dilluns, 27 d’agost del 2012
GR-83. 11a ETAPA REFUGI DE CORTALETS- PRADA DE CONFLENT. LES FONTS URBANES DE BADALONA
La font de la plaça Pau Casals
Segurament a primera vista és difícil relacionar aquesta etapa amb les fonts urbanes de Badalona, però si tenim en compte que ja portem un any caminant per aquest Camí de l'Exili, no serà difícil entendre que el nexe d'unió entre Prada de Conflent i Badalona serà un d' aquests catalans que van tenir que creuar la frontera quan a finals de gener de 1939 els franquistes entràven a Barcelona.
Pompeu Fabra va viure 27 anys a Badalona, des del 1912 fins el 1939, l'última casa on va viure està ubicada al carrer de la Mercé número 34 i malgrat que ell era fill de Gràcia, la ciutat de Badalona el va declarar fill adoptiu el 1934.
Una vegada Pompeu Fabra va arribar a França va residir a París, Montpellier, Perpinyà i a Prada de Conflent on està enterrat. Entre setembre de 1945 i gener de 1948 va ser conseller de la Generalitat a l'exili.
L'itinerari d'avui passarà per set fonts urbanes que ja hi eren quan en Pompeu Fabra vivia a Badalona i qui sap, si algún dia va beure de les aigües.
Casualment aquesta és una ruta plena d'efemèrides sense ser buscades, aquest any fa 100 anys que Pompeu Fabra va arribar a Badalona, també fa 100 anys que es va inaugurar la font del carrer Eduard Maristany i 125 anys que va començar a rajar la font del carrer Sant Bru.
La ruta d'avui és lineal, sortirem de l'estació de RENFE de Sant Adrià del Besós i arribarem a l'estació de RENFE de Badalona. Té una llargada de 6,3 quilòmetres i un desnivell gairebé inapreciable.
0,000Qm 0,000Qm. Sortim de l'estació de Sant Adrià del Besós, direcció Badalona pel carrer Eduard Maristany, deixant a la dreta les Tres Xemeneies.
1,250Qm. 1,250Qm. Arribem al port de Badalona. Continuem endavant.
0,600Qm. 1,850Qm. Malgrat que sortim de la Marina de Badalona, continuem recte pel carrer Eduard Maristany.
0,250Qm. 2,100Qm. Font a Eduard Maristany. A la paret est del pont que uneix el barri del Progrès amb el Passeig Marítim i la platja per sobre la via del tren, trobem aquesta font.
Eduard Maristany va ser el director de la Companyies de Ferrocarrils de Madrid, a Saragossa i a Alacant i de Tarragona a Barcelona i França.
La font actualment no raja. Està en una petita bòveda i hi ha la imatge d'un home d'origen indígena i el forat per on queia l'aigua queda a l'alçada de la boca. Al capdamunt de la imatge hi ha un cercle amb les xifres "1912" que indiquen l'any de construcció de la font. La pica és de pedra i té forma semicircular. Finalment, per sobre de la font hi ha una inscripció on explica que "las pasaderas fueron construidas según convenio entre la Compañia de Ferrocarriles y el Ayuntamiento de Badalona, según normativa..." Fa cent anys sembla ser que el català estava tant o més fotut que ara. Per sobre d'aquesta inscripció hi ha dos escuts que desconec de qui són i quin significat tenen. Per lògica haurien de ser l'escut de Badalona i de la Companyia de Ferrocarrils, peró l'actual escut de Badalona no té res a veure amb cap d'aquests dos escuts. Si algú em pot resoldre aquest dubte, us ho agraïria.
Ens dirigim cap a la platja.
0,050Qm. 2,150Qm. Passeig Marítim. Girem a l'esquerra en direcció al pont del Petroli.
0,330Qm. 2,480Qm. Arribem al Pont del Petroli. És sens dubte un dels símbols de Badalona. Aquest vell pantalà que antigament s'utilitzava per la descàrrega d'hidrocarburs, té una llargada de 250 metres, 210 dels quals entren en el mar. Cal destacar, que sota seu hi ha un ecosistema únic al litoral català. Tanmateix, una vegada el pantalà va deixar de fer la seva funció, moltes espècies van començar a habitar entre el ciment i la ferralla dels seus pilons. En part, gràcies a aquest fet es va evitar que s'enderroqués en els primers anys d'aquest segle. Posteriorment, es va remodelar i des de juny del 2009 està obert al públic i ara una escultura del "Mono de l'Anís" ens dóna la benvinguda quan hi accedim.
