Avui us presentem un itinerari que volta per Argentona i
això vol dir una excursió farcida de fonts, concretament visitarem 8 fonts i a
més a més pujarem a Burriac.
Per pujar a Burriac, farem una marrada d’aproximadament un
quilòmetre, doncs passarem a tocar de les parets de les Banyadores.
Durant tota la sortida, anirem combinant trams força
tècnics, amb trams molt còmodes per pistes amples. El recorregut té una
llargada d’uns 11,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 500 metres. En aquest sentit, també és un itinerari molt bo per tots aquells que us voleu iniciar a les curses de muntanya, doncs malgrat no haver-hi gaire quilòmetres, el terreny és prou exigent per fer-nos suar la cansalada i estar molt concentrats i tenir molt bones cames a les baixades.
Cal saber que totes les fonts que visitarem avui han sigut
arranjades pel Grup d’Amics de les Fonts d’Argentona i si us interessa i voleu
col.laborar es troben cada diumenge a les 8 del matí en els pins d’en Gallart.
Les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des de la població d’Argentona,
concretament de la cantonada de l’avinguda de Can Ferrater/ Santiago Rusiñol.
Anem amunt per l’avinguda de Can Ferrater.
0,125Qm. 0,125Qm. Final del carrer. Girem a la dreta per un
camí que deixa a la dreta la tanca d’una casa. Uns metres més endavant el camí
marxa a l’esquerra i s’endinsa en el bosc.
0,250Qm. 0,375Qm. Font
de les Oliveres. Una
bella construcció en forma de caseta, de planta rectangular, d'uns tres metres
d'amplada per metre i mig de fons i dos d'alçada, tota ella treballada en pedra
massissa de diferents característiques. El seu frontal queda endarrerit un
metre respecte la façana a través d'una obertura rectangular, de la part de
baix del qual brolla l'aigua per mitjà d'un forat i cau a un petit bassal
arrodonit arran del terra que està empedrat. Al capdamunt un mosaic de rajoles
amb el nom de la font, el del Grup i l'any de construcció esmicolat, emmarcat
per pedretes. A banda i banda del brollador hi ha dos bancs per seure.
Ara
continuem a l’esquerra pel camí que puja de manera força sobtada.
0,100Qm.
0,475Qm. Camí que ens creua, continuem a la dreta.
0,100Qm.
0,575Qm. En un revolt, deixem el camí i continuem recte per un camí que
planeja.
0,025Qm.
0,600Qm. Seguim a la dreta i just davant nostre creuem un torrent a gual, nomès
creuar el torrent, continuem a l’esquerra per un corriol que en un principi és
una mica desdibuixat i a mesura que ens endinsem és més fressat.
0,350Qm.
0,950Qm. Font de la Cua Llarga. Es tracta d'una
construcció de pedra inserida al marge de la muntanya. El seu frontal queda
endarrerit dos pams respecte la façana principal mitjançant una obertura
rectangular. Dins hi trobem un mosaic de ceràmica fet amb la tècnica del
trencadís, de colors blau, blanc, verd i vermell. Al capdamunt del qual hi
trobem una ceràmica amb el nom de la font, un faisà mascle pintats i signada
pel Grup de Fonts d'Argentona.
A la part de baix el brollador adquireix forma de cap d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca, cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada extrem. Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll. A finals de novembre de 2016. No raja.
A la part de baix el brollador adquireix forma de cap d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca, cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada extrem. Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll. A finals de novembre de 2016. No raja.
Continuem a l’esquerra per un camí que desprès de pujar un
parell de metres, marxa planejant.
0,100Qm.
1,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per anar a buscar la Font del
Baló. Desprès haurem de tornar novament a aquest punt per continuar l’excursió.
0,200Qm.
1,250Qm. Placeta amb un micaquer. Baixem per les escales que trobem a la dreta
i que ens portaran fins la Font del Baló.
0,025Qm.
1,275Qm. Font del Baló. La font
queda en un replà rectangular per sota del camí, acollida per una bancada a
banda i banda, i pel frontal que la presideix. El frontal és una singular i
bonica construcció d’obra arrebossada, amb un esgrafiat amb nervadures
resseguit per un trencadís de colors. L'aigua raja per un broc d'acer
inoxidable situat a la part baixa i cau a una llarga pica que descansa
directament al terra. L'aigua
neix en un greny de pedres de forma natural que després de la seva restauració
el 1989 pel Grup de Fonts d'Argentona fou canalitzada per donar-li l'aspecte
actual. El seu cabal és escàs ja que es tracta d'una de les fonts més
enlairades i un punt privilegiat per gaudir de l'entorn. La vegetació es la
pròpia del lloc degut a la proximitat de l'aigua, tals com esbarzers,
roldoners, alzines, pins i curiosament un parell de micaquers que ombregen tan
la font com una taula de pedra que trobem un xic més amunt de la font.
Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en Baló era el camperol que les treballava.. A finals de novembre de 2016. No raja.
Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en Baló era el camperol que les treballava.. A finals de novembre de 2016. No raja.
Ara
desfem els últims 225 metres i continuem a la dreta en sentit ascendent.
0,010Qm.
1,510Qm. Obviem el camí que puja a la dreta i nosaltres continuem recte. Ara el
camí passa per una pineda.
0,300Qm.
1,810Qm. El camí desemboca en un corriol una mica desdibuixat que nosaltres
seguim avall a l’esquerra.
0,125Qm.
1,925Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.
0,500Qm.
2,425Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en sentit lleugerament
descendent.
0,150Qm.
2,575Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de la dreta en sentit ascendent.
Obviem els camins i pistes que ens menen a banda i banda i nosaltres seguirem
el camí principal.
0,650Qm.
3,225Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,950Qm.
4,175Qm. Deixem la pista i girem a l’esquerra per un camí carreter que en un
principi planeja bastant, però de seguida va guanyant alçada.
0,300Qm.
4,475Qm. Cruïlla. Girem a la dreta pel corriol que segueix pujant.
0,600Qm.
5,075Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra. Vint metres més endavant a l’esquerra
trobem l’accés a la torre de vigilància del Turó de Cirers.
0,080Qm.
5,155Qm. Turó de Cirers. Muntanya de 472 metres d’alçada del municipi de
Cabrils.
Retrocedim
els últims 80 metres fins la darrera cruïlla i girem a la dreta en sentit
descendent.
0,100Qm.
5,255Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol.
0,350Qm.
5,605Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta.
0,500Qm.
6,105Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta. Aquest primer tram hem d’anar en
compte, doncs el camí està força trencat.
0,400Qm.
6,505Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta i continuem avall pel
corriol.
0,600Qm.
7,105Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,250Qm.
7,355Qm. Creu de l’Avellà. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra.
0,250Qm.
7,605Qm. Deixem la pista i continuem recte per un corriol, per tal de fer
drecera.
0,080Qm.
7,685Qm. Topem de nou amb la pista girem a l’esquerra.
0,375Qm.
8,060Qm. Continuem a la dreta per un corriol fitat amb marques blaves.
0,100Qm.
8,160Qm. Sortim del corriol, creuem la pista i continuem recte pel corriol que
ens queda a l’altra banda.
0,250Qm.
8,410Qm. Cruïlla de la Municipalitat de la Baronia del Maresme. Continuem pel
camí que ens queda més a la dreta, sempre cap a amunt, cap a Burriac.
0,400Qm.
8,810Qm. Castell de Burriac. Bastit al segle XI
al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini
sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i
Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.
Desprès de visitar el castell, tornem a l’entrada i ara
girem a l’esquerra. Quaranta metres més endavant baixem per unes escales que
desemboquen en un cimentat de color vermell. Seguim avall.
0,350Qm. 9,160Qm. Cruïlla. Girem a la dreta per una pista.
0,175Qm. 9,335Qm. Ens arriba per la dreta un camí que
obviem, nosaltres continuem avall.
0,150Qm. 9,485Qm. Ens arriba per l’esquerra un corriol que
seguim per dirigir-nos cap a la Font del Ferro.
0,070Qm. 9,555Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de la dreta
en sentit descendent. Al començament el camí està força trencat, però mica a
mica es fa més transitable.
0,250Qm. 9,805Qm. Ens arriba un camí per l’esquerra que
obviem, nosaltres continuem recte, avall.
0,100Qm. 9,905Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel
corriol que baixa.
0,350Qm. 10,255Qm. Arribem al torrent, ara anem seguint-lo
avall. Hem d’nar en compte, doncs aquest terreny és força irregular i relliscós.
0,300Qm. 10,555Qm. Font del Ferro. La font
presideix un conjunt format per un seguit de terrasses esglaonades amb bancs de
pedra per seure, raconets amb taules de pedra i tot envoltat d'una vegetació
exuberant que ens convida a passar-hi una estona.
L'edifici que allotja la font és una bonica construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves.
Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller.
Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt o font Bellot. L'aigua va ser descoberta a l'any 1861 i per acostar-la als estiuejants, es va canalitzar fins la font d'en Pau (al torrent de la Salut), al costat de l'Hotel Solé i que més tard (1923) va ser reemplaçada per l'actual font del Mig. La font del Ferro, va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua, també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Finalment, a les darreries del segle XIX es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l'actual als anys 20 del segle XX i restaurada pel Grup de Fonts durant els anys 1994-1996; després d'una acurada neteja de l'entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta.
L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.
L'edifici que allotja la font és una bonica construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves.
Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller.
Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt o font Bellot. L'aigua va ser descoberta a l'any 1861 i per acostar-la als estiuejants, es va canalitzar fins la font d'en Pau (al torrent de la Salut), al costat de l'Hotel Solé i que més tard (1923) va ser reemplaçada per l'actual font del Mig. La font del Ferro, va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua, també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Finalment, a les darreries del segle XIX es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l'actual als anys 20 del segle XX i restaurada pel Grup de Fonts durant els anys 1994-1996; després d'una acurada neteja de l'entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta.
L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.
Sense abandonar aquest conjunt, uns metres més avall
de la Font del Ferro, trobem la Font del Grup. Simpàtica font i perfectament integrada al paisatge,
erigida a peu de camí. Està feta en un muret en angle recte que fa de
respatller a dos petits bancals situats a cada costat. L'aigua brolla per un
tub metàl·lic i cau en una pica rodona arran de terra. Al bancal de l'esquerra
hi ha gravat el nom dels integrants del Grup de Fonts d'Argentona.
La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar-la. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des de finals dels anys 70.
La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar-la. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des de finals dels anys 70.
Ara
continuem per un corriol que marxa a l’esquerra.
0,075Qm.
10,630Qm. Baixem per un corriol que ens queda a la dreta.
0,250Qm.
10,880Qm. Arribem a la Font de l’Esquirol. Restaurada l'any 1996 pel Grup de
Fonts. El conjunt queda en una terrassa rectangular enlairada respecte el
torrent i arrecerada per un muret baix de pedra amorterada. Una passera d'obra
que salva el torrent de Burriac ens permet entrar-hi per un costat i un pontet
amb baranes de troncs que travessa un petit xaragall ho fa per l'altra banda.
La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre d'alçada per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració i un dibuix representant un simpàtic esquirol. A finals de novembre de 2016, raja força.
La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre d'alçada per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració i un dibuix representant un simpàtic esquirol. A finals de novembre de 2016, raja força.
Quinze metres més avall, trobem la minúscula font de
l’Esquirolet. Es va crear el 1997 a partir de la descoberta d'un petit
naixement i es va canalitzar. Consta d'un petit muret de pedra lligada al marge
del camí. L'aigua que goteja per un broc de ferro, cau a un bassal quadrat i
desaigua al torrent mitjançant un tub ensorrat que creua el camí. A la dreta de
la font un llarg bancal de pedra ens permet reposar. Al capdamunt del frontal
hi trobem un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'any de
la seva construcció i la signatura de l'autor.
Ara
continuem avall pel camí que passa pel costat de la font de l’Esquirolet.
0,225Qm.
11,105Qm. Font de les Sureres. Creada el 1999 pel Grup de Fonts d'rgentona a
partir del pou de Can Llei, l'aigua baixa fent sifó. Construïda en un muret de
pedra formant angle recte. L'aigua brolla per un broc de ferro encastat al
frontal a mitja alçada i cau en un bassal semicircular situat per sota del
nivell del terra que està empedrat. A l'esquerra del frontal trobem un bonic
mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la
mateixa i les dues sureres que li donen el nom. Al cap del muret de l'esquerra
hi ha un altra llosa de pedra amb el nom de la font i el del Grup gravat.
El conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure, tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres que han donat nom a la font.
Davant de la font hi ha el monòlit amb la inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació d'Argentona.
El conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure, tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres que han donat nom a la font.
Davant de la font hi ha el monòlit amb la inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació d'Argentona.
Seguim el nostre camí, pel marge esquerre del
torrent, passant a tocar d’una alzina surera de considerables dimensions.
0,025Qm. 11,130Qm. Camí carreter que ens creua.
Girem a la dreta. Aquest camí més endavant es converteix en el carrer de la
Feu.
0,150Qm. 11,280Qm. Cantonada Carrer de la Feu /
Carrer Font del Ferro. Girem a l’esquerra.
0,075Qm. 11,355Qm. Carrer Santiago Rusiñol. Girem a
la dreta en sentit ascendent.
0,180Qm. 11,535Qm. Carrer Santiago Rusiñol cantonada
Avinguda Can Ferrater. Inici i final de la sortida d’avui.
Properament, us informarem de la Vallromanes Camina
per la Marató 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada