divendres, 30 de novembre del 2012

CAMINANT ENTRE EL MOGENT I EL CONGOST



                           Un guia del Mons Observans i el seu "becari"

Avui fem la tercera excursió "romana" d'aquest cicle de quatre excursions.  Mica a mica ens anem acostant a la serralada i en aquest sentit després de caminar el setembre per la Via Romana del Capsacosta entre la Garrotxa i el Ripollés, l'octubre transitar un tros per la Via Augusta entre Hostalric i Sant Celoni,  ara el novembre visitem el jaciment romà de Can Tacó a les portes de la Serralada Litoral i ubicat en una petita illa natural entre Montornés i Montmeló, entre el Mogent i el Tenes.

De fet l'inici i el final de l'itinerari és a Montornés i coincideix amb l'accés a la font de Santa Caterina que vam publicar al blog el març del 2011.
La ruta d'avui és circular i té una llargada de poc menys de 5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 100 metres.  Al marge de visitar el jaciment romà de Can Tacó (Mons Observans) també ens acostarà al camí de ribera del riu Mogent recuperat els últims anys.

Malgrat que l'itinerari trepitja en algun tram poligons industrials, degut a la seva llargada i a la possibilitat de veure el jaciment mitjançant una visita teatralitzada, és una excursió molt aconsellable de fer amb canalla.
A continuació us detallem l'itinerari

0,000Qm 0,000Qm. Iniciem l’itinerari en el parquing que hi ha entre el carrer d’Adriano i l’Avinguda Llibertat.
0,050Qm. 0,050Qm. Creuem el pont i anem direcció Montornés Nord per l’Avinguda del Mogent. Canviem de vorera i passem pel costat de la benzinera.
0,250Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer del Vial Nord.
0,500Qm. 0,800Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que puja d’una manera força pronunciada.
0,080Qm. 0,880Qm. Deixem la pista i continuem pel corriol que puja paral.lel.
0,100Qm. 0,980Qm. Pugem per unes escales que trobem a l’esquerra.
0,040Qm. 1,020Qm. Arribem al punt d’informació del Mons Observans. Continuem amunt i trenta metres més endavant en una plaça tenim l’entrada del jaciment.
El jaciment romà de Can Tacó fou un dels primers assentaments romans a Catalunya, en aquest sentit va ser construit al darrer terç del segle II a.C. dalt del Turó d'en Roina a 120 metres d'altitud sobre el nivell del mar, des d'on es podien controlar les principals vies de comunicació, sobretot la Via Augusta.

 L’edificació, que ja va ser excavada els anys 1947 i 1961, ha conservat el traçat de les principals dependències que tenia. Es tracta d’un edifici de representació oficial d’alguna administració romana vinculada a l’exèrcit i sembla que tenia la funció de praesidium, un campament militar que servia de base logística per a les tropes romanes i per al control de territoris. Aquest és un tipus d’assentament molt poc documentat a les terres catalanes.

Des que es van reiniciar les excavacions l’any 2003 s’hi han realitzat múltiples descobriments de gran importància històrica, com nombroses restes de les pintures murals del primer estil pompeià que decoraven les parets, que han aportat dades molt valuoses sobre els primers moments de la romanització a Catalunya. Aquest tipus de decoració és excepcional a la península Ibèrica, ja que és a Pompeia on es conserven la majoria de cases ornamentades amb aquest estil.

