LA VALL DE CAMPRODON IV. RUTA CÈSAR AUGUST TORRAS

                                   Font de les Gavatxes

L’excursió que us presento avui té una llargada d’uns 9,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres. Cal dir que pràcticament tot aquest desnivell el fem en els primers 2,5 quilòmetres desprès d’una pujada força feixuga. Per tant recomanaríem aquesta ruta per nois i noies a partir de 12 anys.

A partir de l’ermita de Sant Antoni la duresa de l’excursió s’esvaieix i la ruta es converteix en un còmode passeig de 7 quilòmetres tot passant per 10 fonts.

Hem anomenat la ruta Cèsar August Torras (Barcelona 5 de juliol de 1852 – Barcelona 22 de juny de 1923) perquè va ser un muntanyenc de renom i es considera el primer promotor de l’excursionisme català.

De jove féu sortides amb Mossèn Cinto Verdaguer i altres personalitats relacionades amb la muntanya. Va presidir el Centre Excursionista de Catalunya i va ser l’impulsor del primer refugi a Catalunya el 1907, el refugi d’Ulldeter.

Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passió per la muntanya el va dur a editar les guies del Pirineu català (1902-1924), que marquen una fita important en la bibliografia excursionista de començaments de segle.

Com a homenatge el refugi de Prats d’Aguiló, ubicat al Cadí  duu el seu nom i la vila de Camprodon el va nomenar  fill adoptiu i predilecte.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a l’estació d’autobusos de Camprodon i ens dirigim pel pas inferior de la carretera C-38 cap al Parc de la Mare de la Font.

0,100Qm. 0,100Qm. Mare de la Font. Un gran mur construït amb pedra fa de paret de la font. L'aigua, fresca i abundosa, raja per una petita canal descoberta i cau a una reixa de ferro situada arran de terra per on desaigua a una bassa propera. A banda i banda, té un banc corregut. Encara avui, la Mare de la Font és una deu on la gent hi va a omplir garrafes pel consum de boca.

Gravat en el mur hi ha una bonica estrofa de Mossèn Cinto Verdaguer, del seu poema Canigó. El lloc és bonic, tranquil i agradable.

Com en altres indrets, la Mare de la Font és l'expressió que s'utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts. Tal com indica l'epígraf existent, la font ja s'havia monumentalitzat com a mínim des de l'any 1611. La imatge actual l'adquirí després de la reforma de 1924.

A la vora de la font es poden trobar alguns fortins construïts pels soldats de la guarnició de Les Rocasses als anys 50, edificacions que formaven part d'una línia defensiva dels Pirineus, impulsada pel règim franquista entre els anys 1944 i 1955 per prevenir el perill d'”invasió”.

Ens enfilem per un corriol que trobem a l’esquerra de la font cap a l’ermita de Sant Antoni. En aquest tram, hem de seguir les marques grogues i blanques d’un PR.

2,030Qm. 2,130Qm. Antenes. Desemboquem a una pista. Continuem per la pista. A partir d’aquest moment desapareixen les marques blanques i grogues del PR.

0,230Qm. 2,360Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que pel mig d’un prat s’enfila cap a la Capella de Sant Antoni.

0,350Qm. 2,710Qm. Ermita de Sant Antoni. 1361 metres  L’actual ermita fou construïda vers l’any 1700 al capdamunt d’aquest cim sota la supervisió d’un Patronat, constituït pel rector, l’abat de Sant Pere i dos cònsols. L’any 1860 es restaurà a causa d’esquerdes a la volta i el 1936 patí un incendi arran de l’inici de la Guerra Civil. L’última restauració ha estat obra dels Amics de Sant Antoni, que encara avui en tenen cura. Cada 13 de juny s’hi celebra un concorregut aplec.

