Aquest
any vaig tard, doncs normalment aquestes recomanacions les publico al blog uns
dies abans de Sant Jordi. Enguany la pandèmia també ha marcat aquesta llista,
doncs durant els mesos que hem hagut d’estar confinats (domiciliaris,
municipals i comarcals) hem llegit molt i sortit poc.
De
fet 13 d’aquests 21 llibres són novel.les, però també hi ha lectures per la
reflexió com les de l’Arcadi Oliveres i la Txell Feixas, guies de muntanya per
fer excursions amb la canalla i només un llibre de fonts.
Repeteixen
autors com l’Espinàs, la Silvia Soler, la Gemma Ruiz, la Najat El Hachmi, la
Núria Esponellà, l’Anna Ballbona… i s’estrenen d’altres com la Marina Martori,
Albert Forns, la Laia Fàbregas, el Jordi Campoy i en Vicenç Llorca.
Les
21 recomanacions literàries d’aquesta primavera del 21 són:
1.
Una casa lluny del mar. Marina Martori. Viena Edicions.
Setembre 2020. Aquest any que he arribat caminant a
Llinars del Vallès tenia pendent
llegir a aquesta autora i sens dubte “Una casa lluny del mar” ha sigut una bona
elecció.
La Lola té
quaranta-dos anys i una casa que en té cent cinquanta, que va heretar quan va
morir la seva àvia Dolors. La va fer
construir el seu rebesavi i hi han viscut diverses generacions de la familia.
Però la Lola no té clar que la vulgui, aquesta casa. Perquè, si bé és cert que
hi va passar la infantesa i la joventut, sempre a redós de la seva àvia i les
seves històries, aquesta casa també és l'escenari d’un amor que ho va omplir
tot: el dels seus avis. I ara, la Lola, amb una filla adolescent i un marit que
l'enganya, això de l'amor que ho ompli tot li pesa més que no pas la
il·lusiona.
M’agrada la crítica que en fa la Mixa a la seva página web paraulademixa.jimdo.com
“La història
avança com si descabdelléssim una bola de llana: a cada volta que fem, podem
veure parcialment els fils que hi ha amagats a sota, però fins que no donem unes quantes
voltes és impossible arribar-hi. Tot i tenir un ritme lent i sense gaire
diàleg, l’estil narratiu de l’autora aconsegueix que la novel·la flueixi sense
nusos ni entrebancs”
“Marina Martori
juga amb els sentits, i fa que els personatges ens parlin de forma planera,
directa i emotiva”
“el resultat
és una història preciosa sobre moltes lliçons de vida... el perdó, el respecte,
l’amistat, la felicitat, la maduresa, la supervivència, la germanor...”
2.
No sóc aquí. Anna Ballbona. Llibres Anagrama. Maig 2020.
La Mila, la narradora
d’aquesta novel.la, va nèixer a finals dels setanta en un barri apartat i mal
urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon
industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena
de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar
l’era de la casa i Kennebec de les
patates que plantàven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a
fora, però la portàven a veure un guaridor que un dia li va dir que tenia un
“do” que s’aniria manifestant amb el temps.
Ara que espera
una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha
acompanyat des de sempre, una certa perplexitat cap als propis orígens.
Enfilant records apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els
seus assatjos d’obertura a Barcelona i
a París i es pregunta què ha
perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa
de dring cristal.li i un punxant sentit de l’humor que oscil.la entre la
tendresa i la mala llet, l’Anna Ballbona
ha escrit una inusitada novel.la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba
la seva veu –potser aquell do- en el moment que decideix posar-se a parlar.
3.
Les fonts del Pla de l’Estany. Volum
II. d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i
editat per Rigau Editors l’any 2017.
En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus brolladors, biots,
mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i
Vilademuls. Des del meu parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest
llibre, jo penso que el nom més encertat haguès sigut “Fonts del Pla de l’Estany i indrets amb
aigua”.
Com esmenten els
autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts del Pla de l’Estany. Volum I”, va
ser un treball realitzat a finals dels anys noranta que tenia com a objectiu
evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles fonts, que havien perdut la
seva utilitat per la minva de les activitats bosquetanes i agrícoles, restaven
amagades, inutilitzades i a punt de desaparèixer definitivament.
