Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris font de sant roc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris font de sant roc. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de desembre del 2025

CAMINANT PEL VARAL DE BADALONA

 

                                     El Puigcastellar

La proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i l’estació de tren de Montgat.

Quan redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun element que aporti novetat, coneixement, curiositat…

Durant molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol “Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

El tram central de l’itinerari d’avui creua Badalona des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem pel seu varal.

Per arribar al punt d’inici de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1 del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.  Sortim de la plaça de la Vila pel carrer Sant Carles.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant Jeroni.

0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al carrer Balears que ens creua i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,520Qm. Creuem l’avinguda Pallaresa i seguim recte pel carrer Balears.

0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la dreta pel carrer Aragó.

0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Ramon Berenguer IV.

0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a l’inici del Torrent de les Bruixes. Continuem recte.

0,100Qm. 1,670Qm. Font de Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar) amb el nom de la font gravat.

Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.

0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra.  De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos.

Probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.

L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera.  D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR.

0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92 que marxa cap a Montcada i nosaltres entrem al recinte del Puig Castellar i seguim pujant.

 0,475Qm. 3,690Qm. Puigcastellar (303 metres). Es troben les restes del poblat iber d’una tribu laietana, fundat al voltant del segle VI aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.

Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.

0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de Sant Climent. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.

Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.

Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.

0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi ha una manca de marques del GR-92.

0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.


Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats.

 

Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.

0,025Qm. 5,930Qm.  Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:   

 

Ara continuem  seguint les marques del GR-92 cap al nord.

 

1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.

0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb l’avinguda Martí i Pujol i continuem avall.

1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a l’esquerra pel passatge del Pas de la Guineu.

0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la dreta pel carrer de la Quintana Alta.

0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lladó.

 

0,120Qm. 9,520Qm. Casa dels Dofins. La Casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les recreacions audiovisuals i de mobiliari.

Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.

0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta l’esglèsia de Santa Maria. Seguim avall pel carrer del Temple.

0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres més enllà arribem al Museu de Badalona.

0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis

Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el carrer Sant Francesc d’Assís.

0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.

0,125Qm. 10,330Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el passeig Marítim i seguim per un descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al davant.

0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren de Mongat. Final de l’excursió d’avui.

Properament, anirem de Pineda a Tordera.

 


dimarts, 20 de març del 2012

GR-83. 6a etapa LES PLANES D'HOSTOLES-OLOT. LES FONTS D'OLOT


                        La Font de les Tries

Fa unes setmanes des de la pàgina web de Turisme d'Olot vaig trobar una ruta que parlava de les Fonts d'Olot. Certament, em va semblar interessant perquè parlava de 7 o 8 fonts en una ruta de no més de 6 quilòmetres i tot just ara fa un mes vaig acostar-me fins la capital de la Garrotxa per descobrir aquestes fonts.
Avui no us descriure com arribar a cada font perquè la ruta de Turisme d'Olot és un garbuix amb moltes imprecisions. Ells la presenten com una ruta d'uns 6 quilòmetres i un temps mínim de 1 hora i mitja. Aquell dia vaig quedar molt preocupat perquè vaig tardar 4 hores i mitja i això que anava per feina.
Per tant, penso i animo que un olotí o una olotina urgentment endreci aquest itinerari, actualment fet des del meu parer sense gaire coneixement del terreny i per cobrir un expedient i poder dir que s'ha editat un itinerari de les Fonts d'Olot.
Fer bé les coses no costa tant.
A continuació us descric 8 fonts d'Olot, però n'he trobat referenciades d'altres com la font Pedrera, la font de la Gruta, la font de la Puda...

LA FONT MOIXINA
La Font Moixina està ubicada en el Paratge Natural dels Aiguamoixos de la Deu i de la Moixina. Aquest indret declarat reserva natural d’interès geobotànic, esdevé un paisatge de vegetació humida, amb roure pènol, pollancres i salzes que conviuen amb una gran varietats d’espècies animals.
La font està en un recinte que podria recordar un jardí d’una antiga casa senyorial. Tenint en compte, que és una font de les de més anomenada a Olot, la placeta amb bancs que l’envolten i els 6 dolls d’aigua que hi ragen, gairebé poden afirmar que en aquest indret s’ha fet més d’una fontada o aplec.
 Com no podria ser d’una altra manera, el frontal de la font és de pedra volcànica.
LA FONT VELLA DE LA DÉU
Ubicada només a uns 100 metres de la Font de la Moixina.
Aquesta font actualment està eixuta. El frontal de la font és una llosa de la qual surt un broc metàl.lic. Just a sota hi ha una pica rectangular de 30 x 40 cm. i al costat hi ha un rec que alimenta els aiguamoixos.  A la part del darrera de la déu hi ha una boca de mina, la porta de la qual queda perpendicular a la font.  Tot sembla indicar que l’aigua del rec, prové d’aquesta mina.