Aquesta associació també ha posat la taula d’orientació que hi ha per poder identificar les muntanyes que es poden observar des d'aquí. Val la pena donar la volta a l'ermita per poder veure una vista panoràmica de 360º sobre la Vall de Camprodon. Si els temps ho permet podreu veure indrets com el massís del Canigó, Sant Pau de Segúries, La Ral, Camprodon, Llanars, La Roca, Abella, Vilallonga de Ter, i fins i tot el golf de Roses...

Sortim del recinte de l’ermita, just per la part del darrera d’on arrenca un corriol. Pocs metres més avall, és un camí fressat fitat amb marques vermelles.

0,300Qm. 3,010Qm. Corrriol. Continum a l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 3,110Qm. Bifurcació de camins. Seguim a l’esquerra tot buscant un fondal.

0,200Qm. 3,310Qm. Fondal. Tombem a la dreta. Al principi l’espai és molt obert i costa veure el camí, però de seguida es fa molt evident. En aquest tram hem de seguir marques grogues.

1,000Qm. 4,310Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta i uns cent metres més endavant creuarem un torrent.

0,230Qm. 4,540Qm. Pista que ens creua. Seguim pista avall, a l’esquerra.

1,050Qm. 5,590Qm. Trobem a l’esquerra el monument dedicat a Cèsar August Torras

Ara seguim per les escales que al costat del monument d’en Cèsar August Torras davallen cap a un corriol.

0,270Qm. 5,860Qm. Font del Boix. És una construcció de pedra al marge de la muntanya d’on surt una petita canal, també de pedra per on raja l’aigua.

A banda i banda de la font, hi ha un banc corregut. A mitjans d’abril de 2019 raja un bon doll d’aigua

Nombrosos boixos resguarden l'esquena de la font, mentre que sota la seva plaça encara es pot observar un antic abeurador d'aigua.

A continuació us adjunto unes ratlles extretes del llibre “Fonts de Camprodon” d’en Fernando Vila Barceló referint-se a l’entorn de la Font del Boix,

“ …A la tardor és màgic el moment en que els faigs queden adornats amb la vermellor de les seves fulles. És un espectacle efímer, ja que amb poc temps van caient. El moment més àlgid és quan encara queda una important quantitat a les branques i també hi ha una catifa que tot ho omple…

Els bedolls amb la seva escorça blanca, ens transporten a llocs de temperaturas molt més fredes, i és que en aquesta zona tenim una barreja d’arbres de moltes altituds, és una varietat envejable.”

Ara sortim de la font per unes escales i continuem avall per la pista.

0,350Qm. 6,210Qm. Cruïlla de pistes. Continuem recte per la pista de l’esquerra.

0,200Qm. 6,410Qm. Font de Sant Patllari. Un mur fet de pedres rematat a la part de dalt amb forma de muntanyeta fan de paret de la font d'on surten tres brocs, els dos de més a baix brollen abundosament, el superior només raja en episodis molt humits. 

A banda i banda de la font hi ha un banc corregut on hi poden arribar a cabre una setentena de persones. A mitjans d’abril del 2019, raja abundosament.

Segons la llegenda, un monjo benedictí s'endugué de la catedral d'Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant Patllari, ocultes en una bóta que carregava un ase. Prop de Camprodon, l'ase decidí aturar-se i, amb les potes, colpejà tres cops el terra, d'on brollaren tres dolls d'aigua.

Per damunt de la font queda una capelleta, tancada amb una reixa metàl'lica, dins la qual hi ha una imatge del Sant i patró de Camprodon. 

Al costat de la font hi ha un poema d'en Joan Maragall gravat en una pedra.

Durant la Festa Major de Sant Patllari (21 de juny) els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font.

És sens dubte la font més estimada pels camprodonins, al marge de la seva magnífica implantació paisatgística representa la identitat de la vila tal com pot representar-la el Pont o el Monestir.

Desfem els darrers 200 metres fins l’anterior cruïlla.

Continuem a l’esquerra avall cap a la font del Vern.

0,125Qm. 6,735Qm. Creuem una carretera veïnal i continuem amunt per un camí herbat que trobem a l’altra banda.

