divendres, 23 d’octubre del 2020

LES PRIMERES 302 FONTS

 

                   La Font de Sant Antoni de Vallromanes

Més o menys cada 50 fonts us faig un recull d’aquestes i les classifico segons el seu estat i també per ubicació. Malgrat pugui semblar el contrari, aquelles deus que rajen són una majoria, tanmateix cal dir que algunes ho fan perquè están connectades a la xarxa.

 Enguany, de les 51 nous fonts que hi ha en aquest recull, les fonts de les Capçaleres del Ter i del Freser, és a dir, de les Valls de Camprodon i de la Vall de Núria tenen un pes important, doncs n’hem visitat 30. Com sempre, malgrat que cada vegada costa incorporar-me més, ja passem del centenar de fonts que trobem entre el Riu Besòs i la riera d’Argentona, és a dir, les fonts del Parc de la Serralada Litoral i Marina.

 Aquest és el sisè recull que fem i els anteriors els trobareu,

 el juny de 2010 amb 53 fonts,

el gener de 2013 amb 61 fonts,

el juliol de 2016 amb  50 fonts,

el gener de 2018 amb 39 fonts, i

el març de 2019 amb 49 fonts

 Per tant, a dia d’avui, la classificació de les primeres 302 fonts queda de la següent manera. En aquest sentit, estic segur que aquesta classificació no deu ser del tot exacte, doncs les fonts al llarg dels anys pateixen sequeres, degradacions, restauracions, netejes o obturacions de mina… per tant, si a les excursions que feu trobeu una font que no s’ajusta a l’estat que us indico en el blog, agrairia que m’ho fèssiu saber.

 190 Rajen

  30 Gotejen
    1 Regalima
  47 Eixutes
  11 A punt de desaparèixer
    9 Desaparegudes

      6 Ornamentals

    3 Molt deixades

    1 Abandonada
    1 Font mentidera
    3 Desviades o canalitzades.

      I per ubicació

 Serralada Litoral: 74.

 Serralada de Marina:35

 Collserola: 23

 Montseny:21

 Montnegre-Corredor: 12.

 Garrotxa: 8.

 Moianès: 5

 Cingles de Bertí: 4

 Vall de Camprodon: 10

 Plana Vallesana: 3

 Montserrat: 1

 Baix Ripollès: 1

 Sant Llorenç de Munt i l’Obac: 1

 Vall de Núria: 7

 Serra Cavallera: 2

 A més a més

 Fonts urbanes a Alella, Arbúcies, Arenys de Munt, Badalona, Bigues i Riells, Blanes, Cabrils, Caldes de Montbui, Campelles, Camprodon, Castellolí, Collsuspina, El Figaró  El Masnou, El Papiol, Granollers, La Garriga, Mollet del Vallès, Molló, Montmeló, Montseny, Monistrol de Montserrat, Olot, Planoles, Premià de Dalt, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Feliu de Codines, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí de Centelles, Setmenat, Tiana, Vallfogona del Ripollès, Viladrau i Vilanova del Vallès.

SERRALADA LITORAL

268. Font de Sant Antoni. Eixuta. Vallromanes. Maig 2019.

283. Font del Raget d’en Ramon. Eixuta. Premià de Dalt. Juny 2020

284. Font del Porc. Raja. Òrrius. Juliol. 2020

VALL DE CAMPRODON

259. Font del Boix. Raja. Camprodon. Abril 2019.

260. Font de Sant Patllari. Raja. Camprodon. Abril 2019.

261. Font del Vern. Raja. Camprodon. Abril 2019.

262. Font del Botàs. Raja. Camprodon. Raja. Abril 2019.

263. Font de les Gavatxes. Raja. Camprodon. Abril 2019.

264. Font de Llandrius. Raja. Camprodon. Abril 2019.

270. Fonts del Ter. Raja. Setcases. Desembre 2019.

PLANA VALLESANA.

253. Font de les Escales. Raja. Caldes de Montbui. Abril 2019.

254. Font del Gorg d’en Pèlags. Raja. Caldes de Montbui. Abril 2019.

VALL DE NÚRIA.

