Font de l'Àngel. Monestir de Pedralbes.Avui
començo una sèrie d’excursions, passeigs, caminades, visites i descobertes pels
carrers, places i fonts de Barcelona. El passeig que us proposo avui és bo per
fer pels barcelonins en aquesta época on no podem sortir de la nostra localitat
de residència per les restriccions del COVID-19. Llàstima que el Monestir de
Pedralbes aquests dies està tancat, doncs quan estigui obert l’excursió serà
perfecta.
Malgrat
que el recorregut només té una distància de 3,5 quilòmetres, és un passeig de
contrastos, de les avingudes amples de Pedralbes als passatges i als carrers
estrets de Sarrià.
En
aquest sentit, aquest passeig enllaça amb l’excursió que us vaig presentar l’agost
del 2018 “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just” i on l’excursió acabava a la
parada de metro de Zona Universitària.
0,000Qm.
0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la parada del
metro de la línea 3 de Zona
Universitària. Sortim al cantó muntanya, just davant de la facultat d’Empresarials i continuem
avall per l’Avinguda Diagonal cap als
Jardins de Pedralbes.
0,400Qm.
0,400Qm. Entrem als Jardins de Pedralbes que trobem a l’esquerra i continuem pel camí
del mig que marxa en diagonal en sentit lleugerament ascendent.
0,150Qm.
0,550Qm. Seguim per una avinguda que trobem a la
dreta.
0,030Qm.
0,580Qm. Continuem a l’esquerra. Deixant a la dreta
una bassa rectangular força gran. Tot just passada la bassa continuem a la
dreta i vint metres més enllà seguim per un camí més estret que trobem a l’esquerra.
Vint-i-cinc metres més enllà arribarem a la Font d’Hèrcules.
0,100Qm.
0,680Qm. Font d’Hèrcules. També coneguda com a font Gaudí va ser construida el 1884 amb un disseny de l’arquitecte Antoni Gaudí.
Aquesta
obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí,
en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en
l'art del Pròxim i Llunyà
Orient. Gaudí va realitzar aquesta font a un indret un xic
amagat dels jardins, enmig d'un bosquet de bambús que va provocar que durant
anys l'obra passés desapercebuda, fins que va ser redescoberta el 1983 per
l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday.
La font està
dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules. Té forma de drac, i representa a Ladó, el drac guardià
del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al
seu onzè treball.
La font
consta d'un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat, a la part central
del qual s'aixeca un pedestal sobre el que es troba un bust d'Hèrcules —aquest bust no és
l'original, i va ser col·locat en la restauració efectuada el 1983—. De la base d'aquest pedestal
surt un broc amb forma de drac xinès, el qual vessa
l'aigua en una pica amb l'escut de Catalunya. El conjunt és
sobri però estètic, i s'integra de forma harmoniosa amb la natura circumdant,
una de les preocupacions de l'arquitecte a la seva obra.
Ara
continuem per aquest camí i 30 metres més enllà, tombem a la dreta. Quaranta
metres més enllà, serem davant del Palau
Reial.
Palau
Reial de Pedralbes. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle xvii.
La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren
la Finca Güell, de gran extensió
(30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un
palauet d'aire caribeny,
acompanyat d'una capella neogòtica i
envoltat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la
reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.
El 1884 Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca,
construint dues fonts i una pèrgola.
El 1924 es convertí oficialment en Palau Reial però, al proclamar-se la República el 1931, passà a
ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que decidí instal·lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. El 1937 fou temporalment seu del govern de
la República i durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instal·là el Museu
de Ceràmica fins que es van traslladar a l'edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona. Des
del 2010 el Palau Reial de Pedralbes
és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani
Ara continuem a la dreta.
0,100Qm. 0,850Qm. Seguim
per un vial amb sentit lleugerament descendent per anar a buscar la sortida del
carrer Pere Duran i Farell.