0,110Qm. 6,845Qm. Font del Vern. Bonica font, gairebé natural, sense la intervenció de l'home. L'aigua brolla d'una roca i cau en un petit clot per sota del nivell del terra.

A l'esquerra de la font hi ha un llarg bancal de pedra disposat al marge, tot envoltat d'arbres centenaris.

El lloc és molt bonic i fresc. Malgrat anomenar-se font del Vern, no es troba cap arbre d'aquest tipus al seu voltant, tot i que antigament n'hi hauria pogut haver.

A mitjans d’abril del 2019 hi raja un bon raig d’aigua.

Desfem aquests darrers 110 metres i continuem a la dreta avall pel vial asfaltat cap a Camprodon.

0,475Qm. 7,320Qm. Trobem a la dreta la Font del Botàs. Es tracta d'una construcció gran de pedra amb quatre columnes a la part alta i un bancal de pedra a la dreta; la font queda al mig del mur que fa de paret a la font.

Per un broc gran de ferro treballat amb forma de rosetó no para de rajar l'aigua que cau en una pica de pedra quadrada i desaigua, per mitjà d'un canal obert a peu de terra, fins una bassa que antigament servia pel regadiu dels camps propers.

L'espai és ombrívol i acollidor.

La construcció d'aquesta font va ser propiciada pel Patronat de la Fundació Germans Vila Riera i s'inaugurà l'any 1990.

Segons Cèsar August Torras (1852- 1923), l'aigua de la font procedeix d'una antiga font situada a la falda de Sant Antoni, anomenada font de Sant Josep.

L'antic Botàs que dóna nom a la font estava situat dins del recinte de Can Pascal.El botàs era una antiga reserva d'aigua que existia en moltes cases de pagès, servia per controlar l'aigua de regar de les closes de llocs planers, que a Camprodon no són gaires.

Continuem avall i setanta metres més avall, tombem a la dreta per un vial asfaltat.

0,080Qm. 7,470Qm. Font de les Gavatxes. La font i l’entorn semblan trets d’un mòn a petita escala. El més curiós d'aquesta font és el seu broc; es tracta d'una mena de roda de ferro, d'uns 35 Cm de diàmetre, collada a la paret dreta del safareig. L'aigua goteja pel forat que hi ha al mig de la roda i cau en una petita pica quadrada situada damunt del safareig.

Al damunt de la font hi ha una petita feixa amb una taula i uns bancs per seure-hi. A mitjans d’abril de 2019 hi raja un generòs rajolí.

Continuem amunt pel vial asfaltat.

0,125Qm. 7,595Qm. Davallem per un camí herbat que trobem a l’esquerra.

0,125Qm. 7,720Qm. Font de Llandrius. Font remodelada l'any 1949, el recinte té una forma perfectament circular, i domina les planes de Can Pascal.

La paret de la deu està feta amb pedres i un tub de ferro fa de broc per on regalima l'aigua que cau directament al terra. Té un banc corregut al voltant del recinte de la font.

Certament, aquesta font és poc abundosa, doncs té poca capçalada per recollir les aigües.  En aquest sentit, a mitjans d’abril de 2019, nomès cau un humíl rajolinet.

 La finca de Llandrius, al igual que el Sivilla, era propietat de Jacint Bru de Sala, el qual en vendre-la es va reservar el dret d'acudir a beure un got d'aigua de la font de Llandrius el dia de Sant Jacint, que es celebra el mes d'agost. La font ordinàriament formava part d'un passeig en el que uns bancs de pedra servien de pautes en el recorregut per la finca. 

Continuem per un passeig que marxa davant nostre cap al nucli urbà de Camprodon.

0,050Qm. 7,770Qm. Deixem a l’esquerra la Capella del Roure. Fins fa no gaire anys, estava situada al carrer Freixenet i era el límit entre Camprodon i Freixenet. En aquell indret s’acomiadava el dol en els enterraments i per la festa de les Mare de Déu trobades, s’hi deia missa i en el bell mig del carrer s’hi posaven bancs i cadires per seguir la cerimònia.