274. Font de Núria. Raja. Núria. Març 2020.

275. Font de Sant Gil. Raja. Núria. Març 2020.

276. Font del Dr Tarrès. Raja. Núria. Març 2020.

277. Font del Dr. Bassols. Raja. Núria. Març 2020.

278. Font de l’Oratori. Raja. Queralbs. Març 2020.

279. Font de la Ruïra. Raja. Queralbs. Març 2020.

291. Font de l’Ermita de Sant Antoni. Eixuta. Ribes de Freser. Agost 2020.

SERRA CAVALLERA

287. Font del Freixe. Raja. Ogassa. Agost 2020.

288. Font de la Dou. Raja. Ogassa. Agost 2020.

SANT LLORENÇ DE MUNT I L’OBAC.

255. Font Soleia. Raja. Matadepera. Abril 2019.

ALELLA

256. Font de la Mare de Déu de Núria. Raja. Alella. Abril 2019.

BLANES

269. Font Gòtica de Blanes. Eixuta.  Novembre 2019.

CALDES DE MONTBUI.

257. Font de Canaletes. Eixuta. Caldes de Montbui. Juliol 2018

258. Font Xica o d’en Ventura. Raja. Caldes de Montbui. Juliol 2018.

CAMPELLES.

292. Font del Carrer Major. Raja. Agost 2020.

CAMPRODON

265. Font del Monestir. Raja. Abril 2019.

266. Font dels Quatre Cantons. Eixuta. Abril 2019.

267. Font del Carrer Camí Cerdanya o Can Roqué. Raja. Abril 2019.

EL MASNOU.

271. Font del Repartidor del carrer Sant Bru. Eixuta. Desembre 2019.

272. Font de la Mina Cresta. Eixuta. Desembre 2019.

PLANOLES.

293. Font de la Navarra. Eixuta.  Agost 2020.

 QUERALBS.

280 Font del Raig. Raja. Març 2020.

281. Font de l’Esglèsia de Queralbs. Raja. Març 2020.

RIBES DE FRESER

282. Font del Cerdanya. Raja. Març 2020.

285. Font del Passeig. Raja. Agost 2020.

286. Font de Santa Caterina. Raja. Agost 2020.

298. Font de la Fonderia. Eixuta. Octubre 2020.

299. Font del Sucut. Eixuta. Octubre 2020.

300. Font Margarideta. Raja. Octubre 2020

301. Font del Prat. Raja. Octubre 2020.

302. Font de Sant Cristòfol. Raja. Octubre 2020.

303. Font de Girafulles. Raja. Octubre 2020.

RIPOLL

297. Font Naixent. Raja. Setembre 2020.

SANT JOAN DE LES ABADESSES.

289. Les Cinc Fonts. Raja. Agost 2020.

290. Font de la Plaça Anselm Clavé. Ornamental. Agost 2020.

294. Font dels Mexicans. Ornamental. Setembre 2020.

SETMENAT.

273. Font de Cal Pates. Raja. Febrer 2020.

VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS.

295. Font del Carrer del Prat de l’Om. Raja. Setembre 2020.

296. Font de la Plaça de la Vila. Raja. Setembre 2020.

Properament, us presentaré una excursió de pujar i baixar escales.

 


divendres, 9 d’octubre del 2020

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXIV. D'ARGELAGUES A CA LA WENLING

 


Ca la Wenling és la segona novel.la de la Gemma Ruiz Palà i com va passar amb Argelagues també li dedicarem una Gramàtica del Caminant.

“Per ca la Wenling hi passen jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, però també hi ha llàgrimes de la guerra del Vietnam, injusticies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling, perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.

I tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel.la també celebra les ganes boges de fer-se entendre” i la seva autora a més a més ens atansa un bon grapat de paraules en perill d’extinció.

 Els 20 mots d’avui són els següents,

Agafallós: Aferradís, que s’agafa o aferra fàcilment.

Antiparres: A l’Empordà, Barcelona, Mallorca i València, ulleres.