Continuem recte, pel Passeig Marítim cap al centre de Badalona.
0,550Qm. 3,030Qm. Just davant l'estació creuem un pas de vianants. Continuem recte tot passant al costat de la Piscina Municipal i el Club Natació Badalona.
0,200Qm. 3,230Qm. A l'esquerra passem pel pas soterrani sota la via del tren que ens portarà fins la Rambla. Girem a la dreta.
0,200Qm. 3,430Qm. Passem al costat del monument de Roca i Pi. Continuem recte.
0,200Qm. 3,630Qm. Cantonada carrer Santa Madrona (La Rambla) amb el carrer d'en Prim.
Font de Roca i Pi. A la nostra esquerra a tocar de la via, podem veure una escultura de dos nens que estan jugant a saltar i parar. Desconec si aquesta escultura o un original igual, és la que estava al capdamunt de la font de Roca i Pi.
La Festa Major de 1921 va ser el moment escollit per inaugurar aquesta font que estava situada a la cantonada entre el carrer de Mar i la Rambla. L'escultor que va fer aquesta peça va ser en Josep Campeny i simbolitza a dos vailets en ple joc de saltar i parar.
De fet aquesta font estava a molts pocs metres de la casa on va viure els últims anys Vicenç Roca i Pi, comerciant que va arribar a Badalona el 1837 i que va ajudar als pobres des de la seva arribada i que després de la seva mort els hi va deixar un important llegat en forma de terrenys i inmobles.
A la dècada dels 80, trobàvem la font de Roca i Pi a tocar del seu monument i malgrat que l'escultura era la mateixa, l'estructura de la font havia canviat totalment.
Actualment, només ens queden els vailets, això sí, en un Dominical del Diari de Barcelona del 24 de gener de 1988, (pàg 164-165) es poden veure dues fotografíes de la font, una de principis dels anys 20 i l'altra de finals dels 80. Aquest document el podem consultar a Can Casacuberta.
Continuem per la Rambla, direcció Montgat.
0,425Qm. 4,055Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Joan Peiró.
0,060Qm. 4,115Qm. Font de la Plaça de Casagemes. Aquesta és una font octogonal amb quatre sortidors feta de pedra i coronada amb un caputxó en forma de mig ou. Actualment només funciona una aixeta. La vaig trobar gairebé per casualitat i no n'he trobat cap referència enlloc.
La plaça de Casagemes, situada on hi havia la masia anomenada de Cal General, propietat de la família Casagemes, té forma semicircular, perquè en uns moments representava el límit de la urbanització de Badalona pel cantó de llevant.
Continuem amunt pel carrer Joan Peiró.
0,150Qm. 4,265Qm. Carrer Sant Bru. Girem a la dreta.
0,080Qm. 4,345Qm. Font a Roca i Pi o del carrer Sant Bru. Aquesta font que data del 1887 està a la façana del parc de Ca l'Arnús i realment és molt austera. La font està situada en una petita capelleta, el sortidor és una aixeta de polsador que està sobre un fons encimentat i l'aigua cau en una pica semicircular amb una petita reixa. Al damunt de la font, en un òval hi ha una imatge de Roca i Pi.
Entrem al parc de Ca l'Arnús per l'avinguda a banda i banda flanquejada per plàtans.
0,100Qm. 4,445Qm. Arribem a una gruta. Girem a l'esquerra pel camí que puja lleugerament.
0,050Qm. 4,495Qm. Tombem a la dreta per un camí que baixa a l'esquerra.
0,030Qm. 4,525Qm. Bifurcació. Continuem pel camí del mig en lleugera baixada, obviant els camins que ens menen a banda, el camí passa entre uns plàtans.
0,100Qm. 4,625Qm. Abans de l'últim plàtan girem a l'esquerra i baixem unes escales.