Amb l’evolució urbana de Camprodon, el carrer va quedar estret i es va creure oportú cercar un lloc més ampli  per tal d’ubicar-hi la capella.

La nova esglèsia reconstruïda amb les mateixes pedres que l’anterior, fou consagrada en la seva nova ubicació pel bisbe Romà de Vic, el dia vuit de setembre del 2011.

Continuem per aquest passeig.

0,100Qm. 7,870Qm. Tombem a la dreta pel carrer Alexandre Galí.

0,090Qm. 7,960Qm. Creuem la C-38 i continuem a l’esquerra per la vorera, paral.lels a la carretera de Molló.

0,300Qm. 8,260Qm. Creuem el Ritort i davant nostre ja trobem Can Roig. Construida com a segona residència del Dr. Roig, es va edificar durant els anys 1900-1901. Obra molt interessant del Modernisme. L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.

L'edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39, sent abandonat en acabar el conflicte. Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l'edifici.

La porta principal de l'edifici avui desapareguda, d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb esculptures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Tant de bo, ben aviat es pugui començar a rehabilitar aquesta joia del modernisme, abans no sigui massa tard.

Continuem recte pel carrer Freixenet.

0,300Qm. 8,560Qm. Plaça de Santa Maria. Continuem a la dreta per l’avinguda Lluís Jover.

0,060Qm. 8,620Qm. Monestir de Sant Pere.  L’abadia benedicitna de Sant Pere es va fundar vers l’any 950 pel comte de Besalú, a partir d’un temple precedent. Desprès d’un periòde d’expansió, l’any 1078 fou unida al monestir de Moissac, a la Gascunya, del qual no es va separar fins pels volts del 1460. Va subsistir fins l’abolició dels monestirs el 1835.

L’esglèsia que fou consagrada l’any 1169 ha de correspondre essencialment amb l’edifici en peu. Es tracta d’una obra pròpia del segon romànic del segle XII, d’arquitectura austera i planta de creu llatina amb un transsepte amb braços força desenvolupats. Destaquen el campanar sobre la cúpula i la portalada.

Font del Monestir. Construïda a l'Edat Mitjana, abastia d'aigua el poble i es caracteritza per tenir una bola al cim de la font; se'n troben del mateix estil a tot el Nord d´Espanya, també a Camprodon mateix, com les fonts de la Cordera i dels Quatre Cantons.

La font consta d'un cos rectangular de pedra amb una obertura en forma de fornícula on s'hi ubica la sortida de l'aigua que no deixa de brollar per un broc de pedra. Desguassa en una pica hexagonal.

A mitjans d’abril de 2019 hi raja un doll generòs.

Al capdamunt de la font hi ha una vella inscripció de 1699.

A pesar del seu aspecte antic, la seva actual localització és recent. La placeta on s'ubica ara la font, és on antigament va haver-hi el cementiri de Camprodon.

Ara desfem aquests darrers 60 metres fins la Plaça de Santa Maria.

Esglèsia de Santa Maria. Església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s’hi va construir la capella dels Dolors. 

En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna – bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es pot admirar una exposició permanent d’orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).

Continuem a la dreta pel carrer València.

0,050Qm. 8,730Qm. Trobem a l’esquerra la Font de la Cordera. Davant de Can Pasamané, hi ha un baixant empedrat que ens duu fins el riu, al fons hi veiem una font, un banc i un safareig. La font de la Cordera fou construïda a l'Edat Mitjana. Aquest font s'utilitzava per abastir d'aigua a la gent del poble.

L'aixeta és molt bonica, gran i amb la forma del cap d'un animal. L'aigua sobrera va a parar a un safareig que queda uns metres més avall, al llit del riu.

