ACTIVITATS AMB NENS. MONTSENY XV. L'EMPEDRAT DE MOROU

                             Font de Baladrell   

Aquest darrer mes d'octubre, us vam presentar un nou servei d'autobusos que unia Sant Celoni amb Santa Fe del Montseny. Aquesta nova línea s'ha posat en funcionament per l'aglomeració de cotxes que hi ha els caps de setmana de tardor.

Aquests dies de vacances escolars, que no hi ha tanta afluència de públic en el Montseny i que queden entremig de Nadal, Cap d'Any i Reis, us fem una proposta d'excursió per fer amb la canalla i de pas baixar una mica els torrons.

L'itinerari de "L'empedrat de Morou" és un clàssic de 5,760 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres. En el Centre d'Informació de Can Casades us donaran un tríptic amb tota la informació sobre els diferents punts per on passa la ruta i nomès cal anar seguint els senyals de color taronja.

Per tant, és una excursió molt fàcil per fer amb nens i de tornada a Can Casades podeu veure un dels dos audiovisuals que s'hi projecten "Les quatre estacions del Montseny" i "L'home i el Montseny" i ja haureu completat una matinal molt rodona.

Si voleu allargar una mica la ruta podeu fer dues variants, una que puja fins el Turó de Morou (desaconsellable si porteu canalla petita) o bé acostar-vos fins la minsa Font de Baladrell.

La font de Baladrell, la trobem a 250 metres de la ruta, tot seguint un camí que trobem a l'esquerra, uns centenars de metres abans d'arribar al pantà de Santa Fe.
És una senzilla font, l'aigua raja a través d'un broc d'acer inoxidable encastat a la part de baix d'unes roques i cau al terra formant un petit bassal.

A l'entorn de la font podem veure un avellaner monumental, d'uns 11,5 metres d'alçada i 7 metres de perímetre de la soca.
Baladrell és una masia en ruïnes a l'entrada de Santa Fe, bastida en un pendís de faigs i d'antics conreus, enlairada sobre el marge esquerre de la riera de Gualba. L'indret és assolellat i encantador. 

La font havia estat considerada com de les millors de la vall. Si bé era molt senzilla, no s'entrocava mai, i la gent del mas veí de Figueroles sovint es veien obligats a proveir-se d'aigua en aquesta font. 
No deu pas fer gaires anys, una brigada de la Diputació la consolida, salvant la que era l'única font d'aquest sector baix de la solana de la vall. 

Curiosament, la font del Baladrell és situada en terme de Gualba, fet que significa, si volem ser estrictes, que és l'única font de Santa Fe emplaçada fora del municipi de Fogars de Montclús.

La descripció d'aquesta font l'he extret d' Encos

Avui per acabar l'entrada vull recordar en Ramon Folch i Camarasa que ens va deixar ahir. En aquest sentit, si mai heu anat al Castell de Plegamans, on hi ha la Fundació Folch i Torres, ara és un bon moment per anar-hi
Tanmateix, si ho voleu integrar dins una excursió, el mes de juliol del 2018, us proposava "Camins de Llibertat entre Parets i Caldes" amb una parada al Castell de Plegamans.

Properament, arribarem caminant al Papiol.

MONTSENY, VIATGE VISUAL.

Avui us parlaré d'un llibre d'imatges. Montseny, Viatge visual amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.

Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".

Si en volen saber més de llibres de fotografies del Montseny, l'abril del 2017, a les 17 Recomanacions de Sant Jordi publicades en aquest blog, us vam parlar d'Estels, ermites i esglesioles del Montseny de Mariano Pagès d'Urso. 

La setmana vinent una recomanació musical.

MONTSENY XI: TRUITA D'OU AMB MEL I "NOCILLA"

               Truita d'ou amb mel i "Nocilla"

Ja falta poc perquè s'acabi l'any i per tant aquesta serà la penúltima entrada que farem enguany al voltant del Montseny.
Avui us presentem un receptari que en Jordi Bassi va recollir l'any 2004 sota el nom "La Cuina Tradicional del Montseny".Més de 100 receptes de les padrines, editat per Farell.
En aquest receptari hi trobareu plats amb hortalisses, sopes, cremes, llegums, arrossos, bolets, cargols, carns, postres, conserves, melmelades i licors i evidentment tots elaborats amb productes molt montsenyencs com la castanya, les pomes, la mel, els ceps, els apagallums, el senglar, la carbassa...

Jo avui m'he atrevit amb una truita d'ou amb mel, segurament la recepta més senzilla que ens presenta l'autor.
Tanmateix, a aquest plat també el podríem anomenar crêpe de mel.

Ingredients per 4 persones:
-2 ous.
-25 cl. de llet
-25 cl. de farina.
-Mel.
-Sal.