Font de Ca l'Arnús. Sobre una paret de ciment, s'ha construit amb pedra un entorn on l'aigua cau des de dalt un sortidor que no veiem i llisca entre les pedres que formen petits saltants. Sens dubte és una font típica d'un jardi romàntic del segle XIX. Segurament l'aigua segueix un circuit tancat i per tant sempre és la mateixa aigua la que cau a la "banyera" semicircular que hi ha a sota. Hi hauria la possibilitat que aquesta aigua vingués de la mina de Ca l'Arnús.
Avui només hem creuat el parc de Ca l'Arnús i Can Solei, però caldrà fer-hi una altra visita per veure i parlar del seu castell, del llac, de la Torre del Rellotge...
Girem a l'esquerra pel camí que surt del petit estany que hi ha davant la font, vorejant per les palmeres que deixem a la dreta.
0,125Qm. 4,750Qm. Sortida del Parc. Cantonada carrer Mendez Nuñez amb carrer La Seu d'Urgell. Continuem per Mendez Nuñez.
0,100Qm. 4,850Qm. Enllacem amb el carrer Germà Juli que posteriorment es converteix en Via Augusta.
0,150Qm. 5,000Qm. Creuem per passar a la vorera del Museu de Badalona. Passem pel costat del museu i cinquanta metres més endavant girem a la dreta pel carrer del Temple.
0,080Qm. 5,130Qm. Plaça de Barberà, just davant de l'esglèsia de Santa María. Seguim pel passatge que deixa l'esglèsia a l'esquerra.
0,050Qm. 5,180Qm. Girem a l'esquerra pel carrer de Dalt.
0,080Qm. 5,260Qm. Girem a l'esquerra pel carrer de Vilamajor i uns metres més endavant arribem a la plaça de la Constitució.
Font de la Plaça de la Constitució. Aquesta plaça era el centre neuràlgic de la Badalona antiga, de fet fins el segle XIX hi havia la casa consistorial. La font situada en el centre de la plaça te dues aixetes amb les corresponents piques. Quant a la decoració, sobre una columna blanca, a diferents alçades la rajola blanca i blau marí fa un escacat i al capdamunt, la font és rematada amb un test de ferro colat i una pamela vegetal actualment una mica pansida.
Ara continuem pel carrer Barcelona.
0,080Qm. 5,340Qm. Girem a l'esquerra pel carrer de Sant Sebastià.
0,070Qm. 5,410Qm. Arribem a la Plaça Pau Casals.
Font de la Plaça Pau Casals. La font, obra de l'arquitecte badaloní Joan Amigó, fou construïda l'any 1922. Està feta de pedra amb algun petit detall de rajola. Té dues aixetes i les piques des del frontal semblen cubells. Al capdamunt està coronada amb un test de ferro colat i una atzavara una mica moixa.
Marxem pel carrer de Sant Sebastià, en sentit descendent.
0,080Qm. 5,490Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Costa.
0,040Qm. 5,530Qm. Creuem Via Augusta i girem a la dreta. Cinquanta metres més endavant, tornem a girar ara a l'esquerra pel carrer Sant Anastasi.
0,100Qm. 5,680Qm. Plaça de la Vila. Continuem en lleuger sentit descendent pel carrer de Mar.
0,180Qm. 5,860Qm. Girem a la dreta pel carrer Pietat.
0,120Qm. 5,980Qm. Carrer Martí Pujol. Creuem i quan som a l'altra vorera, girem a l'esquerra.
0,300Qm. 6,280Qm. Estació de RENFE de Badalona. Final de la sortida d'avui.
A l'octubre de 2011 us parlava de les 19 fonts de muntanya de Badalona, posteriorment el mes de febrer d'aquest any incorporàvem 14 mines i avui hem afegit 7 fonts que en un principi havíen de ser 4. En cap cas m'atreveixo a donar per tancada la llista de fonts i mines de Badalona i menys si volem comptar-hi altre tipus d'elements hidrològics com podien ser el safareig del carrer d'en Pujol i la Torre de l'aigua o el llac del Parc de Ca l'Arnús.
