25 EXCURSIONS PER LES SERRALADES LITORAL I MARINA

                                   El Castell de Sant Miquel

D'aquí unes setmanes s'acabarà el confinament provocat pel COVID-19, llavors mica a mica anirem tornant a la normalitat i per tant arribarà un dia on podrem tornar a fer allò que volguem amb el nostre temps lliure.

Els primers caps de setmana segurament tothom voldrà sortir i cal vigilar que desprès no quedem confinats dins del nostre vehicle enmig d'un embús per arribar a la platja o a un centre comercial.

En aquest sentit, avui us acosto 25 sortides per les serralades Litoral i Marina, aquestes són excursions de proximitat, doncs des del Vallès, el Maresme o el Barcelonès si arriba amb un curt desplaçament en transport públic o vehicle privat.

Trobarem itineraris per tots els gustos i totes les exigències físiques, així podem trobar des de passejades de 2 quilòmetres fins a travesses de 33 quilòmetres amb força desnivell.
Al costat del títol de la sortida, trobareu el quilometratge, el desnivell i la data de quan la vaig publicar al blog. 

Malgrat que a la majoria d'excursions passarem per fonts, us aconsellem que porteu sempre aigua, doncs l'aigua de la majoria  d'aquestes fonts no està tractada.

ELS ITINERARIS

1.       3a Passejada pels voltants de Vallromanes. 9 quilòmetres. 315 metres de desnivell positiu. Maig 2008.

2.       Les fonts de Sant Pere de Reixac. 2,5 quilòmetres. 50 metres de desnivell positiu. Juliol 2008.

3.       Les fonts de Teià. 7 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Desembre 2008.

4.       De la Roca Foradada a la Roca d’en Toni. 12 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Març 2009.

5.       . Malanyanes. 2 quilòmetres. 50 metres de desnivell positiu. Maig 2009.

6.       Els dominis del Castell de Sant Miquel. 7,2 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Juny 2009.

7.       Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes. 7 quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Agost 2009.

7.1. La Font de Can Planes. 2,5 quilòmetres només d'anada. 50 metres de desnivell positiu. Abril 2010.

8 . Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. 4 quilòmetres. 325 metres de desnivell     positiu. Novembre 2009.        

9. Les fonts d'Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau. 7,1 quilòmetres. 250 metres de desnivell positiu. Gener 2010.

10. La Font de la Dinamita. 2,2 quilòmetres. 50 metres de desnivell positiu. Juliol 2010.

11.   El Camí del Vietnam i la "Mitjahorica" 10,3 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Gener 2011.

12.    La Vall de Pomar. 6,2 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Gener 2011.

13.   El Rocar. 7,8 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Abril 2011.

14.   La Vall de Cabanyes. El Bressol de l’Avi Ton. 11,5 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu.  Agost 2011.

15.   Etapa 0. GR-83. De Mollet a Mataró. 33 quilòmetres. Setembre 2011.

     Per etapes: 15.1. Del Baix Vallès al Maresme. 19,7 quilòmetres. Setembre 2011.

                             15.2. Ruta Espinàs. 16,8 Quilòmetres. Setembre 2011.

       16. Del Kalet a la Línea 9. 16 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Febrer 2012.

            16.1 Variant. El Camí de Mataburros. 1,9. Quilòmetres. Desnivell Inapreciable. Març    2012.

17.   La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. 10 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Maig 2012.

18.   La Via Romana de Parpers. 4 quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Desembre 2012.

19.   Del Torrent de la Cua Llarga a Burriac.11.5 Quilòmetres. 500 metres de denivell positiu. Desembre 2016.

20.   Caminant pel voltant de la font dels Castanyers. 5 Quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Juny 2017.

21.   Caminant per les fonts perdudes de Badalona. 8 Quilòmetres. 250 metres de desnivell positiu.  Agost 2017.

22.   Territori Cartoixà.  8 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Octubre 2017.

              74.1. Variant per la font del Ronyó. 10,7 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Agost 2018.

23.   Caminant per les fonts de Clarà. 4,6 quilòmetres. Desnivell positiu 50 metres. Febrer 2018.

24.   La Ruta Prehistòrica de la Roca del Vallès. 7,5 quilòmetres. Desnivell positiu 100 metres. Març 2018.

25.   De la Dakar a la Vall de Rials. 22,5Qm. 650 metres de desnivell positiu. Desembre 2017.

Variant pel Rost. 1,5 quilòmetres. Desnivell Inapreciable. Març 2018.

