CAMINS DE VALLROMANES XXXI. TRESQUEJANT FINS EL FORN CERÀMIC DE CAN MAIMÓ

                 Forn ceràmic de Can Maimó

Des de fa uns quants anys som molts els que caminem i posteriorment escrivim en un blog, en una pàgina web, en un llibre sobre el patrimoni històric, natural, arquitectònic... d'aquestes contrades, però també és ben cert que una bona part d'aquests escrits, els fem persones que simplement som aficionats a la muntanya i cadascú la gaudeix més des d'un vessant concret.

En aquest sentit, la majoria d'escrits que podem trobar a la xarxa o bé publicats en paper són prou rigorosos, tanmateix de tant en quant trobem alguna errada de consideració que cal corregir-la ràpid, doncs sí no es dóna una mala informació i l'errada s'escampa.

Aquest és el cas del forn ceràmic de Can Maimó que erròniament durant anys s'ha considerat el pou de glaç de Can Maimó. 
Gràcies a treballs realitzats per professionals en la matèria, com és el cas de la Laura Bosch, historiadora i geòloga, que va presentar una comunicació sobre aquest forn ceràmic a les XXXII Sessions d'Estudis Mataronins, mica a mica anem corregint aquestes errades.

Per arribar fins el forn ceràmic de Can Maimó, avui us proposem una excursió d'uns 8 quilòmetres de llargada i un desnivell positiu d'uns 200 metres. Podeu fer-la en qualsevol època de l'any i és adequada per mainada a partir de 5 o 6 anys.

L'ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i continuem amunt per la riera, tot passant per davant del Casal.

0,950Qm. 0,950Qm. Accés hotel Mas-Salagros. Continuem a la dreta pel vial cimentat que porta a la granja i a l’aparcament de l’hotel. Cent metres més enllà el ciment es converteix en terra.

0,250Qm. 1,200Qm. Abandonem el vial que puja cap a l’hotel i nosaltres continuem recte, tot creuant l’aparcament.

0,125Qm. 1,325Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 1,375Qm. Seguim a l’esquerra per un corriol que en sentit ascendent, s’endinsa en el bosc.

0,040Qm. 1,415Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent. Uns metres més enllà, a la nostra esquerra, deixem la part superior de l’hotel.

0,700Qm. 2,115Qm. A la dreta, deu metres per sobre nostre, trobem una miranda. Una miranda és una caseta enmig de la muntanya on els homes que treballaven el camp hi guardaven les eines i es resguardaven quan feia mal temps.  Aquest bosc que ara trepitgem abans erra terra de vinya, ametllers i oliveres. Seguim el camí que continua per darrera la miranda.

0,375Qm. 2,490Qm. Pista que ens creua. Seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,330Qm. 2,820Qm. Coll de Forns. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,470Qm. 3,290Qm. Ens creua la pista de Can Maimó a la Creu d’en Boquet. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,900Qm. 4,190Qm. A l’esquerra, al costat d’un cadenat amb una senyal de prohibit, hi ha un corriol que ara seguim i nomès cinc metres més endavant tombem a la dreta per un corriol no gaire fressat.

0,025Qm. 4,215Qm. Forn Ceràmic de Can Maimó. L’any 2015 la historiadora i geòloga, Laura Bosch va publicar a les Sessions d’Estudis Mataronins un article sobre l’arquitectura, l’ús i la preservació que cal fer d’aquest forn. A continuació us adjunto uns quants fragments d’aquest estudi.  “El forn es coneix des de fa molts anys, però segurament, el seu abandonament, probablement a mitjans del segle XX, afegit al canvi de propietari de la finca i  la construcció del camp de golf a les antigues feixes de conreu, van fer que aquesta estructura de combustió caigués en l’oblit.

