MONTSENY XI: TRUITA D'OU AMB MEL I "NOCILLA"

               Truita d'ou amb mel i "Nocilla"

Ja falta poc perquè s'acabi l'any i per tant aquesta serà la penúltima entrada que farem enguany al voltant del Montseny.
Avui us presentem un receptari que en Jordi Bassi va recollir l'any 2004 sota el nom "La Cuina Tradicional del Montseny".Més de 100 receptes de les padrines, editat per Farell.
En aquest receptari hi trobareu plats amb hortalisses, sopes, cremes, llegums, arrossos, bolets, cargols, carns, postres, conserves, melmelades i licors i evidentment tots elaborats amb productes molt montsenyencs com la castanya, les pomes, la mel, els ceps, els apagallums, el senglar, la carbassa...

Jo avui m'he atrevit amb una truita d'ou amb mel, segurament la recepta més senzilla que ens presenta l'autor.
Tanmateix, a aquest plat també el podríem anomenar crêpe de mel.

Ingredients per 4 persones:
-2 ous.
-25 cl. de llet
-25 cl. de farina.
-Mel.
-Sal.

Elaboració:

S'han de batre els ous molt bé amb un pols de sal. Quan això està fet s'hi afegeix la llet i la farina i es remena fins que queda espès com una pasta d'arrebossar.
En una paella s'hi posa un xic d'oli a escalfar i s'hi fan truites, que es giren fins que queden ben rosses, tot barrejant la pasta amb un raig de mel.

Notes: 
Aquestes truites s'han de fer molt primes.
En el meu cas les he recobert de crema de cacau (Nocilla) i la truita ha millorat moltíssim.

Com diu l'autor a la presentació del llibre, aquestes receptes a cada casa es fan d'una manera lleugerament diferent, cada cuina les matissa, tothom es fa la cuina a la seva manera i avui li hem posat un segon cognom a aquesta recepta: Truita d'ou amb mel i Nocilla, segurament la Nocilla no fa molt Montseny i potser les padrines i els padrins no la coneixien gaire,  però acompanya molt bé a la mel i és un producte molt consumit pels muntanyencs d'arreu.

La propera setmana us parlarem de la Vallromanes Camina per la Salut d'aquest desembre.

Receptes de la brolla IV: Pasta amb trompetes de la mort

Pasta amb les trompetes de la mort que vam "caçar"

Diumenge passat vam sortir a passejar pel Parc de la Serralada Litoral amb el sogre. Tot aprofitant que dies enrrera havia plogut, que ja som de ple a la tardor i que els entesos diuen que aquest any és bon any de bolets, ens vam marcar com a objectiu trobar trompetes de la mort.

Ni ell, ni jo coneixem més bolets que les trompetes i els rovellons, per tant, si la flauta sonava, nomès n'agafaríem d'aquests dos tipus.

En el cas que no hi hagués sort, teníem com alternativa anar a descobrir algun camí nou.

Però ves per on, vam encertar el día i el lloc i vam "cacar" un bon grapat de trompetes de la mort.

Quines característiques té aquest bolet:

Per començar, malgrat el seu nom, és molt bon comestible, tant o més, que el seu parent el camagroc.

És de color gris fosc o negre, en forma d'embut que arriba gairebé fins la base del peu. És un bolet força aromàtic i la seva carn difícilemt és podreix.

El podrem trobar a la nostra serralada a boscos d'alzines i sobretot en temporades plujoses formant erols.

Per sort, no se'l pot confondre amb cap espècie verinosa.

Vam tornar a casa amb els bolets i per dinar vam fer Pasta amb trompetes de la mort.

Ingredients per a 4 persones:

-Un bon grapat de trompetes de la mort.

-250 grams de tallarines.

-400 ml. de crema de llet

-Formatge parmesà ratllat.

-Sal i pebre.

Abans de tot, hem de netejar bé les trompetes per treure tota la sorra que puguin tenir.

A continuació bullim la pasta. Mentre es bull, saltem les trompetes amb quatre gotes d'oli en una paella gran i fonda on hi pugui cabre la pasta bullida.

