diumenge, 14 de desembre del 2025

CAMINANT PEL VARAL DE BADALONA

 

                                     El Puigcastellar

La proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i l’estació de tren de Montgat.

Quan redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun element que aporti novetat, coneixement, curiositat…

Durant molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol “Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

El tram central de l’itinerari d’avui creua Badalona des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem pel seu varal.

Per arribar al punt d’inici de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1 del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.  Sortim de la plaça de la Vila pel carrer Sant Carles.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant Jeroni.

0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al carrer Balears que ens creua i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,520Qm. Creuem l’avinguda Pallaresa i seguim recte pel carrer Balears.

0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la dreta pel carrer Aragó.

0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Ramon Berenguer IV.

0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a l’inici del Torrent de les Bruixes. Continuem recte.

0,100Qm. 1,670Qm. Font de Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar) amb el nom de la font gravat.

Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.

0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra.  De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos.

Probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.

L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera.  D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR.

0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92 que marxa cap a Montcada i nosaltres entrem al recinte del Puig Castellar i seguim pujant.

 0,475Qm. 3,690Qm. Puigcastellar (303 metres). Es troben les restes del poblat iber d’una tribu laietana, fundat al voltant del segle VI aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.

Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.

0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de Sant Climent. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.

Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.

Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.

0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi ha una manca de marques del GR-92.

0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.


Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats.

 

Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.

0,025Qm. 5,930Qm.  Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:   

 

Ara continuem  seguint les marques del GR-92 cap al nord.

 

1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.

0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb l’avinguda Martí i Pujol i continuem avall.

1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a l’esquerra pel passatge del Pas de la Guineu.

0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la dreta pel carrer de la Quintana Alta.

0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lladó.

 

0,120Qm. 9,520Qm. Casa dels Dofins. La Casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les recreacions audiovisuals i de mobiliari.

Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.

0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta l’esglèsia de Santa Maria. Seguim avall pel carrer del Temple.

0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres més enllà arribem al Museu de Badalona.

0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis

Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el carrer Sant Francesc d’Assís.

0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.

0,125Qm. 10,330Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el passeig Marítim i seguim per un descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al davant.

0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren de Mongat. Final de l’excursió d’avui.

Properament, anirem de Pineda a Tordera.