CAMINS DE VALLROMANES XIV. LA CAMINADA DE LES 10 FONTS. DE MARTORELLES A VALLROMANES

                                           
                                 Vallromanes des de Can Corbera

El recorregut que us presento avui és una sortida que vam organitzar des del Club BTT Trinxacadenes el passat 25 de març. Ja farà una mica més d'un any que aquest club té una petita secció de gent que caminem i correm per aquestes contrades anomenada Trinxacames.

L'embrió de l'itinerari que fem avui són dues entrades que daten del 2008 "Pels voltants de Castellruf" i "De Castellruf a Vallromanes". Gràcies als corriols que ens han ensenyat o que hem descobert aquests darrers anys, ara presentem una versió molt millorada d'aquelles sortides.

A més a més, de dilluns a dissabte aquesta ruta es pot fer utilitzant només transport públic, perquè de Vallromanes a Granollers hi ha un autobús pràcticament cada hora i a Granollers tornem en tren a Mollet, des d'on cada trenta minuts pugen autobusos a Martorelles.

Amb el temps us presentaré un segon recorregut Martorelles-Vallromanes utilitzant altres camins i corriols i entre els dos itineraris ens en sortirà un de circular d'entre 16 i 18 quilòmetres aproximadament.

La sortida d'avui té una distància de gairebé 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 300 metres i no tindrem cap problema per fer-ho a qualsevol època de l'any.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça Josep Anselm Clavé de Martorelles. Baixem pel carrer Canigó que és un camí de terra.

0,100Qm. 0,100Qm. Deixem la pista i davant nostre, un corriol baixa fins la Font de Can Roda.

0,080Qm. 0,180Qm. Font de Can Roda. Ara reculem una mica i tornem a la pista principal pel corriol que ens queda a la dreta.

0,040Qm. 0,220Qm. Girem a la dreta per la pista.

0,200 Qm. 0,420Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en sobtada pujada al principi,  obviant els camins que ens menen a banda i banda l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.

0,300Qm.  0,720Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.

0,350Qm. 1,070Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.

0,100Qm. 1,170Qm. Girem a la dreta pel carrer del Lledoner que té una forta pujada.

0,080Qm. 1,250Qm. Plaça de l’Esglèsia de Santa María de Martorelles. El Lledoner. A banda esquerra tenim l'esglèsia parroquial de Santa María de Martorelles.

Ara baixem pel carrer del Rector.

0,030Qm. 1,280Qm. Girem a l’esquerra per un passatge i uns metres més endavant girem a la dreta pel carrer de la Sagrera.

0,0150Qm. 1,430Qm. A la dreta trobem un camí tancat amb una cadena, per evitar el pas de vehicles. Nosaltres hi passem i unes passes més enllà arribem a la font de Can Riulas.

Ara reculem una mica i pugem pel carrer de la Baixada de la Font fins arribar a la plaça Joan Matons.

0,100Qm. 1,530Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Font del Ca.

0,650Qm.  2,180Qm. S’acaba l’asfalt i entrem al Parc de la Serralada Litoral per una pista tancada al pas de vehicles per un cadenat. Nosaltres la seguim.

0,250Qm.  2,430Qm. Arribem a la Font Sunyera.  Ara continuem pista amunt cap a la Font del Ca.

0,080Qm.  2,510Qm. La pista fa un revolt de gairebé 180 graus i a partir d’ara anem cara a llevant per un camí més obac.

0,450Qm.  2,960Qm. Arribem a la Font del Ca. Ara seguim pel camí de l’esquerra quan sortim del recinte de la font. El camí és força pedregós.

0,650Qm.  3,610Qm. Bifurcació de camins en forma de “Y”. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm.  3,710Qm. Ens creua un corriol. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,200Qm.  3,910Qm. Bifurcació de corriols en forma de “Y”. Seguim el de la dreta que ens portarà fins la Font de la Teula.

Sortim del recinte de la font  i ara contínuem pel camí que marxa a mà dreta. De seguida es fa molt costerut i aixaragallat.

0,550Qm. 4,460Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta i uns metres més endavant som al collet de Castellruf. A l’esquerra un corriol s’enfila cap al poblat ibèric. Nosaltres contínuem per la pista que marxa recta, obviant la que baixa cap a la Font de la Mercé.

0,050Qm. 4,510Qm. A la dreta trobem el Dolmen de Castellruf.

Continuem per la pista.

0,100Qm. 4,610Qm. Girem a l’esquerra  per una pista, tot seguint les indicacions del GR-97-3.

0,080Qm. 4,690Qm. Girem a la dreta per un camí carreter.

0,350Qm. 5,040Qm. Sortim del corriol i topem amb una pista que ens creua. Girem a l’esquerra tot seguint el GR-97-3.

0,350Qm. 5,390Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra per un camí carreter.

