diumenge, 23 d’agost del 2009

El Meridià Verd

El Meridià Verd tot pujant cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Per la nostra serralada passen diferents grans recorreguts, el GR-92 que creua Catalunya de nord a sud (Port Bou- Ulldecona) i que travessa els parcs de la Serralada Litoral i Marina, des del coll de Can Bordoi fins a Montcada. Per altra banda, dues variants GR97 tambè fan les seves incursions. El GR 97-1 va des de Marata fins el Pla de l'Espinal a La Roca del Vallès on es troba el GR-92 i el GR 97-3 arrenca des de Gallecs i desprès de travessar Mollet i enfilar-se cap a Martorelles arriba al coll de Can Gurri on tambè connecta amb el GR-92.


Malgrat no passar directament per la serralada, tambè cal assenyalar el GR-83 que neix a Mataró, a la platja del Callao i desprès de passar pel Maresme, el Vallès Oriental, La Selva, la Garrotxa, El Ripollès, el Vallespir i el Conflent, arriba a Prada, desprès d'haver pujat al Canigó.


Avui dia, d'aquests itineraris és molt fàcil trobar guies a llibreries, però quan parlem del Meridià Verd, la cosa canvïa una mica.

A efectes pràctics el Meridià Verd entra al Parc per La Roca del Vallès puja cap a Sant Bartomeu de Cabanyes, passa per la Roca d'en Toni i l'ermita de Sant Mateu i a partir d'aquí, ja comença a davallar cap a Teià per acabar finalment a El Masnou, a la platja d'Ocata.



Però que és això del Meridià Verd?

Fins el 1799 hi havia un gran desordre al voltant de les unitats de mesura de la longitud, així podíem mesurar amb peus, canes, vares, colzes, quarteres, passos... i segons el lloc, cadascuna d'aquestes unitats tenia un valor diferent.


Per tant, era necessari una unitat de mesura universal i s'escollí una mesura que aleshores es creia invariable com és la deumilionèsima pat del quadrant del meridià terrestre i se la bateja amb el nom de metre. A més, s'escollí el número 10 per establir-ne les mesures derivades.

Finalment, per mesurar exactament el meridià terrestre, es va triar aquell que s'estén de Dunkerque a Barcelona i que passa per París.


Amb motiu del 200 aniversari d'aquesta efemèride, es rebatejà aquest meridià amb el nom de Meridià Verd i es va condicionar i senyalitzar una ruta, a manera de sender excursionista i ciclista.


En territori català aquesta ruta consta de 12 etapes que de nord a sud travessa El Ripollès, Osona, El Vallès Oriental i El Maresme, tot acabant a la platja d'Ocata desprès de 216 quilòmetres.


En principi, tant la guía sencera, com els diferents trams no els he vist a cap llibreria, nomès es poden comprar via internet a L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME, i malgrat que ho he intentat els darrers dies varies vegades, encara no he pogut.


Per altra banda, hi ha dues entitats que han realitzat activitats en el meridià verd. El CENTRE EXCURSIONISTA DEL PENEDÈS va fer 180 quilòmetres de la ruta amb BTT entre Ribes de Fresser i El Masnou en 4 etapes. Trobareu més informació a la pàgina web del centre.


I l'Associaciò Esportiva Intempèrie cada mes de maig organitza una caminada de resistència des de Viladrau fins a Ocata per completar els últims 72 quilòmetres de l'itinerari. Trobareu la crònica de l'edició del 2009 a la pàgina de la FEEC, dins l'apartat de Competicions - Caminades de Resistència.


A finals de setembre, organitzarem una excursió pels voltants de Vallromanes. Ja us donaré més informació la setmana vinent.


dissabte, 15 d’agost del 2009

Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes

Els castanyers de Ca l'Argent

L'agost passat, ja us vaig fer un primer tast de Sant Bartomeu de Cabanyes i els seus voltants, però tanmateix nomès va ser això un tast. Com avui veureu, aquest entorn ens ofereix molt més.