0,125Qm. 0,975Qm. Carrer Pere Duran i Farell. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.
0,125Qm. 1,100Qm. Seguim
a la dreta pel carrer de George Collins
0,060Qm. 1,160Qm. Continuem
a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent per l’avinguda de Pedralbes.
0.835Qm. 1,995Qm. Creuem
a l’altra banda de l’avinguda de
Pedralbes i cent metres més enllà creuem l’avinguda d’Esplugues.
0,150Qm. 2,145Qm. Baixada del Monestir. Continuem amunt i ens endinsem en el recinte del Monestir de Pedralbes.
0,080Qm. 2,225Qm. A l’esquerra
tenim l’entrada al Monestir de
Pedralbes.
Monestir
de Pedralbes. El
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada, constitueix un testimoni cultural i històric
únic no solament de la vida monacal de la comunitat de clarisses que hi ha
viscut gairebé ininterrompudament fins al present, sinó també de la història de
la ciutat de Barcelona i de Catalunya. El claustre gòtic de tres pisos articula
les diverses dependències que integren la comunitat, entre les quals destaquen
la capella de Sant Miquel, el
dormidor, el refectori, la cuina, la infermeria, les procures, l’abadia i la
sala capitular, a més de les diverses cel·les de dia.
Rentamans o Font de l’Àngel. En l’angle sud del claustre, hi trobem el pou d’estil
renaixentista i el rentamans presidit per un àngel, just davant del refetor. Està formada per dos cossos rodons, l’aigua
raja d’uns tubs encastats al primer cos rodó i que cau en el segon formant una bassa rodona. El xipolleig de l’aigua quan cau convida al repòs i a
la reflexió.
Personalment, s i teu oportunitat us recomano
visitar el Monestir de Pedralbes
durant la nit del Museus que enguany ha quedat suspesa, però si tot va bé en
podrem tornar a gaudir a mitjans de maig
del 2021. De nit, el Monestir fent una visita guiada al voltant de la
figura de la reina Elisenda de Montcada,
guanya espiritualitat, mística i màgia.
Trobareu més informació del Monestir a https://monestirpedralbes.barcelona/
Sortim del monestir i vint metres
més enllà tombem a la dreta per un carrer amb llambordes, el carrer del Monestir.
0,100Qm. 2,325Qm. Creuem
l’avinguda d’Espasa i seguim pel carrer del Monestir.
0,080Qm. 2,405Qm. Tombem
a la dreta pels carrer de Pons i Serra.
0,075Qm. 2,480Qm. Creuem
el carrer Bisbe Català i vint metres
més enllà tombem a la dreta pel carrer
Domínguez i Miralles.
0,300Qm. 2,780Qm. Avinguda J.V. Foix. Creuem l’avinguda i seguim a la dreta.
0,080Qm. 2,860Qm. Font
dels Blaus. És una font moderna. El broc
és un tub encastat a la paret feta de ciment i l’aigua desguassa sobre dues
planxes de vidre posades perpendiculars al broc i l’aigua s’escola cap a una
bassa amb forma de trapezi feta de rajola negra. A l’esquerra hi ha una placa
amb l’escut del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.
Ara continuem pel carrer del Pedró de la Creu.
0,150Qm. 3,010Qm. Girem
a l’esquerra pel carrer Clos de Sant
Francesc.
0,090Qm. 3,100Qm. Ens
endinsem a la dreta pel Passatge Mallofré.
Sens dubte un dels espais més singulars i amb
més encant de Sarrià.
0,075Qm. 3,175Qm. Tombem
a la dreta per Major de Sarrià.
0,150Qm. 3,325Qm. Girem
a l’esquerra pel carrer Jaume Piquet.
0,200Qm. 3,525Qm. Una
mica a l’esquerra tenim l’estació de
Sarrià dels Ferrocarrils Catalans, final de la sortida d’avui.
Properament,
la setmana vinent us faré una recomanació musical per Santa Cecília.
