DEL TORRENT DE LA CUA LLARGA A BURRIAC.

Avui us presentem un itinerari que volta per Argentona i això vol dir una excursió farcida de fonts, concretament visitarem 8 fonts i a més a més pujarem a Burriac.

Per pujar a Burriac, farem una marrada d’aproximadament un quilòmetre, doncs passarem a tocar de les parets de les Banyadores.

Durant tota la sortida, anirem combinant trams força tècnics, amb trams molt còmodes per pistes amples. El recorregut té una llargada d’uns 11,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 500 metres. En aquest sentit, també és un itinerari molt bo per tots aquells que us voleu iniciar a les curses de muntanya, doncs malgrat no haver-hi gaire quilòmetres, el terreny és prou exigent per fer-nos suar la cansalada i estar molt concentrats i tenir molt bones cames a les baixades.

Cal saber que totes les fonts que visitarem avui han sigut arranjades pel Grup d’Amics de les Fonts d’Argentona i si us interessa i voleu col.laborar es troben cada diumenge a les 8 del matí en els pins d’en Gallart.

Les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des de la població d’Argentona, concretament de la cantonada de l’avinguda de Can Ferrater/ Santiago Rusiñol. Anem amunt per l’avinguda de Can Ferrater.

0,125Qm. 0,125Qm. Final del carrer. Girem a la dreta per un camí que deixa a la dreta la tanca d’una casa. Uns metres més endavant el camí marxa a l’esquerra i s’endinsa en el bosc.

0,250Qm. 0,375Qm. Font de les Oliveres. Una bella construcció en forma de caseta, de planta rectangular, d'uns tres metres d'amplada per metre i mig de fons i dos d'alçada, tota ella treballada en pedra massissa de diferents característiques. El seu frontal queda endarrerit un metre respecte la façana a través d'una obertura rectangular, de la part de baix del qual brolla l'aigua per mitjà d'un forat i cau a un petit bassal arrodonit arran del terra que està empedrat. Al capdamunt un mosaic de rajoles amb el nom de la font, el del Grup i l'any de construcció esmicolat, emmarcat per pedretes. A banda i banda del brollador hi ha dos bancs per seure.

Ara continuem a l’esquerra pel camí que puja de manera força sobtada.

0,100Qm. 0,475Qm. Camí que ens creua, continuem a la dreta.

0,100Qm. 0,575Qm. En un revolt, deixem el camí i continuem recte per un camí que planeja.

0,025Qm. 0,600Qm. Seguim a la dreta i just davant nostre creuem un torrent a gual, nomès creuar el torrent, continuem a l’esquerra per un corriol que en un principi és una mica desdibuixat i a mesura que ens endinsem és més fressat.

0,350Qm. 0,950Qm. Font de la Cua Llarga.  Es tracta d'una construcció de pedra inserida al marge de la muntanya. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana principal mitjançant una obertura rectangular. Dins hi trobem un mosaic de ceràmica fet amb la tècnica del trencadís, de colors blau, blanc, verd i vermell. Al capdamunt del qual hi trobem una ceràmica amb el nom de la font, un faisà mascle pintats i signada pel Grup de Fonts d'Argentona.

A la part de baix el brollador adquireix forma de cap d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca, cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada extrem. Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll. A finals de novembre de 2016. No raja.

Continuem a l’esquerra per un camí que desprès de pujar un parell de metres, marxa planejant. 

0,100Qm. 1,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per anar a buscar la Font del Baló. Desprès haurem de tornar novament a aquest punt per continuar l’excursió.

0,200Qm. 1,250Qm. Placeta amb un micaquer. Baixem per les escales que trobem a la dreta i que ens portaran fins la Font del Baló.

0,025Qm. 1,275Qm. Font del Baló.  La font queda en un replà rectangular per sota del camí, acollida per una bancada a banda i banda, i pel frontal que la presideix. El frontal és una singular i bonica construcció d’obra arrebossada, amb un esgrafiat amb nervadures resseguit per un trencadís de colors. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable situat a la part baixa i cau a una llarga pica que descansa directament al terra. L'aigua neix en un greny de pedres de forma natural que després de la seva restauració el 1989 pel Grup de Fonts d'Argentona fou canalitzada per donar-li l'aspecte actual. El seu cabal és escàs ja que es tracta d'una de les fonts més enlairades i un punt privilegiat per gaudir de l'entorn. La vegetació es la pròpia del lloc degut a la proximitat de l'aigua, tals com esbarzers, roldoners, alzines, pins i curiosament un parell de micaquers que ombregen tan la font com una taula de pedra que trobem un xic més amunt de la font. 

Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en Baló era el camperol que les treballava.. A finals de novembre de 2016. No raja.

Ara desfem els últims 225 metres i continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,010Qm. 1,510Qm. Obviem el camí que puja a la dreta i nosaltres continuem recte. Ara el camí passa per una pineda.

0,300Qm. 1,810Qm. El camí desemboca en un corriol una mica desdibuixat que nosaltres seguim avall a l’esquerra.

0,125Qm. 1,925Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,500Qm. 2,425Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en sentit lleugerament descendent.

0,150Qm. 2,575Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de la dreta en sentit ascendent. Obviem els camins i pistes que ens menen a banda i banda i nosaltres seguirem el camí principal.

0,650Qm. 3,225Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,950Qm. 4,175Qm. Deixem la pista i girem a l’esquerra per un camí carreter que en un principi planeja bastant, però de seguida va guanyant alçada.

0,300Qm. 4,475Qm. Cruïlla. Girem a la dreta pel corriol que segueix pujant.

0,600Qm. 5,075Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra. Vint metres més endavant a l’esquerra trobem l’accés a la torre de vigilància del Turó de Cirers.

0,080Qm. 5,155Qm. Turó de Cirers. Muntanya de 472 metres d’alçada del municipi de Cabrils.

Retrocedim els últims 80 metres fins la darrera cruïlla i girem a la dreta en sentit descendent.

0,100Qm. 5,255Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol.

0,350Qm. 5,605Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta.

0,500Qm. 6,105Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta. Aquest primer tram hem d’anar en compte, doncs el camí està força trencat.

0,400Qm. 6,505Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta i continuem avall pel corriol.

0,600Qm. 7,105Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,355Qm. Creu de l’Avellà. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,605Qm. Deixem la pista i continuem recte per un corriol, per tal de fer drecera.

0,080Qm. 7,685Qm. Topem de nou amb la pista girem a l’esquerra.

0,375Qm. 8,060Qm. Continuem a la dreta per un corriol fitat amb marques blaves.

0,100Qm. 8,160Qm. Sortim del corriol, creuem la pista i continuem recte pel corriol que ens queda a l’altra banda.

0,250Qm. 8,410Qm. Cruïlla de la Municipalitat de la Baronia del Maresme. Continuem pel camí que ens queda més a la dreta, sempre cap a amunt, cap a Burriac.

0,400Qm. 8,810Qm. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

Desprès de visitar el castell, tornem a l’entrada i ara girem a l’esquerra. Quaranta metres més endavant baixem per unes escales que desemboquen en un cimentat de color vermell. Seguim avall.

0,350Qm. 9,160Qm. Cruïlla. Girem a la dreta per una pista.

0,175Qm. 9,335Qm. Ens arriba per la dreta un camí que obviem, nosaltres continuem avall.

0,150Qm. 9,485Qm. Ens arriba per l’esquerra un corriol que seguim per dirigir-nos cap a la Font del Ferro.

0,070Qm. 9,555Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de la dreta en sentit descendent. Al començament el camí està força trencat, però mica a mica es fa més transitable.

0,250Qm. 9,805Qm. Ens arriba un camí per l’esquerra que obviem, nosaltres continuem recte, avall.

0,100Qm. 9,905Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel corriol que baixa.

0,350Qm. 10,255Qm. Arribem al torrent, ara anem seguint-lo avall. Hem d’nar en compte, doncs aquest terreny és força irregular i relliscós.

0,300Qm. 10,555Qm. Font del Ferro. La font presideix un conjunt format per un seguit de terrasses esglaonades amb bancs de pedra per seure, raconets amb taules de pedra i tot envoltat d'una vegetació exuberant que ens convida a passar-hi una estona.

L'edifici que allotja la font és una bonica construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves. 

Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller. 

Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt o font Bellot. L'aigua va ser descoberta a l'any 1861 i per acostar-la als estiuejants, es va canalitzar fins la font d'en Pau (al torrent de la Salut), al costat de l'Hotel Solé i que més tard (1923) va ser reemplaçada per l'actual font del Mig. La font del Ferro, va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua, també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Finalment, a les darreries del segle XIX es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l'actual als anys 20 del segle XX i restaurada pel Grup de Fonts durant els anys 1994-1996; després d'una acurada neteja de l'entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta. 