L’any 2010, la publicació d’un llibre sobre elements patrimonials de la Serralada Litoral,  esmenta aquest element no com a un forn sinó com a “un pou de glaç ubicat al mas de Can Maimó, per sota el marge del camí que va de Vilassar de Dalt a Vallromanes”. A partir d’aquí, comença la confusió. Excursionistes i apassionats de tota mena, en parlaran erròniament com a pou de glaç. 

Avui dia quines restes podem veure? Es tracta d’una estructura de planta rectangular, orientada al SW i mesura 4,80 m d’alçada per uns 5 metres d’amplada aproximadament. La façana està realitzada amb pedres irregulars, rajoles i fang. Presenta dues parts diferenciades: al davant, arran de terra, la fogaina o caldera, que és l’indret on es produeix la combustió. Per damunt, la cambra de cocció o laboratori. D’aquestes dues parts, la primera és la que es conserva en perfecte estat.

L’accés a la caldera es fa a través d’una obertura amb volta de pedra col·locada a plec de sardinell. S’hi poden observar reparacions posteriors realitzades amb trossos de maó lligats amb morter de calç. L’amplada de la volta té uns quaranta centímetres de fondària. A continuació, accedint per la boca ja ens adonem de la importància de la cambra, realitzada amb una doble filera de maons per tal de resistir la pressió del talús on està ubicada.

L’amplada de la boca, per la part superior, té entre cinquanta i seixanta centímetres. La part inferior està colgada parcialment per la terra i presenta un trencament realitzat en temps moderns per a facilitar l’accés al seu interior. L’interior de la fogaina mesura 1,80 cm x 1,30 cm. Té una alçada màxima de 1,60 cm. Està voltada, és a dir, presenta quatre fileres de volta de maó, recolzades a ambdós murs laterals. Entremig de les voltes, es deixen entreveure un seguit d’obertures anomenades també xemeneies, indispensables per al control del procés de cocció. Un repintat del seu interior amb calç, segurament per aprofitar l’estructura de la cambra com a barraca pels caçadors, va tapar parcialment l’ennegriment natural del maó en contacte amb el fum.

Entre la caldera o fogaina i la cambra superior o laboratori se situa un enreixat fix de rajoles que en circumstàncies normals és el que permet el pas de la calor i de la flama. És de planta aproximadament quadrangular. Presenta un enderroc important degut al creixement d’ arbres i arbusts després del seu abandonament. No obstant això, encara es poden observar les restes de murs fabricats amb fang i rajol d’una alçada de 1,60 cm aproximadament. El pis està construït amb rajola o tova.

Als voltants d’aquesta construcció s’han localitzat bàsicament restes de teula i maó. És probable que aquest forn servís per a la construcció de teules, totxos, maons, rajoles i els cairons del mas de Can Maimó, però potser també la coberta del molí que es troba al vessant de ponent de la riera de l’Ardenya, i altres dependències avui desaparegudes, o fins i tot servís també pel molí de Cuquet, ubicat a la llera esquerra de la riera, una mica més amunt. Els forns en la majoria dels casos, es troben vinculats a algun mas i per tant, formaven part de la seva economia domèstica. La vegetació i l’eixamplament del camí no deixa visibles les restes de la terrera, o de possibles desmunts d’on s’hauria extret l’argila. Tampoc s’ha pogut localitzar cap bassa de fang o una zona planera on s’haurien pogut fabricar els maons i deixar-los eixugar al sol. Hem de tenir present que actualment en aquesta propietat hi ha un camp de golf, i que per tant, tan el vessant d’obaga com el de migdia han sofert moltes transformacions”.

Ara desfem els últims 25 metres i continuem avall fins arribar a la riera d’Ardenya.

0,125Qm. 4,340Qm. Riera d’Ardenya. Creuem i continuem amunt a l’esquerra. En aquest tram obviem els corriols que ens menen a banda i banda i sempre seguirem el camí principal.

1,100Qm. 5,440Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta cap a la Roca Foradada.