De les primeres
observacions a les segones que es van fer per confegir aquest llibre van passar
entre disset i divuit anys (segons la font) i per norma general l’estat que
presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999 era molt millor que el que tenien fa
4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia trobem moltes fonts eixutes, deixades,
abandonades, ermes…
Finalment, a la
fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia, es descriu l’accés, es fa
una descripció de l’estat actual de la deu, la data de les dues observacions,
el cabal que hi havia a la primera observació i el cabal que hi havia fa 4 o 5
anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el nivell del mar.
Un treball per
erudits en la matèria que no els hi fa res caminar una bona estona i
esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una mina abandonada. No és la
vostra guia si busqueu un itinerari que passi per unes quantes fonts i l’accès
a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.
Petons de diumenge. Silvia
Soler. Edicions Columna. Octubre del 2008. Em faig meva la crítica que fa de l’obra la Mimi Parareda.
“L’autora utilitza un llenguatge senzill i entenedor per
narrar la historia de la Valèria. El
format epistolar agilitza la novel·la i la fa atractiva, de manera que permet
no només conèixer la protagonista i el seu entorn familiar, sinó també la
societat del seu temps.
En un món asfixiant i repressiu com era la postguerra, la
dona havia de fer-se un lloc en la societat que per defecte la deixava en segon
terme. Malgrat que la Valèria i l’Elisa
van estudiar la mateixa carrera universitària, la novel·la mostra els dos contrapunts
femenins: la que sacrifica la seva professió per la família i
la que sacrifica tenir una família per mantenir la seva professió; l’una,
d’esperit lliure i viatger, i l’altra familiar i enamorada de la vida i dels
seus… En ocasions, l’una anel·la la vida de l’altra".
Personalment, vaig començar la novel.la amb dubtes, però a
mesura que avances va agafant ritme i finalment no m’he pogut desenganxar fins
acabar-la.
5.
Dilluns ens
estimaran. Najat El Hachmi. Edicions 62. Col.lecció El Balancí. Febrer 2021.
Premi Nadal. En Pere Antoni Pons a l’Ara en diu
coses com aquestes, “A Dilluns ens
estimaran, hi ha l’exploració
dels neguits, les ànsies, els desigs i les esperances d’una dona magrebina jove
que s’ha criat a Catalunya i que, en
fer-se gran, es troba tan escindida entre dos mons –el de la seva comunitat,
tradicionalista, masclista i integrista, i el de la societat occidental, més
lliure però d’un racisme que l’arracona o l’expulsa– que sent que no pertany a
cap dels dos. Hi ha la narració de la lluita, més problemàtica que heroica,
d’aquesta dona per viure, malgrat tots els tabús i els traumes que li han
inculcat de petita, d’una manera diferent del que Déu i la comunitat esperen
d’ella i del que la tradició –la família, l’imam– li mana.
I hi
ha sobretot, la constatació d’una harmonia i una pau d’esperit impossibles,
perquè l’experiència d’aquesta dona jove magrebina que es vol emancipar està
travessada per contradiccions irresolubles. La més greu i dramàtica d’aquestes
contradiccions és que estima la seva mare però, alhora, menysprea com és i li
disgusta tot el que representa: la resignació, la submissió, l’analfabetisme,
la dependència. Una altra contradicció, menys dramàtica però més frustrant, ve
de constatar que les dones occidentals no són tan lliures com ella les havia
idealitzat.
Estructurada
com una llarga confidència que la protagonista escriu a una amiga seva més
desimbolta i atrevida –una amiga a qui enyora i admira, amb qui està en deute
per tot el que li va ensenyar–, Dilluns ens
estimaran funciona com una clàssica novel·la de formació.
La protagonista, que només al final sabrem que es diu Naíma, fuig del món claustrofòbic dels seus –El Hachmi fa un retrat severíssim de la comunitat musulmana–, es
llança al món –sexe, inseguretats, trastorns, matrimoni, maternitat, canvis de
rumb, homes, feines, ambicions literàries– i aconsegueix, a pesar de tot,
fer-s’hi un lloc, sense que això suposi trobar cap mena de consoladora
harmonia. Sí que a la fi experimenta, en tot cas, una certa epifania que
pacifica la relació que té amb ella mateixa i el seu cos.
