dimecres, 20 de febrer del 2019

LA VALL DE CAMPRODON I/2. ELS 15 PUNTS D'INTERÈS DE L'ITINERARI ENTRE SANT PAU DE SEGURIES I ESPINAVELL



                                    La Font Vella de Molló
                                                  
Com ja us vaig comentar la setmana passada, a continuació us passo una breu descripció de cadascun dels 15 elements de patrimoni natural, històric i arquitectònic que trobarem escampats pels 25 quilòmetres d'aquesta ruta.

1.El Canal Mariner. Canal construït a principis del segle XX amb pedres de riu unides amb ciment i amb revoltó de rajola quan passa per sota terra. Del seu recorregut destaca l'aqüeducte que hi a tocar del pont de la Rovira.  La seva amplada oscil·la entre 2,80 m i 2,10 m, la fondària és d'1,5 m, i l'amplada dels murs és de 50 cm. Durant el seu recorregut, d'uns 3.500 m, presenta 2/4 parts cobertes en què passa per sota terra.

2. El carbur.  És una sustància natural que es presenta en forma de cristalls. Aquest reacciona amb l'aigua per crear un gas, que s'encèn quan entra en contacte amb l'oxígen. La llum que crea és més neta que la de les espelmes, tanmateix no és tan lluminosa com els llums elèctrics. Les llums de carburs nomès es poden utilitzar en entorns no inflamables.

 Aquest tall a la muntanya és una antiga mina a cel obert de carbur. L'explotació s'aturà a inici del segle XX, quan el carbur va anar perdent interès  davant l'ús de l'electricitat.
Cap el 1940, es va reobrir la mina, però la seva baixa rendibilitat, va fer que s'abandonès definitivament.


 3. Mare de la Font. Un gran mur construït amb pedra fa de paret de la font. L'aigua, fresca i abundosa, raja per una petita canal descoberta i cau a una reixa de ferro situada arran de terra per on desaigua a una bassa propera. A banda i banda, té un banc corregut. Encara avui, la Mare de la Font és una deu on la gent hi va a omplir garrafes pel consum de boca.

Gravat en el mur hi ha una bonica estrofa de Mossèn Cinto Verdaguer, del seu poema Canigó. El lloc és bonic, tranquil i agradable.

Com en altres indrets, la Mare de la Font és l'expressió que s'utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts. Tal com indica l'epígraf existent, la font ja s'havia monumentalitzat com a mínim des de l'any 1611. La imatge actual l'adquirí després de la reforma de 1924.

A la vora de la font es poden trobar alguns fortins construïts pels soldats de la guarnició de Les Rocasses als anys 50, edificacions que formaven part d'una línia defensiva dels Pirineus, impulsada pel règim franquista entre els anys 1944 i 1955 per prevenir el perill d'”invasió”.


4. Convent del Carme. Fundat al 1352, l’any 1354 ja hi ha notícies de la construcció de l’església conventual. Entre aquesta data i el segle XV es bastiren la majoria d’edificis del conjunt, reconstruïts en part després dels efectes dels terratrèmols de 1428.
En el segle XIV va començar a patir una llarga època de decadència, en part a casusa d'una epidèmia de pesta, que va afectar la població de Camprodon. La seva comunitat era molt reduïda. Va patir els efectes de la Guerra dels Segadors, quan la vila fou ocupada els anys 1655-56 i el seu prior expulsat mentre el convent va patir destrosses. El 1790 va tornar a quedar ocupat per les tropes franceses, i fou saquejat un altre cop. Fou clausurat definitivament el 1835, quan nomès tenia una comunitat de 3 o 4 membres.

5. Cal Marquès. Vers l’any 1620 Pere Ribes, propietari d’una farga a la població de Setcases, decidí construir aquest edifici de grans dimensions. És, potser, el millor exemple d’arquitectura civil residencial d’època moderna de la Vila de Camprodon. Posteriorment, les autoritats municipals li atorgaren el títol de Burgès Honrat, un títol nobiliari de caràcter local. Anys després la finca passà a ser propietat del seu nét, que fou nomenat Marquès del Farràs l’any 1702 pel rei Felip V. D’aquesta manera, l’antiga Casa Ribes passà a denominarse Cal Marquès. Una variant de l’escut familiar pot admirar-se al Palau del Laberint d’Horta a Barcelona.