Borinar: A la Plana de Vic, fer fressa, remenar-se fent soroll.

Bullanga: Moviment tumultuós, especialment de baralla.

Cambuix: A Mallorca, dona esburbada, de poc enteniment.

Companatge: Allò que es menja amb el pa o endemés del pa.

Desbotar: Dir allò que es mantenia secret per un esforç de voluntat.

Empegueït: Avergonyit.

Engegallar: Dir quelcom de forma contundent i amb poc respecte.

Engorronida: Mancat de delit, de gana de moure’s, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç.

Epiteli: Capa prima de teixit cel.lular que recobreix les membranes mucoses.

Esbarriar: Escampar, dispersar, allunyar persones, animals o coses del lloc on estaven reunits.

Esblanar: A Sabadell, fer servir una cosa per anar-nos adaptant a allò (Per exemple: Els nostres peus que s’adapten a unes sabates noves). Tanmateix, a la novel.la la Gemma Ruiz fa servir aquesta paraula com a sinònim d’estobar.

Esburbat: A Mallorca,  mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament.

Fragant: Que fa bona olor.

Petarrella: Nena.

Piconar: Tallar a trossets menuts; reduir una cosa a bocins.

Xeret: Es diu d’algú que està delicat, quan encara està prou bé.

Xixina: Carn picolada.

Xiroia: Dit d’una persona de temperament alegroi, trempat, graciós…

Les definicions de les paraules les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i la paraula esblanar de l'opuscle. "Ciutat de paraules. Els sabadellenquismes fil per randa. David Via i Ros. Editorial Mercurial Indigo 2017.

La propera setmana les primeres 303 fonts del blog.

 

 

 

 

 

 

Ca la Wenling és la segona novel.la de la Gemma Ruiz Palà i com va passar amb Argelagues també li dedicarem una Gramàtica del Caminant.

“Per ca la Wenling hi passen jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, però també hi ha llàgrimes de la guerra del Vietnam, injusticies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling, perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.

I tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel.la també celebra les ganes boges de fer-se entendre” i la seva autora a més a més ens atansa un bon grapat de paraules en perill d’extinció.

 Els 20 mots d’avui són els següents,

Agafallós: Aferradís, que s’agafa o aferra fàcilment.

Antiparres: A l’Empordà, Barcelona, Mallorca i València, ulleres.

Borinar: A la Plana de Vic, fer fressa, remenar-se fent soroll.

Bullanga: Moviment tumultuós, especialment de baralla.

Cambuix: A Mallorca, dona esburbada, de poc enteniment.

Companatge: Allò que es menja amb el pa o endemés del pa.

Desbotar: Dir allò que es mantenia secret per un esforç de voluntat.

Empegueït: Avergonyit.

Engegallar: Dir quelcom de forma contundent i amb poc respecte.

Engorronida: Mancat de delit, de gana de moure’s, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç.

Epiteli: Capa prima de teixit cel.lular que recobreix les membranes mucoses.

Esbarriar: Escampar, dispersar, allunyar persones, animals o coses del lloc on estaven reunits.

Esblanar: A Sabadell, fer servir una cosa per anar-nos adaptant a allò (Per exemple: Els nostres peus que s’adapten a unes sabates noves). Tanmateix, a la novel.la la Gemma Ruiz fa servir aquesta paraula com a sinònim d’estobar.

Esburbat: A Mallorca,  mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament.

Fragant: Que fa bona olor.

Petarrella: Nena.

Piconar: Tallar a trossets menuts; reduir una cosa a bocins.

Xeret: Es diu d’algú que està delicat, quan encara està prou bé.

Xixina: Carn picolada.

Xiroia: Dit d’una persona de temperament alegroi, trempat, graciós…

Les definicions de les paraules les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La propera setmana les primeres 303 fonts del blog.

 

 

 

 

 

 


dissabte, 3 d’octubre del 2020

LES VALLS DEL FRESER VIII. FONTS D'ARREU XXXIV. LES FONTS DE RIBES.

 

                                      La Font Margarideta.