Elaboració:

S'han de batre els ous molt bé amb un pols de sal. Quan això està fet s'hi afegeix la llet i la farina i es remena fins que queda espès com una pasta d'arrebossar.
En una paella s'hi posa un xic d'oli a escalfar i s'hi fan truites, que es giren fins que queden ben rosses, tot barrejant la pasta amb un raig de mel.

Notes: 
Aquestes truites s'han de fer molt primes.
En el meu cas les he recobert de crema de cacau (Nocilla) i la truita ha millorat moltíssim.

Com diu l'autor a la presentació del llibre, aquestes receptes a cada casa es fan d'una manera lleugerament diferent, cada cuina les matissa, tothom es fa la cuina a la seva manera i avui li hem posat un segon cognom a aquesta recepta: Truita d'ou amb mel i Nocilla, segurament la Nocilla no fa molt Montseny i potser les padrines i els padrins no la coneixien gaire,  però acompanya molt bé a la mel i és un producte molt consumit pels muntanyencs d'arreu.

La propera setmana us parlarem de la Vallromanes Camina per la Salut d'aquest desembre.

MONTSENY VII. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXII. PARAULES DEL MONTSENY

 

Barballó

 

Aquesta setmana toca gramàtica del caminant i com dediquem aquest any 2013 al Montseny, no podien faltar aquestes PARAULES DEL MONTSENY. Avui només definirem 28 mots i expressions, però sens dubte són una petita mostra de la parla del massís i la seva zona d'influència.
En aquest sentit, hem de tenir en compte que el Montseny abasta zones del Vallès, Osona i La Selva i per tant, això ens aporta molta riquesa de vocabulari.
Per fer l'entrada he extret informació de la secció Paraules en Ruta del programa de TV3 Divendres, dels dies que van visitar els municipis d'Aiguafreda, Arbúcies i Sant Esteve de Palautordera  i del llibre 111 Fonts del Montseny d'en Lluís Pagespetit i Blancafort, editat per Farell el març de 2003.

La llista de paraules d'avui és la següent.

Afogar: Ofegar.

A un tirat de pedra: A prop

Barballó: Espígol

Carrandella: Corrua, sèrie llarga de coses posades una darrera l'altra.

Corrua: Multitud de persones, d'animals o de coses que avancen una darrera l'altra

Cortil: Corral. Al terme municipal de Viladrau trobem la font dels Cortils.

Eixavuirar: Estornudar.

Enxibecat: Una mica malalt.

Erol: Flotó de bolets que creixen junts o prop uns dels altres.

Erola:  Planell, tros de terra plana damunt una muntanya. Al terme municipal de Viladrau trobem l’ermita de la mare de Déu de l’Erola.

Escoltapets:  Xafarder.

Flotó: Un grup no gaire nombrós.

Galleret: Rosella.

Gasiva:  1. Persona lenta. 2. Persona  avara, tendent a arreplegar i guardar els diners o altres béns.

Llambrots: Llengots.

Llossar: Enganyar.

Moxaina: Carantonya.

Naiada: Dona d’aigua. Propera al poble de Montseny hi ha la font de les Naiades.

Païssa: Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.

Paitida: Dona d’aigua.  A Viladrau trobem la font de les Paitides.

Patxinel.lis:  Titelles.

Poies: Pollancres

Recebre: Rebre

Rispa: Molt de fred. Sinònim de “Rasca”.

Sot: Vall

Suara: D’aquí a una estona.

Tabalatats: Tonteries

Vidres llaurats: Vidres entelats.

 

Properament descobrirem corriols, camins i fonts a Sant Fost.

 

MONTSENY IV. GR-5. MONTSENY - AIGUAFREDA

La Font del Vilar

 

Fa dues setmanes us vam descriure l’etapa del GR.5 entre Sant Celoni i Montseny, en aquell cas inclús vam fer una descripció acurada del tram entre Sant Celoni i Campins, per la dificultat de trobar i interpretar les marques del GR en aquest tram.

Avui només us donem certes referències perquè realment el GR en aquesta etapa està ben marcat i també us farem cinc cèntims del patrimoni arquitectònic que ens anirem trobant.

L’etapa és llarga, 28 quilòmetres amb 950 metres de desnivell positiu. Tanmateix, segurament en alguna guía o pàgina web trobareu que parlen de 23 o 24 quilòmetres. En aquest sentit, nosaltres sempre comptem el quilometratge fins que arribem a l’estació de tren o autobusos corresponent.

Dues époques molt bones per fer aquest itinerari són la primavera i la tardor. Quan preparem la sortida, hem de tenir en compte que només trobarem un punt d’aigua, la font del Vilar en el vuitè quilòmetre.  

 

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Esglèsia de Sant Julià de Montseny. Sortint del poble hem d’estar atents, tanmateix les fites no es veuen gaire.

1,600Qm. 1,600Qm. Carretera de Montseny a Collformic BV-5301 a l’alçada de Can Quel.