L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal. 

Sense abandonar aquest conjunt, uns metres més avall de la Font del Ferro, trobem la Font del Grup. Simpàtica font i perfectament integrada al paisatge, erigida a peu de camí. Està feta en un muret en angle recte que fa de respatller a dos petits bancals situats a cada costat. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona arran de terra. Al bancal de l'esquerra hi ha gravat el nom dels integrants del Grup de Fonts d'Argentona.

La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar-la. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des de finals dels anys 70.

Ara continuem per un corriol que marxa a l’esquerra.

0,075Qm. 10,630Qm. Baixem per un corriol que ens queda a la dreta.

0,250Qm. 10,880Qm. Arribem a la Font de l’Esquirol. Restaurada l'any 1996 pel Grup de Fonts. El conjunt queda en una terrassa rectangular enlairada respecte el torrent i arrecerada per un muret baix de pedra amorterada. Una passera d'obra que salva el torrent de Burriac ens permet entrar-hi per un costat i un pontet amb baranes de troncs que travessa un petit xaragall ho fa per l'altra banda. 

La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre d'alçada per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració i un dibuix representant un simpàtic esquirol. A finals de novembre de 2016, raja força.

Quinze metres més avall, trobem la minúscula font de l’Esquirolet. Es va crear el 1997 a partir de la descoberta d'un petit naixement i es va canalitzar. Consta d'un petit muret de pedra lligada al marge del camí. L'aigua que goteja per un broc de ferro, cau a un bassal quadrat i desaigua al torrent mitjançant un tub ensorrat que creua el camí. A la dreta de la font un llarg bancal de pedra ens permet reposar. Al capdamunt del frontal hi trobem un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva construcció i la signatura de l'autor.

Ara continuem avall pel camí que passa pel costat de la font de l’Esquirolet.

0,225Qm. 11,105Qm. Font de les Sureres. Creada el 1999 pel Grup de Fonts d'rgentona a partir del pou de Can Llei, l'aigua baixa fent sifó. Construïda en un muret de pedra formant angle recte. L'aigua brolla per un broc de ferro encastat al frontal a mitja alçada i cau en un bassal semicircular situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A l'esquerra del frontal trobem un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa i les dues sureres que li donen el nom. Al cap del muret de l'esquerra hi ha un altra llosa de pedra amb el nom de la font i el del Grup gravat. 

El conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure, tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres que han donat nom a la font. 

Davant de la font hi ha el monòlit amb la inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació d'Argentona.

Seguim el nostre camí, pel marge esquerre del torrent, passant a tocar d’una alzina surera de considerables dimensions.

0,025Qm. 11,130Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a la dreta. Aquest camí més endavant es converteix en el carrer de la Feu.

0,150Qm. 11,280Qm. Cantonada Carrer de la Feu / Carrer Font del Ferro. Girem a l’esquerra.

0,075Qm. 11,355Qm. Carrer Santiago Rusiñol. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,180Qm. 11,535Qm. Carrer Santiago Rusiñol cantonada Avinguda Can Ferrater. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, us informarem de la Vallromanes Camina per la Marató 2016.

23 PUNTS D'INTERÈS DE L'ETAPA 0 DEL GR-83.

La inconfusible silueta del Castell de Burriac.

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de l'etapa 0 del GR-83, entre Mollet i Mataró, avui farem una breu descripció de 23 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, per trobar-los, en algun cas, com a molt us haureu de desplaçar com a màxim 200 metres del recorregut, però mai superarà aquesta distància.
Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada és que per primera vegada parlarem de 7 fonts d'Argentona, el Castell de Burriac, el Tramvia que unia Mataró i Argentona, així com de dos elements hidrològics i un gorg de Santa María de Martorelles.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font de Can Roda. Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.
Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.
Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.
Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa, feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

2. Font de Beu-i-Tapa. Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

3. El Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona.

4. Gorg de Can Ros. Antigament en aquest indret hi havia la Font de Can Ros. Aquesta font prenia l’aigua de la sèquia de Can Girona, igual que la Font de la Mercé. Actualment, després de dies plujosos el gorg malgrat ser modest està força ufanós i és un abeurador perfecte pels animals que habiten aquestes muntanyes.