0,525Qm. 5,965Qm. Arribem a una cruïlla. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,100Qm. 6,065Qm. Tombem a la dreta per un camí que planeja.

0,225Qm. 6,290Qm. A la dreta, trobem la Roca Foradada.  Es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on s’hi pot encabir una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època calcolítica (2700-2200 AC). No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, tenim que podria ser una cova sepulcral artificial, un monument funerari excavat a la roca i per altra banda, també hi ha qui diu que antigament la feien servir com a forn per a coure-hi pa.

Ara continuem pel camí que marxa recte, davant la Roca Foradada.

0,050Qm. 6,340Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,030Qm. 6,370Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.  Continuem pel camí que al final d’aquest planell tomba a la dreta.

0,500Qm. 6,870Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,050Qm. 6,920Qm. Obviem un camí que marxa recte i nosaltres seguim a la dreta en sentit descendent.

0,175Qm. 7,095Qm. Avinguda Vilassar. Creuem i contiuem avall, a la dreta.

0,350Qm. 7,445Qm. Seguim a l’esquerra per un camí de sorra.

0,100Qm. 7,545Qm. Riera de Vallromanes. Tombem a l’esquerra.

0,550Qm. 8,095Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent, us presentarem les 18 Recomanacions d'aquest Sant Jordi.

CAMINS DE VALLROMANES XXI. LA TRINXACAMES 2014. L'ITINERARI LLARG.

Avui us presentem el recorregut llarg de la Trinxacames 2014 que va organitzar el Club BTT Trinxacadenes el passat 4 de maig.  La sortida d’avui té una distància d’uns 17 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres. Per tant, portant aigua i evitant les hores més caluroses dels mesos d’estiu, pot fer-se en qualsevol moment de l’any.

Aquest itinerari té la característica de passar per bons miradors cap al Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, el Maresme, la ciutat de Barcelona...

Esmentar també, que aquesta ruta presenta gairebè 7 quilòmetres inèdits de corriols i camins que no s'han fet abans ni a la Trinxacames, ni a la Vallromanes Camina per la Salut.

L’ITINERARI

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra  i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres  deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec.

0,250Qm. 1,175Qm.  Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes)

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles creuem el carrer, ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obviem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,075Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,095Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,145Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,345Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,425Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 3,125Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,475Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,080Qm. 3,555Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,425Qm. 3,980Qm. Abandonem la pista i continuem recte per un corriol que s’endinsa en el bosc.

0,340Qm. 4,320Qm. Bifurcació. Continuem a l’esquerra tot planejant per una feixa. A la nostra esquerra tenim unes espectaculars vistes sobre el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç de Munt… i en un dia clar d’hivern no és difícil veure la neu del Pirineu.

0,100Qm. 4,420Qm. Girem a la dreta. Tot seguint la pista en sentit ascendent.

0,475Qm. 4,695Qm. A la nostra esquerra deixem uns eucaliptus, nosaltres continuem recte per la pista.

0,190Qm. 4,885Qm. Desprès d’un pas particular,  trobem un corriol que s’enfila a l'esquerra. Nosaltres el seguim.

0,140Qm. 5,025Qm. Continuem pel corriol principal que puja de manera constant, obviant el corriol que planeja a l’esquerra.

0,180Qm. 5,205Qm. Obviem el corriol que ens mena a la dreta i continuem amunt caminant per aquest camí carreter trencat.

0,640Qm. 5,845Qm. Sortim a un camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,350Qm. 6,195Qm. Arribem a un camí carreter que ens creua. Nosaltres girem a la dreta.

0,225Qm. 6,420Qm. Cruïlla de camins. El GR-92 ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte, seguint una estona les marques del GR. Uns metres més endavant, deixem a la dreta Can Riera.