Ara continuem amunt, direcció nord cap al turó de les Tres Creus. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim un corriol que marxa recte per sota d’un pi.
0,200Qm. 1,250Qm. Sortim a una pista. Som al coll de les Tres Creus. Girem a la dreta i la pista ens durà fins el capdamunt del Turó del Raiguer.
0,150Qm. 1,400Qm. Turó del Raiguer.
Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa…
Ara desfem el camí fins a situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.
0,150Qm. 1,550Qm. Coll de les Tres Creus. Ara continuem amunt direcció ponent per enfilar-nos al Turó de les Tres Creus.
0,100Qm.1,650Qm. Turó de les Tres Creus.
Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Baix Vallès i Montserrat al fons.
Ara desfem el camí fins situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.
0,100Qm. 1,750Qm. Coll de les Tres Creus. Girem a l’esquerra per un corriol que baixa lleugerament.
0,400Qm. 2,150Qm. Arribem a la plaça que hi ha davant l’entrada del jaciment romà. Ara nosaltres continuem a la dreta per un camí que es precipita cap a Montmeló.
0,120Qm. 2,270Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.
0,250Qm. 2,520Qm. Pista cimentada. Seguim direcció nord, tot buscant les vies del tren.
0,050Qm. 2,570Qm. Construcció de pedra, perimetrat amb tanques, sembla que sigui un espai museístic, que hem d’averiguar que és. Si algú ho sap, us agrairia que m'ho féssiu saber. Girem a l’esquerra paral.lels al riu Tenes.
0,400Qm. 2,970Qm. Creuem el pont de Santiago Rusiñol i passem a l’altra banda del riu. Girem a l’esquerra, continuant paral.lels al riu.
0,300Qm. 3,270Qm. Pont de Montmeló, just a sobre on té lloc l’aiguabarreig entre el Tenes i el Mogent formant el Besòs. Creuem el pont en direcció a la carretera de la Roca  ( BV-5001)
0,100Qm. 3,370Qm. Altra banda del pont. En aquest punt, a tocar de la carretera, hi ha un corriol que baixa cap a la font de Santa Caterina. Nosaltres el seguim.
0,050Qm. 3,420Qm. Arribem a un camí de graveta que ens creua. Nosaltres continuem avall.
0,050Qm. 3,470Qm. Font de Santa Caterina. Actualment la font raja força. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada on la primavera del 2011 es podia llegir el nom de la déu.
L’aigua que desguassa la font,  forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.
Ara només ens cal seguir el camí de ribera que marxa recte, direcció Montornés.

1,300Qm. 4,770Qm. Parquing entre el carrer Adriano i l’avinguda Llibertat, inici i final de la sortida d’avui.
Segurament aquesta ruta que hem fet avui és recomanable fer-la sentint música en uns auriculars, perquè malgrat haver recuperat aquesta illa que formen els tres turons per sobre el polígon de Montornés i el camí de ribera que va paral.lel al Mogent, el soroll de la carretera i les fabriques trinxen una mica els paisatges que ens entren pels ulls.
Els propers dies que romandrà obert el jaciment romà de Can Tacó seran els diumenges 2, 9 i 16 de desembre de 11h a 14h.
Per fer aquesta entrada he extret informació d'un article de la revista Sàpiens publicat en versió digital el dijous 25 d'octubre de 2012.
Ja en parlarem properament, però el 16 de desembre Vallromanes caminarà per la salut.

 

 

dijous, 22 de novembre del 2012

EL BALL DE GITANES


Avui és Santa Cecilia i com cada any en aquest blog , el 22 de novembre toca posar una mica de música. El 2010  vam ballar al ritme de Delafe y las flores azules i les seves “Trompetas de la muerte”, l’any passat ens vam emocionar amb una versió d’Ovidi Montllor de Vinyes verdes vora el mar i avui toca fer comarca.
Si en el Vallès hi ha un ball típic, aquest és el ball de gitanes. Aquesta és una dansa tradicional que es remunta al segle XVII. En aquest sentit a Mollet, Martorelles o Santa María no és difícil trobar famílies on diferents generacions hagin fet gitanes.
Des de finals dels anys 70, aquesta tradició s’ha recuperat amb força i per la festes majors i a la primavera no és difícil trobar-te les colles ballant pel Vallès , xotis, catxtutxes, jotes, masurques… o entrant a plaça al galop.
Avui no us parlaré del protagonisme de les castanyoles en aquest ball, ni del vestuari, ni dels passos, simplement us diré que aquesta és una música que m’emocina.
 Serà que sóc vallesà!!
Gaudiu d’aquesta actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí, so 100%vallesà.
La propera setmana tornarem a parlar de romans.