5. Font de la Mercé. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

6. Sèquia de Can Girona. És un element hidrològic destacable. El cabal sol ser constant, però fluctuant en intensitat. Disposa d’uns dipòsits reguladors. Veurem a terra unes tapes quadrades d’obra que són els pous o registres d’entrada de les mines que vénen del torrent amunt. Aquestes mines tenen una llargària considerable i están fetes d’obra; més avall dels pous, s’uneixen en una cambra que podem veure al costat del torrent. Es tracta d’una construcció amb la coberta corbada de mig punt, de 10 metres de llarg per 2 d’ample, i que serveix com a cambra reguladora del cabal.
Es desconeix la data de la seva construcció, però pot estar lligada a la reforma i condicionament de Can Girona com explotació agropecuària.

7. Font de Can Santpare. Fa anys que està eixuta. Es tracta d’una construcció modesta feta amb pedres picades formant un muret semicircular amb una pica de pedres també en semicercle. La construcció actual no és gaire antiga, de fet es va fer amb motiu d’habilitat l’indret com a campament de les colònies de Can Girona, a la dècada dels 80.

8. Font de Can Barbeta. Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font, la boca de la mina i el call. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí.

9. Fonteta de Can Gurri. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

10. Font de Can Gurri. Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font mateixa. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sól.
Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

11. Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s’obre a l’exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

12. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament això és així, per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.

13. Font de Sant Mateu. Generalment raja. Tanmateix en époques de sequera queda eixuta. Al seu davant una gran bassa, ara en desús, ens il.lustra sobre el concepte d’economía de l’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

14. La Roca d’en Toni. Aquest és un monument funerari d’uns 4000 anys d’antiguitat, on s’inhumaven els cadàvers envoltats de les pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C., els humans que habiten la serralada es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats.
Per altra banda, a pocs metres de la Roca d’en Toni, pujant per un corriol, podem veure un conjunt de tombes datades de l’alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d’aquestes tombes, demostri la teoría de l’abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.

15. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

16. Font del Ferro d’Argentona. En aquests moments goteja. Si hagués de fer una llista de les 10 fonts més maques de la Serralada aquesta hi seria. La construcció artística que veiem actualment, tot resguardant la font data de l’any 1924, sustituint una anterior del 1899.

17. Font del Grup. Construïda l’any 1993. La seva aigua prové d’una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar l’aigua. El nom d’aquesta font dóna nom al Grup de Fonts d’Argentona, actiu des de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de fonts. Tanmateix, en aquest municipi en podem trobar més de 200.

18. Font de l’Esquirol. Actualment raja. Creada el 1998. Amb mina propia, però també amb aigua del pou de Can Llei per controlar el seu volum d’aigua.

19. Font de l’Esquirolet. Actualment goteja. Es va crear el 1998 a partir d’un naixement que es va trobar i es va canalitzar.

20. Font de les Sureres. Té un bon raig. Creada el 1999 a partir del pou de Can Llei, l’aigua baixa fent sifó. D’aquest entorn cal destacar dues sureres centenàries.

21. Font del Camí. Actualment té un fil d’aigua. Construïda el 1999, deu el seu nom a que es troba en el camí que puja a Burriac des d’Argentona.

22. Font Picant d’Argentona. La font més popular d’Argentona, doncs antigament tant els vilatans com la gent de fora anaven molt sovint a beure aigua amb anissos mentre gaudien de la natura.
En aquesta font s’hi va embotellar aigua i on ara trobem el mur amb les tres aixetes, hi havia un mostrador on es servia l’aigua.
Actualment de les dues aixetes laterals surt aigua “picant”.


23. El Tramvia de Mataró a Argentona. Aquest tramvia que unia les dues poblacions, va existir des de 1928 al 1965. Hi ha un vagó a la Plaça Nova d’Argentona i quan passem per l’antiga carretera encara podem veure algun tram de vía.
En Josep María Espinàs a “El nen de la Plaça Ballot” en fa referència.

Per fer aquesta entrada he consultat a les següents fonts,

- Guía del Parc de la Serralada Litoral. Edicions Pòrtic 2004.

 - Les Fonts Martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. 2011.

 - Les Fonts d’Argentona. Josep Viñals i Iglesias. 1994.