6. El Pont Nou.  S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construiït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda, trobem arcs de menors dimensions tots ells de mig punt. Es tracta d’una construcció feta a partir de l’any 1315, i potser refeta al 1362. A conseqüència del terratrèmol de l’any 1428 va quedar força malmès. Destruït durant la guerra civil catalana (guerra dels Remences, a la segona meitat del s. XV) i reconstruït, amb moltes modificacions, al llarg dels segles següents. L’entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, perquè era el punt final del camí reial que venia dels comtats altpirinencs en direcció al litoral gironí.

7.  Font de la Cordera. Davant de Can Pasamané, hi ha un baixant empedrat que ens duu fins el riu, al fons hi veiem una font, un banc i un safareig. La font de la Cordera fou construïda a l'Edat Mitjana. Aquest font s'utilitzava per abastir d'aigua a la gent del poble.

L'aixeta és molt bonica, gran i amb la forma del cap d'un animal. L'aigua sobrera va a parar a un safareig que queda uns metres més avall, al llit del riu.

El nom de la font prové del fet que al seu voltant, prop del riu, s'hi fabricaven cordes indispensables per a dur a terme les feines del camp. El darrer corder que va utilitzar aquest espai, fins al 1936, estava establert al carrer València, 59 (Cal Corder). Probablement era l'última font abans d'abandonar el casc urbà, i un espai on també es rentava la roba en el safareig públic.

8.  Esglèsia de Santa Maria. Església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s’hi va construir la capella dels Dolors. 
En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna – bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es pot admirar una exposició permanent d’orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).

9. Monestir de Sant Pere. El Monestir de Sant Pere fou construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú, nét de Pilós.
Està construït sobre una planta de creu llatina. La nau està coberta amb volta apuntalada i reforçada per tres arcs i amb l’absis central s’alça el cimbori octogonal on descansa la torre campanar de planta quadrada.
La seva ornamentació de mènsules i cornises i la distribució quadrangular dels absis fan possible considerar l’església una contrucció més pròpia de l’ordre del Cister que de l’ordre benedictí.

10. Can Roig. Construida com a segona residència del Dr. Roig, es va edificar durant els anys 1900-1901. Obra molt interessant del Modernisme. L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.
L'edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39, sent abandonat en acabar el conflicte. Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l'edifici.
La porta principal de l'edifici avui desapareguda, d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb esculptures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.
Tant de bo, ben aviat es pugui començar a rehabilitar aquesta joia del modernisme, abans no sigui massa tard.

11.  Font del Ferro. Ubicada en una placeta, uns metres per sota del Camí dels Enamorats.  Un petit muret de dos pams d'alçada per metre i mig d'ample li fan de paret a aquesta font. Al davant hi ha un bancal de forma semicircular. A mitjans d'agost de 2018 la font goteja. És un indret molt xulo per venir amb canalla, doncs la font és a tocar del riu Ritort on es poden remullar sense perill.
Deien que la font del Ferro tenia propietats curatives, concretament sembla que tenia virtuts per a guarir l'anèmia, hi anava molta gent d'arreu de la comarca i de mes lluny a recollir amb garrafes aquesta apreciada aigua ferruginós i a fer fontades. Abans era molt freqüent atribuir a cada font virtuts medicinals.

Va estar molts anys en mal estat i seca. Gràcies a la recuperació que es va fer, es pot tornar a gaudir de nou de la font i del paratge. 

12. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. És una font molt senzilla. El broc és rodó i cau en una pica rectangular de 2,5 metres x 0,5 metres. El frontal és d'obra i hi destaca una mosaic de la Nostra Senyora de la Pietat fet amb rajola catalana. Hi figura 1953, segurament l'any de construcció de la font. 

13. Font Vella de Molló. Font amb un abundant cabal d'aigua que brolla per dos fantàstics raigs.

El conjunt queda enclotat per sota del nivell de la plaça, a recer de dos robusts murs de pedra que formen angle recte, un altre més baix i esglaonat que el protegeix del torrent i un últim que sustenta la plaça. 

Unes primeres escales de pedra ens baixen de la plaça a un primer nivell on hi trobem la font i un petit porxo amb teulada de teules a una vessant. El frontal de la font és fet amb carreus de pedra i sobresurt un pam del mur principal, fa uns tres metres d'amplada per dos d'alçada a la part més alta i està rematat per una pedra desfigurada. A la part baixa, dos gruixuts brocs de ferro colzats aboquen generosament aigua a un bassal rectangular de pedra. A la dreta podem veure un forat al mur per on també surt un bon doll d'aigua que es canalitza fins el bassal. A banda i banda de la font disposem de dos bancs per seure i un tercer dins el porxo. 

