Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris torre del telègraf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris torre del telègraf. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 d’agost del 2025

DE MOLLET A MONTMELÓ. DE LA PELLERIA A CAN CUCURNY

 


                                                    
                                          

Anant cap a la Torre del Telègraf amb el Vallès al darrere

Avui us presento una ruta de 7,7 quilòmetres i uns 250 metres de desnivell positiu entre Mollet i Montmeló, passant per Martorelles i el terme municipal de Montornès del Vallès. Gaudirem d’unes espléndides vistes del Vallès des de la Torre del Telègraf després d’haver suat i esbufegat una mica pujant al Turó de les Licorelles.

El recorregut d’avui passa a tocar per tres de les indústries més importants que durant el segle XX hi havia al Baix Vallès i que avui dia ja han desaparegut.

La Pelleria a Mollet, Derbi a Martorelles i Can Cucurny a Montmeló eren motors econòmics de la zona i empreses molt reconegudes en el sector del tractament de les pells, les motocicletes i del gres i la cerámica. Aquestes empreses van crèixer tant a mitjans del segle XX que va fer que molta gent que fins aleshores treballava al camp anés cap a la fàbrica i també es va incorporar molta mà d’obra que en aquells anys de migracions venien d’altres punts de l’Estat Espanyol.

Per tant, m’atreveixo a dir que si tens més de cinquanta anys i has nascut en aquest racó del Vallès, si no hi has treballat,  segur que coneixes a gent que ho va fer.

L’excursió d’avui és molt senzilla i només ens caldrà portar aigua i uns quants ganyips, doncs en menys de tres hores haurem fet l’itinerari.

A més a més, la connexió entre l’inici i el final del recorregut és molt fàcil mitjançant Rodalies entre Montmeló i Mollet.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’Estació de Mollet Sant Fost pel pas soterrani que trobem a l’aparcament de l’estació i continuem pel carrer Indústria i posteriorment enllacem amb el pont de vianants que passa per sobre l’autopista.

0,500Qm. 0,500Qm. Sortim del pont i seguim recte per entrar a Martorelles pel carrer de Barcelona (Carretera B-500).

0,500Qm. 1,000Qm. Cruïlla de Can Calet. (Carreteres B-500 i BV-5001). Ara continuem lleugerament a l’esquerra per l’avinguda Piera.

0,250Qm. 1,250Qm. Trobem a l’esquerra la Masia de Can Carrencà. El conjunt consta de la masia, el celler, la capella i el molí de vent. La masia és un edifici d'una amplada considerable, que consta de planta baixa, pis i golfes. La part més antiga és del segle XVII, probablement de 1667, data en què es devia reformar tot l'edifici i que podem veure inscrita a la llinda del balcó lateral. El portal és adovellat, de mig punt. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions modernes. Al costat de la porta destaquen els bancs, decorats amb rajoles d'oficis, de factura moderna.

Darrerament s’hi ha fet una gran reforma i actualment és la seu d’entitats del poble, de certes dependències municipals i també hi ha espais polivalents on s’hi poden fer un gran ventall d’activitats.

Sortim de Can Carrencà, creuem el carrer i seguim amunt per la vorera dreta de l’avinguda Piera.

1,000Qm. 2,250Qm. A la dreta trobem l’accés a la font de Can Camp, baixem unes escales i una cinquantena de metres més enllà ja som a la font.

0,050Qm. 2,300Qm. Font de Can Camp. Un muret de ciment fa de frontal de la font que aboca el raig per un galet de ferro a un petit toll i mitjançant un canal subterrani va a parar a una bassa que servia per regar els horts de Can Camp. La vegetació de l’entorn consta de pollancres, lledoners, alzines i robínies.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

Ara desfem aquests darrers 50 metres, tornem a pujar les escales, creuem la carretera BV 5006 (Martorelles –Santa María de Martorelles)  i continuem pel carrer Joan XXIII.

0,125Qm. 2,475Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Can Molist.

0,300Qm. 2,775Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de Joan Puig.

0,100Qm. 2,875Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de Pompeu Fabra.

0,250Qm. 3,125Qm. Després de passar l’escola Simeó Rabassa seguim per un corriol que s’enfila a la dreta.

0,080Qm. 3,205Qm. Ara continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,600Qm. 3,805Qm. Turó de Les Licorelles (252 metres). Tombem a l’esquerra per un pista descendent.

0,800Qm. 4,605Qm. Vinyes Velles. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent cap a la Torre del Telègraf.

0,500Qm. 5,105Qm. Continuem a l’esquerra per l’accés a la Torre del Telègraf.

0,200Qm. 5,305Qm. Torre del Telègraf.  Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres dalçada, de 5,5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.

Ara desfem aquests darrers 200 metres i continuem avall.

1,200Qm. 6,505Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Adriano.

0,300Qm. 6,805Qm. Creuem la carretera BV-5001 (Santa Coloma – La Roca) i anem a buscar el pont sobre l’aiguabarreig del Mogent i el Congost que formen el Besòs i que el travessem i posteriorment continuem per l’avinguda Pompeu Fabra.

0,600Qm.7,405Qm. Plaça de la Vila. Pou de l’Hostal. En aquest puntl existia un pou que l'any 1923 aprofitant les obres del nou consistori, escoles i plaça es decideix adaptar-lo, mitjançant una bomba, a font pública. Es tracta de la font que actualment es troba davant de l'Hostal Serra, anomenada popularment com “la bomba” pel sistema emprat per treure'n l'aigua. Aquesta font, cap els anys setanta del segle XX es remodelarà donant-li l'aspecte actual (El lloc on hi havia el pou encara es pot veure sobre la vorera, a tocar de la bomba, on actualment hi ha una tapa metàl·lica)

Avui dia, la font està feta de pedra, l'aigua és de xarxa i raja quan apretem el pulsador. A banda esquerra, sota la roda de la bomba hi ha un petit banc on seure. L'aigua desguassa en una pica quadrangular cap al clavegueram. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,200Qm. 7,605Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lluís Companys.