El nom de la font prové del fet que al seu voltant, prop del riu, s'hi fabricaven cordes indispensables per a dur a terme les feines del camp. El darrer corder que va utilitzar aquest espai, fins al 1936, estava establert al carrer València, 59 (Cal Corder). Probablement era l'última font abans d'abandonar el casc urbà, i un espai on també es rentava la roba en el safareig públic.

Continuem pel carrer València.

0,200Qm. 8,930Qm. Plaça Cèsar August Torras. Font dels Quatre Cantons. Per la seva situació i el seu aspecte deu ser de les fonts més antigues de Camprodon. Igual que les fonts del Monestir i de la Cordera, té una bola al seu cim. Actualment, aquesta font s’acciona mitjançant una aixeta i a mitjans d’abril del 2019 no raja.

No obstant, aquesta font no sempre ha estat en el mateix lloc. En èpoques anteriors, aquest indret tenia dues grans boques en forma de túnel, una al costat de l'altre que desaiguaven les aigües al Ritort. En aquella època aquesta font estava d'esquena a la paret, és a dir, perpendicular a la seva posició actual. Anys més tard, es va retallar la casa de la pujada al pont per tal d'ampliar el carrer, llavors es va tapar un forat dels expressats i ara només en queda un que es el que veiem amb una reixa i serveix per anar al riu.

Els Quatre Cantons és el centre de gravetat del poble, aquí és l'indret en que tot circula i tot passa i aquí estan registrats els aiguats més extraordinaris que ha sofert la Vila.

A la tardor a Camprodon és molt freqüent que les pluges esdevinguin en fortes pujades dels nivells del riu i la trobada del Ter i el Ritort és el punt de màxima tensió.

Ara continuem pel carrer Isaac Albèniz.

0,070 Qm. 9,030Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer Pujada del Pont.

0,020 Qm. 9,055Qm. Tombem a l’esquerra per l’Antic Carrer Major.

0,025 Qm. 9,080Qm. Pont Nou. S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construiït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda, trobem arcs de menors dimensions tots ells de mig punt. Es tracta d’una construcció feta a partir de l’any 1315, i potser refeta al 1362. A conseqüència del terratrèmol de l’any 1428 va quedar força malmès. Destruït durant la guerra civil catalana (guerra dels Remences, a la segona meitat del s. XV) i reconstruït, amb moltes modificacions, al llarg dels segles següents. L’entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, perquè era el punt final del camí reial que venia dels comtats altpirinencs en direcció al litoral gironí.

Creuem el Pont Nou.

0,100Qm. 9,180Qm. Carrer Espinalba. Continuem a l’esquerra, uns metres més enllà es converteix en el carrer Camí de Cerdanya.

0,080Qm. 9,260Qm. Font del carrer Camí de Cerdanya o de Can Roqué. La paret de la font està en el mur que sostè les terres. L'aixeta és de llautó i porta l'escut de Camprodon. A la part baixa hi ha una pica de pedra picada amb una reixa de ferro on s'escola l'aigua abans de desaiguar.

A mitjans d’abril del 2019 hi raja un rajolí d’aigua.

Aquesta font, juntament amb un abeurador, estava erigida a l'altra banda del pont, en un indret una mica estret sortint de la plaça de la Vila, adossat a la fusteria d'en Cabanes. Es va traslladar degut a modificacions urbanístiques.

Continuem pel carrer Camí de Cerdanya.

0,060Qm. 9,320Qm. Plaça de la Vila. Continuem a la dreta pel carrer Catalunya.

0,200Qm. 9,520Qm. Estació d’autobusos. Inici i final de la sortida d’avui.

Les descripcions de les excursions les he extret d'Encos i del llibre Fonts de Camprodon d’en Fernando Vila Barceló.

Properament, caminarem per la plana vallesana, des de Mollet fins a Castellar del Vallès.

19. RECOMANACIONS PER SANT JORDI

Falten 4 dies per Sant Jordi i com passa cada any per aquestes dates us faig tantes recomanacions com l'any que pertoca.
Enguany us presento novel.les, poesia visual, literatura juvenil, llibre social, guies excursionistes, reculls de fonts...
Les 19 Recomanacions d'aquest Sant Jordi són,

1.     El Noi del Maravillas. Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. Trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.