6.
Ca la Wenling. Gemma Ruiz Palà. Edicons Proa. Febrer 2020. “Per ca la Wenling hi passen jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada
enamorada, però també hi ha llàgrimes de la guerra del Vietnam, injusticies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling,
perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant
servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.
I
tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel.la també
celebra les ganes boges de fer-se entendre”
7.
50 Escapades en familia a indrets naturals prop de Barcelona. Josep
Mauri Portolès. Cossetània Edicions. Col.lecció Azimut. Octubre 2019. Aquesta és una bona guia per visitar
imponents salts d’aigua, boscos frondosos, arbres monumentals, esplèndids
miradors, fonts d’aigua… a menys de 100 quilòmetres
de Barcelona i d’una manera còmoda,
mentre es duen a terme excursions curtes en familia; doncs totes les excursions
están per sota dels 10 quilòmetres i
de les 3 hores de caminada.
Cada escapada té la seva fitxa técnica on trobem:
presentació, durada/distància, punt d’inici, punt d’arribada, desnivell, tipus
de senyalització, material especial necessari, localització del punt de
sortida, accés en cotxe, accés en transport públic, descripció i pels voltants.
Aquesta secció de
“pels voltants” és l’únic però que li trobo a aquesta guia, doncs sovint ens
proposa uns indrets allunyats força quilòmetres d’on fem l’excursió i que
visitar-los el mateix dia suposa anar amb molta pressa i una visita com cal és
poc realista. I per tant, aquests “pels voltants” en la majoria de casos convé
deixar-los per un altre dia.
8. Paraules a mitges.
Blanca Busquets. Rosa dels Vents. Octubre 2014.
T’imagines que el
teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et
quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l’Annabel, l’Albert i la Nina, els tres
protagonistes de Paraules a mitges,
que el 23 de febrer de 1981 tenien a
la vora de vint anys.
A través del
relat de cada un d’ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots
tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una trama relacionada amb
perfums, contraban i desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.
Una novel.la que
enganxa i on el menys important és el que va passar al Congrés dels Diputats
aquella tarda del mes de febrer… De fet, cap dels membres d’aquesta familia no
s’hi va fixar gaire.
9.
Vallès Oriental. 44
Indrets amb encant. Francesc Roma i Casanovas. Editorial Farell. Octubre 2015. Aquesta és una guia que aquests darrers mesos hem fet
servir molt, doncs el confinament comarcal ens ha convidat a conèixer i
redescobrir la diversitat del Vallès
Oriental, una comarca que encara conserva espais d’innegable valor.
En aquest llibre
trobarem itineraris de curta durada,
però de gran interés; espais que us sorprendran per la seva diversitat i
proximitat. Un Vallès arran de
terra, fruit de l’esdevenir de la història, que tenim a tocar, a quatre passes
de casa.
10.
Aquell antic missatge de l’amor. Vicenç Llorca. Edicions
Columna. Agost del 2018. En Xavier Rius, economista de Barcelona
format a Nova York, ha de fer front
a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi económica i al trencament
del seu matrimoni amb la Patrícia.
Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la
felicitat sota el signe d’un missatge. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a
la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i
llegendes. En Xavier viurà el doble
repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els
misteris del seu cor.
L’Anna Rossell fa una crítica molt
encertada al Núvol “ Aquesta
novel.la és una profunda
reflexió sobre els eixos més importants de la vida humana: el ser, la
felicitat, el destí, l’amistat, l’amor, la tendresa, la passió, la memòria, la
importància del passat pel devenir, la transcendència i l’art en totes les
seves manifestacions. El llibre està farcit d’al·lusions connotatives de tota
mena: autors literaris, pintors i peces musicals”.
Per mí aquesta
novel.la és simplement deliciosa.
11.
La
llista. Laia Fàbregas. Amsterdam Llibres. Setembre 2010. La segona
novel.la d’aquesta autora que viu a cavall entre Catalunya i Holanda
enganxa. Quan comences “La Llista” has d’acabar-la.
