fotografia nocturna,
l'autor embelleix i dota de misticisme a cadascun dels edificis.
D’aquest llibre ja em vam parlar
en una entrada de gener de 2016.
12.
El llibre
dels camins. Xavier Campillo-Besses i Rafael López-Monné. Arola Editors.
Desembre 2010.
El subtítol d'aquest llibre és
molt aclaridor "MANUAL per esvair dubtes, desfer mites i
reivindicar drets".
Aquesta obra, rigorosa i didàctica alhora, posa en mans del públic una reflexió actualitzada sobre aquesta infraestructura viària, analitzant la problemática que l'afecta, presentant-ne les potencialitats i apuntant les estratègies possibles per integrar els camins dins les polítiques generals d'infraestructures i mobilitat"
Aquesta obra, rigorosa i didàctica alhora, posa en mans del públic una reflexió actualitzada sobre aquesta infraestructura viària, analitzant la problemática que l'afecta, presentant-ne les potencialitats i apuntant les estratègies possibles per integrar els camins dins les polítiques generals d'infraestructures i mobilitat"
13.
Anem d’excursió. Cavall
fort. Jordi Quera. Edicions Cims i Editorial Alpina. Febrer de 2014.
Aquesta és una guia poc pràctica per posar dins la motxilla, però prou
adequada per tenir-la a casa i com diu l’autor “Comenceu a llegir… perquè ens
n’anem d’excursió.
Pel que fa a les rutes, s’havien de triar 30 i malgrat que segurament
proposaríem algun canvi, l’autor ens dóna unes propostes acceptables.
Però pel meu parer, el valor afegit d’aquesta guia, és la breu historia
de l’excursionisme català adreçada a la canalla. Un excursionisme de vella
xiruca i no pas de waypoints, un excursionisme que representa una filosofia de
vida, un excursionisme identitari que dòna a conèixer i té cura del patrimoni
que trobem tot caminant pel país.
14.
La cuina
dels vallesans. Pep Salsetes. Editorial Farell. Febrer de 2015.
Més que la cuina dels vallesans,
l’autor podía haver titulat La cuina del Vallès Oriental, doncs la totalitat de
referències corresponen a aquestes contrades.
Aquest llibre ha sorgit d’entrevistes
fetes a persones generoses dels seus coneixements, de converses en menjadors,
cuines, horts, botigues, obradors, mercats… Tanmateix, totes les receptes han
estat realitzaders i contrastades per l’autor.
Finalment, en Pep Salsetes, defensa
aquesta cuina vallesana, amb prou productes i receptari com una de les
capdavanteres de Catalunya.
15.
Trens de postal. El Ferrocarril a Catalunya. Lluís Miquel
Truells. Editorial Efadós. Febrer de 2015.
El mes de juliol de l’any passat, vam
dedicar una Gramática del Caminant, als trens, tramvies i carrilets, que
circulen o han circulat per Catalunya, des de mitjans segle XIX.
En aquest sentit, aquest llibre ens
mostra una selecció de postals que ens conviden a fer un viatge pels primers
cent anys del paisatge ferroviari de Catalunya.
16.
El Bertí. Flaixos d’un Cinglera. Jesús Cano Sánchez. Febrer
2015.
Llibre de fotografíes, on trobarem imatges de
camins, masies, flors, animals, aigua, turons, esglèsies... trobarem els
Cingles de Bertí, un indret que aquest treball li fa pujar l'autoestima i que
mereix més d'una excursió.
Ja vam
parlar d’aquest llibre el febrer de 2016.
Properament parlarem de La Bastarda.
divendres, 8 d’abril del 2016
FONTS D'ARREU XVII. LA FONT PICANT D'ARGENTONA
Sota el títol La Font Picant d'Argentona. Del Balneari Prats al Manantial Burriach 1783 -2010, en Pep Padrós va publicar aquest llibre, editat per l'Ajuntament d'Argentona l'abril de 2015.