 PÀGINES WEBS I BLOGS CONSULTATS

 - www.cabrerademarpatrimoni.cat


- www.trenscat.com

La propera setmana, presentarem la variant per poder fer aquesta etapa 0 en dues jornades.

GR-83. ETAPA ZERO. (MOLLET- MATARÓ) EL CAMÍ

L'inici del Camí del Nord a la Platja del Callao a Mataró

Els anys comencen el gener i els cursos comencen normalment al setembre. Per tant, aquesta setmana comencem un curs i durant aquest quart curs de La Brolla iniciarà un camí més enllà de les Serralades Marina i Litoral.
Però no patiu, que l'eix del blog continuarà sent el coneixement d'aquestes muntanyes.
Moltes vegades, he parlat dels GR i camins que creuen o passen per aquestes contrades, el 92, el 97-3 i el Meridià Verd, i d'altres que passen molt a prop el GR-5 i el GR-83.

Durant el curs 2010/2011, la Secció de Senders del Club Muntanyenc de Mollet ha realitzat el GR-83 i d'una o altra manera he tingut la sort de poder fer aquesta ruta. Cal dir que tot ha sigut molt fàcil degut a l'excel.lent organització. El camí ha tingut 11+1 etapes que hem anat fent una cada mes, d'octubre a juliol, excepte el juny que s'han van fer dos en l'ascensió al Canigó. 

El GR-83, és el camí del Nord, un camí amb molta història, amb molts atractius i molts centres d'interés, però sobretot també és un camí per prendre consciència. Perquè és el Camí de l'Exili, aquell camí que van seguir milers de refugiats entre el gener i el març de 1939 fugint de les tropes franquistes.
Parlar avui de tot aquest camí seria impossible, per tant un cop al mes parlarem d'algun aspecte de l'etapa que toqui, però no publicaré el rutómetre entre Mataró i Prada de Conflent perquè aixó ja queda recollit a la guía, per cert molt recomanable.  La referènca és la següent GR-83. Mataró-Canigó-Prada de Conflent. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames. 2006.

Tanmateix, avui per començar parlarem de l'etapa +1, l'Etapa Zero dels molletans, el camí que uneix el Baix Vallés amb la capital del Maresme. Avui publicarem el rutómetre, la setmana vinent la llista de 23 punts d'interès per on passa la ruta, amb una breu descripció de cada indret i posteriorment dues variants per tal de poder fer aquest camí de la Serralada Litoral en dues etapes.

Aquest itinerari creua el Parc de la Serralada Litoral de sud a nord i per tant al llarg del recorregut es creua o coincideix en alguns trams, amb altres recorreguts que hem presentat en aquest blog.
Les confluències són les següents,

Amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" publicat el febrer de 2009 a la Font de Can Roda i Beu-i-Tapa.
Amb "Els dominis del castell de Sant Miquel" publicat el juny de 2009 a la font de la Mercé, font de Can Santpare i font de Can Barbeta.
Amb "El camí d'Alella", publicat l'agost de 2010 entre el coll de Font de Cera i el coll del Clau.
Amb "El dolmen de Can Gurri" publicat el juliol de 2001 a la font de Can Gurri i al dolmen de Can Gurri.
Amb "La Fonteta de Can Gurri" publicat el setembre de 2010 a la fonteta de Can Gurri.
Amb "La Trinxacames 2011" publicat el juliol de 2011 a Can Gallemí (Vallromanes)
Amb "El Camí del Vietnam i la Mitjahorica" publicat el gener de 2011 a Can Riera (Premià de Dalt) i a la font i l'ermita de Sant Mateu.
Amb "3 Passejada pels voltants de Vallromanes" publicat el maig de 2008, en el tram del Coll de Can Gurguí a la Font de Sant Mateu.
Amb "De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni" publicat el març del 2009, a la Roca d'en Toni.

Finalment, cal dir que dels últims 16 quilòmetres del recorregut entre la Roca d'en Toni i Mataró mai n'hem parlat, per tant són inèdits en aquest blog.

EL CAMÍ, PAS A PAS
0,000Qm 0,000Qm.El punt d’inici el situarem a la Plaça Catalunya de Mollet del Vallès. Començarem a caminar per la Rambla Balmes, per enllaçar a l’alçada del Casal Cultural amb el carrer Berenguer III, i seguir-lo avall fins l’estació de trens Mollet-Sant Fost.