“Es va morir durant l’aterratge”, explica ella al començament
d’aquesta novel·la de bellesa exacta com la d’un trencaclosques. Un avi
extremeny i una jove holandesa s’han trobat en un avió que va de Barcelona a Amsterdam. S’han assegut a la mateixa fila i han conversat una
mica. Però ell mor i, en sortir de l’avió, sense saber per què, ella s’endú una
capsa de fusta que el seu company de viatge volia ensenyar al seu fill gran.
Amb el vincle d’aquesta capsa tancada, tots dos s’alternen capítol a capítol
per explicar una història on conflueixen l’amor incondicional i una misteriosa
llista de noms.
Una història narrada amb una sensibilitat única sota la qual els
fets més quotidians es
converteixen en singulars i irrepetibles.
12.
Combat de nit. Josep
Maria Espinàs. Editorial La Campana. 1959.
Trobo molt encertada
la sinopsi i la crítica que se’n fa al blog Vida Lectora.
“Combat de nit és el
viatge d’anada i tornada de dos xofers de camió a finals de la dècada dels
cinquanta entre Barcelona i Valladolid. Es mou entre la novel.la i
el reportatge i reflecteix les seves rutines i el seu dia a dia per
impactar-nos amb el retrat que fa de les seves angoixes existencials, dels seus
patiments i de les seves insatisfaccions. Només mostrant aquestes rutines
perceps els perills que acompanyen el seu treball, la solitud amb que fan la
seva tasca, l’allunyament de la familia…
I per reforçar
aquesta idea de perill, patiment i angoixa pel que fa a la condició de
camioner, Espinàs intercala els
documents de la instrucció d’un judici on s’acusa el protagonista de la
novel.la d’homicidi imprudent per un accident on de resultes de la topada va
morir el conductor de l’altre camió.
El relat transcorre
per carreteres estretes, revolts perillosos, càrregues que cal subjectar bé
sota una lona, fondes i bars de carretera, converses breus i més aviat
insubstancials,… i la sensació d’una vida amb uns riscos (el combat que mantens
de nit contra la son per arribar a lloc) que corres cercant una millora de les
condicions de vida dels teus i de tu mateix, però on perceps també que hi estàs
deixant la salut i que qualsevol dia pots ser víctima d’una tragedia que faci
que totes les tevés expectatives se’n vagin en orris”.
13.
Ànima de tramuntana.
Núria Esponellà. Columna Edicions. Setembre 2020. Premi Prudenci Bertrana.
Suscric
totalment la crítica que en va fer en Carles
Duarte al Diari de Girona.
“La tramuntana és pura claror, un vent vigorós que inclina i
tomba els cossos, que aprima l'aire i brunyeix la llum i que produeix alhora
eufòria i fatiga. Per afrontar-la cal esperit de resistència, fortalesa de
caràcter i sensibilitat per apreciar la bellesa fascinant de la natura quan es
manifesta en tota la seva potencia”
“El títol ens
remet a aquest esperit lliure i lluitador que, davant de les ferides de la
vida, aprèn a cicatritzar-les des de la tenacitat i el coratge. És una novel·la
excepcional. Ho és, d'entrada, per la seva ambició, que queda reflectida en la
seva extensió, però també en l'encreuament de dues trames narratives
paral·leles separades per més de dos mil dos-cents anys, que van de les
fortificacions iberes a les xarxes socials contemporànies. És així mateix
excepcional pel gruix, la densitat i la profunditat amb què hi emergeixen les
personalitats formidables de les seves protagonistes, Mínia i Ekinar, ben acompanyades per altres figures femenines
brillantment traçades, Estel i Saratin.”
“És un llibre de fidelitats i traïcions, de desig i de mort,
de memòria i de violència, d'enveges i venjances, d'amors i de greuges”.
“A Ànima de
tramuntana no hi ha idealitzacions idíl·liques, sinó vides ferides, més
feréstegues que ensucrades, amb les seves esperances i les seves decepcions.
