divendres, 22 de maig del 2020

LES VALLS DEL FRESER V. DE NÚRIA A LES GORGUES DE CARANÇÀ



                      Un dels ponts que creua el riu Carançà.


La travessa que us proposo avui és una de les clàssiques pel Pirineu Oriental. En aquesta travessa trobarem llacs, cims, boscos gairebé màgics, ponts tibetans i camins de vertigen.

Jo l’he feta un parell de vegades, l’última l’estiu del 2001. L’itinerari que us proposo avui és per fer-lo amb dues etapes i aquesta és una excursió que recomano fer-la entre principis de juny i finals de setembre.

En aquest periòde i amb bon temps qualsevol persona avesada a caminar per alta muntanya i anant ben equipada gaudirà molt de la travessa, a l’hivern o amb mal temps és una altra història.

L’excursió que us proposo avui té una distància de 23,2 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 1400 metres i un desnivell negatiu de 2570 metres, per tant, part de la duresa d’aquesta excursió rau en els llargs trams de baixada que hauran de suportar els nostres genolls i per això recomanem fer nit al refugi de Ras de Carança i d’aquesta manera fer més assequible l’excursió.

Si jo em plantegés fer-la aquestiu estiu hi hauria quatre coses que serien imprescindibles: les botes de muntanya, els pals, 2 litres d’aigua i cartografia de la zona.
Si us decidiu fer-la i feu nit a Ras de Carança, no oblideu fer la reserva, doncs el refugi és molt petit. Web Refugi Ras de Carança

Finalment, l’últim alicient és acostant-se a l’inici de la travessa amb el cremallera de Núria i acabar la sortida en el Train Jean. Tanmateix, mireu bé els horaris del Train Jean, doncs tenen poca freqüència i assegureu-vos que te connexió a la Tour de Carol amb el tren de RENFE que us ha de tornar a Ribes de Fresser.

L’ITINERARI

1r DIA. Núria- refugi de Ras de Carançà 1.840m. 12,7 Quilòmetres. 837 metres de desnivell positiu. 956 metres de desnivell negatiu.

Sortim de l´estació del cremallera en direcció nord-est,  en direcció contrària al Santuari. Hem d´anar a buscar un petit pont de pedra. Just abans del pont trobem un primer pal senyalitzador del GR-11. Recte surt el camí a Eina, nosaltres prenem el camí a la dreta direcció al Noucreus. Seguirem els senyals blancs i vermells del GR-11 fins al coll de Carançà.

Passat el pont creuem un pendent herbós on el camí és poc evident. Uns metres més amunt, el corriol esdevé de seguida clar. En aquesta primera part del camí caminem pel camí del Bosc, una passejada senyalitzada pels gestors de Vall de Núria i que transcorre pel vessant est de la vall.

El camí és evident i ben abalisat amb les marques del GR-11. En aquest tram solen pasturar vaques i poltres. En arribar a les Molleres, travessem el Pont de l’Escuder, de fusta, per iniciar una pendent també herbosa i de camí menys clar. Hem d´anar a buscar un pal indicador que veurem davant nostre, una mica a l’est (dreta).

Aquest pal indica una bifurcació. La vall de l´esquerra puja al coll de Noufonts. Nosaltres continuem a la dreta cap al coll de Noucreus, remuntant el torrent de les Molleres, fins al clot de Noucreus, quan el camí fa una gran revolt tancat per iniciar la pujada final fins el coll de Noucreus (2.795m).
Del coll només són 2 minuts fins al cim del pic de la Fossa del Gegant (2.808m), des d’on  tenim unes àmplies panoràmiques cap al serrat del Mig, el Puigmal i el pic de l’Infern.

Baixem en direcció est uns metres per arribar al segon i darrer coll de la jornada, el coll de Carançà (5,4km, 2.727m). En aquest punt abandonem l’abalisament. Les marques blanques i vermelles que ens han seguit fins ara, les deixem per girar al nord (esquerra) per emprendre la baixada cap al circ de Carançà i el reguitzell de llacs que anirem trobant en la baixada.