Per altra banda, un altre día també parlarem de les fonts de ferro colat model "Badalona" dissenyades per en Domènech i Muntaner i que segurament encara en trobarem alguna.
Per fer aquesta entrada he extret informació de:
-Les mines de la Serralada de Marina (Volums I i I) d'Enric Porcel i Francesc Alfambra publicats els anys 2000 i 2004 i editats pel Grup d'Espeologia de Badalona.
-Badalona, Badalones. de Joan Argenté. Editat per l'Ajuntament de Badalona l'any 2004.
-Badalona Camina. Rutes a peu per la ciutat. d'Enric Ferreras. Editat per l'Ajuntament de Badalona el març de 2006.
-Diari de Barcelona. Dominical del 24 de gener de 1988 (pàg- 164 i 165)
Avui hem descrit la última etapa d'aquest Camí del Nord o de l'Exili. El setembre de l'any passat vam començar a Mollet amb l'etapa 0 i a l'octubre ja érem a Mataró on realment comença el GR-83. Si volguéssim tornar a la Mediterrànea a l'alçada de Banyuls de Marenda ens caldrien 4 etapes més, totes elles per la Catalunya Nord. Algun dia potser posem fil a l'agulla.
Ara els propers tres mesos parlarem de tres vies romanes que hi ha a les nostres contrades.
1.La via romana del Capsacosta.
2.La via Augusta
3.La via romana de Parpers.
Properament, parlarem de les riuades de setembre de 1962 al Vallès.
divendres, 17 d’agost del 2012
DE VILANOVA A LA FONT FREDA. PROPOSTA PER LA CAMINADA POPULAR.
La Font Freda
L’any passat per aquestes dates vaig participar en la vuitena edició de la
Caminada Popular de Vilanova del Vallès.
Després de fer-la vaig fer una entrada criticant certs
aspectes que creIa que eren millorables, tal vegada 2/3 parts del recorregut
eren per asfalt, per altra banda, no passàvem per cap indret singular i
realment tenies la sensació que caminàves per caminar i per últim ni en el
programa de Festa Major ni enlloc feia referència ni a la distància ni al
desnivell.
Tanmateix, després de fer la crítica em vaig comprometre que
abans de la següent edició de la caminada (diumenge 26 d’agost de 2012)
presentaria una proposta on haguessin corriols, més camins, menys asfalt i
algún indret d’interés on aturar-nos.
Aquest estiu he caminat força per Vilanova buscant
alternatives a la caminada de l’any passat i realment no ha estat fàcil poder
presentar una proposta. En aquest sentit, les urbanitzacions, les pedreres,
camins particulars, l’orografia del terreny… ho han complicat molt. A tall d’exemple,
arribar al Santuari de Santa Quitèria des de Vilanova passant per la font de
Sant Jordi és possible, però voler connectar el santuari amb Cal Gavatx, Can Jep
de la Mel i d’allà baixar a Can Nadal combinant corriols i camins és una
odissea, de moment no me n’he sortit i això que en principi els viaranys i
senders hi són.
La ruta que us presento avui arriba fins la font Freda, en
el municipi de Vilassar de Dalt, pujant per la vessant de Can Maimó i baixant
per la vall de Can Nadal. El recorregut té una llargada d’uns 14 quilòmetres i un
desnivell positiu d’uns 200 metres.
Proposo la sortida des de la Biblioteca Contravent, just al davant de les parades de bus que hi ha a Vilanova, sobretot per poder connectar amb els autobusos Sagalés que fan la ruta Granollers- Vallromanes i que connecten Vilanova amb la capital vallesana pràcticament cada hora.
Tanmateix, si no fem servir el transport públic per arribar a Vilanova, també es pot iniciar l'excursió davant les pistes de pàdel de Vilanova on hi ha un ampli aparcament i reduirem l'excursió en 1700 metres, sense perdre cap dels seus atractius.
Proposo la sortida des de la Biblioteca Contravent, just al davant de les parades de bus que hi ha a Vilanova, sobretot per poder connectar amb els autobusos Sagalés que fan la ruta Granollers- Vallromanes i que connecten Vilanova amb la capital vallesana pràcticament cada hora.