Avui us presento un recorregut urbà per les fonts de Ribes de Freser. Aquest itinerari troba 9 fonts i el Castell de Sant Pere i està a fet a partir d’un itinerari que també anava a buscar fonts com les del Paletí i la font del Sofre, però per una banda la manca d’atractius i la llargada per arribar a la font de Can Palatí i la perillositat per atansar-nos fins la font del Sofre, ha fet que obvies aquestes deus.

El recorregut d’avui té una llargada d’uns 4 quilòmetres amb sortida i arribada a l’estació de Ribes i això convida a fer-ho com un passeig, doncs la distància és curta i constantment anem encadenant fonts.

A la versió d’en Cosme Damià Moreno que podeu trobar en el wikiloc, la ruta s’allargà fins els 11 quilòmetres i al marge de la font de Can Palatí i la font del Sofre, fora del nucli urbà també s’acosta fins les fonts del Ferro, la Teula i Vistalegre.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Ribes de Freser i anem direcció nord cap al nucli urbà.

0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la dreta, tot creuant el Freser i tot seguit tombem a l’esquerra pel Passeig d’Àngel Guimerà.

0,150Qm. 0,500Qm. Girem a l’esquerra i creuem el Freser per sobre un pont. Passem per sota unes cases i 40 metres més enllà ja som al carrer Sant Quintí.

0,070Qm. 0,570Qm. Carrer Sant Quintí. Creuem el carrer i tombem a la dreta.

0,110Qm. 0,680Qm. Tombem a la dreta pel carrer Major.

0,200Qm. 0,880Qm. Plaça del Mercat. Sortim de la plaça del Mercat i girem a la dreta, tot creuant el Freser per sobre d’un pont.

0,060Qm. 0,940Qm. Girem a l’esquerra per carrer de la Fonderia.

0,100Qm. 1,040Qm. A la dreta trobem unes escales per les quals pujem. Quan hem pujat 13 esglaons a l’esquerra tenim la font de la Fonderia.

Font de la Fonderia. Es tracta d'un tub encastat a un mur de pedra adossat a la muntanya per on raja l'aigua i cau a un petit bassal de pedra que queda entre el mur i les escales.

Seguim pujant per les escales.

0,100Qm. 1,140Qm. Arribem al passeig de la Margarideta. Continuem quaranta metres a l’esquerra i en aquest punt, a la dreta tornem a trobar una vintena d’esglaons que ens pugen a un camí herbat i trenta metres més enllà arribem a la font del Sucut.

Font del Sucut. Es tracta d'un mur transversal de contenció fet amb pedres de grans dimensions. A la part central sobresurt un frontal obrat amb pedres més petites flanquejat per dues fileres de carreus.

Ha desaparegut el broc o l'aixeta, ara l'aigua sortiria per un forat practicat al mig del frontal i ompliria una pica semicircular arran del terra.

A banda i banda de la font arrenquen dos bancs de pedra per seure.

A la dreta de la font hi ha pintat en una pedra el nom de la font i a l'esquerra l'any 1972, possiblement l'any de la seva construcció. 

Ara desfem aquests últims 60 metres i continuem a la dreta pel Passeig de la Margarideta.

0,150Qm. 1,410Qm. A la dreta, trobem una plaça on hi ha la font de Santa Caterina.

Font de Santa Caterina. La font està adossada a un baix però llarg mur longitudinal de pedra que sosté les terres; al mig queda una petita construcció en forma de caseta, amb una teulada a dues aigües de lloses negres i dos bancals a banda i banda. La part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta de pedra; dins, un bonic broc de ferro amb la forma del cap d'un animal, collat al mig del frontal, deixa anar l'aigua que cau en un enreixat de ferro situat arran del terra que està empedrat. Al capdamunt de la font hi trobem una rajola amb el seu nom, l'any de construcció, 1926 i el de la seva remodelació, 1990.

Continuem pel Passeig.

0,200Qm. 1,610Qm. A la dreta trobem la font Margarideta.