El primer llac que veurem és un petit estany a mà esquerra que és el que es troba a més alçada de tots (2.583m). A l´estiu, però, sol assecar-se completament.
Just abans no comencem a baixar cap a l’estany Blau  ens hem de permetre uns instants de relax per gaudir de les increïbles vistes que tenim sobre el pic de
 l´Infern amb l’estany Blau sota els seus peus.

El camí esdevé d´alta muntanya, menys clar que el que recorríem fins ara, però fàcil    d´anar seguint. Cal parar atenció a seguir sempre les fites que anirem trobant en tot moment fins al refugi de Ras de Carançà. Després de 15min. que deixem el coll de Carançà, arribem a l´estany Blau.

Passem per l´oest de l´estany, superem un petit coll i iniciem la baixada a l’estany Negre, força dreta també amb moments on el camí fa ziga-zagues a fi de fer més còmoda la baixada, fins arribar a l´estany Negre en uns 10 min.

El camí baixa al fons de la vall, fins anar a buscar el riu Carançà, riu que seguirem bona estona sempre per la dreta. Estem encaixonats per les parets dels grans cims de la zona, com l´Infern, o el pic del Racó Gros (2.783m) que tenim davant nostre.

Mica en mica la vall es va obrint i apareixen prats trencats per rierols que zigzaguegen els seus plans. Cal girar la vista sovint per apreciar la immensitat dels paisatges que anem deixant endarrere.

Mitja hora després de l’estany Negre, trobem una cabana de pedra que pot ser útil només en cas d´emergència. Després de passar per un altre preciós prat alpí arribem a l’estany de les Truites (o de Carançà 2.270m). L´estany de Carançà és el més gran dels llacs amb què ens trobarem. A l´estiu solen plantar-s´hi força tendes, i ben concorregut per excursionistes i pescadors.

Continuem pel camí ja força marcat. Hem de perdre més de 400m de desnivell en 4,8km fins al refugi de Ras de Carançà, tram pel qual trigarem 1h30min aproximadament. Durant aquesta baixada, cap a la cota 2150m, entrarem al bosc. 

2n DIA. Refugi Ras de Carançà – estació de Toès (Tren Groc) 11,5 Qm. 563 metres de desnivell positiu. 1.613 metres de desnivell negatiu.

Per aquest refugi hi passa el GR-10 que uneix Mantet amb Planès. Nosaltres, però, continuarem la nostra travessa en direcció nord baixant  cap a la vall de Carançà. Anirem a buscar les gorges que el riu ha excavat a la muntanya a través d’un interessant camí equipat amb passarel·les i ponts tibetans penjats sobre el riu.

A partir del refugi només ens cal seguir uns punts de color taronja que trobarem en tot el recorregut fins al final. No són evidents ni sempre es veuen, però hi són. Més endavant, a partir de la resclosa, també trobem els clàssics senyals grocs de sender de petit recorregut francès (PR).

El camí segueix baixant i endinsant-se en el bosc del vessant nord del Pirineu. És un bosc ombrívol i gairebé màgic.  Després de 20 min. (1,5km) de sortir del refugi trobem una bifurcació a l’esquerra (. És un camí que ens portaria a Toès  passant sota el vessant oriental del pic de Gallinàs evitant les gorges. Com que el que volem és precisament passar-hi, continuem recte durant 45min més, quan trobem la primera passarel·la del recorregut. Es tracta d’una passera elevada de ferro clavada a la roca. Unes escales en donen accés.

Durant els propers 30-45min anirem creuant el riu a través de noves passarel·les i ponts tibetans mentre anem baixant poc a poc. El temps que triguem dependrà molt de la gent que trobem. Sovint haurem de passar les passares d´un a un, fet que segons 
l´afluència de gent en aquest tram de la travessa, faci endarrerir-nos una mica.