1,350Qm. 2,950Qm. A mà esquerra hi ha un baixador que ens porta a peu de la Tordera. A principis de la primavera del 2013, sembla un riu pirinenc.

El GR-5 continua per la pista ampla, deixant la Tordera a l’esquerra. En aquest punt hi ha una manca de fites.

0,275Qm. 3,225Qm. Tornem a trobar marques del GR-5.

0,725Qm. 3,950Qm. Després de creuar el pont de la Llavina, el camí va pujant i en punt trobem a la dreta un bosc d’alzines sureres. Continuem per la pista que marxa davant nostre. Uns metres més endavant aquesta arbreda ens queda a sota.

1,000Qm. 4,950Qm. Sant Martí de Montseny. És un edifici rectangular, possiblement romànic amb una ara románica, que es diu que hi fou portada des de Sant Julià. La documentació en parla des del segle XVI, però evidentment és molt més antiga. Aquesta capella presideix el veïnat o hábitat dispers conegut per Montseny d'Amunt. 

2,000Qm. 6,950Qm. Molí de l’Adrobau.

1,250Qm. 8,200Qm. Font del Vilar. A peu de pista, hi ha aquesta font arrenjada fa relativament poc. Té un bon raig, la construcció està feta de llosa i de ciment . La pica és quadrada i profunda i l’aigua desguassa per sota el camí a l’altra banda, on s’escola entre la fullaraca que hi ha al torrent.

Els arbres que predominen en aquest entorn són alzines, pollancres i algun plàtan. Al costat de la font hi ha un banc i una taula de pedra perfecta per seure a fer un mos.

0,200Qm. 8,400Qm. Mas del Vilar. Hi ha una àmplia zona picnic.  Ara seguirem un parell de quilòmetres per la pista, però quan ens endinsem al bosc, tot pujant pel corriol, hem d’estar molt atents, perquè hi ha algun tram que pot ser una mica perdedor.

4,450Qm. 12,850Qm. Runes d’el Café.  En aquest punt es tornen a unir el GR-5 i el GR-5.2. A més a més, en aquest tram també conflueixen l’itinerari de la Matagalls Montserrat, la Ruta Verdaguer, el Meridià Verd i Els tres Monts.

1,500Qm. 14,350Qm. Pedres Blanques. (1250 m. d’altitud), punt més alt del recorregut d’avui.  El Meridià Verd marxa a l’esquerra. Nosaltres seguim el GR-5 en lleuger sentit descendent.

4,000Qm. 18,350Qm. El Bellver. Parc Etnològic del Tagamanent.

0,500Qm. 18,850Qm. Coll de Sant Martí. Iniciem la pujada cap al cim del Tagamanent per les escales que trobem en el coll.

1,000Qm. 19,950Qm. Turó del Tagamanent (1056 metres). Santa Maria de Tagamanent. L'església de Santa Maria és esmentada al segle X, però no hi ha vestigis d'aquest primitiu temple. L'edifici actual és fruit de reformes i reconstruccions tardanes. Es va refer després de resultar molt afectada pel terratrèmol de 1448 i es van fer reformes importants entre els anys 1578 i 1619, moment en el qual es van afegir les naus laterals, la capella del Roser i es va construir el campanar de planta rectangular. Al costat de l'església hi ha les restes de la rectoria, que té una llinda inscrita amb la data de 1736.

Ara desfem el camí fins el coll de Sant Martí.

1,000Qm. 20,950Qm. Coll de Sant Martí.

6,250Qm. 27,200Qm. Aiguafreda. Seguint les indicacions del GR, anirem cap al centre i posteriorment fins l’estació de Sant Martí de Centelles

0,250Qm. 27,450Qm. Passem pel costat d’una senzilla font urbana. Desconeixem el nom. Aquesta font està situada al carrer de l’Avencó.

0,100Qm. 27,550Qm. Monument de la Sardana.

0,100Qm  27,650Qm. Pont de l’Abella. És una estructura de tres arcades sobre el riu Congost, construïda en pedra calcària local i rejuntada amb morter de calç i fang.

Tot i que es va originar entre els segles XI-XII, el moment de més creixement del nucli de l'Abella tingué lloc entre els segles XVIII i XIX, período durant el qual el camí ral de Vic a Barcelona experimentà un auge comercial. En aquest moment es va bastir un nou pont sobre el riu Congost destinat a facilitar la connexió entre les dues capitals; a més el pont connectava l'Abella i el raval que acabaría formant la vila d'Aiguafreda. El pont es va posar en servei l'any 1740.

0,070Qm. 27,720Qm. Carrer de l’Estació.

0,550Qm. 28,270Qm. Estació de tren de Sant Martí de Centelles.

Aquesta propera setmana farem 13 recomanacions per Sant Jordi.