GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXIV. D'ARGELAGUES A CA LA WENLING

 

Ca la Wenling és la segona novel.la de la Gemma Ruiz Palà i com va passar amb Argelagues també li dedicarem una Gramàtica del Caminant.

“Per ca la Wenling hi passen jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, però també hi ha llàgrimes de la guerra del Vietnam, injusticies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling, perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.

I tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel.la també celebra les ganes boges de fer-se entendre” i la seva autora a més a més ens atansa un bon grapat de paraules en perill d’extinció.

 Els 20 mots d’avui són els següents,

Agafallós: Aferradís, que s’agafa o aferra fàcilment.

Antiparres: A l’Empordà, Barcelona, Mallorca i València, ulleres.

Borinar: A la Plana de Vic, fer fressa, remenar-se fent soroll.

Bullanga: Moviment tumultuós, especialment de baralla.

Cambuix: A Mallorca, dona esburbada, de poc enteniment.

Companatge: Allò que es menja amb el pa o endemés del pa.

Desbotar: Dir allò que es mantenia secret per un esforç de voluntat.

Empegueït: Avergonyit.

Engegallar: Dir quelcom de forma contundent i amb poc respecte.

Engorronida: Mancat de delit, de gana de moure’s, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç.

Epiteli: Capa prima de teixit cel.lular que recobreix les membranes mucoses.

Esbarriar: Escampar, dispersar, allunyar persones, animals o coses del lloc on estaven reunits.

Esblanar: A Sabadell, fer servir una cosa per anar-nos adaptant a allò (Per exemple: Els nostres peus que s’adapten a unes sabates noves). Tanmateix, a la novel.la la Gemma Ruiz fa servir aquesta paraula com a sinònim d’estobar.

Esburbat: A Mallorca,  mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament.

Fragant: Que fa bona olor.

Petarrella: Nena.

Piconar: Tallar a trossets menuts; reduir una cosa a bocins.

Xeret: Es diu d’algú que està delicat, quan encara està prou bé.

Xixina: Carn picolada.

Xiroia: Dit d’una persona de temperament alegroi, trempat, graciós…

Les definicions de les paraules les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i la paraula esblanar de l'opuscle. "Ciutat de paraules. Els sabadellenquismes fil per randa. David Via i Ros. Editorial Mercurial Indigo 2017.

La propera setmana les primeres 303 fonts del blog.

 

 

 

 

 

 

Ca la Wenling és la segona novel.la de la Gemma Ruiz Palà i com va passar amb Argelagues també li dedicarem una Gramàtica del Caminant.

“Per ca la Wenling hi passen jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, però també hi ha llàgrimes de la guerra del Vietnam, injusticies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling, perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.

I tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel.la també celebra les ganes boges de fer-se entendre” i la seva autora a més a més ens atansa un bon grapat de paraules en perill d’extinció.

 Els 20 mots d’avui són els següents,

Agafallós: Aferradís, que s’agafa o aferra fàcilment.

Antiparres: A l’Empordà, Barcelona, Mallorca i València, ulleres.

Borinar: A la Plana de Vic, fer fressa, remenar-se fent soroll.

Bullanga: Moviment tumultuós, especialment de baralla.

Cambuix: A Mallorca, dona esburbada, de poc enteniment.

Companatge: Allò que es menja amb el pa o endemés del pa.

Desbotar: Dir allò que es mantenia secret per un esforç de voluntat.

Empegueït: Avergonyit.

Engegallar: Dir quelcom de forma contundent i amb poc respecte.

Engorronida: Mancat de delit, de gana de moure’s, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç.

Epiteli: Capa prima de teixit cel.lular que recobreix les membranes mucoses.

Esbarriar: Escampar, dispersar, allunyar persones, animals o coses del lloc on estaven reunits.

Esblanar: A Sabadell, fer servir una cosa per anar-nos adaptant a allò (Per exemple: Els nostres peus que s’adapten a unes sabates noves). Tanmateix, a la novel.la la Gemma Ruiz fa servir aquesta paraula com a sinònim d’estobar.

Esburbat: A Mallorca,  mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament.

Fragant: Que fa bona olor.

Petarrella: Nena.

Piconar: Tallar a trossets menuts; reduir una cosa a bocins.

Xeret: Es diu d’algú que està delicat, quan encara està prou bé.

Xixina: Carn picolada.

Xiroia: Dit d’una persona de temperament alegroi, trempat, graciós…

Les definicions de les paraules les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La propera setmana les primeres 303 fonts del blog.