Font Margarideta. És una gran construcció, tota de pedra, adossada a la muntanya i enlairada uns dos metres respecte del camí, al pla d'una terrassa empedrada a dos nivells. A la part central del gran mur de pedra que sustenta les terres es troba el frontal, amb un relleu en forma de volta al capdamunt, acollit per dos contra-forts coronats per una bola de pedra. A mitja alçada hi ha la sortida de l'aigua per mitjà d'un tub de ferro encastat al frontal que cau a una bonica pica que descansa a terra. Cal destacar la pica, de pedra picada, on l'aigua desguassa a través d'una canal practicada de forma longitudinal formant una petita cascada. Damunt del frontal hi trobem una llosa quadrada amb relleu amb una inscripció indicant-nos el nom de la font, l'any de construcció i el nom del propietari. A banda i banda de la font dos llargs bancals de pedra ens conviden a reposar una estona.

Continuem recte avall, obviant uns metres més endavant el camí ascendent que mena a la dreta.

0,125Qm. 1,735Qm. Estació Ribes Vila. Amb molt de compte creuem les vies del cremallera i tombem a la dreta tot creuant el Segadell.

0,020Qm. 1,755Qm. ULL!!! Tornem a creuar les vies i cinquanta metres més enllà a mà esquerra, arribem al Castell de Sant Pere.

Castell de Sant Pere. La vila de Ribes de Freser va néixer a l’empara del castell de Sant Pere. Avui un jaciment arqueològic on es pot evocar la vida de l’edat mitjana, des de la seva fundació pels comtes de Cerdanya a l’entorn de l’any 1000 fins al seu abandonament al segle XVI. Les ruïnes del castell són un vestigi arquitectònic de l’edat mitjana, la construcció està datada cap al segle XI.

El castell de Sant Pere és una fortalesa del segle XI, que inicialment constava només d’una petita torre on residia un castlà i la seva família. La seva funcionalitat era controlar la frontera entre el comtat de Cerdanya, al qual pertanyia Ribes, i el de Besalú. A partir de l’any 1276, la Vall de Ribes esdevingué part del regne de Mallorca, moment en què escreà una veritable xarxa defensiva a causa de la creixent conflictivitat entre les dues monarquies germanes.

Des del 2005 s’han realitzat diverses intervencions amb la voluntat d’assegurar la conservació del conjunt un cop excavat i facilitar-ne la visita i l’estudi.

S’ha adequat un itinerari de visita, adaptat a l’orografia del monument, que tracta de mantenir al màxim possible els recorreguts originals. Per això, s’ha recuperat l’accés principal mitjançant l’obertura del mur de contenció que el cegava, amb un tall de forma atalussada i conservant les parets de tancament construïdes quan ja no funcionava com a fortalesa.

Sortim del Castell i tornem a creuar el pas a nivell i tot just el passem anem per un passatge que trobem a la dreta.

0,060Qm. 1,815Qm. Enllacem a la dreta amb el carrer del Puigmal.

0,070Qm. 1,885Qm. Biblioteca Terra Baixa. Ara continuem a l’esquerra passant pel costat de la Central Filats Carburs. Seguim a l’esquerra, creuem el Freser per un pont i uns metres més enllà baixem per unes escales que ens portaran fins la font del Prat.

0,070Qm. 1,955Qm. Font del Prat. La font està adossada al mur de contenció que sustenta el carrer de sobre, amb un frontal arrebossat on a la part baixa hi ha un tub d'acer inoxidable encastat al mur per on raja l'aigua que cau en un bassal rectangular de pedra situat arran del terra. A la dreta de la font hi ha un llarg bancal de maons adossat al mur que li fa de respatller. L'espai immediat a la font està pavimentat amb llambordes formant un rectangle, la resta és de gespa, amb uns quants bancs de fusta i una barana metàl·lica al llarg de l'esplanada que la separa del riu que queda pocs metres més avall.

Sortim de la Font del Prat i continuem avall per la carretera cap al centre de Ribes, deixant el Freser a l’esquerra.

0,215Qm. 2,170Qm. Safareig del Carrer Núria. Ara continuem a la dreta pel carrer Freser.