Al quilòmetre 19,7  arribem a una petita resclosa. Aquí tenim dues opcions a l’hora de baixar fins a Toès.  Creuant la resclosa a la dreta baixa el camí més utilitzat de baixada, el que passa pel roc de Madriu pel vessant est del riu. Nosaltres, però, seguirem recte (esquerra) de la resclosa per anar a agafar el camí conegut com el de la Cornisa. És un camí tallat a la roca i penjat al buit sobre el riu. Té un passamà al vessant de la muntanya per a agafar-s’hi, però cap tipus de barana sobre l’estimbat. És un camí ample i fàcil on les persones amb vertigen ho passaran malament, tot i que el camí és espectacular, amb excel·lents vistes sobres les gorges.

Són 1.300 metres (25 min) de camí tallat a la roca fins una cruïlla a la dreta  (pal indicador) on abandonarem el sender de la cornisa per iniciar una forta baixada que ens portarà de nou al fons de vall, des d’on en poc més de 10 min.  arribarem a un pàrquing només per a autocaravanes. L’ hem de creuar per anar a buscar l’estació del tren groc de Toès-Carançà.

La descripció de l’itinerari l’he extret de la web Senderisme en tren

Ben aviat, parlarem de fonts del Pla de l’Estany.




dijous, 14 de maig del 2020

DEL TORRENT DE CAN GURGUI XIC AL SOT DE CAN VILÓ



               La miranda prop de Can Viló

Avui una proposta pels confinats a Vallromanes i per tots aquells que a mida que anem superant fases podeu tornar-vos a acostar per aquestes contrades.

La sortida d’avui és perfecte per fer amb nens a partir de 7 o 8 anys, doncs l’itinerari no arriba als 7 quilòmetres amb un desnivell positiu de tan sols 150 metres. Només us caldrà agafar aigua, galetes i ganyips.

Avui passarem per tres trams de corriols que valen molt la pena. Alguns d’aquests corriols s’han reobert els últims anys i tant de bo que aguantin molt temps amb el bon estat de conservació que tenen ara mateix.

Per altra banda, per aquells que feu curses de muntanya, el corriol del torrent de Can Gurguí Xic us ofereix 1.100 metres molt explosius on en poc més d’un quilòmetre fareu gairebé tot el desnivell positiu de la sortida d’avui.

Vosaltres decidiu si feu matinal amb els nens, correu i sueu la cansalada o feu passejada de capvespre.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i enfilem a l’esquerra riera amunt.

1,450Qm. 1,450Qm. Deixem la pista principal i continuem a la dreta per un camí on hi ha un senyal pels vehicles de vial sense sortida.

0,125Qm. 1,575Qm. Continuem recte per una pista que s’enfila lleugerament.

0,075Qm. 1,650Qm. Tanca de pas privat. Can Gurguí Xic. Nosaltres continuem pel corriol que trobem a l’esquerra de la tanca.

0,100Qm. 1,750Qm. Obviem els camins que menen a banda i banda i continuem recte pel camí que puja sobtadament.

0,250Qm. 2,000Qm. Arribem a un camí que creua just davant nostre, al costat d’un pal de telèfon. Nosaltres continuem a l’esquerra pel camí que en els primers metres planeja.

0,150Qm. 2,150Qm. Tornem a estar al recte de la línea telefònica. Seguim recte pel camí que planeja.

0,400Qm. 2,550Qm. Obviem un corriol que trobem a l’esquerra. Nosaltres continuem amunt per aquest camí més ample.

0,160Qm. 2,710Qm. Pista. Coll de Can Gurgui. Continuem a l’esquerra per pista cap a la font.

0,600Qm. 3,310Qm.  Font de Can Gurgui. Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons.

Nosaltres continuem recte, en sentit lleugerament ascendent, obviant a l’esquerra la pista que baixa cap a Vallromanes.

0,375Qm. 3,685Qm. Obviem un camí carreter que trobem a l’esquerra i continuem recte per la pista.