0,100Qm. 7,705Qm. Trobem a la dreta l’estació de rodalies de Montmeló. Punt final de l’excursió d’avui.

La descripció de la Font de Can Camp l’he extret del llibre Fonts Martorellenques de l’Adolf Candela, l’Antoni Sánchez i en Quíxol Soriano i editat l’any 2011.

Properament anirem del Puigcastellar fins arran de mar.

 

 


dilluns, 1 de novembre del 2010

XIX MARXA POPULAR MONTORNÈS DEL VALLÈS

La Torre del Telègraf de Montornès

Ahir vaig anar a fer per primera vegada, aquesta marxa "popular" de Montornès. Sens dubte estava encuriosit com s'ho feien per organitzar una caminada per 3000 persones, el pas pels camins, els avituallaments, l'arribada, l'entrega d'obsequis...

Avui vull fer-ne una mena de valoració, remarcant més potser aquells aspectes que no em van agradar tant, però abans de res vull felicitar als organitzadors per la marxa i sobretot per tenir la capacitat d'acostar la Serralada al poble i a la ciutadania de Montornès.

La caminada de 8 quilometres tenia un desnivell positiu d'uns 300 metres i la caminada de 14 quilòmetres d'uns 500 metres.

A la primera línea d'aquesta entrada, he subratllat la paraula "popular", perquè és molt meritori aplegar tota aquesta gent i fer que gaudeixin caminant per la muntanya. Segurament, en més d'algun cas per primera i única vegada al llarg de l'any.

En una època on els que sortim amb assiduïtat anem equipats amb botes, anoracs i samarretes fets amb teixits d'última generació, ahir quan va començar a ploure es van obrir paraigües de mil estampats i bosses d'escombraries que feien de capelina i era evident que l'ambient no era muntanyenc.

Però per estimar i respectar les coses s'han de conèixer i els organitzadors, l'Atletisme Montornès amb aquestes marxes ensenyen les muntanyes que envolten Montornès, que no és poc.

En aquesta línea, vull fer esment d'aquells llocs per on pasa la caminada i fer-ne cinc cèntims. Perquè no anem nomès a la muntanya a caminar per caminar, tanmateix també podem conèixer el patrimoni arquitectònic, cultural i natural del nostre entorn.

Així,
al voltant del quilòmetre 2 vam passar a tocar de la torre del Telègraf.

La torre del Telègraf, és una torre de guaita ubicada a 222 metres d'alçada a sobre mateix de Can Buscarons. Va ser construïda el 1848 com a equipament militar de telegrafía òptica i va ser utilitzada nomès fins a 1862, data en que va ser abandonada per l'aparició de la telegrafía elèctrica. De base quadrada de 6 metres d'alçada i 5,5 metres de costat, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt

En el quilòmetre 3, vam trobar alguna senyal del GR97-3( CASTELLRUF. Santa María de Martorelles- URBANITZACIÓ CAN FALGUERA.Caldes de Montbui). Aquesta variant uneix dos grans recorreguts el GR 92 que va des de Portbou a Ulldecona i el GR 97 que va des de Sant Celoni fins la Beguda Alta.

En el quilòmetres 5,5 i 11,5 vam passar pel Coll Mercader, antic punt de pas pels pagesos de Santa María de Martorelles que volien portar els seus productes a Montornès i viceversa.

Entre el quilòmetre 7,5 i 8 van passar per la Font de la Mercè, font que sempre raja i l'aigua que en brolla sempre n'he begut i de moment no m'ha passat res.

Uns 500 metres més endavant vam passar a tocar de la Font de Can Santpare, malgrat nomès en queden unes poques restes.

Al voltant del quilòmetre 9, també vam passar a tocar de la Font de Can Barbeta i 500 metres més endavant pel Coll de Corbera, antic punt de pas entre Santa María de Martorelles i Vallromanes i punt d'inici a l'ascensió final al Castell de Sant Miquel.

Si voleu més informació sobre aquests indrets ho trobareu a:
-Els dominis del Castell de Sant Miquel publicat en aquest blog el juny del 2009, i
-La Font de Can Barbeta, publicat el març del 2010.

M'agradaria destacar alguna cosa que crec que s'hauria de millorar.
1. La sortida de Montornès va ser força caòtica, no vaig veure cap senyal i si molta gent seguint camins i carrers diferents.
2. La majoria dels participants van haver de fer una llarga cua a l'arribada (en algun cas d'1hora) per recollir el lot dels obsequis. Jo penso que si el dissabte s'habilités un espai perquè qui vulgués ja anés a recollir el lot, això faria que desapareguessin les cues a l'arribada.

Tanmateix, també hi ha dos aspectes que vull destacar positivament.
1. La recollida d'aliments a la zona de meta.
2. Fer passar tot el recorregut per pistes amples per evitar les aglomeracions i les "caravanes".

Només em queda encoratjar a l'organització per fer-la ben grossa a la vintena edició i segurament la propera setmana us portaré la cinquena part de la Gramàtica del Caminant.
Per cert, si aneu a Vilanova del Vallès, us recomano que passeu pel Centre Cultural i visiteu l'exposició d'escultura i pintura ENCONTRES'10 d'en Genís Aymerich. Val molt la pena i romandrà oberta fins el 12 de novembre.