0,400Qm. 0,400Qm. Passarem per sota el pas soterrani i contínuarem direcció Martorelles pel carrer de la Indústria, per posteriorment enllaçar amb el pont peatonal que passa per sobre l’autopista i la via de l’AVE. Arribarem a Martorelles pel carrer Barcelona a l’alçada de la Derbi i continuarem recte fins a la cruïlla de les carreteres B-500 (Mollet-Badalona) i BV-5001 (La Roca del Vallès-Santa Coloma de Gramenet).


1,000Qm. 1,400Qm. Travessem i contínuem pel vial que va per sota la carretera que travessa Sant Fost direcció Badalona.


0,150Qm. 1,550Qm. Creuem un petit parc, tot pujant uns esglaons i trobarem un carril bici que seguirem amunt. Uns metres més endavant entrem al carrer Ronda del Mercat.


0,350Qm. 1,900Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i contínuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer.



0,200Qm. 2,100Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.


0,400Qm. 2,500Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.


0,150Qm. 2,650Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i contínuem pel marge dret.


0,200Qm. 2,850Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.


0,150Qm. 3,000Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.


0,350Qm. 3,350Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaría fins la Font de Can Roda.


Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent.


0,200 Qm. 3,550Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.


0,300Qm. 3,850Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.


0,350Qm. 4,200Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.


0,200Qm. 4,400Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i contíuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.


0,200Qm. 4,600Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.


0,250Qm. 4,850Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.


0,100Qm. 4,950Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.


0,350Qm. 5,300Qm. Sortim a una pista més ampla. Girem a la dreta, tot passant pel costat de Can Girona. Tres-cents o quatre-cents metres més endavant deixem a la dreta El Safareig Rodó.


0,750Qm. 6,050Qm. A banda dreta hi ha una petita clariana, si baixéssim pel corriol que hi ha en el marge, després d’uns 30 o 40 metres arribaríem al Gorg de Can Ros. Per seguir el nostre itinerari, nosaltres continuem amunt per la pista cap a la Font de la Mercé. En aquest tram estem seguint el GR-97-3.


0,200Qm. 6,250Qm. Obvíem la pista que puja a l’esquerra i nosaltres contínuem recte.


0,150Qm. 6,400Qm. Font de la Mercé. Contínuem pista amunt.


0,080Qm. 6,480Qm. A banda esquerra veiem la Sèquia de Can Girona. Contínuem amunt.


0100Qm. 6,580Qm. Deixem el GR-97-3 i contínuem per una pista molt costeruda que mena a l’esquerra del GR.


0,300Qm. 6,880Qm. A l’esquerra trobem l’entrada de la Font de Can Santpare. La font està just sota el xiprer que veiem a uns 100 metres d’aquí. Nosaltres continuem amunt.


0,550Qm. 7,830Qm. Arribem a una cruïlla. Davant nostre marxa una pista tancada amb una cadena. A 100 metres d’aquest punt hi ha la Font de Can Barbeta. Per seguir el nostre itinerari nosaltres obvíem aquesta pista i fent el revolt a la dreta seguim amunt.


0,250Qm. 8,080Qm. Abans d’una forta rampa a banda esquerra, hi ha una placeta, a la dreta entre els esbarzers hi ha la Fonteta de Can Gurri. Pocs metres davant nostre, surt un corriol que després d’uns 100 metres ens durà fins la Font de Can Gurri. Nosaltres seguim amunt per aquesta feixuga rampa, sempre per la pista i obviant els camins que ens menen a banda i banda.


0,400Qm. 8,480Qm. A l’esquerra trobem l’entrada del Dolmen de Can Gurri. Contínuem amunt per la pista.


0,150Qm. 8,630Qm. Arribem a una cruïlla, al costat d’una torre elèctrica. Nosaltres girem a l’esquerra cap a la vessant de marina. Ara durant uns metres seguirem el GR-97-3 direcció nord fins que conflueixi amb el GR-92.


0,300Qm. 8,930Qm. Arribem al GR-92. L’hem de seguir en sentit nord fins Can Camat (9 quilòmetres més endavant). Baixem a l’esquerra per uns esglaons que rellisquen moltíssim MOLT DE COMPTE!!!. En aquest tram el corriol està força erosionat.