Des del primer nivell arrenquen dos conjunts d'escales que baixen al segon pla on hi tenim el gran safareig alimentat per l'aigua sobrera de la font a través d'un canal obert. 

El nom Font Vella òbviament prové del fet que es tracta d'un dels punts d'abastiment d'aigua més antics de Molló. L'aigua neix sota l'actual zona verda i bans abastia la majoria de la població que hi venia a buscar l'aigua. 

La font que veiem avui dia és producte de successives millores, al 1753 i 1914 com indica una inscripció a la pedra del frontal. El 2014 es va fer una nova escalinata i s'il·luminà.

El safareig va estar a nivell de terra fins al 1958, any en que es va construí el nou que va permetre rentar a peu dret i que ens ha arribat fins l'actualitat. 

L'aigua sobrant de la font arriba al riu Ritort passant per una canal que travessa la trama urbana del poble.

14. Gàbia de ferrar.  Servia per lligar-hi a dins el bestiar i ferrar-lo. La va fer el ferrer de Molló, l'avi Nitus. Abans tots els treballs de camp i transport s'havien de fer amb animals i calia ferrar-los. Això va ser així fins l'any 1963, a partir d'aquí varen arribar els tractors i la gàbia va passar a ser propietat de l'Ajuntament.

15. Font de Can Tonet.  La font és senzilla però agraïda. Una solitària pedra d'uns tres pams d'alçada d'on surt un broc de ferro molt rovellat per on brolla l'aigua. A sota, un bassal rodó la recull.
Collada en una pedra a l'esquerra hi tenim una rajola mig esmicolada amb el nom de la font. Un banc de fusta, un banc de pedra i una taula giratòria completen l'entorn.

En Joan Pagès, conegut pel Tonet en referència al nom de la seva casa, Can Tonet, va ser força popular durant molts d'anys perquè va ser, junt amb en Tià, el que amenitzava la ballaruga en les festes i trobades. Tocava l'acordió i cantava, encara que no ben bé al mateix temps i en Tià seguia el ritme amb la bateria. Els dos músics es varen convertir en uns personatges entranyables per a veïns i visitants. La font es va vestir en la seva memòria.

Bona part de les descripcions de les fonts les he extret d' Encos

La setmana vinent, les primeres 252 fonts. 


dijous, 14 de febrer del 2019

LA VALL DE CAMPRODON I. DE SANT PAU DE SEGURIES A ESPINAVELL

                                

                               Font d'en Tonet 

Avui encetem un nou cicle de dotze entrades dedicades a un territori, enguany caminarem, badarem, gaudirem, coneixerem... la Vall de Camprodon. Aquest és el primer cicle que dediquem a un territori pirinenc, això sí als Pirineus Orientals, uns Pirineus que a l'estiu ens ofereixen cims accesibles, amb comes i prats i nomès a una hora i escaig de casa.

L'itinerari que avui us presento és la primera etapa d'una travessa de 4 dies que vaig fer l'agost del 2018. Aquesta excursió té una llargada de 25,6 Quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 1.300 metres.
Cal dir que hi ha trams del GR-151 que no estan gaire marcats per tant recomano portar el Mapa d'Itinerannia del Ripollès i el mapa de l'Alpina del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, corresponent a la Vall de Camprodon i a la Vall de Ribes.

En aquest sentit, haureu d'anar amb molts ulls, força orientació i poca pressa en dos punts concrets, en el Clot de la Gironella ben passat Camprodon i entre el Pla d'en Sala i la Masó, passat Freixenet, doncs hi ha algun tram que no es veu cap marca i cal tirar de mapa.

Per altra banda, penso que la millor època per fer aquesta excursió és a finals de primavera o a l'estiu, doncs tenim moltes hores de claror i per aquestes contrades normalment no fa gaire calor. En el meu cas, vaig tardar unes 10 hores (parades incloses), malgrat no hi ha grans desnivells, si que és fàcil fer alguna marrada i acabar una mica embardissat buscant una fita o la traça d'un camí.
Quant al tram entre Molló i Espinavell, us recomano que us imprimiu la ruta 13 de  Turisme de Camprodon.

És aconsellable portar un parell de litres d'aigua, tanmateix a Camprodon i a Molló tenim tot tipus de serveis.
Una vegada a Espinavell, vaig fer nit en el Refugi Els Estudis i realment us el recomano, doncs al marge de ser un punt perfecte per anar cap a Ulldeter o fer l'ascensió al Costabona. entre d'altres excursions, amb tots els anys que fa que camino, no recordo un sopar i un esmorzar tan abundants i bons i a més a més el tracte de l'Eva és exquisit.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Baixem del bus a Sant Pau de Seguries i continuem per la vorera direcció Camprodon.