“La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”

          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”

         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

2.     Un racó de paraigua. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. 1997. Personalment, penso que aquest llibre de contes és l’obra de l’Espinàs on és més irreconeixible l’estil de l’Espinàs. El títol del llibre s’inspira en la cancó d’en George Brassens, “El paraigua”. En aquest sentit, hi ha un vers de la cançó que diu “Un racó de paraigua a canvi d’un racó de paradís”. Brassens cedeix un racó del seu paraigua a aquella noia desconeguda que el fascina, que l’enamora i Brassens no vol que deixi de ploure, doncs compartint el paraigües amb aquella noia es troba al paradís.

Per tant, el títol li escau a aquest recull de contes, perquè l’Espinàs vol que “Un racó de paraigua”, sigui un recull de narracions sobre el desig humà de trobar un espai de felicitat o d’independència.

3.     La novel.la de Sant Jordi. Màrius Serra. Ara Llibres. Març 2018. Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum, comandat per l’editor de referència Nil Illa, i aspira a encapçalar les llistes de vendes. Amb una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. 

Personalment, cal dir que d'aquesta novel.la m'ha agradat molt més i m'he enganxat al llibre a la primera meitat del llibre, penso que la segona part fluixeja i acaba coixa. 

Tanmateix, hi ha indicis que aquesta “Novel.la de Sant Jordi” potser tindrà una continuació mitjançant el personatge d’en Oriol Comas i Coma.

4.     Jo sóc catalana. Najat El Hachmi. La Butxaca 2004. -Jo sóc català, mama?Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L'autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l'experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d'adopció.

Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d'enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l'essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l'esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI. 

5.     Permagel. Eva Baltasar. Club Editor. Juny 2018. Premi Llibreter 2018. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una novel.la que enganxa.  Com diu Miracle Sala “La protagonista es revela una suïcida, però és molt vital. Sembla cínica i freda, però té tendresa i paciència. És irònica, però també filòsofa, amb un món interior riquíssim. Sembla que li faci mandra viure, però li encanta passar el temps llegint, gaudint del sexe, del menjar, de l’art… “Les persones són una acumulació de vestits i sabates”, diu en un moment de l’obra. Però a través de la vivesa i el ritme que imposa la seva llengua i la sinceritat de les sensacions que hi aboca, sabem que ella és això i molt més”.

6.     Nosaltres dos. Xavier Bosch. Edicions Columna. Març 2017. El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls.

Junts riuen, es diverteixen i units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.

És possible l’amistat entre un home i una dona?

Novel.la de molt fàcil lectura, doncs de seguida la història enganxa.

7.     Dona d’aigua. Nuria Esponellà. Edicions Columna. Febrer 2013.

El 18 de juny de 2013, es va presentar a la Biblioteca de Can Mulà, el projecte artístic i artesà  de les Dones d’Aigua impulsat pel Institut Municipal de Serveis al Discapacitat de Mollet i que estava apadrinat per la Núria Esponellà.

Des d’aquest mes de febrer, si passejem per la Rambla de Mollet, davant la Sala Fiveller ens toparem amb una d’aquestes dones d’aigua.

A la col.lecció de les dones d’aigua de l’IMSD, potser li manca la Sarah Prats, una dona enigmática, frágil, de gran bellesa, molt especial, doncs té epilepsia, una malaltia totalment estigmatitzada el 1887 i a més a més pateix maltractaments per part del seu marit, del qual depèn totalment perquè encara no té 25 anys i és menor d’edat.

La dona d’aigua de la Núria Esponellà, és una novel.la d’intriga psicológica que recrea una época amb tot detall i que ens explica la història d’un amor adúlter i clandestí entre la Sarah i el Miquel, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. La seva passió haurà de lluitar contra els tripijocs del marit de la Sarah, la influència d’un enigmàtic doctor i els rumors d’una ciutat petita com Banyoles, una societat convulsa després de les guerres carlines.