0,300Qm. 9,230Qm. Sortim a un carrer asfaltat de l’urbanització Alella Park, girem a l’esquerra.


0,050Qm. 9,280Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que ens portarà fins el Coll de Font Cera.


0,430Qm. 9,710Qm. Creuem la carretera BP-5002 que uneix Granollers i El Masnou. COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. El punt més fácil de fer-ho, és anant a buscar el corriol que puja pel marge, just davant, a l’altre banda de la carretera. Quan trobem la pista ampla, ja no la deixarem fins el Coll del Clau, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda i sempre cap al nord.


1,740Qm. 11,450Qm. Coll del Clau. Aquí trobem una cruïlla múltiple. COMPTE DE NO EQUIVOCAR-NOS. El GR-92 segueix un corriol davant nostre que de seguida s’enfila per un rocar entre pins.


0,500Qm.11,950Qm. Coll de Can Gurgui. Hem de seguir per la pista que puja a la nostra dreta i 50 metres més endavant seguir per un corriol que trobem a l’esquerra.


Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l’esquerra Can Gallemí, l’última casa de Vallromanes pel sud.


1,000Qm. 12.950Qm. Can Riera. Girem a la dreta i seguim per una pista que passant per davant la masia ens endinsa a les Planes de Sant Mateu i ens puja fins un pla elevat.


0,200Qm. 13,150Qm. Girem a l’esquerra i passejant per un bucòlic sender, arribarem a l’ermita de Sant Mateu.


0,365Qm. 13, 515Qm. Ermita de Sant Mateu. De la banda de ponent, surt el corriol que ens baixarà fins la font de Sant Mateu.


0,310Qm. 13,825Qm. Font de Sant Mateu. Pugem a la pista que passa per sobre la font i girem a l’esquerra.


0,540Qm. 14,365Qm. Arribem a una pista més ampla i girem a l’esquerra.


0,350Qm. 14,715Qm. Can Bernadó. La masia i la torre de comunicacions queden a la dreta.


1,040Qm. 15,755Qm. Creu de Can Boquet. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Vilassar, a la dreta la que baixa a Vilanova del Vallès i nosaltres contínuem amunt cap a La Roca d’en Toni.


0,770Qm. 16,525Qm. Roca d’en Toni. Nosaltres contínuem per la mateixa pista, sempre cap al nord.


1,225Qm. 17,750Qm. Can Camat. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem el GR-92 que marxa cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i nosaltres girem a la dreta, direcció Argentona.


0,030Qm. 17,780Qm. Obvíem el camí carreter de l’esquerra que ens portaria fins a Òrrius. Nosaltres seguim per la pista


0,800Qm. 18,580Qm. Arribem a una cruïlla davant d’una masia, nosaltres seguim a l’esquerra per la pista.


0,750Qm. 19,330Qm. Cruïlla. Seguim a la dreta, direcció Argentona.


0,350Qm.19,680Qm. Cruïlla. Seguim avall, direcció Argentona.


0,150Qm. 19,830Qm. Un camí ens creua i pocs metres més endavant trobem una pista a la dreta tancada amb una cadena, nosaltres ho obvíem tot i contínuem per la pista principal.


0,700Qm. 20,530Qm. Contínuem per un camí carreter que trobem a la dreta.


0,200Qm. 20,730Qm. Després de pujar una mica, arribem a una cruïlla. Obvíem el camí de la dreta i nosaltres contínuem recte.


1,700Qm. 22,430Qm. Des d’aquest corriol tindrem molt bones vistes de Mataró i posteriorment del Castell de Burriac. No hem de fer cas als camins i viaranys que trobem a banda a banda. Nosaltres sempre avall pel corriol principal, fins que trobem un torrent a la dreta. Ara nosaltres seguirem pel sender que hi ha al costat del torrent i que puja paral.lel al mateix.


0,080Qm. 22,510Qm. Arribem a una pista. Però COMPTE!!! Perquè sense sortir a la pista, nosaltres hem de seguir pel corriol que puja a la nostra esquerra.


0,250Qm. 22,760Qm. A la nostra dreta tenim el monument que conmemora el V Centenari de les Municipalitats de la Baronia del Maresme. Nosaltres contínuem pel corriol que hi ha just davant d’aquest monument i que ens ha de pujar fins el Castell de Burriac.