Afegim la crema de llet, salpebrem i removem. Ho deixem a foc lent durant 10 minuts.

Quan la pasta estigui al punt, l'escorrem i l'afegim a la paella amb la crema i les trompetes, removem, ho tapem i ho deixem al foc durant 5 minutets més removent-ho sovint.

Un cop passat el temps, ja podem servir-les.

El parmesà el posarem en un bol a part perquè cadascú es posi la quantitat que vulgui.

Aquesta és la quarta recepta feta amb productes collits a la serralada que escric en aquest blog, les altres tres receptes són les següents.

1. La melmelada de cirera d'arboç, publicada el novembre de 2009.

2. La truita d'espàrrecs de marge, publicada el maig de 2010, i

3. Sacher de xocolata amb mores, publicada l'agost de 2010.

Per fer aquesta entrada, molta informació l'he extret de http://www.lasibarita.com/

Properament, tornarem a parlar de Castellruf

Sacher de xocolata amb mores

L'últim trocet del sacher de mores

A les meves excursions i sortides per la serralada, cada vegada m'agrada més fixar-me en els arbres, les falgueres, les herbes remeieres, els arbustos... que habiten al bosc.

Tanmateix, penso que molts d'ells ja fa força anys que resten pràcticament oblidats, quan fins ben entrat el segle XX formaven part de la vida de les famílies que vivien per aquestes contrades.

En aquest sentit, al marge de publicar aquesta entrada, avui tambè us vull recomanar un llibre de la Iolanda Bustos "La millor cuina amb flors plantes i fruits silvestres". Edicions Columna. Colecció: Cuina. Any 2009.

Aquest llibre sintetitza molt bé allò que vull expressar amb la notícia d'avui, recordar i recuperar uns productes que formen part des de sempre de la cultura mediterrània.

Avui la Magda, la meva dona, sens dubte una excel.lent cuinera ha preparat aquest sacher de xocolata amb mores. Jo únicament he hagut d'anar a buscar les mores. Aquestes concretament les he collit a Vallromanes a 50 metres de casa.

La romaguera, tambè coneguda com esbarzer o morera creix sobre sòls granítics, principalment sauló, en els marges dels camins o prop de les rieres.

Podrem collir mores durant els mesos d'agost i setembre a molts indrets de les Serralades de Marina i Litoral. Nomès cal que sortiu a fer una petita excursió, tingueu els ulls ben oberts i de ben segur de seguida trobareu una romaguera farcida de mores.

Quant a les propietats de les mores, al tractar-se d'un fruit vermell conté molta vitamina C, calci, fósfor, potassi, tanins, sucre, magnesi i fibra. Són diurètiques, astrigents, redueixen el colesterol dolent, són antioxidants i retarden l'envelliment cel.lular.

A continuació us explicarem com es fa aquest sacher

Ingredients:

-4 ous

-100grs de sucre

-125 grs d'ametlla molta

-100 grs de mantega o margarina

-250 grs de xocolata de postre per fondre

-1 sobre de llevat

-1 pot de melmelada de maduixa o mores

-1 bon grapat de mores.

Procediment:

-Separem les clares dels rovells i les posem a punt de neu.

-Barregem els rovells amb el sucre i amb l ametlla molta

-Fonem al microones 125 grs de xocolata amb 50 grs de mantega i un cop fos ho afegim a la barreja i remenem

-Seguidament afegim el llevat i les clares a punt de neu

-Untem la safata del forn amb la mantega i afegim la mescla

-Ho posem al forn a 180 graus durant 30 minuts aproximadament.

-Treiem la sacher del forn i la deixem refredar una mica, llavors la cobrim de melmelada de maduixa o mora .

-Fonem la xocolata restant amb la mantega i tapem tot el pastís amb xocolata

-El decorem finalment amb les mores i el posem a la nevera durant unes 5 hores fins que la xocolata quedi dura . El treiem 10 minuts abans de menjar perquè s estovi una mica i bon profit!!!

Part de la informació que hi ha en aquesta entrada l'he extret de la web http://www.iolandabustos.com/.

Properament parlarem d'un altre camí pels voltants de Vallromanes i d'una nova font trobada a Santa María de Martorelles.