L'autor ens fa un retrat d'aquesta font, referent identitari de la vila d'Argentona des de finals del segle XVIII.
És ben coneguda, la relació que el poble té amb les aigües que hi brollen, prova en tenim amb les més de dues-centes fonts que hi han existit i les quals durant les últimes dècades moltes han sigut arranjades pel Grup de Fonts d'Argentona.
Aquest llibre ha estat el guanyador del premi Burriac 2013, en Pep Padrós, ha fet un treball de recerca i d'investigació detallant amb cura tots els esdeveniments que han passat al voltant de la font aquests últims 230 anys. En aquest sentit, comença fent una introducció de la Font Picant,situació, troballa de l'aigua, descoberta i exàmen del pou... a continuació ens presenta diferents estudis que s'han fet sobre les aigües mineromedicinals del poble d'Argentona.
Més tard ens parla del Balneari Prats i del que això va suposar a molts nivells, de les curacions que s'hi feien gràcies a les seves aigües, de l'embotellament i venda de l'aigua mineromedicinal...
I per últim, ens parla dels anys de decadència del Balneari Prats, dels xalets Burriac i del tancament de la Font Picant i de la recuperació de la font i del seu entorn, entre finals de la dècada dels 70 i principis dels 80, coincidint amb la publicació del llibre "Les Fonts d'Argentona" del Grup de Fonts d'Argentona.
Sobrepassada la primera dècada del segle XXI, aquesta déu ja és de tots, ubicada en una zona periurbana a cavall entre els darrers carrers d'Argentona i els camins que pugen cap a Burriac, està dins d'un parc i tot aquell que ho desitgi pot tastar l'aigua picant, doncs fa uns anys en Francesc Alsina i en Norberto i en José Muñoz van recuperar la veta d'aigua picant.
Properament, us recomanarem 16 llibres per regalar i començar a llegir aquest Sant Jordi.
dissabte, 2 d’abril del 2016
EL LLIBRE DELS CAMINS
Però pel contrari, quan les marques del camí que seguim ens indiquen cap a un PROPIETAT PRIVADA, PROHIBIT EL PAS, ens entren tots els dubtes i si a més a més llegim, NO ENTREU. GOSSOS PERILLOSOS. Directament, ja no entrem.
Avui us presentem el Llibre dels Camins d'en Xavier Campillo Besses i en Rafael Lopez-Monné i editat per Arola Editors el desembre de 2010.
En aquest sentit, el subtítol d'aquest llibre és molt aclaridor "MANUAL per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets".
Com a sinopsi del llibre, ens serveix la contraportada on diu " Els camins -i no les carreteres- són la categoría més extensa de la xarxa viària, però també la més menystinguda. I tanmateix, els camins satisfan en el medi rural necessitats socials i econòmiques fonamentals i plenament actuals, no solament en el camp de l'agricultura i la ramaderia, ans també en àmbits com l'accés als nuclis de població, la gestió ambiental, la lluita contra el foc i la protecció civil.
Els camins públics constitueixen la infraestructura esencial que permet al comú dels ciutadans exercir dos drets fonamentals i complementaris que són el dret a circular i el dret a gaudir del medi ambient d'una forma respectuosa i responsable. Sense camins no hi ha llibertat.
Els camins constitueixen un patrimoni cultural de primer ordre, esencial per entendre la història dels nostres territoris. A més, avui dia a través del turisme i del senderisme, poden acomplir noves funcions socials i esdevenir un recurs econòmic per als municipis.
Aquesta obra, rigorosa i didàctica alhora, posa en mans del públic una reflexió actualitzada sobre aquesta infraestructura viària, analitzant la problemática que l'afecta, presentant-ne les potencialitats i apuntant les estratègies possibles per integrar els camins dins les polítiques generals d'infraestructures i mobilitat"
Properament, farem una gramàtica del caminant al voltant dels camins i els corriols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)