0,045Qm. 2,215Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Nostra Senyora dels Desamparats.

0,080Qm. 2,295Qm. Enllacem amb el carrer Bonavista.

0,225Qm. 2,520Qm. Pugem per unes escales que ens queden a la dreta.

0,050Qm. 2,570Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que planeja.

0,070Qm. 2,640Qm. Bifurcació de corriols. Continuem a l’esquerra per unes escales que davallen.

0,050Qm. 2,690Qm. Carrer de Cerdanya. A l’esquerra trobem la Font de Cerdanya. La font queda integrada dins la paret d'una casa que fa cantonada amb unes escales, d'obra arrebossada amb ciment però amb el marc rematat amb pedra. A la part baixa del frontal hi ha una bonica aixeta per on raja l'aigua que cau en un enreixat de planxa perforada situat al fons d'un bassal de pedra.

Ara continuem amunt pel carrer Cerdanya.

0,100Qm. 2,790Qm. Deixem a l’esquerra la capella de Sant Cristòfol i vint metres més enllà baixem per unes escales que ens porten fins la font de Sant Cristòfol.

Font de Sant Cristòfol. La font queda en una terrassa empedrada amb baranes de ferro, amb un tub encastat en un mur d'obra arrebossada amb ciment per on goteja l'aigua i cau en un bassal d'obra arran de terra que desguassa per sota la terrassa formant un petit torrent.

Ara desfem aquests últims 120 metres fins la font de Cerdanya.

0,140Qm. 2,930Qm.  Font de Cerdanya. Continuem avall pel carrer Cerdanya.

0,270Qm. 3,200Qm. Tombem a la dreta pel carrer Major i desprès de creuar el Rigard, creuem la carretera de Puigcerdà i entre l’Hotel Sant Antoni i Casa Lola continuem amunt pel camí de Girafulles.

0,090Qm. 3,290Qm. Font de Girafulles. La font sembla de nova construcció o recentment remodelada, adossada a un mur de pedra lligada, d'un 8 metres de llarg per uns 3 d'alçada. Al centre i a la part baixa, integrat al mur, hi trobem un frontal de granit amb una bonica aixeta amb la forma d'un cap d'animal, que deixa rajar l'aigua i cau en un bassal semi-circular, també de granit i de dos pams d'alçada. A la part alta del mur hi ha un cartell de fusta pintada de blanc amb el nom de la font. L'aixeta està folrada amb un tub de neoprè per protegir-la de les gelades.

Ara desfem aquests darrers 90 metres, creuem la carretera de Puigcerdà i enllacem novament amb el carrer Major.

0,100Qm. 3,390Qm. Carrer Major. Continuem recte cap a la plaça de l’Ajuntament.

0,125Qm. 3,515Qm. Plaça de l’Ajuntament. Continuem recte cap a la plaça del Mercat.

0,075Qm. 3,590Qm. Plaça del Mercat. Tombem a la dreta, creuem el Freser i continuem avall pel Passeig Angel Guimerà.

0,120Qm. 3,710Qm. Font del Passeig. La font està totalment feta amb còdols de riu. La part central és una petita construcció allargada, mes ampla de baix que de dalt, amb una obertura al capdamunt que la travessa i on descansa l'escut de la vila fet de ferro. La part de dalt està rematada amb una teuladeta de pissarra a dues aigües. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua, per mitjà d'un bonic broc de metall amb la forma del cap d'un animal, que cau en una pica integrada al conjunt. A banda i banda hi ha dues lleixes sobre uns contraforts amb uns petits bancals que segueixen.

Continuem avall pel Passeig.

0,275Qm. 3,985Qm. Tombem a la dreta, tot creuant el Freser i de seguida continuem a l’esquerra paral.lels a la carretera de Barcelona a Puigcerdà.

0,100Qm. 4,085Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i seguim a l’esquerra cap a l’estació de Ribes.

0,250Qm. 4,335Qm. Estació de Ribes. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció de les fonts l'he extret d' Encos

Properament, una nova gramàtica del caminant.