La setmana vinent parlarem dels isards.

       

NOU MAPA DE LA SERRALADA DE MARINA.

Per fi ha arribat a les llibreries la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l'editorial Alpina, que engloba el Parc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serralada de Marina. Aquesta era una demanda que feia temps que es feia, doncs l'última edició era del 2005 i ja feia anys que s'havia esgotat a les llibreries.

Segurament no van fer una nova edició del mapa del 2005 perquè tenia moltíssimes mancances. Per exemple, a Santa María de Martorelles no hi figuraven les fonts de Can Roda, Can Matons, Beu-i-Tapa, Santpare, Llorer, Racó, del Ca i de Can Riulas o de Baix.

En aquest sentit, l'edició del 2014 és molt més acurada i només hi trobem alguna mancança de relativa importancia, quant a fonts, les absències més destacades són la Font d'en Mora a Badalona, la Font de la Mare de Déu de l'Alegria a Tiana , la Font del Santuari de la Cisa a Premià de Dalt i les fonts Margarida i Sant Jordi a Vilanova del Vallès  però en termes generals és un bon mapa.

Quant als 19 itineraris que proposa el llibret que acompanya al mapa, costa d'entendre que no hi hagi cap recorregut que s'acosti a Santa María de Martorelles,  Alella o a Vallromanes i si veiem el quilòmetratge i el desnivell la majoria són passejades de menys de 2 hores.

Per tant, en el sector del Parc de la Serralada de Marina, ara tenim dos mapes, aquest de l'editorial Alpina (1:25000) i el que va sortir l'any passat de l'editorial Piolet (1:20000).

Quin és millor? No ho sé. Aixó sí, destacaré els punts forts de cada cartografia.

EDITORIAL ALPINA: El format del mapa, colors, tipografía, mides, ens és molt familiar perquè fa molts anys que els utilitzem.
                                       Des de Santa Coloma de Gramenet a Mataró i del Mogent a la Mediterrània en un sol mapa.

EDITORIAL PIOLET: Els itineraris que hi ha a la part posterior del mapa están molt treballats i són excursions de tot un matí.
                                       Pràcticament hi és tot, és molt difícil de trobar absències.

En definitiva, jo tinc els dos.

Properament parlarem de ratpenats.

52 CAPS DE SETMANA I 54 ACTIVITATS ESPORTIVES

Logo del Centre Excursionista de Badalona, que aquest any celebra la 60a edició de la seva Marxa de Regularitat per la Serralada de Marina.

Des de fa un temps, tinc la sensació que en aquestes contrades cada cap de setmana hi ha una caminada, una pedalada, una cursa, una marxa de regularitat... i aquests últims dies m'he dedicat a recopilar dades per tal de verificar-ho.
Efectivament, durant aquest 2013 per les pistes, camins i corriols dels Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, s'hauran fet 54 activitats esportives.  Tanmateix, aquesta dada agafa més rellevància quan veiem que l'any 2000 d'aquests 54 events, només s'en feien 10.

Que ha passat aquests últims 13 anys perquè s'hagi produit aquest fenòmen?  

1. Abans per apuntar-te a una cursa o a una caminada, moltes vegades ho havies de fer "in situ" inclús els dies previs a l'activitat, ara tot és molt més fàcil, fent un clic des de casa.

2. La proliferació de grans superfícies de material esportiu, han posat a l'abast de tothom, unes botes, unes bambes, una bicicleta...

3. Estan arrelant uns hàbits de vida saludable i avui dia moltíssima gent pràctica esport, tingui l'edat que tingui. 

4. L'esport també porta associada una vessant social que encara el fa més atractiu. Moltíssima gent viu l'activitat esportiva, com quelcom recreatiu, desmarcant-se clarament de la vessant competitiva.

5. Clubs d'atletisme, centres excursionistes, clubs de BTT, associacions de veins, han vist que organitzant aquestes activitats, podien aconseguir un finançament per poder desenvolupar la resta del seu calendari anual.

I cap on anem?

6. Els Parcs observen amb recel que cada cap de setmana s'organitzin activitats en el medi natural on hi participin centenars de persones, perquè xoca amb la seva vessant conservacionista d'espècies i camins.

7. Per tant, cada vegada posaran més problemes per donar els permisos per desenvolupar aquestes activitats. En aquest sentit, penso que han de destriar el gra de la palla i col.laborar amb aquelles entitats i clubs que fa anys i panys que fan les coses bé i en tot cas ser més restrictius amb aquells que actuen al marge de la reglamentació.