LA FONT NOVA DE LA DÉU
Aquesta font la trobem a la part posterior del restaurant la Déu. El frontal és de pedra volcánica i a la part alta hi ha una placa amb un poema de María Concepció Carreras. La font té tres petits brocs que actualment no ragen, que han estat sustituits per una aixeta moderna que queda per sobre. L’aigua cau en una pica semicircular que posteriorment desguassa en una bassa que hi ha al davant.
LA FONT DE SANT ROC
Entre l’ermita de Sant Roc i el riu Fluvià trobem aquesta majestuosa font de dos abundosos dolls.  El frontal és una paret de maons d’uns 6 metres d’alçada, coronada amb una teulada i una creu. A mitja alçada hi ha una imatge de Sant Roc feta amb rajola. Després de passar per sota la plaça que hi ha al davant, l’aigua desguassa directament al riu Fluvià.
Entre el 1901 i el 1902 en Ramon Casas va pintar en aquest indret el quadre “Sardanes a la font de Sant Roc d’Olot”.
LA FONT DE SANT MIQUEL
Situada al carrer Sant Miquel, aquesta austera font es troba d’esquenes al Fluvià. El frontal de la font és una paret enblanquinada amb una capelleta del sant al capdamunt.
Malgrat hi ha una aixeta moderna, l’aigua no raja. Aquesta aixeta esta col.locada dins una petita bóveda pintada de color granat i just a sota hi ha una pica rectangular de 80 x 40 cm.
L’entorn és molt urbà.
LA FONT DE LES TRIES
Situada a prop del Club Natació Olot, hem de creuar el riu Fluvià per un pont perquè la Font de les Tries ens queda a l’altre riba.
Aquesta font amb 4 abundosos dolls té un frontal de granit ple de molsa. Just al costat, a la mateixa alçada que la font hi ha una cascada d’uns 2,5 metres d’alçada que cau en un rec que desguassa al Fluvià.
La font es troba en un entorn periurbà i la vegetació que hi predomina es la típica d’un bosc de ribera.
Cal dir, que l’aigua d’aquesta deu sempre ha tingut fama de tenir propietats curatives, sigui cert o no, l’any 2012 encara hi ha molta gent que fa l’excursioneta per omplir garrafes i utilitzar aquesta aigua per consum de boca.
LA FONT DE LA SALUT
Aquesta font ja queda fora de l’entorn urbà i periurbà a la part est d’Olot. Podem considerar aquesta déu, una font de muntanya. En aquest sentit, és la que està a més alçada de les fonts olotines que hem conegut avui.
L’entorn és molt naturalitzat. Situada en un fondal, no és gaire difícil trobar-la, si estem atents a les senyals. Actualment només goteja. Té tres brocs a diferent alçada i la boca de la mina queda per damunt del tercer broc. L’aigua cau en una petita pica rectangular feta de pedra.  Al capdamunt del frontal de la déu hi ha una minúscula cova amb la imatge de la Maré de Déu de la Salut. Al costat de la font hi ha un pedrís per seure.
LA FONT DELS CASTANYS
Ubicada dins el Parc Nou aquesta font té 9 brocs, però actualment per aquí no hi raja aigua i pel contrari per sobre hi ha una aixeta “moderníssima” que funciona amb pulsador. El frontal està fet d’obra a la part inferior i de pedra volcànica a la part superior on hi ha dues portetes de fusta que deuen donar accés a la mina.
Val la pena acostar-nos a aquest Parc Nou, tanmateix aquí hi té la seu el Museu dels Volcans, però sobretot val la pena passejar pels corriols d’aquest indret i descobrir roures monumentals de més de 25 metres d’alçada i 250 anys de vida.
Properament parlarem del salpàs.










 




dimecres, 25 de novembre del 2009

Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina

La font de l'Alzina



Desprès de completar totes les fonts de Santa María de Martorelles, aquest mes de novembre marxem cap a Santa Coloma de Gramenet per fer la ruta més al sud que es pot fer a la Serralada de Marina. Per arribar al punt d'inici i final d'aquesta sortida podem arribar-hi amb una combinació de metro i bus. Això ens indica que estarem a tocar d'una gran urbe, fet que com veureu no farà l'excursió ni menys interessant i seguirem trobant racons de gran bellesa.

A més a més a l'excursió d'avui gaudirem d'unes grans vistes sobre el Barcelonès que s'estendrà sota els nostres peus.

La sortida la farem en la seva totalitat dins el terme de Santa Coloma de Gramenet i malgrat que centenars de milers de persones viuen a tocar d'aquest entorn, comprovarem que els boscos, els camins, les fonts... es troben en força bon estat.
El recorregut serà circular tindrà una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 325 metres.