Can Riera. Aquesta masia d’estíl barroc va ser construïda durant el segle XVIII. Com era habitual a l’Edat Mitjana, el perímetre de l’habitatge, juntament amb les hortes més properes a la casa, la cort i l’era, es van tancar i es van envoltar amb un mur, amb la intenció de protegir aquest àmbit i diferenciar-lo clarament de la naturalesa incógnita.  A la part superior dels dos barris, d’accés a llevant i a ponent, les fornícules enrajolades amb les figures de Sant Josep i Sant Antoni garantien la protecció de la masia.

0,175Qm. 6,595Qm. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,040Qm. 6,635Qm. Girem a l’esquerra per dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Mateu.  Des d’aquí dalt, hi ha unes magnifiques vistes de la ciutat de Barcelona.

0,330Qm. 6,965Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.   

Els dies propers a Nadal, és habitual que l’ermita estigui oberta, doncs aquests dies, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia.

 Ara continuem pel GR-92, per baixar cap a la font de Sant Mateu. En aquest tram, cal anar en compte doncs és un terreny una mica relliscós.

0,365Qm. 7, 330Qm. Pista que ens creua. Tot just a l’altra banda de la pista tenim la font de Sant Mateu.

0,050Qm. 7,380Qm. Font de Sant Mateu. Desprès d’estar eixuta entre el 2007 I el 2009, ara ja fa gairbé 6 anys que raja, encara que nomès sigui un minso rajolí. Al seu davant una gran bassa ara en desús en sil.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

 Ara tornem a pujar a la pista I continuem a l’esquerra.

0,220Qm. 7,600Qm.  Abandonem el GR-92 i baixem a l’esquerra per un camí carreter que davalla.

0,200Qm. 7,800Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Uns metres més endavant passem per sota un cadenat i continuem recte pel camí que planeja.

0,160Qm. 7,960Qm. Uns metres després d’un revolt a l’esquerra, deixem la pista i baixem per un corriol bastant fressat.

0,300Qm. 8,260Qm. Bifurcació. Girem a la dreta, tot davallant cap al fons del torrent de la Molinera. Uns metres més endavant deixem a la dreta una mina.

0,100Qm. 8,360Qm. Creuem el torrent i nosaltres camí s’enfila una mica.

0,060Qm. 8,420Qm. Bifurcació. Continuem pel camí que planeja a l’esquerra, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,900Qm. 9,320Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant som a la cruïlla de la Creu d’en Boquet. En aquest punt, tornem a enllaçar amb el GR-92, tanmateix ara nomès el seguim uns metres.

0,100Qm. 9,470Qm.  Deixem la pista principal i girem a l’esquerra, per un camí en sentit ascendent.

0,300Qm. 9,770Qm. Trobem construccions disseminades a banda i banda del camí.

0,400Qm. 10,170Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 10,270Qm. Creuem el torrent i el camí s’enfila per anar a buscar l’entrada principal de la masia de Cal Senyor, obviem la primera entrada a la dreta, passem el parquing del restaurant i tot seguit fem un revolt per deixar l’entrada al restaurant a l’esquerra i sortir a la pista (Can Maimó – Roca d’en Toni) que ens creua.

0,230Qm. 10,500Qm. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,550Qm. 11,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí que marxa recte i en sentit lleugerament ascendent, tot seguint la dirección del Refugi Municipal d’Animals. En aquest tram, sempre anirem per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,780Qm. 11,830Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí que uns metres més endavant es converteix en un corriol.

0,160Qm. 11,990Qm. Tornem a enllaçar amb la pista. Continuem recte i uns metres més endavant creuem un cadenat del Parc.

0,270Qm. 12,260Qm. Obviem un camí que davalla a l’esquerra. Nosaltres continuem recte per la pista principal.

 1,750Qm. 14,010Qm. Arribem a la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Bouquet a l’alçada del pitch and put. Girem a la dreta. Uns metres més endavant, tot just quan deixem la masia de Can Maimó a l’esquerra, la pista es torna asfaltada.

0,475Qm. 14,485Qm  Girem a l’esquerra. Els primers metres encara estan asfaltats, però de seguida creuem un cadenat i anem a parar a un descampat. El nostre camí s’endinsa en el bosc passat un camp que deixem a la dreta.