 Des de l’inici d’aquest camí tindrem una visió privilegiada del Castell de Sant Miquel i si el dia és molt clar, inclús guaitarem els Pirineus.

0,125Qm. 5,515Qm. A l’esquerra trobem el corriol que ens durà a la font del Llorer o de la Tereseta.

0,030Qm. 5,545Qm Ara, sortim del corriol i seguim baixant pel camí carreter.

0,250Qm. 5,795Qm. Arribem a una torre eléctrica. Girem a l’esquerra, tot seguint un corriol que uns metres més avall es converteix en un torrent que desemboca a la Font de Can Gurri.

0,300Qm. 6,095Qm. Continuem pel corriol que surt de davant la font i marxa direcció nord.

0,100Qm. 6,195Qm. Arribem a una pista. Girem a l’esquerra. Uns metres més endavant, també a l’esquerra, trobem un corriol entre bardisses poc definit que 50 metres més enllà, ens durà a la Fonteta de Can Gurri.

Desfem el corriol i sortim novament a la pista. Girem a l’esquerra.

0,200Qm. 6,495Qm. Arribem a un camí amb una cadena que marxa a la dreta i que ja ens portarà fins el Coll de Can Corbera.

0,100Qm. 6,595Qm. Trobem un corriol a la dreta, ens endinsem i a 25 metres en el marge esquerre trobem la Font de Can Barbeta.

Sortim del corriol i continuem a la dreta pel camí principal.

0,500Qm. 7,095Qm. Coll de Can Corbera.  Seguim recte per la pista que baixa cap a Vallromanes, obviant el camí que marxa a la dreta paral.lel al mur d’una finca.

0,250Qm.7,345Qm. En un revolt, seguim baixant a la dreta, obviant la pista que marxa recta, direcció ponent.

0,850Qm.8,195Qm. Deixem la pista i girem a l’esquerra per un corriol que una cinquantena de metres més enllà ens durà fins la Font de Can Vilardell.

Per sortir de la font, contínuem torrent avall.

0,050Qm. 8,295Qm. Arribem a un carrer asfaltat. Girem a la dreta.

0,100Qm. 8,395Qm. Seguim amunt, obviant el carrer que baixa a l’esquerra.

0,080Qm. 8,475Qm. Avinguda Can Corbera. Recte, direcció Vallromanes.

0,400Qm. 8,875Qm. Camp de golf. El creuem per una pista de terra.

0,150Qm. 9,025Qm. Girem a la dreta per l’avinguda del golf.

0,100Qm. 9,125Qm. COMPTE!!! Hem de creuar la  BP-5002 (Granollers-El Masnou) i enfilar la Rambla de Vallromanes.

0,650Qm. 9,775Qm. Plaça de l’Esglèsia. Punt final de la sortida d’avui.

La propera setmana parlarem dels punts d'interès d'aquesta Caminada de les 10 fonts. 

ELS 15 PUNTS D'INTERÉS DE LA RUTA "DEL KALET A LA LÍNEA 9"

Sant Jeroni de la Murtra

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de la ruta "Del Kalet a la Línea 9 del Metro", tot pujant el Turó de Galzeran i el Puigcastellar. Avui farem una breu descripció dels 15 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada, al marge de les 9 fonts que trobarem i de les dues ascensions que farem, és que per primera vegada passarem i parlarem del Cementiri del Còlera de Tiana i de la Font de Can Mas i ens acostarem a la Cartoixa de Montalegre, tot un món en sí mateixa que mica a mica anirem descobrint.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font Sunyera. Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.
L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.

2. Font del Ca o Sant Domènec. Raja en époques húmides. La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domenec.
En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Doménec al costat de la masia de Can Carrancà.
Ara la font no té boc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.
També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

3. Font de la Teula. Normalment goteja. Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.
En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula.
Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.

4. Turó de Galzeran. 484 metres. Delimita les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, així com els Parcs de la Serralada Litoral i Marina.

5. Cementiri del Còlera de Tiana. L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.

6. La Cartoixa de Montalegre. L’única cartoixa de Catalunya, on encara hi ha monjos. Els monjos segueixen l’ordre de Sant Bru ora et labora (resa i treballa). Sens dubte aquest monestir és un dels tresors d’aquestes muntanyes. Per saber-ne més www.cartoixamontalegre.net.

7. Font de Can Ruti o del Goig. Sempre raja. La font i l’entorn arranjats aquests últims anys están força ben conservats. El frontal de la font està fet amb llambordes, d’on surt un boc d’alumini que fa caure l’aigua a una pica feta amb totxos arrebossats.

8. Font de Can Mas. Mina oberta en un revolt del camí i on l’aigua surt per un tub i desprès de creuar el camí cau a l’esquerra buscant el torrent.

9. Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jerònim del segle XV és una joia del gòtic català. En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d’Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s’edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.