Quan preparava aquesta sortida, vaig adonar-me que calia fer un especial emfàsis en els arbres, , en els 7 quilòmetres i els 150 metres de desnivell positiu que té la sortida d'avui veurem arbres singulars, bé per la seva grandària o tanmateix perquè no són arbres habituals a la nostra serralada.



D'altra banda, avui pasarem per dues fonts, la font de Sant Bartomeu, que ja la vam descobrir l'any passat, i la font de la Mansa que és inédita en aquestes rutes.



Finalment, acabaré aquesta introducció assenyalant que l'itinerari és circular i evitant les hores més caluroses dels mesos d'estiu, es pot fer durant tot l'any.
L'excursió d'avui comença a Sant Bartomeu de Cabanyes, prop de l'ermita és fàcil trobar aparcament per algun cotxe.

Situats al costat de l'ermita, ens dirigim en direcció nord, cap a la carretera BV5106 (que va de La Roca a Òrrius) que la creuem desprès d'haver caminat uns 150 metres. Ara durant uns 350 metres seguirem el GR-92, el Meridià Verd i el PR-36. Arribats en aquest punt el GR-92 segueix el seu camí cap al nord i nosaltres a partir d'aquí girarem a l'esquerra i seguirem el Meridià Verd i el PR-36.

Aquests itineraris en aquest tram estan molt ben senyalitzats, per tant no hi ha perill de perdre'ns.


Tanmateix, aprofitant l'excusa de la sortida d'avui, abans d'acabar el mes faré una article sobre El Meridià Verd, un gran recorregut força desconegut.
Des del barri de Can Pahissa fins la Font de la Mansa veurem uns bons exemplars d'alzines sureres. Aquest arbre és poc freqüent a la Serralada Litoral i guanya protagonisme uns quilometres més al nord a la Serralada del Montnegre-Corredor.Quan fa uns 1700 metres que seguim el PR-36 i el Meridià Verd arribem a la cruïlla de la Font de la Mansa, girem a la dreta per un corriol i 200 metres més endavant arribarem a la font.



En époques de pluja la font té un petit rajolí, ara a ple estiu nomès goteja. Aquí cal destacar l'entorn, la vegetació exhuberant del torrent que hi ha sota la font, així com dos pins blancs i un roure de grans dimensions.


Desfem el corriol i tornem a la pista principal, tot girant a la dreta, quan portem uns 200 metres caminant passem per sota una línea eléctrica, contínuem i cent cinquanta metres més avall girem a l'esquerra per un camí carreter més ombrívol.


De seguida tornem a passar per sota la línea eléctrica que hem creuat fa uns minuts. Ara arribem a un corriol que un principi és una mica desdibuixat però mica a mica es va marcant, tot deixant a la dreta una masia derruida.


Quan portem uns 250 metres caminant, obvíem un camí que marxa a ma dreta, i nosaltres contínuem amunt entre unes pedres.


Aquest tros de l'itinerari és molt fresc. Cent metres més endavant arribem a una cruïlla, nosaltres girem a la dreta tot seguint el camí pel qual vením. Aquest corriol mica a mica ens va endinsant a la finca de Ca l'Argent.


Quan portem uns 500 metres des de l'última cruïlla, ens trobem uns magnífics castanyers.



Aquests són dels pocs castanyers que he vist en aquesta serralada, sens dubte el castanyer és molt més comú a les serralades prelitorals i alçades una mica més altes. Per exemple al Montseny.


Quan els passem contínuem pel camí de baix i cent metres més endavant ens trobem l'alzina de Ca l'Argent. Aquesta magnífica alzina te una edat aproximada de 200 anys. El diàmetre del tronc és de 0,89 metres i fa una alçada de 12 metres. El tronc està extraordinàriament ramificat, els extrems de les llargues branques toquen pràcticament el terra.  L'ombra d'aquest arbre té un diametre de 28 metres. L'alzina de Ca l'Argent està inclosa en el Catàleg d'Arbres i Arbredes Monumentals de la Roca del Vallès.