0,150Qm. 14,635Qm. Deixem a l’esquerra un corriol que baixaria cap a la pista de Can Maimó. Nosaltres girem a la dreta en sentit ascendent.

0,320Qm. 14,955Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel camí que mica a mica va perdent alçada.

0,650Qm. 15,605Qm. En un revolt tancat, trobem a l’esquerra un corriol que es va enfilant. Nosaltres el seguim.

0,250Qm. 15,855Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta i 30 metres més endavant girem a l’esquerra i baixem pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 16,005Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i continuem per un corriol que en els primers metres va paral.lel al carrer Joan Miró.

0,425Qm. 16,430Qm. Tot passant per darrera l’escola arribem al carril bici. Continuem recte.

0,190Qm. 16,620Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 16,920Qm. Rambla de Vallromanes, cantonada Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 17,020Qm.  Pista poliesportiva coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

Per fer aquesta entrada, hem extret informació de l’opuscle “Masies i capelles de Premià de Dalt”. Un recorregut per la vila, editat per l’Ajuntament de Premià de Dalt.

Properament parlarem de l'excursionisme al Vallès.

CAMINS DE VALLROMANES XIII: VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2011

La Roca Foradada.

Com us vam prometre la setmana passada, avui us presentem el recorregut llarg d'aquesta activitat. L'itinerari té una llargada de 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres. Cal portar aigua perquè no passarem per cap font. Malgrat que us podeu imprimir el recorregut des d'aquí, si passeu per l'Ajuntament de Vallromanes trobareu el díptic de la caminada on també hi ha adjuntat un mapa de la mateixa.
El recorregut d'avui no presenta cap tram inèdit respecte a d'altres itineraris per Vallromanes que hem presentat al blog. Tanmateix, algun tram si que el fem en sentit contrari del presentat anteriorment.

EL CAMÍ PAS A PAS.


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’esglèsia i baixem per la riera fins a l’alzina de Can Morera


0,375Qm. 0,375Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida enllacem amb el vial que puja a les escoles.

0,200Qm. 0,575Qm. Abans de fer el revolt per anar cap a l’entrada principal de l’escola, paral.lel a la tanca del pati, trobem un corriol que marxa recte, nosaltres el seguim deixant l’escola a l’esquerra. El corriol sempre va uns metres allunyat del carrer entre alzines.

0,350Qm. 0,925Qm. Arribem a una cruïlla de carrers. Nosaltres contínuem amunt pel carrer Santa Quitèria.


0,125Qm. 1,050Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida uns 10 metres més endavant girem a l’esquerra, tot baixant per un corriol.

0,200Qm. 1,250Qm. El corriol es converteix en una pista de graveta. Seguim baixant.


0,400Qm. 1,650Qm. Girem a la dreta per un camí asfaltat, direcció Can Maimó.

0,450Qm. 2,100Qm. Arribem a Can Maimó. Contínuem amunt, ara per una pista de terra.


1,250Qm. 3,350Qm. Ara hem de fer un gir de 180 graus i seguir per la pista que trobem a la dreta i que uns metres més endavant puja bruscament.

0,350Qm. 3,700Qm. Trobem a la dreta un corriol que marxa en diagonal, nosaltres el seguim.


0,300Qm. 4,000Qm. Hem d’estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar. El nostre camí careneja sempre cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit.

0,650Qm. 4,650Qm. El camí s’ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres contínuem pel que puja a l’esquerra.

0,100Qm. 4,750Qm. Ara hem de seguir per un corriol que en un principi està una mica desdibuixat, sempre en direcció ponent.

0,200Qm. 4,950Qm. La Roca Foradada. És un bloc de granit de forma arrodonida però irregular amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa. Però per sobre de tot això, sens dubte és un dels indrets més emblemàtics, misteriosos i màgics de Vallromanes.