0,170Qm. 3,855Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que baixa entre pins.

0,090Qm. 3,945Qm. Obviem el corriol que baixa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,080Qm. 4,025Qm. Continuem pel corriol que marxa a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,275Qm. 4,300Qm. Desemboquem en un camí carreter que ens creua. Nosaltres continuem a la dreta.

0,100Qm. 4,400Qm. Enllacem a l’esquerra amb una pista que ens creua.

0,115Qm. 4,515Qm. Abans de començar la baixada, seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,250Qm. 4,765Qm. A l’esquerra, una mica enfilada trobem una miranda. Una miranda és una caseta a dues aigües enmig de la muntanya on els homes que treballaven el camp hi guardaven les eines i es resguardaven quan feia mal temps.  Aquest bosc que ara trepitgem abans era terra de vinya i oliveres.

Després de visitar la miranda, continuem avall pel camí pel qual veníem, enfilant cap a Vallromanes i obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,600Qm. 5,365Qm. Cruïlla de corriols. Continuem avall fins la pista que tenim sota nostre.

0,040Qm. 5,405Qm. Pista de Vallromanes a la font de Can Gurgui. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

1,350Qm. 6,755Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent tornarem a caminar per les Valls del Freser. Anirem de Núria a les Gorgues de Carançà.







dijous, 7 de maig del 2020

LES VALLS DEL FRESER IV. GRAMÀTICA DEL CAMINANT. LXII. PARAULES DEL FRESER.


                                                Esterregallers



L’origen d’aquesta gramática del caminant és la novel.la de la Núria Esponella “La filla de la neu”, malgrat no hem trobat la quantitat de lèxic que podiem trobar en un llibre d’en Ramon Solsona o en els estudis sobre la llengua d’en Joan Coromines, si que hem trobat una vintena de paraules que han sigut la llavor per el.laborar aquestes Paraules del Freser.

Els 25 mots i expressions d’avui són els següents,

A l’ensec: Sobtosament, de cop i volta.

Anar a redallar: Anar a festejar.

Anar fent com el Met de Ribes:  Resposta usada, a manera de fugida d’estudi, per contestar als qui pregunten «Què fas?», «Què fem?» o «Com va?», quan les coses no van gaire bé o van francament malament.

Basaroca: Persona molt encantada.

Bufaforats:  Home excessivament curiós i remenós, que per tot es fica i en tot vol pendre part.

Calcigar: Trepitjar.

Canamillana: Cuinat de patates i cols d’hivern, tot ben esclafat i amanit amb rostillons i suc de cansalada.

Carrutxes: Caminadors.

Clavillar: Turmell.

Enxerinat: Quan s’està de gresca.

Enxerolinat: Quan s’està de gresca però es va una mica begut.

Esterregallers: Tartera.

Fumer tot en doina: Deixar-ho tot cap per avall. Desendreçat.

Deixatar: Fer disgregar i mesclar un sòlid amb un líquid.

Mesuró: Poca-solta.

Restinyera: Renglera.

Rosta: Cansalada.

Rufa: Nuvolada d’aspecte molt voluminós, indicadora de tempestat de vent propera.

Ser cosó o cosona: Un nen o nena que vol que l’amanyaguin.

Temperi: Avalot de crits de diverses persones irritades.

Terregall: Munt de pedres menudes, de runes, d’escòries…

Tito calent: Una ferideta.

Trebinella: Barrina. Eina per fer forats, especialment a la fusta.

Trossar: Arramangar.

Xarbascat: Xivarri, grans crits i soroll de festa.

Per el.laborar aquesta entrada al marge de les paraules trobades a la Filla de la Neu, he fet recerca a la secció “Paraules en Ruta” del programa Divendres de TV3 i per trobar les definicions he fet servir l’ edició electrònica del diccionari català-valencià balear i la pàgina web Rodamots

Molt aviat, 24 excursions per la Regió Sanitària Metropolitana Nord.