8.     Poemes visuals. Joan Brossa. Edicions 62. 1975. Enguany s’està cel.lebrant el centenari del naixement d’en Joan Brossa i per aquest motiu he trobat adient la tria d’aquest llibre.

En Brossa es referia als Poemes Visuals amb les següents paraules, “ “Aquests versos, com una partitura, no són més que un conjunt de signes per a desxifrar. El lector del poema és un executant.”

Certament entrar en el món brossià és complexe, per tant, si aquest Sant Jordi us decidiu a regalar aquets poemes visuals, no està de més d’acompanyar-ho d’una visita a Fundació Brossa

9.     Alegría con Gambo. Iñaki Alegria Coll. 2014. Aquest llibre ens acosta les vivències d’aquest metge que desprès de fer les pràctiques a l’Àrea de Pediatria de l’Hospital de Granollers i haver fet un viatge a Etiòpia, va decicir que per coherència exerciria la seva professió en aquest país de la banya d’Àfrica.

L’Iñaki va fundar la ONG Alegria sense fronteres i l’any 2014 va escriure i editar aquest llibre que mitjançant 6 capítols ens explica que vol dir fer de metge a Gambo una zona rural a uns 220 quilòmetres al sud d’Addis Abeba, és a dir 7 hores de viatge per pistes i camins malmesos.

El llibre és dur, però fer de metge a Gambo és molt dur.

El 100% dels beneficis del llibre es destinen a l’ONG “Duna. Petits  Grans de Sorra”.

Trobareu més informació sobre l’Iñaki i els seus projectes a www.cooperacioambalegria.com

10.  Aventures extraordinàries d’en Massagran. Josep Maria Folch i Torres. Editorial Casals 1989. Enguany he fet una relectura d’aquesta novel.la juvenil escrita el 1910 i que molts d’aquells que ara estem entre els 40 i els 50 vam llegir quan teniem 13 o 14 anys. Avui dia aquest llibre hem resulta carrincló i fins i tot amb certs tics de xenofòbia i de ben segur hi ha mil i un llibres més adequats i més ben escrits per adolescents, que no pas aquestes Aventures d’en Massagran. Tanmateix, us recomano aquest llibre convidant a rellegir allò que amb naturalitat llegiem fa 30 o 35 anys i pels més joves,  com a exercici de descoberta de certs aspectes de la societat catalana de principis del segle XX.

11.  Calendari de festes amb foc. Manel Carrera i Escudé. 2012. En aquest llibre, trobarem el recull d'algunes celebracions festives de les terres de parla catalana que utilitzen el foc en algun moment de la seva seqüència ritual. Estructurat a mode de calendari, amb les principals festes que durant tot l'any fan servir el foc en la seva posada en escena.

Tanmateix, en aquest llibre ja trobem unes quantes festes que es cel.lebren en algunes de les contrades que hem trepitjat a les diferents excursions que hem publicat en aquest blog. Així entre d'altres fa referència a la Cremada del Dimoni de Badalona, a la Flama del Canigó, a les Fogueres de Sant Joan, a la Crema de la Bóta d'Arenys, a la Vetlla de Santa María del Monestir de Montserrat, al dia de l'Escudella de Sant Feliu de Codines...

De totes les festes, al marge d'haver-hi unes magnífiques fotografies de cadascuna d'elles, l'autor ens explica l'origen i la història d'aquestes tradicions. En alguns casos inclús també fa esment a festes semblants que es cel.lebren a a altres indrets per les mateixes dates.

12.  Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Joan Soler i Amigó. Barcanova 1998.   En aquesta magnífica obra, trobem milers de termes que fan referència al tradicionari català. Com diu l'autor és una enciclopèdia oberta on cadascú, doncs cada poble té el seu tradicionari i els seus mots i malnoms podem anar completant.
Sens dubte, una molt bona obra de consulta per recordar i salvaguardar els nostres refranyers, cançoners, rondallaris, ritus...