Tanmateix, si no fem servir el transport públic per arribar a Vilanova, també es pot iniciar l'excursió davant les pistes de pàdel de Vilanova on hi ha un ampli aparcament i reduirem l'excursió en 1700 metres, sense perdre cap dels seus atractius.
Desconec quin itinerari es farà aquest any, desitjo que
sigui més atractiu que l'any passat, perquè malgrat tot, l’entorn ho possibilita, de moment us presento aquest
itinerari que podeu fer a qualsevol època de l’any.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la biblioteca Contravent .
Creuem la Plaça dels Païssos Catalans.
0,000Qm. 0,100Qm. Continuem recte pel Passeig de Joan
Coromines.
0,300Qm. 0,400Qm. Passem entre el pavelló i el camp de
futbol i girem a l’esquerra pel carrer Camí de la Casa Alta.
0,750Qm. 1,150Qm. Tot passant primer per davant de les
pistes de padel i després per la porta d’entrada del Mas de Sant Lleí,
abandonem el carril bici i continuem recte pel camí de terra.
0,250Qm. 1,400Qm. Carretera que connecta Can Rabassa amb la
BP-5002. Girem a l’esquerra.
0,600Qm. 2,000Qm. Deixem a l’esquerra un pont de fusta.
Nosaltres continuem recte.
0,150Qm.2,150Qm. Rotonda. Seguim per la segona sortida.
Carrer Camí de Can Nadal.
0,200Qm. 2,350Qm. Creuem el pas de peatons . Girem a l’esquerra i quaranta metres més
endavant girem a la dreta, seguint el corriol que creua el torrent i surt a la pista asfaltada que puja a Can
Maimó. Tornem a girar a l’esquerra.
0,650Qm 3,140Qm Can
Maimó. Continuem recte.
0,100Qm 3,240Qm Girem a l’esquerra per la pista que puja.
0,100Qm 3,340Qm Passem una cadena i continuem recte.
0,750Qm 4,090Qm. En
un revolt a l’esquerra, trobem a la dreta un corriol que s’endinsa al bosc,
nosaltres el seguim.
0,500Qm 4,590Qm. Arribem a un corriol més definit, el seguim
en sentit ascendent, a mesura que anem avançant el camí es va fent més ample.
0,700Qm. 5,290Qm. Cruïlla. Contínuem pel camí de l’esquerra
que puja lleugerament.
0,300Qm 5,590Qm.
Pista ampla. Seguim recte, sentit nord-est.
0,300Qm. 5,890Qm. Arribem a una cadena. Contínuem recte.
0,080Qm. 5,970Qm. Seguim pel camí de la dreta.
0,180Qm. 6,150Qm. Tornem a sortir a la pista. Continuem
amunt, obviant els camins que ens menen a banda i banda.
0,750Qm. 6,900Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra direcció Can
Maimó, però només 30 metres més endavant ens endinsem per un corriol que trobem
a la dreta. Cal estar alerta perquè l’entrada del corriol està poc definida,
però pocs metres més enllà el camí es fa més fressat.
0,400Qm. 7,300Qm. Obviem un camí que ens arriba per l’esquerra.
Continuem recte.
0,100Qm. 7,400Qm. Arribem a la Font Freda. La font es troba en una raconada que fa una
espècie de placeta natural. Mai l’he vist rajar. El broc és un tub de ferro i al damunt hi ha un
mosaic fet amb rajola catalana. Per accedir-hi hi ha dos esglaons fets de pedra
i ciment. Just al davant hi ha una taula i un banc de pedra i troncs
col.locats a modus de tamborets. Si sou
entesos en arbustos i lianes no crec que us sigui molt difícil localitzar pels
voltants bruc, boal, marfull, roldor, vidalba...
Malgrat la font no raji, sens dubte aquest és un bon indret
per parar i fer un mos.
Continuem pel camí que d’esquena a la font ens
queda a la dreta.
0,080Qm. 7,480Qm. Pista. Girem a la dreta.
0,500Qm. 7.980Qm. Pista. Girem a la dreta.
0,030Qm. 8,010Qm. Cruïlla. A partir d’aquí tenim dues
opcions per tornar a Vilanova.