S'hi fa evident, però, el cicle persistent on tot reneix, l'energia que es
transforma i l'esperit que ressorgeix de les cendres. Si les millors novel·les
tenen la virtut de bastir un edifici literari que, per mitjà del fil conductor
que n'estructura l'argument i dels personatges que l'encarnen, ens duen a
empatitzar-hi fins al punt de sentir-nos-hi directament implicats i
d'adonar-nos que hi ha una part essencial de nosaltres que s'hi reconeix,
aquest és des del meu punt de vista el cas d'Ànima
de tramuntana, una obra que ens obre la porta d'una memòria i d'una
consciència col·lectives que van més enllà de la nostra existència individual”.
14.
Llegendes dels Castells
del Vallès Oriental. Raquel Jurado i Aloma Duran. Octubre del 2006. Aquest llibre ens acosta als castells i les fortaleses que hi ha
o havia al Vallès Oriental i ens
parla de les històries de bruixes, dones d'aigua, bandolers, dracs, cavallers,
gegants... que hi han fet referència i que per tradició oral o recollits per
diversos autors, ara desemboquen en aquest llibre.
En aquest sentit,
trobarem llegendes d'indrets per on hem passat en alguna excursió publicada en
aquest blog, com poden ser el Castell de Sant Miquel de
Vallromanes, Castellruf a Santa Maria de Martorelles o bé
la Torre Malla de Parets.
De cada castell,
trobem una fitxa amb el nom, la localitat on es troba, l'any de construcció,
l'altitud, el primer propietari, la funció (la majoria defensàven un
territori), propietat actual i estat actual. A continuació trobem una
introducció, sovint fent referència a la toponímia de l'indret on es troba
l'edifici o bé als ancestres que habitàven la contrada abans que es construís
el castell o la fortalesa.
Seguidament hi ha
una descripció del castell, un quadre amb la relació dels seus propietaris des
de la seva construcció fins a l'actualitat i finalment el recull de llegendes
que hi fan referència. Quan comencem a llegir les llegendes, veurem que no n'hi
ha una gran varietat, més aviat és fàcil trobar diferents versions o matisos
d'una mateixa llegenda i fonamentalment els canvis els trobem en el nom del
castell i dels personatges, i a vegades en el desenllaç.
Finalment, esmentar
que molts dels gegants del Vallès Oriental que veiem a
les Festes Majors, fan referència als cavallers, als reis,
als senyors... que suposadament van habitar en aquests castells i que
protagonitzen les llegendes descrites en aquestes "Llegendes dels
Castells del Vallès Oriental".
15. A peu per la Selva. Associació de Turisme de la Selva.
2011. Aquesta
petita guia editada per l’Associació Turisme La Selva el 2011, ens mostra 5
rutes que passen per la Selva i que marxen més enllà com el Camí del Nord, el Sender del Mediterrani i la Ruta d’en Serrallonga i
5 camins interiors de la comarca de la Selva, com el camí de Terra Negra, el camí dels Segadors i el camí de l’Onyar.
De cada ruta i camí trobarem una explicació
de l’itinerari, la fitxa técnica, amb la llargada, la dificultat i el tipus de
marcatge, l’altimetria i el mapa de la ruta.
A més a més, a l’apartat sabíeu que… s’ens
explicarà alguna curiositat d’un indret o racó pel qual passa l’itinerari.
Per últim, trobarem uns apunts d’allò que
no ens podem perdre dels pobles i viles per on passa el recorregut a nivell de
tradicions, festes, visites, gastronomia…
En definitiva, una bona guia per decidir el
nostre destí si volem fer senderisme per La Selva.
16.
Abans de les cinc som a casa. Albert Forns
Canal. Edicions 62. Agost 2020. M’ha agradat molt la crítica que en fa l’Eduard Riudavets . A continuació us en passo un extracte.
“Algú es mor, la familia es reparteix les coses de
valor i la resta de les seves pertinences acaben venudes als Encants, i el diumenge següent al mercat de Sant Antoni, enmig dels
milers de llibres de vell, hi apareixen tretze llibretes. Són els diaris d’un
senyor barceloní.
Abans de les cinc som a casa,
d’Albert Forns Canal, reconstrueix
la vida d’aquest senyor a partir de les notes, més aviat fugaces, que es
recullen a les tretze llibretes.