Ara contínuem pel camí que deixa la masia a mà esquerra, si ens fixem, potser en el voral ens trobarem algun animaló petrificat. Tres-cents metres més endavant arribem a la carretera BV5106. Abans de creuar-la ens fixem en els grans cedres que hi ha just a la porta d'entrada de la finca que acabem de travessar.


Aquests cedres són els únics que recordo haver vist al Parc, aquest és un arbre que el seu habitat òptim el trobem entre els 1300 i els 1800 metres sobre el nivell del mar.


Tot girant a la dreta, ara baixem uns 50 metres per la carretera (Si aneu amb canalla MOLT DE COMPTE en aquest punt) i de seguida girem a l'esquerra per un camí de terra. Ara nomès trenta metres enllà girem a la dreta i desprès de caminar unes poques passes hem de ser capaços de veure la cara d'un indi.


Quan ho hem aconseguit girem a l'esquerra i cinquanta metres més endavant hem de ser capaços de veure un elefant.


Malgrat que algun programa de televisió diu que no se sap qui, ni quan es van fer aquestes figures, sembla ser que una versió lluny de la ciencia ficció diria que cap a finals de la dècada dels 50 uns escultors picapedrers van esculpir aquestes figures, inclús en una roca al costat de l'elefant, hi ha gravada aquesta inscripció FECIT I FOSSAS A GÓMEZ.


Ara retrocedim fins el camí de terra que venia de la carretera i girem a la dreta. Quan portem uns 250 metres ens trobem un parell de xiprers i contínuem pel camí que tot just passa pel seu costat i que en un centenar de metres ens durà fins la piscina de Ca l'Argent.


Malgrat que desconec la data de construcció d'aquesta piscina, segurament té més anys que qualsevol de nosaltres que l'anem a visitar.


Un día m'haig de capbussar a l'arxiu municipal de la Roca, tanmateix sembla ser que aquesta piscina la va fer construïr un metge que vivia a la masia i la rumorologia popular explica que quant les noies del servei de la casa a l'estiu tenien dia lliure, anaven a la piscina a banyar-se i els nois roquerols pujaven a veure que podien "pescar".


Per altra banda, hi ha qui diu que aquesta piscina s'omple amb l'aigua que aboca al torrent la font de Sant Bartomeu. Podria ser. De totes maneres uns metres més amunt, al costat del camí que a continuació seguirem hi ha un pou.


Si coneixeu més històries al voltant d'aquesta piscina us agraïria molt que m'ho fèssiu saber.


Ara sortim del recinte de la piscina i a l'alçada dels xiprers, trobem a la dreta un camí que comença a pujar. Cent cinquanta metres més endavant, obvíem el camí que puja a l'esquerra i nosaltres contínuem recte. Ens trobem un gran plàtan i el camí fa un revolt a la dreta, a partir d'aquí el pendent es fa més acusat.

Tres-cents metres més endavant trobem una cruïlla, girem a l'esquerra i seguim pujant. Sis-cents metres més enllà tornem a trobar una altra cruïlla i seguim pel camí que ens queda més a la dreta que segueix ascendint.

A 200 metres, trobem una tercera cruïlla i seguim recte. En aquests moments estem fent el tram més costerut, però de seguida planejarà i nomès 350 metres enllà arribarem a la font de Sant Bartomeu.

Aquesta font sempre l'he vist rajar. El lloc és perfecte per parar a fer un mos. Aquí destacarem els platans que ombrejen l'entorn, així com l'alzina situada gairebè al capdamunt de la font.

Seguim pel camí pel qual venim, en sentit nord i a 200 metres trobem un bon exemplar de pi pinyer aïllat en una petit planell, ara nomès ens resten 100 metres per arribar de nou al coll de Sant Bartomeu punt d'inici i final de la excursió d'avui.

Al marge dels diferents llibres, guies i fonts que consulto per documentar-me, aquest mes he descobert un llibre molt interessant d'aquesta zona. " D'Òrrius estant. D' Enric Serras i Corominas.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris de l'Adrià Triquell i Salomé i editat per Piolet l'abril de 2012.