 

dimecres, 14 de novembre del 2012

LA GESTIÓ DE L'AIGUA D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT

                            Imatge extreta del blog "Com ho veig"

Al llarg de la història l’abastament d’aigua ha estat un fet molt important per qualsevol persona que ha viscut a qualsevol punt del planeta.
En aquest sentit, a les nostres contrades aquells que van viure en el neolític posaven els seus poblats a prop de punts d’aigua, rius, rierols, llacs…
Més endavant els ibers malgrat posar els seus poblats a dalt d’un turó, sempre tenien un punt d’aigua a prop, un exemple el tenim al Puigcastellar que s’abastia de la Font de la Bòta, uns metres més avall.
Els romans van construir infraestructures per la recollida i conducció d’aquesta aigua, cisternes, aqüaductes, desguassos…  i d’aquesta època també són les termes,  on l’aigua s’utilitza amb una finalitat social.
Van passar els segles i van començar a construir-se masies per tota la serralada, però això sí, totes amb la seva mina d’aigua o la seva font.  De fet les basses i els safaretjos que hi havia al costat de les vivendes il.lustren sobre el concepte d’economia de l’aigua en una època en que no hi havia aigua corrent.
Ja en el segle passat , van sovintejar les accions per fer arribar l’aigua corrent arreu, un exemple el trobem l'any 1928 quan es va fundar l'Associació de Propietaris de Santa María de Martorelles de Dalt, entitat que tenia com objectiu millorar les finques dels associats, tot promovent la construcció de vies de comunicació i el proveïment d'aigua per a usos domèstics i pel regadiu amb la compra de mines d'aigua. Aquesta associació i totes les seves instal.lacions de conducció i subministrament d'aigües potables foren traspassades a l'Ajuntament de Santa María de Martorelles l'any 1949.
Durant la segona meitat del segle XX, es va anar confeccionant l’abastament d’aigua que coneixem avui dia, pantans en el curs mig del rius des d’on es capta l’aigua que després és conduïda fins una estació potabilitzadora per posteriorment ser distribuïda pels diferents municipis. Tant a Mollet com a Vallromanes els dos municipis on he viscut, que jo recordi sempre s’ha consumit aigua del Ter i arribava a les llars distribuïda per Sorea
I qui gestiona aquest servei ara mateix?
Doncs ATLL ( Aigües Ter Llobregat), empresa pública adcrita al Departament  de Territori i Sostenibilitat, va ser creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, l’any 1990.
Comparant-ho amb d’altres suministraments com la llum, el telèfon i el gas, fins ara el preu de l’aigua era raonable, tenint en compte que en aquest rebut paguem tot el curs de l’aigua des de la captació de l’aigua als pantans, fins que l’aigua que llancem torna al medi natural després d’haver passat per les depuradores, passant per l’aigua que surt de les aixetes de casa. Però a partir d’ara tot canviarà.
Fins ara ATLL venia a Sorea el metre cúbic d’aigua a 0,38 Euros, a partir de l’1 de novembre hi ha hagut un increment del preu del metre cúbic fins a 0,65 Euros, que els consumidors ho començarem a notar a partir del següent rebut, però sí amb això no hi hagués prou, aquesta setmana la Generalitat ha aprovat la venda de ATLL a Acciona.

Que suposa això?
En un país on el president diu que vol crear “estructures d’estat” no pot privatitzar l’abastament d’aigua. En aquest sentit, Acciona ha guanyat el concurs presentant una millor oferta. A partir de l’1 de gener de 2015 vendran l’aigua a 0,71 Euros per metre cúbic, gairebé un 90% més car que el tercer trimestre del 2012.
Particularment, crec que en els propers tres anys, tindrem succesives pujades i d’aquí a 36 mesos serà interessant comprovar que pagàvem el 2012 d’aigua i que paguem llavors.  Per altra banda, cal recordar que ara paguem 4 rebuts a l’any, jo crec que a curt termini en pagarem 6 i com ha passat amb la llum, ens han incrementat moltíssim l’import , simplement passant de 6 a 12 rebuts anuals.
Però que li suposa a la Generalitat aquesta venda?
La Generalitat adjudica una concessió de 50 anys a Acciona, la qual pagarà 300 mil.lions d’euros a la Generalitat de forma inmediata i 700 al llarg dels 50 anys de la concessió. Actualment el govern de Catalunya té unes despesses mensuals d’uns 2.800 mil.lions d’euros, per tant amb aquest 300 mil.lions només podran tapar algun "foradet".
Per tant, es demostra que el govern de Catalunya necessita líquid de manera molt urgent  i  es ven les estructures d’estat a preu de “saldo” i a sobre les compra la familia Entrecanales. En cap cas, no esperem que aquesta empresa madrilenya  impulsi el procès de Catalunya, com a nou estat d’Europa. Just tot el contrari i ara tenen la paella de l’aigua pel mànec.
Des del meu punt de vista, CIU està jugant amb la i.lusió de la gent, és evident que una Catalunya independent és possible, però veient els fets i no només sentit les paraules, jo no m'els crec. Ara per ara només sé que amb aquesta operació pagarem l’aigua molt més cara i encara es posarà més pressió al centenars de milers de famílies que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes.
Amb aquest model dubto que arribem ha assolir l’estat propi, però del que si que estic completament segur és que no assolirem l’aspiració social que ha de tenir aquest nou estat on les desigualtats entre la població siguin menys paleses.