L’esglèsia sufragà una bona part de l’edifici, però també la realesa va contribuir-hi abastament. Tanmateix, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón, l’abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica. Actualment, l’edifici està declarat monument històric-artístic.
La murtra per la seva abundancia, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
Trobareu més informació a www.lamurtra.cat


10. Font de Sant Miquel. Situada al claustre del monestir, de caràcter decoratiu, aboca continuament un rajolí d’aigua que recull de la mina de la Fontsanta, ubicada uns centenars de metres a ponent.

11. Font de Sant Jeroni o del Lleó. A uns 10 metres de l’entrada del monestir, aquesta font sempre raja després d’apretar el pulsador. A l’estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantástica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes… ens poguem refrescar quan hi passem pel costat.

12. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l’any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el monestir i la ciutat de Badalona. Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d’aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.

13. Poblat ibèric del Puigcastellar. Aquest poblat ibèric és el més important de la zona metropolitana. Va ser habitat entre el segle VI i el III a.C. El Puigcastellar va ser descobert el 1904 per Ferran de Segarra, pare de l’escriptor Josep María de Segarra. Després de vàries excavacions a hores d’ara trobem un espai força museitzat. En aquest sentit el museu de la Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet és el lloc perfecte per aprofundir en el coneixement d’aquest indret i de la gent que hi va viure.
El cim del Puigcastellar es troba a 303 metres d’alçada.

14. Font de la Bóta. Com a mínim sempre cau un rajolí. Recull en una mina el fil d’aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l’aigua. Probablement era una de les fonts d’abastament d’aigua de l’antic poblat ibèric.

15. Font del Drapet o Sant Roc. Aquesta raja amb abundància tot l’any. A més a més, cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s’utilitza la surgència d’aquesta font. Tant aquesta font com la de la Bóta van ser arranjades i recuperades pel Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet.

La setmana vinent anirem d'excursió per la Garrotxa.

Pels voltants de Castellruf

Font del Ca o Sant Domènech

Ja hem arribat a Sant Pere i encara no he escrit cap noticía al blog aquest mes. Tanmateix la setmana passada vaig celebrar el meu trenta sisé aniversari i si això sumem que el 19 d'abril us vaig dir que cada setmana us parlaria d'una font de Santa Maria de Martorelles i nomès us vaig esmentar la Font Sunyera, avui us dec unes disculpes i tres fonts.

Començarem la sortida a la Font Sunyera, per arribar-hi ens adrecerem a la ja esmentada noticía del 19 d'abril.

Tornarem a la pista per la qual hem arribat a la font, però de seguida girem a l'esquerra i ens enfilem una mica, a uns 50 metres trobem a la dreta un camí que en un primer moment planeja bastant i el seguirem aproximadament durant 15 minuts fins arribar a la Font del Ca o Sant Domènech.

En époques de sequera la Font del Ca nomès goteja.

En aquest indret podem veure una "cova", lloc que s'utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

Tambè esmentar que casualitat o no a Martorellles podem trobar l'ermita de Sant Domènech al costat de la Masia de Can Carrancà.

Sortim de la Font del Ca a l'esquerra continuant pel corriol pel qual hem arribat. Ara es fa una mica més costerut, aproximadament quinze minuts més tard trobem una cruïlla de corriols en forma de Y; agafem el de mà dreta. Ara el camí planeja i sense deixar-lo sempre en direcció sud, quan portem 7 o 8 minuts caminant trobem a mà dreta un corriol força tapat per la brolla, ens endinsem i a 20 metres tenim la Font del Ferro.

En époques de sequera la Font del Ferro nomès goteja.

Aquí és curiòs veure un exemplar de micaquer, molt corrent als patis i jardins dels pobles de les dues vessants del Parc, però inusual enmig del bosc.

Tornem a sortir al corriol principal i refem les nostres passes, uns 5 minuts més tard trobem dos camins, nosaltres agafem el de la dreta i de seguida 200 metres més endavant, tornem a trobar dos camins i tornem a seguir pel de la dreta.

Pocs minuts més tard, trobem uns torrent que ens creua i un camí que marxa a l'esquerra, nosaltres seguim rectes, perquè 10 metres més endavant arribarem a l'entrada de la Font de la Teula.

En époques de sequera nomès goteja, però si podem venir-hi en un periòde humit de l'any veurem baixar l'aigua per tots els racons de la teula.

Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta ens recordaria una font del Montseny.

Sortim de la font i seguim pel camí que marxa a mà dreta, ara vé l'ultim tram costerut de l'excursió d'avui i ens menys de deu minuts arribarem al coll de Castellruf.

Nomès sortir del corriol girem a l'esquerra per l'ampla pista que en 2 o 3 quilòmetres ens baixarà rapidàment de nou a Santa María de Martorelles.

A Castellruf podem visitar el dolmen i el poblat ibèric. Un altre dia us farè cinc cèntims sobre les llegendes que hi han al voltant d'aquest indret tan místic.