La neu ho cobreix tot.

La riera de Vallromanes

Per fi he arribat a casa. Ahir al matí quan vaig sortir-ne plovent una mica, no haguès cregut tenir que passar la nit a Mollet per culpa de la neu.

Sens dubte és el temporal de neu més dur que jo recordo al Vallès, des de que tinc us de raó, fa uns 30 anys.

Ara mirant dades de la Serralada, la última nevada una mica important va ser el día de Reis de l'any passat, llavors a dalt de tot de Sant Mateu es van mesurar fins a 30 centímetres.

Si algú té dades sobre la nevada d'ahir, agrairia que m'ho fèssiu saber.

Cal recordar que aquest hivern, el diumenge 20 de desembre tambè varem fer record de fred a la Serralada Litoral -6,3 graus.

Per altra banda, aquesta neu ha sigut boníssima per les fonts. Tanmateix, la neu es va filtrant a la terra i va omplint els aqüifers.

Si aquests dies volteu per les nostres muntanyes, segurament us portareu sorpreses agradables.

Espero notícies vostres sobre el nou estat de les diferents fonts.

Els reis ens han portat neu

Les Planes de Can Boquet

Abans d'ahir va passar un d'aquells fets que nomès passa cada quatre o cinc anys, va nevar a la Serralada Litoral... i va quallar. I a més a més igual que el 1985 va passar el día de Reis.

Realment, fa goig veure les nostres muntanyes enfarinades, Així que ahir día 7 de gener,vaig sortir caminant de Vallromanes, vaig travessar cap a Can Maimó i vaig arribar fins a la Roca d'en Toni.

Fins a Cal Escombriaire la tranquilitat era absoluta, nomès se sentia el soroll de la neu que queia dels arbres, però a mida que m'acostava a les Planes d'en Boquet semblava una estació d'esquí amb mals accesos. Malgrat les patinades dels cotxes i una mica de nervis perquè no estem acostumats a que nevi per aquestes contrades, grans i sobretot petits gaudien de la neu.

El día que la canalla tenía per jugar amb les joguines que els hi havien dut els Reis, el van aprofitar per jugar amb la neu que tambè els hi van dur Melcior, Gaspar i Baltasar.

Tanmateix, molt a prop als voltants de la Roca de la Granota, hom podia gaudir del rar silenci de la neu i guaitar petjades sobretot de senglars i conills que per un dia van perdre la seva gairebè perenne invisibilitat.

Avui tothom ja ha anat al cole i algun operari déu haver arreglat el pals de telèfon que 10 centímetres de neu van tirar a terra.

Per cert, abans d'acabar el mes us presentaré la Font d'en Dirol i els voltants de la Roca d'en Toni