13.  Rutes pels boscos més bells de Catalunya. Cèsar Barba i editat per Sua Edizioak l’abril del 2016.  L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.

14.  Les fonts de Camprodon. Fernando Vila Barceló. Editorial Aurifany. Abril 2012. Aquest llibre no és una guia excursionista on se’ns explica com arribar a les diferents fonts de la Vall i a partir d’aquí trobem descripcions acurades de cada deu. Aquest “Fonts de Camprodon” és un llibre d’històries, d’històries d’un temps, d’un paisatge, d’una gent, on les fonts són actors de repartiment. Aquest és un llibre on podem trobar referències a Josep Pla, a les caderneres o als vaixells de Campsa.

A voltes l’autor, fa servir aquestes referències, per marxar del tema principal i “filosofar” i d’un plegat, unes línees més avall torna a recuperar el fil on l’havia deixat.

Les Fonts de Camprodon s’ha de llegir com una novel.la, perquè realment aquest llibre s’hauria d’anomenar “Històries de Camprodon”. En definitiva,  bon llibre amb magnifiques il.lustracions dibuixades per l’autor.

15.   Itineraris pel rodal de Sabadell. Lluís Fernández i Francesc Macià. Editat per l’Unió Excursionista de Sabadell. Aquesta guia ens acosta a aquest indret que és a tocar de la zona urbana de Sabadell, on hi ha molt a conèixer i on està ple d’indrets amb un alt interés paisatgístic, cultural i històric.

Per començar, hi ha un text introductori de la necessitat del Rodal: dels seus valors i dels seus usos; de la importància de conservar el seu patrimoni històric, biològic i agrícola i de l’us social i pedagògic que s’en pot fer.

A partir d’aquí, es desenvolupen 10 excursions on l’eix central són diferents temàtiques, l’aigua i la pagesia, els camins antics, fonts i molins, terres de secà…

A més a més de la descripció dels itineraris en el llibre, la publicació vé amb un annexe de 10 fitxes per endunt-se d’excursió i on trobem a més de la descripció, el rutòmetre, el quilòmetratge, la durada de l’excursió i si trobarem punts d’aigua.

Sens dubte, una guia boníssima per conèixer el Rodal de Sabadell.

     

16.  Montseny. Viatge visual.  amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.
Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".

17.  GR-92. Guia del sender de la Mediterrània. Xavier Margaix i Giner. Editorials Cossetània i Alpina. Juny 2016. Aquest és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

18.  Joina i les fonts d’Igualada. Amb textos d’en  Darius Solé i il.lustracions de la Iria Gianzo i editat per l’Ajuntament d’Igualada l’agost del 2018.

           Aquest llibre és un recull de "llegendes" de set fonts d'Igualada, 

           1. La font de la Carota.
           2. La font de la Creu.
           3. La font de la Nena.
           4. La font de la Plaça Vella.
           5. La font de Neptú.
           6. La font dels Porcs, i 
           7. La font Major.

          Les set històries tenen un nexe, la Joina una intrèpida detectiu que        resseguint la tradició industrial, popular i festiva d'Igualada, cercarà i trobarà la resposta a fets extraordinaris.

         Sens dubte, un llibre per a mares i pares que són reclamats cada nit per explicar contes arran de llit.

19.   Castells de Catalunya. Jordi Fernández i Vanesa Salvador. Editorial Alpina. Gener 2018. Aquesta és una bona guia per descubrir 20 castells escampats pel territori  català. A les excursions publicades al blog, de fet nomès n’hem visitat un, el Castell de Burriac i per una altra ruta diferent a la que descriu aquesta guia.

Aquesta és una guia familiar, per tant ,totes les rutes són aptes per fer amb canalla a partir de 7 o 8 anys.

Per últim, destacar que té una molt bona mida per portar a la motxilla.

La setmana vinent pujarem a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i baixant descobrirem 6 o 7 fonts.