Perquè efectivament és la reconstrucció d’una vida, però Forns Canal va molt més enllà. El
llibre no es limita a novel·lar –a força d’imaginació per omplir les
llacunes- els fets que es detallen als diaris. La novel·la és també la
recerca, i és la reflexió. La recerca gairebé detectivesca de l’autor dels
diaris, la reflexió sobre els motius que ens porten a escriure, sobre els
límits de la privacitat, sobre els vincles familiars, sobre la mateixa
substància de les nostres vides.er quant m’ha impressionat…
17.
La noia del violoncel.
Jordi Campoy i Boada. Gener del 2019. La sinopsi que en fa
la Sandra Bruna, la trobo molt
acurada “L’Anne és una jove
violoncel·lista de la London Symphony Orchestra.
És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua.
Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà
l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.
Arran d’un soroll
estrany que sent a l’interior de la funda del seu instrument, l’Anne troba un objecte desconegut
que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a
descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona
dels anys setanta, i a un nen que vol tocar el violoncel.
Amb la música com a
fil conductor, La noia del violoncel és una novel·la dinàmica i
màgica, que parla de l’atzar, dels misteris que ens depara la partitura de la
nostra vida i de la certesa que les casualitats no existeixen”.
18.
Mal bon pare. Sergi Pons Codina. Editorial
Amsterdam. Gener 2020. Mal
bon pare relata amb humor descordat la vida d’en Carles durant els mesos de gestació de
la Mariam. Ell, que n’ha fet
quaranta i té tres filles que ja gairebé creixen soles, ha d’assumir un nou
embaràs inesperat. Aquest és el tercer llibre de l’autor de Parets del Vallès i a l’igual que a les
seves dues primeres novel.les, l’escenari on passa l’acció és el barri de Sant Andreu de Barcelona.
L’any
passat us vaig recomanar Dies de
Ratafia, i en aquest nou llibre segueix mostrar-nos el seu segell, punyent,
provocador i amb un àcid sentit de l’humor.
19.
Dones valentes. Txell Feixas Torras. Editat
per Ara Llibres el març del 2020.
Aquest
és un llibre dur, que s’ha d’anar llegint mica a mica perquè fa mal. Dones Valentes és una lectura que fa
enrabiar, pero que cal llegir, doncs drets que a casa nostra, a hores d’ara ni
homes, ni dones ens plantejem, a regions de l’Orient Mitjà les dones no hi tenen dret, perquè són considerades
ciutadanes de segona. La lluita d’aquestes dones és per pura supervivència,
doncs han de defensar drets tan bàsics, com el dret a nèixer, el dret a avortar,
el dret a una educació, a una feina digna…, en resum el dret a existir.
20. Paraula
d’Arcadi “Que hem aprés del món i com podem actuar”. Editat per Angle Editorial
el febrer del 2021. L’Arcadi Oliveres fa una revisió actualitzada dels conceptes que han
guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme,
canvi climàtic, cultura de la pau, educació... i sens dubte és una bona lectura
per regalar o llegir aquest proper Sant
Jordi a tots aquells que encara no s'han acostat al seu pensament.
Al marge del llibre us convido a llegir
l’entrada que vaig fer en aquest blog el 6 d’abril. Feia un parell de mesos que
sabia que li quedàven poques setmanes de vida i en aquest sentit va donar la
seva última lliçó tot enseyant-nos una altra manera de marxar.
21. Els meus primers cims. Joan Escalé i Bosch. Editorial
Alpina. Guies familiars. Indrets i paisatges. Març
2020. Aquesta és una molt bona guia per tots aquells que tenim canalla i volem
que comencin a pujar muntanyes i a gaudir-ne. Fent aquesta sinopsi recordo el
dia que vaig veure un nen de 5 o 6 anys patint i plorant, doncs el seu pare
havia decidit que aquell dia tocava pujar el Pedraforca. Segurament, abans del Pedraforca, hi ha molts cims, més accesibles i gens tècnics que faran
que grans i petits gaudim de la muntanya i a tots plegats ens quedin ganes de
tornar-hi. De les 20 propostes que fa en Joan
Escalé, més o menys n’he pujat la meitat i aquestes que conec les trobo
molt encertades per fer com a primers cims amb canalla.
Properament parlarem de mots sabadellencs.