0,050Qm. 5,000Qm. Seguim pel corriol que surt davant la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d’aquest indret. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,020Qm. 5,020Qm. Arribem a una clariana, amb una codina a mà esquerra. Nosaltres contínuem recte pel camí que uns metres més endavant marxa a la dreta.

0,500Qm. 5,520Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 5,770Qm. Trobem un carrer asfaltat, concretament l’Avinguda Vilassar. Girem a l’esquerra. ¡!!COMPTE AMB ELS COTXES¡¡¡

0,250Qm. 6,020Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que ens ha de baixar fins la riera de Vallromanes.

0,950Qm. 6,970Qm. Ja som a la riera i ara només ens queda tirar avall, fins que arribem a la Plaça de l’Esglèsia, inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament us presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant.

De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni

La Font Freda

Avui presentem una de les excursions clàssiques entre les clàssiques dins el Parc. Tanmateix, malgrat que la majoria del recorregut passa per pistes i camins amples força transitables, tambè passarem per algun camí o corriol no gaire conegut.

Us recomanem que sí és possible la feu qualsevol día, menys el diumenge matí, on en els trams que passareu per pistes pot ser que mengeu molta pols.

El recorregut d'avui és sens dubte, una molt bona oportunitat per veure la diferència entre la flora del vessant litoral on dominen els matollars i les pinedes i el vessant vallesà on predomina l'alzinar presentant una formació boscosa més atapeïda i ombrívola.

En aquest sentit nosaltres hem sortit a fer aquesta sortida amb la "Guia per conèixer els arbusts i les lianes" d'en Francesc Masclans, editada pel Centre Excursionista de Catalunya.

Com gairebè sempre la ruta serà circular. Això sí, avui cal estar una mica en forma, perquè farem gairebè 12 quilòmetres, amb un desnivell positiu d'uns 500 metres.

Sortim de la plaça de l'Ajuntament de Vallromanes. Al costat de l'esglèsia comença l'Avinguda Vilassar que seguim uns 650 metres, fins que a mà esquerra desprès d'un revolt trobem un camí de terra que s'enfila. Quan portem 150 metres el camí gira a l'esquerra, i de seguida cinquanta metres més endavant girem a la dreta pel camí que continua pujant.

Als 450 metres arribem a un planell, ara nosaltres seguim el corriol que girant una mica a l'esquerra s'endinsa al bosc i comença a baixar

Nomès entrar al bosc als 20 metres a mà dreta trobem un corriol que en cinquanta metres ens portarà fins la Roca Foradada.

La Roca Foradada és un bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.

Però més enllà de la seva morfología, per la Festa Major del 2004, l'escriptor i filòsof de Vallromanes, Toni Ibañez li va escriure un poema i li va donar vida a aquest bloc de granit, a la seva amiga la Roca Foradada.

Trobareu aquests versos al blog d'en Toni Ibañez "Entrellum".

Tornem al camí pel qual veníem i seguim baixant, obvíem tots els corriols fins que desprès d'uns 800 metres arribem al camp de golf.

Abandonem la pista, saltem el petit filat que delimita el camp i ens endinsem per ell, pel forat 3, tot seguint el caminet que desprès d'uns 100 metres passa per sobre un pontet de fusta i tot seguit gira a l'esquerra i uns metres més enllà surt a la pista a l'alçada de Can Maimó.

Girem a la dreta i nomès 20 metres més endavant girem a l'esquerra per una pista tancada als vehicles i que des de bon començament puja, obvíem tots els corriols i els camins que ens anem trobant. Nosaltres sempre pujarem amunt per la pista.

Desprès de gairebè dos quilòmetres arribem a una tanca del Parc Natural, nosaltres la travessem i continuem amunt seguint les indicacions "Ruta de Can Maymó".

Cent-cinquanta metres més endavant, obvíem una pista que ens arriba per la dreta, nosaltres continuem recte.