8. En una situació de crisi com l'actual, cada vegada hi ha menys gent que gaire sovint pugui pagar una inscripció de 10, 15 o 20 Euros per còrrer, caminar o anar amb bicicleta.

9. Caminades, curses i pedalades, coincideixen en circuits i per tant en poques setmanes de diferència, l'esportista repeteix camins, corriols i pistes, i alguns propietaris dels terrenys comencen a estar una mica farts que cada dos per tres se'ls ompli la finca de gent .

10. Aquestes 54 activitats també representen una bombolla, que els propers anys explotarà i potser d'aquí deu anys es continuen fent força activitats, però molt poques arribaran a la desena edició.

Per fer aquesta entrada he extret informació de www.runedia.com  

Properament viatjarem a Sinera.

PARC DE LA SERRALADA LITORAL. HISTÒRIA I ITINERARIS

                               El llibre

Aquest divendres 4 de maig al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt s’ha presentat el llibre “Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris” d’Adrià Triquell i Salomé i editat per Piolet.

L’autor ens va deixar farà un parell d’anys, quan feia pocs dies que havia acabat aquesta guía i la seva il.lusió llavors era publicar-la.

Aquesta feina l’han completada els seus familiars i amics i sens dubte estem davant de l’obra més ferma que s’ha fet fins ara sobre el patrimoni històric del Parc. En aquest llibre trobarem la descripció de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, fonts d’aigua i mines…

Com es diu a la contraportada, malgrat que fins aleshores hi havia força material publicat , fins ara no existia una guia que exposes amb un xic d’ordre els elements més interessants, que els descrigui d’una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los.

En aquest sentit, en Toni Marí, responsable del centre de documentació del Parc de la Serralada Litoral, ens va presentar aquest llibre com una publicació del segle XXI, fent referència al fet que al marge de trobar la descripció escrita de com arribar als llocs, també trobareu les coordenades UTM de cada indret per poder-hi arribar fàcilment amb el GPS.

En definitiva després d’uns quants anys mirant i remirant les diferents publicacions que fan divulgació del Parc de la Serralada Litoral, m’atreveixo a fer una llista de tres llibres imprescindibles per portar a la motxilla i que entre els tres ens ajudaran a a entendre i sobretot a estimar molt més aquestes contrades.

1.      Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris. Adrià Triquell i Salomé. Editorial Piolet. Barcelona 2012. Patrimoni històric.

2.      Flora i fauna dels Parcs Montnegre-Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. Girona 2010. Flora i fauna.

3.      Guia dels Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Diputació de Barcelona. Juliol 2007. Miscelània on hi ha de tot una mica. Especialment interessants, els capítols Marina i Litoral, el medi i la vida i Marina i Litoral, vistos pels artistes i els estudiosos.

Per tant, a partir d’ara em llegireu moltes vegades fent referència a aquesta nova guia.

Ara sí, la propera setmana presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant i demà farem la Trinxacames.

El "geocaching" als Parcs de la Serralada Litoral i Marina

Un geocache

No fa gaire vaig sentir parlar del terme "geocaching". Aquesta paraula anglesa, la traducció de la qual podia ser geocerca, es una activitat a l'aire lliure on s'utilitza primordialment un receptor GPS, o tècniques de navegació tradicional, per a la troballa de tresors coneguts com a "geocaches".

L'individu que amaga els geocaches fa públiques les coordenades geogràfiques a webs especialitzats, perquè altra gent pugui fer la recerca. Els típics "geocaches" acostumen a ser un contenidor impermeable (una carmanyola, un rodet de fotos, un pot de pastilles buit) que conté un registre, on hom hi apunta quan l'ha trobat, juntament amb un petit tresor format per una o vàries coses de poc valor.

Quan trobem aquests tresors, normalment fem un bescanvi, agafem un objecte i en deixem un de nostre

A les nostres muntanyes hi ha ple de geocaches amagats. Així en podem trobar al Castell de Sant Miquel, a les fonts d'Alella, a l'ermita de Sant Mateu, a la Cadira del Bisbe, al Turó d'en Cabús...

Trobareu tots els que hi ha a prop de casa vostra anant a http://www.geocaching.com/ i introduint el codi postal del vostre municipi.

Bona recerca.

La propera setmana tornarem a parlar d'alguna font que ara ja fa dies que les tinc una mica abandonades.