OPCIÓ A. Pels més tranquils.
Girem a la dreta direcció Can Maimó.
1,500Qm. 9,510Qm. Trobem un corriol que ens arriba per
l’esquerra.
OPCIÓ B. Pels més intrépids. Continuem recte, direcció el
REFUGI MUNICIPAL D’ANIMALS.
0,200Qm. 8,210Qm. Trobem un barri, continuem amunt per la
pista principal.
0,550Qm. 8,760Qm. Cruïlla. Seguim per la pista de la dreta.
0,260Qm. 9,020Qm. Arribem a una cadena. Tanmateix, un parell
de metres abans d’arribar-hi, trobem a la dreta un corriol que seguim.
0,100Qm. 9,120Qm. Cruïlla. Seguim el corriol que baixa.
COMPTE!!! Està força erosionat i hi ha algun tram que rellisca força.
1,100Qm. 10,220Qm. Arribem a un camí que ens creua. Girem a
l’esquerra. La opció A i la opció B ja tornen ha anar juntes.
0,700Qm. 10,210/10,920Qm. Trobem un camí que ens arriba per
la nostra dreta. L’obviem i continuem recte.
0,850Qm. 11,060/11,770Qm. Arribem a un carrer asfaltat.
Carrer Camí de Can Nadal. Seguim avall, direcció Vilanova.
0,750Qm. 11,810/12,520Qm. Rotonda. Seguim per la segona
sortida, direcció Vilanova.
0,200Qm. 12,010/12,720Qm. Trobem a la dreta un pont de fusta
sobre la riera d’Ardenya, el creuem i continuem pel vial asfaltat que trobem a continuació.
0,150Qm. 12,160/ 12,870Qm. Obviem un camí que ens arriba per
la dreta. Continuem recte.
0,600Qm. 12,760/ 13,470Qm. Ens arriba un camí per l’esquerra,
l’obvíem i continuem recte pel vial
asfaltat passant per davant l’entrada del Mas de Sant Lleí.
0,300Qm. 13,060/ 13,770Qm. Cruïlla. Creuem el carrer i
seguint el carril bici anem cap a la zona esportiva.
0,100Qm.
13,160/ 13,870Qm. Creuem el skatepark i continuem pel camí que deixa a l’esquerra
les pistes de padel.
0,300Qm. 13,460/14,170Qm. Tenim una bassa força gran al
davant. El nostre camí davalla a la dreta.
0,125Qm. 13,585/ 14,295Qm. Carrer Maria Aurèlia Campmany.
Girem a la dreta. Uns metres més endavant deixem a l’esquerra el que podria ser
un antic forn.
0,200Qm. 13,785/14,495Qm. Al final del carrer girem a l’esquerra
per l’avinguda Joan Oliver.
0,250Qm. 14,035/14,745Qm. Girem a l’esquerra per la Ronda de
l’Eixample.
0,100Qm. 14,135/14,845Qm. Biblioteca Contravent. Inici i
final de l’itinerari d’avui.
Aquesta ruta connecta amb:
-De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni a la Font Freda publicada el març de 2009.
-Pel turó de Cal Tàvec i la Baga de Can Maimó a Can Maimó publicada el juliol de 2010.
-Camins de Vallromanes XV. Trinxacames 2012. a Can Maimó publicada el juliol de 2012.
Aquesta ruta connecta amb:
-De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni a la Font Freda publicada el març de 2009.
-Pel turó de Cal Tàvec i la Baga de Can Maimó a Can Maimó publicada el juliol de 2010.
-Camins de Vallromanes XV. Trinxacames 2012. a Can Maimó publicada el juliol de 2012.
Properament farem una gramàtica del caminant al voltant de la verema.
Etiquetes de comentaris:
Caminada Popular Vilanova del Vallès,
font freda
dijous, 9 d’agost del 2012
EL CHARTREUSE
El Chartreuse verd
El juliol de l'any passat vam fer la primera aproximació a la Cartoixa de Montalegre de la mà d'en Màrius Serra i la seva novel.la "Mon Oncle".
La trama del llibre gira al voltant d'una recerca vertiginosa del manuscrit del licor de Chartreuse que el.laboren els cartoixans de la Grande Chartreuse des de 1605.