Cent metres més enllà passem pel davant d'una porta de ferro d'una finca, seguim amunt.

Als 700 metres arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim les indicacions cap a Vilassar de Dalt, i nomès vint metres mès enllà girem per un camí que desprès de 500 metres ens ha dur fins el corriol que baixa a la Font Freda.

Baixem pel corriol amb molt de compte perquè rellisca i desprès de 80 metres arribarem a la font.

Malgrat que la Font Freda està a un lloc molt humít i obag mai l'he vist rajar.

Sí voleu badar amb els arbustos i les lianes que us envolten a veure si trobeu bruc boal, marfull, roldor, vidalba... De ser-hi hi són i sense cap mena de dubte, aquest és un molt bon indret per jugar a reconèixer les plantes que ens envolten.

Ara sortim de la font pel corriol que marxa davant nostre, cinquanta metres més endavant trobem una cruïlla de corriols, nosaltres agafem el de l'esquerra.

Tres-cents metres més enllà arribem a la cruïlla on erem fa una estona abans d'anar cap a la Font Freda.

Ara contínuem amunt per la pista, direcció Vilassar de Dalt, obviant els camins que ens surten a banda i banda. A 300 metres passem per l'Hípica Cal Senyor, nosaltres continuem amunt i desprès d'uns altres tres-cents metres arribem a la Roca d'en Toni.

De la Roca d'en Toni i dels seus voltants no farè cap explicació, si en voleu saber més, nomès cal que aneu a la excursió "La font d'en Dirol" publicada el gener del 2009.

Arribats a aquest punt tenim dues opcions. Per la primera i més curta nomès cal seguir el GR-92 750 metres fins la Creu de Can Boquet.

Però si no coneixeu la Font d'en Dirol i la Cova de la Granota us recomano la segona que a continuació detallo.

Girem a la dreta per la pista, tot seguint el GR-92 direcció Creu de Can Boquet i a cent metres girem a l'esquerra per un camí carreter.

Cent metres més endavant obvíem un camí que marxa a la dreta, nosaltres contínuem per la mateixa pista. Dos-cents metres més avall a mà esquerra trobem el corriol que baixa a la Font d'en Dirol.

Dos-cents cinquanta metres més avall trobem una cruïlla de camins, nosaltres agafem el camí que puja a la dreta i cinquanta metres més endavant agafem un corriol a mà dreta que en més o menys 80 metres ens durà fins la Cova de la Granota.

Contínuem pel corriol, 100 metres més endavant trobem una cruïlla de corriols poc definits. Nosaltres hem de continuar recte per un camí que tendeix a baixar sempre en direcció a la Creu de Can Boquet, 250 metres més avall arribarem a una pista ampla ( Cabrils- Creu de Can Boquet).

Ara anem pista amunt i 300 metres més endavant arribem a la Creu. Contínuem recte per la pista que en un inici baixa suaument, tot passant per davant del Restaurant Sant Salvador, obviant camins a banda i banda als 800 metres arribem a la Font d'en Mamet

La Font d'en Mamet, sempre l'he vist rajar, malgrat que a vegades nomès un petit rajolí. Tanmateix, aquest és un indret que cal preservar. L'erosió contínua del terreny fa que aquest lloc estigui en constant perill.

Continuem avall. Set-cents cinquanta metres més endavant girem a mà esquerra per una pista que s'enfila fent una giragonsa. Quan portem uns tres-cents cinquanta metres arribem a un collet i contínuem avall, passem per Can Sala Xic i quatre-cents metres més enllà arribem a l'urbanització Cal Tabac.

Baixem dos-cents metres més per l'avinguda Vilassar i girem per un camí de terra que trobem a mà esquerra que desprès d'uns dos-cents cinquanta metres ens durà fins la riera. D'aquí fins la plaça de la vila punt d'inici i final de la sortida nomès ens restaran 800 metres de lleuger descens.