0,300Qm. 23,060Qm. Després d’un fort pendent, on potser haurem de posar alguna vegada les mans ja serem al Castell de Burriac.


0,350Qm. 23,410Qm. Castell de Burriac. Per sortir del castell, tornarem a la porta d’entrada. Girarem a l’esquerra i després de baixar unes escales, seguirem per un camí carreter que ràpidament ens baixarà fins una pista.


1,250Qm. 24,670Qm. Girarem a la dreta direcció Argentona per la pista, sempre avall, obviant tots els camins que menen a banda i banda. Arribarem a una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, a 250 metres trobaríem la Font del Ferro i una mica abans la Font del Grup. Per continuar el nostre itinerari seguim avall.


0,150Qm. 24,820Qm. Girem a l’esquerra per un corriol cap a la Font de l’Esquirol.


0,125Qm. 24,945Qm. Arribem a les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Ara anem cap a la font de les Sureres, seguint el corriol que passa per davant la font de l’Esquirolet.


0,025Qm. 24,970Qm. Trobem una bifurcació. Seguim pel camí de sota.


0,100Qm. 25,070Qm. Arribem a la Font de les Sureres. Seguim pel corriol que passa a tocar de la font.


0,190Qm. 25,260Qm. Sortim a una pista i uns 40 metres davant nostre hi ha la Font del Camí. Contínuem avall.


0,070Qm. 25,330Qm. Arribem a un carrer asfaltat. És el Passeig de Burriac. Seguim avall.


0,300Qm. 25,630Qm. Girem a l’esquerra per un carrer.


0,050Qm. 25,680Qm. Girem a la dreta i ara anem per l’Avinguda Burriac.


0,100Qm. 25,780Qm. A mà dreta hi ha el Parc de la Font Picant. Al fons del parc hi ha la font.


0,100Qm. 25,880Qm. Després de visitar la font tornem a l’Avinguda Burriac i contínuem avall cap al centre del poble. Girem a l’esquerra pel carrer Antoni Moragas.


0,280Qm. 26,130Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres anem cap a l’esquerra pel carrer que ens porta de seguida al Club de Tennis Casino d’Argentona.


0,070Qm. 26,200Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista.


0,350Qm. 26,550Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Abat Escarré.


0,050Qm. 26,600Qm. Enllacem amb el carrer Mossén Cinto Verdaguer, fins l’Avinguda Puig i Cadafalch a l’alçada del Tramvia, al costat de la Plaça Nova


0,080Qm. 26,680Qm. Travessem la Plaça Nova i contínuem pel carrer de Carreras i Candi


0,200Qm. 26,880Qm. Arribem a la carretera C-1415c i amb MOLT DE COMPTE la creuem.


0,080Qm. 26,960Qm. Ara contínuem per una pista de terra fins que arribem a una cruïlla.


0,080Qm. 27,040Qm. Obvíem el camí que marxa a la nostra dreta i nosaltres creuem la riera d’Argentona a gual, per posteriorment continuar pel camí que trobem a la dreta abans del túnel.


2,900Qm. 29,940Qm. Anem tota l’estona paral.lels a la riera. En algún tram encara podem veure les vies del tramvia que unia Mataró i Argentona. Arribem a la rotonda del Mas Costabella.


0,300Qm. 30,240Qm. Fem mitja rotonda i passem per davant el Parc de Bombers, contínuem avall per la Via Sergia. Canviem de vorera.


0,500Qm. 30,740Qm. Creuem l’autopista per dalt i continuem avall fins la carretera de Barcelona.


0,100Qm. 30,840Qm. Creuem la carretera i girem a l’esquerra cap al centre de Mataró.


0,100Qm. 30,940Qm. Girem a la dreta pel carrer Cabrils.


0,400Qm. 31,340Qm. Arribem al passeig de Marina i girem a l’esquerra pel Parc de Mar, fins el pas soterrani.


0,900Qm. 32,240Qm. Passem per sota el pas soterrani i ja sortim a les platges de Mataró. Per arribar a l’ESTACIÓ DE MATARÓ només ens queda anar seguint el front marítim cap al nord.


0,850Qm. 33,090Qm. ESTACIÓ DE MATARÓ. Ara cal anar cap a la PLATJA DEL CALLAO on hi ha l’inici del Camí del Nord. Hi arribarem seguint amunt pel Passeig Marítim i la trobarem després de la platja del Varador.