Finalment, per anar seguint el debat al voltant de se si la gestió de l’aigua ha de ser pública o privada us recomano www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com

La propera setmana és Santa Cecilia i com cada any posarem una mica de música al blog.

 

 

 

 

dimarts, 6 de novembre del 2012

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XVIII. ELS NOMS DE LES MUNTANYES

                                            La Pica del Canigó
                                           
Principis de mes d'un mes senar, això vol dir que toca una gramàtica del caminant. Si us sóc sincer, aquesta entrega ha estat la més senzilla de preparar perquè el tema principal que figurava a la portada del número 243 de la revista Vèrtex era "Els noms de les muntanyes". i l'article definia els sustantius que acompanyen els noms propis de les muntanyes del nostre país.
Per tant, l'únic que he fet, ha estat agafar el centenar llarg de mots que defineixen el terme muntanya, i després de treure els escrits en aranès, els que eren simples diminutius, aquells els quals no he trobat una definició clara i per últim els 11 que ja n'havia parlat en una gramàtica anterior, m'ha sortit la llista de 26 que us adjunto a continuació.


Agulla: Prominència cònica i elevada en una muntanya, o tros de roca tota sola i de forma aguda i vertical.
Cogulló: Cim punxegut.
Comella:  Coma petita.
Coster:  Al Penedès, l'Urgell, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre i Mallorca, la part lateral d’una muntanya o pujol.
Cresta: Part superior d'una muntanya, que forma la línia divisòria dels dos vessants.
Espadat:  De costat vertical o molt rost.
Esquei: Massa rocosa que presenta una superficie clivellada i cantelluda.
Lloma: Muntanya de poca altitud i de forma planera o rodonenca.
Miranda: Mirador.
Mola: Tossal o penyalar elevat i de cim planer.
Molló: Part alta d’una muntanya de forma cònica.
Morral: Roca tallada verticalment.
Mont: Sinònim de muntanya.
Morro:  Massa de terra o de roca prominent que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d’un aninal.
Pala: Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical
Pena: Roca espadada
Penya: Gran massa de pedra en el seu estat natural.
Penyal:  Penya grossa i elevada.
Penyalar: Lloc ple de penyals.
Pica: Cim de muntanya.
Puget: Pujol; muntanya petita.
Pujol: Puig petit; monticle.
Ras: Extensió plana en una serra, sense arbres.
Tormo: Penyal isolat.
Tossa:  Elevació del terreny amplia i ondulada.
Tuc: Pic. Cim de muntanya punxegut.
A més a més en altres gramàtiques del caminant ja hem parlat d' 11 paraules que podien estar perfectament en aquesta llista.
Carena: Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.
Cingle:  Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya.
Coma: Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Massís: Conjunt de muntanyes més o menys definides per valls i que culminen en un o més cims.
Pendís: Coster, terreny pendent.
Puig: Elevació del terreny formant cim, que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós.
Rost: Terreny que té un pendent considerable.
Serradell: Serrat petit.
Serrat: Muntanya allargada de poca altitud.
Tossal: Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s’usa el nom de tossal.
Turó: Sempre referit a una muntanya, segons les contrades es considera una elevació de terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarragona, València i Mallorca) o bé un cim agut d'una muntanya (els Pallars)
La informació per fer aquesta entrada l'he extret del número 243 de la revista Vèrtex juliol-agost de 2012 i editada per la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) i per completar les definicions he consultat la edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.
D'aquí dos mesos farem una gramàtica del caminant al voltant de Mossèn Cinto Verdaguer.