0,080Qm. 0,080Qm. Girem a la dreta pel carrer del Pla del Serrat.

0,160Qm. 0,240Qm. Girem a l'esquerra per l'avinguda Mariner.

0,075Qm. 0,315Qm. Deixem a la dreta, l'entrada del Càmping Els Roures. Continuem recte.

0,100Qm. 0,415Qm. Cruïlla de camins. Avui marxarem cap a l'esquerra, direcció Camprodon. Tanmateix, si marxèssim a la dreta, aniriem direcció la Via Romana del Capsacosta.
Avui fins a Mollò, seguirem les marques del GR-151 (El Camí Oliba).
Entre Sant Pau de Seguries i Camprodon, el camí no presenta cap dificultat i a més a més, trobarem el Canal Mariner i una mina de carbur.

7,410Qm. 7,825Qm. Mare de la Font.
Sortim de la Mare de la Font i anem cap al centre de Camprodon, tot passant pel pas soterrani que creua la carretera de França.

0,100Qm. 7,925Qm. Continuem a la dreta pel carrer Catalunya.

0,050Qm. 7,975Qm. Deixem a la dreta el Convent del Carme.  
Seguim pel carrer Catalunya i a l'altra banda del carrer de la Trigona, hi ha Cal Marquès.
Continuem endavant ara per la Plaça de la Vila i el carrer Sant Roc. 

0,110Qm. 8,085Qm. Davant nostre veiem la imatge més característica de Camprodon. El Pont Nou.  Desprès d'admirar-lo, continuem pel carrer Isaac Albeniz. Uns metres més endavant creuem un pont sobre el Ritort i tombem a la dreta pel carrer València.

0,200Qm. 8,335Qm. Trobem a la dreta la Font de la Cordera. Desprès de visitar-la, continuem a la dreta pel carrer València.

0,050Qm. 8,385Qm. Plaça Santa Maria. Esglèsia de Santa Maria i Monestir de Sant Pere.

Creuem la plaça Santa Maria i continuem pel carrer Freixenet.


0,300Qm. 8,685Qm. Cantonada Carrer Freixenet/ Carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Can Roig.  
Tombem a l'esquerra pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Posteriorment enllacem amb el Camí dels Enamorats. A partir d'ara ja tornem a seguir les marques del GR-151 (El Camí Olíba) 
0,250Qm. 8,935Qm. Font del Ferro.
Continuem pel camí dels Enamorats cap a Molló, tot seguint el GR-151. Camí molt clar fins el Clot de La Gironella.

2,850Qm. 11,785Qm. Clot de la Gironella. En aquest punt hem d'estar molt atents de trobar la marca del GR a l'altra banda del riu, en un camí que puja cap a Freixenet. Aquest camí el trobem 60 metres abans d'una petita construcció arran del riu.

1,630Qm. 13,415Qm. Freixenet.

1,885Qm. 15,300Qm. Plans d'en Sala. En aquest punt hi ha poques marques. Marxem recte, paral.lels al filat del bestiar.  Uns dos-cents metres més endavant, arribem a un rètol de límit de terme entre Molló i Camprodon. En aquest punt, hem de passar els filats per sota i anar a buscar el Galceran que tenim davant nostre.

2,000Qm. 17,500Qm. Pista. Seguim a la dreta.

0,600Qm. 18,100Qm. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. 
Uns metres més endavant, arribem a una masia, però el pas és barrat, per tant ens hem d'enfilar a l'esquerra pels camps que hi ha a sobre nostre. Cal anar en compte, doncs els filats poden estar electrificats. Haurem de fer una marrada d'uns 200 metres fins que passem l'edificació. Per sort trobem un vailet i podem sortim a un camí herbat. Seguim endavant pel camí que davalla.

0,150Qm. 18,550Qm. Pista cimentada. Continuem avall. Sembla ser que aquesta edificació que deixem enrere és el Galceran.

0,600Qm. 19,150Qm. La Masó. Continuem per la pista cimentada i una mica més endavant de sobte, tornem a trobar les marques del GR-151. A mesura que arribem a Molló, també manquen marques i sempre hem d'anar buscant el vial que ens porti a Molló. Per sort, ara caminem per una urbanització i per tant, malgrat fem alguna marrada ens estalviarem les esgarrinxades.

