La Torre del Telègraf de MontornèsAhir vaig anar a fer per primera vegada, aquesta marxa "popular" de Montornès. Sens dubte estava encuriosit com s'ho feien per organitzar una caminada per 3000 persones, el pas pels camins, els avituallaments, l'arribada, l'entrega d'obsequis...
Avui vull fer-ne una mena de valoració, remarcant més potser aquells aspectes que no em van agradar tant, però abans de res vull felicitar als organitzadors per la marxa i sobretot per tenir la capacitat d'acostar la Serralada al poble i a la ciutadania de Montornès.
La caminada de 8 quilometres tenia un desnivell positiu d'uns 300 metres i la caminada de 14 quilòmetres d'uns 500 metres.
A la primera línea d'aquesta entrada, he subratllat la paraula "popular", perquè és molt meritori aplegar tota aquesta gent i fer que gaudeixin caminant per la muntanya. Segurament, en més d'algun cas per primera i única vegada al llarg de l'any.
En una època on els que sortim amb assiduïtat anem equipats amb botes, anoracs i samarretes fets amb teixits d'última generació, ahir quan va començar a ploure es van obrir paraigües de mil estampats i bosses d'escombraries que feien de capelina i era evident que l'ambient no era muntanyenc.
Però per estimar i respectar les coses s'han de conèixer i els organitzadors, l'Atletisme Montornès amb aquestes marxes ensenyen les muntanyes que envolten Montornès, que no és poc.
En aquesta línea, vull fer esment d'aquells llocs per on pasa la caminada i fer-ne cinc cèntims. Perquè no anem nomès a la muntanya a caminar per caminar, tanmateix també podem conèixer el patrimoni arquitectònic, cultural i natural del nostre entorn.
Així,
al voltant del quilòmetre 2 vam passar a tocar de la torre del Telègraf.
La torre del Telègraf, és una torre de guaita ubicada a 222 metres d'alçada a sobre mateix de Can Buscarons. Va ser construïda el 1848 com a equipament militar de telegrafía òptica i va ser utilitzada nomès fins a 1862, data en que va ser abandonada per l'aparició de la telegrafía elèctrica. De base quadrada de 6 metres d'alçada i 5,5 metres de costat, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt
En el quilòmetre 3, vam trobar alguna senyal del GR97-3( CASTELLRUF. Santa María de Martorelles- URBANITZACIÓ CAN FALGUERA.Caldes de Montbui). Aquesta variant uneix dos grans recorreguts el GR 92 que va des de Portbou a Ulldecona i el GR 97 que va des de Sant Celoni fins la Beguda Alta.
En el quilòmetres 5,5 i 11,5 vam passar pel Coll Mercader, antic punt de pas pels pagesos de Santa María de Martorelles que volien portar els seus productes a Montornès i viceversa.
Entre el quilòmetre 7,5 i 8 van passar per la Font de la Mercè, font que sempre raja i l'aigua que en brolla sempre n'he begut i de moment no m'ha passat res.
Uns 500 metres més endavant vam passar a tocar de la Font de Can Santpare, malgrat nomès en queden unes poques restes.
Al voltant del quilòmetre 9, també vam passar a tocar de la Font de Can Barbeta i 500 metres més endavant pel Coll de Corbera, antic punt de pas entre Santa María de Martorelles i Vallromanes i punt d'inici a l'ascensió final al Castell de Sant Miquel.
Si voleu més informació sobre aquests indrets ho trobareu a:
-Els dominis del Castell de Sant Miquel publicat en aquest blog el juny del 2009, i
-La Font de Can Barbeta, publicat el març del 2010.
M'agradaria destacar alguna cosa que crec que s'hauria de millorar.
1. La sortida de Montornès va ser força caòtica, no vaig veure cap senyal i si molta gent seguint camins i carrers diferents.
2. La majoria dels participants van haver de fer una llarga cua a l'arribada (en algun cas d'1hora) per recollir el lot dels obsequis. Jo penso que si el dissabte s'habilités un espai perquè qui vulgués ja anés a recollir el lot, això faria que desapareguessin les cues a l'arribada.
Tanmateix, també hi ha dos aspectes que vull destacar positivament.
1. La recollida d'aliments a la zona de meta.
2. Fer passar tot el recorregut per pistes amples per evitar les aglomeracions i les "caravanes".
Només em queda encoratjar a l'organització per fer-la ben grossa a la vintena edició i segurament la propera setmana us portaré la cinquena part de la Gramàtica del Caminant.
Per cert, si aneu a Vilanova del Vallès, us recomano que passeu pel Centre Cultural i visiteu l'exposició d'escultura i pintura ENCONTRES'10 d'en Genís Aymerich. Val molt la pena i romandrà oberta fins el 12 de novembre.
1 comentari:
Coincideixo sobretot en una cosa:
les caminades cada dia´més , s'estan estenent com una activitat a la natura, un primer pas per conèixer el patrimoni, la natura i la història.
Però ara per ara l'entorn natural, és tant sols un medi per fer esport diferent d'un gimnàs, però amb similars propòsits. és un tema sociocultural que -suposo-, desenbocarà a la llarga en un major interès en el patrimoni natural i arqueològic.
Sóc crític en la utilització i accés massiu al medi natural com a element purament esportiu.
Publica un comentari a l'entrada