Actualment la recepta dels licors, només la coneixen tres monjos i quan un es mor, els dos que queden vius li traspassen la informació a un tercer. Tanmateix, a l'etiqueta de l'ampolla només diu que porta alcohol, sucre, aigua i substàncies vegetals.
De fet sabem que el número d'aquestes herbes és 130, però no existeix patent de la recepta i per tant el secret el tenen en el monestir de la Grande Chartreuse.
Aquest monestir està a les montanyes Chartreuse al nort de Grenoble i va adoptar el nom de "Chartreuse" pel fet de trobar-se ubicat en aquest entorn. Aquest mot en català vol dir cartoixa i tots els monestirs que l'ordre va anar obrint arreu, van esdevenir Cartoixes i els seus monjos cartoixans.
Tornant al licor, sabem que actualment s'el.labora a Voiron, a unes destil.leries que només estan a uns 25 quilòmetres de la Grande Chartreuse, però també hem de saber que el 1903 els cartoixans són expulsats de França i que per seguir el.laborant el licor obren una destil.leria a Tarragona, al barri del Serrallo, on es va fabricar fins el 1989.
Tot i que ara es comercialitza com un licor d'herbes per prendre tot fent la sobretaula després d'un àpat, el segle XVIII els monjos van concebre l'elixir vegetal de 71 graus, com un tònic per conservar la salut i allargar la vida.
Ara mateix els dos productes que més es vénen són el Chartreuse Verd de 55 graus i el Chartreuse Groc de 40 graus, més suau i amb un sabor lleugerament dolç.
Segons l'obra d'en Serra, la recepta secreta la podíem haver tingut per aquestes contrades, del cert només sabem que tenim l'única comunitat cartoixana de Catalunya i un tresor que algun día podrem descobrir.
Properament parlarem de Pompeu Fabra i les fonts urbanes de Badalona.
Etiquetes de comentaris:
Cartoixa Montalegre,
Chartreuse,
Màrius Serra
divendres, 3 d’agost del 2012
EL CASTELL DE VILASSAR DE DALT
El Castell de Vilassar amb les dues magnifíques magnòlies que gairebé tapen la façana est.
Durant el mes de juliol s'ha portat a terme Vilazari 978. Aquest festival medieval on hi ha hagut conferències, mercats, mostra d'oficis i costums, visites guiades... segurament ha sigut l'excusa perfecte per encabir-hi les visites guiades al castell de Vilassar.
Després de tres dècades de litigis per fi el "poble" hem pogut accedir als espais exteriors del recinte. El castell està declarat un bé d'interès nacional i per tant els propietaris uns dies a l'any han de permetre la visita de certs espais del recinte.
Feia anys i panys que això no passava i les 700 persones que l'han visitat demostra que la gent tenia ganes de veure que s'amagava darrera els murs que hi ha al carrer Angel Guimerà.
De fet els únics espais visitables eren el patí exterior, el pont del fossar, el patí d'entrada, la capella, el porxo principal i el patí interior de la torre i sempre acompanyats de les guies de TANIT DIDÀCTICA que ens anàvem explicant les circunstàncies per les quals ha passat el castell en el darrer mil.leni.
El preu de l'entrada, 7 Euros era just per poder mig visitar l'únic castell habitat que queda en el Baix Maresme.
Té el seu origen al segle X com a torre de vigilància i va anar adquirint la forma actual durant els segles XIV i XV.
De la visita que vaig fer el diumenge 22 de juliol, vull destacar els tres elements que em van agradar més.
1. La torre de l'homenatge de 5 plantes, ben sencera i ben dreta.
2. Les vistes dels dos Vilassar que hi ha des del patí exterior quan t'acostes a la muralla.
3. Els dos inmensos exemplars de magnòlies que hi ha en el jardí del castell.
Si no heu tingut l'oportunitat de visitar-lo en aquesta primera obertura, tot sembla ser que el proper mes d'abril tornarà a obrir les portes uns quants dies.
Esteu a l'aguait. Val la pena.
Properament parlarem del licor de Chartreuse i la seva relació amb la Serralada de Marina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)