2,000Qm. 21,150Qm. Font Vella de Molló. 
Al costat de la font hi trobem una gàbia per ferrar.
Continuem pel carrer de la Font Vella.

0,125Qm. 21,275Qm.  Arribem a la Plaça Major. Continuem a l'esquerra pel carrer Guardiola. 

0,070Qm. 21,345Qm. Enllacem amb el carrer Setcases que ens queda més a l'esquerra.

0,250Qm. 21,595Qm. Font de Can Tonet.

Ara hem d'anar en compte, dos en aquest punt hi ha marques de dos GR's diferents. El GR-11 marxa recte amunt cap a Setcases. Nosaltres, hem de tombar a la dreta, tot seguint el GR-151 cap a Espinavell.  En aquest tram també hi ha manca de marques.

0,430Qm. 22,025Qm. Cementiri de Mollò. Seguim recte.

0,250Qm. 22,275Qm. Continuem pel camí de la dreta, en sentit descendent.

1,000Qm. 23,275Qm. Can Freixe. El camí passa per darrera la casa i enllaça amb una pista en sentit descendent.

0,400Qm. 23,675Qm. Carretera de Molló a Espinavell. (GI-5225). Seguim a l'esquerra per la carretera. Malgrat cal anar en compte, hi ha molt poc trànsit.

1,500Qm. 25,175Qm. Pont sobre el riu Ritort. Deixem la carretera i continuem per un camí que puja fins el poble.

0,510Qm. 25,685Qm. Espinavell. Refugi Els Estudis d'Espinavell i Restaurant Can Jordi. Fi de l'etapa d'avui.

La propera setmana faré una entrada per parlar dels 15 elements de patrimoni arquitectònic, històric i natural que trobem en aquesta ruta entre Sant Pau de Seguries i Espinavell.


                    





















                 






diumenge, 3 de febrer del 2019

DONA D'AIGUA


El mes de juny de 2013 en aquest blog us parlava de "Dones d'aigua". Concretament, us presentava unes dones d'aigua que sorgien d'una iniciativa del Centre Ocupacional El Bosc i el Centre Especial de Treball Alborada per fer front a la crisis que en aquells temps patien aquests tallers i que va fer perillar la seva continuïtat.

Cinc anys i mig desprès de la presentació que es va fer a la Biblioteca de Can Mulà, aquestes dones d'aigua s'han escampat arreu. Totes han sortit del carrer Lluís Millet, però de ben segur que en trobaríem al Regne Unit, al Japó, a l'Amèrica Llatina.., però també a Madrid, a Andalusia, a la Catalunya Nord... i a moltes llars de Mollet, Parets, Montornès...

Des d'ahir les dones d'aigua han conquerit el centre de la ciutat i ara en podeu trobar una de ben gran i ben formosa a la Rambla Fiveller. Des d'ahir, la dona d'aigua s'ha integrat al paisatge molletà i de ben segur els infants, joves i adults amb una diversitat funcional relacionada amb la discapacitat psíquica cada dia estan més integrats a la nostra societat, sobretot si ho mirem amb perspectiva.

Que vull dir amb això? Per mi aquesta dona d'aigua ha de ser un reconeixement a les families i als mestres que fa 50 anys creaven "Patronatos Pro-Subnormales"a diferents poblacions i ciutats d'arreu. Perquè creien que les persones amb discapacitat intel.lectual no podien quedar-se a casa, havien de sortir de l'amagatall on havien estat des de sempre i tenien dret a una educació, com qualsevol altre persona. 
Això que ara és una obvietat, fa nomès cinquanta anys era gairebé una quimèra i sens dubte aquelles families i aquells mestres van ser uns pioners.

Poc podia imaginar aquella gent que per la Candelera del 2019, pel matí a Mollet s'inauguraria "La Dona d'aigua" i al vespre a Sevilla la pel.licula Campeones guanyaria un Goya a millor pel.licula espanyola de l'any 2018.

Pel que fa referència a la figura, aquesta fa quatre metres i està feta amb fibra de vidre, mirant el catal.leg de les Dones d'Aigua tindria certa semblança amb Bocins de Llum. Tanmateix, la comptaré com a font ornamental, doncs a l'estiu, rajarà aigua del cabell i del collaret perquè la canalla es pugui refrescar. Per la nit, el cap i les arracades s'il.luminaran.

A partir d'ara, els molletans al marge de quedar als quatre bancs, davant l'home del diari, a l'arlequí, al Mercat Vell, ....ja podem trobar-nos també a la Dona d'Aigua.

Properament, les 250 primeres fonts de La Brolla.