Sortirem del barri de Can Franquesa de dalt de tot de l'Avinguda Ramon Berenguer IV, on hi ha una plaça i és inici i final de les línies de bus B-21 i B-30 i d'on surt el camí que ens pujarà pel Torrent de les Bruixes, així ho veurem en un pal indicador a peu de carrer.

Per aquest camí quan portem uns 50 metres caminant, arribem a la Font de Sant Roc o del Drapet.

Font del Drapet o Sant Roc. Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Contínuem amunt pel camí cimentat que s'enfila, pocs metres més endavant aquest camí es converteix en un corriol, i que posteriorment es bifurca i nosaltres agafarem el trencall que ens queda més a l'esquerra.

La vegetació d'aquest bosc de ribera per on ara passem, està formada per oms, freixes, rubinies, desmais, salzes, lledoners... i si ens fixem bé i tenim una mica de sort fins i tot podrem veure el niu d'alguna mallerenga blava.

Tres-cents metres més amunt arribem a un parell de figueres força grans i a una petita font que goteja. Aquesta deu, segurament és un sobrant de la Font de la Bota que la tenim deu metres sobre nostre.

Font de la Bóta. De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. Probablement era una de les fonts d'abastament d'aigua de l'antic poblat ibèric.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida, quan passem pel costat d'uns cactus comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord.

Ja a la pista, girem a la dreta sentit ascendent i 700 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins i girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, dos-cents metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR, tot entrant al poblat ibèric del Puig Castellar, tambè conegut com a Turó del Pollo.


Poblat ibèric del Puig Castellar
Desprès d'acostar-nos al mirador i gaudir de nou amb les vistes que hi ha des d'aquí dalt, pujarem fins la part alta del poblat ibèric.
Del Puig Castellar, de tota la gent que ha passat per aquí al llarg de la història, dels laietans, de Màrius Sampere, de Llibert Carulla... cal parlant-ne amb més tranquilitat i així ho aniré fent en succesius articles. Però ja que sou aquí dalt, aprofiteu i dediqueu un quart d'hora o vint minuts a viatjar dos mil cinc-cents anys enrrera. Val la pena.


Quan abandonem el poblat ibèric, ho farem per la vessant vallès, buscant la pista que passa pel costat d'un dipòsit d'aigua descobert, que veurem perfectament des de la part alta del poblat.

Uns metres abans d'arribar a aquest dipòsit recuperem el GR-92, baixarem per un corriol, per anar a buscar la pista que passa per sota nostra. Quan arribem a aquesta pista, abandonem el GR-92, tot girant a l'esquerra en sentit lleugerament descendent. En aquests moments passem per sota el dipòsit que vèiem des de dalt. Obvíem tots els camins que ens creuen i quan portem 500 metres caminant arribem a una tanca, la creuem i seguim pel camí descendent i a la següent cantonada girem a la dreta i hem de passar per la porta d'un institut de secundària.


Ara girem a la dreta i tot seguint un PR (marques grogues i blanques) travessem un parc que s'anomena Placeta dels Llops i pocs metres més endavant el camí ens fa passar tot just per sota d'una torre elèctrica. Pocs metres enllà el camí s'estreny i es converteix en un corriol que baixa molt pronunciadament durant 350 metres, fins que arribem de nou a una pista ampla, per la qual girarem a l'esquerra i desprès de 200 metres arribarem a la Font de l'Alzina.

Font de l'Alzina. Sens dubte la font més concorreguda de Santa Coloma. Aquesta font raja tot l'any i aquest és un espai recuperat els últims anys. El boc està situat sota una bòveda de teula i l'aigua va a parar a una altra bòveda invertida. L'entorn és molt espaiós i ombrívol, per tant ideal per fer-hi fontades.
Ara hem de tornar a la Placeta dels Llops. Tenim dues opcions, la més aconsellable és desfer els últims 600 metres del camí i l'altra és seguir el corriol que puja per mig del torrent, tot just darrera la font. Aconsello nomès seguir la segona opció si anem amb nois i noies a partir de 10-12 anys, tanmateix el corriol és intermitent, hi ha trams força plens de bardisses i a més a més és molt costerut.
Ja situats a la Placeta dels Llops, anem a buscar al carrer Menorca (el carrer de l'institut) i a continuació ens dirigim cap al carrer de Formentera que està tallat al pas de tots els vehicles excepte els dels veïns. Cent metres més endavant, baixem per unes escales que ens duen al carrer de sota i girem a l'esquerra per anar a buscar 100 metres més enllà el carrer Garcilaso de la Vega i nomès dos-cents metres més endavant trobarem la Font del Drapet, punt d'inici i final de la sortida d'avui.