La
ruta que us proposo avui, és la primera etapa del Camí de Sant Jaume des de Barcelona.
Avui farem 27,16 quilòmetres i 562 metres de desnivell positiu per
creuar Collserola, travessar Sant Cugat i per Can Camps arribar fins Les Fonts
de Terrassa.
La
ruta d’avui és distreta doncs començarem pujant i suant la cansalada, però a
partir del Turó de Valldaura els
desnivells gairebé seran inapreciables i per pistes amples i entorn boscòs
arribarem a la Vall de Gausac i
posteriorment a Sant Cugat.
Aquí
tindrem un bon tram urbà d’uns 8
quilòmetres on els alicients seran el Monestir
de Sant Cugat i el Mercantic.
Finalment,
tornarem al bosc i a les pistes amples per acabar a Les Fonts de Terrassa on en l’últim quilòmetre trobarem 4 fonts.
L’excursió
d’avui enllaça amb l’itinerari “Descobrir
Barcelona III. Camins de Turistes i Esvorancs” que vaig publicar a inicis d’aquest
març del 2024 i que uneix Plaça Catalunya amb el Laberint d’Horta i que acaba a l’estació
de metro de Mundet (L-3) on comença
el nostre recorregut d’avui. Per tant podríem dir que enllaça amb l’etapa 0 del Camí de Sant Jaume que surt de Barcelona.
Per
últim, l’arribada a l’inici i final de la sortida d’avui és molt senzill, doncs
tant de metro com de FGC hi ha molta
freqüència horària qualsevol dia de la setmana.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de metro de Mundet i tombem a la dreta.
0,200Qm. 0,200Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de la Vall
d’Hebron.
0,770Qm. 0,970Qm. Girem a l’esquerra pel carrer dels Germans Desvalls i des d’aquest punt ja seguim les
marques del GR-6 i el Camí de Sant Jaume. Uns centenars de metres
més endavant el carrer es converteix en un camí de terra. Malgrat que el camí
està fressat, fa estona que no trobem cap marca vermella i blanca de GR,
tanmateix seguim endavant, doncs sense fer gairebé marrada més endavant
recuperarem les marques del GR-6.
1,500Qm. 2,470Qm. Font de Can Gras. Construcció formada per dues parets de pedra vista formant un angle
recte que sosté el marge de la muntanya, amb un banc ampli per asseure-s'hi
acabat amb rajoles blanques. Al costat esquerra hi ha el frontal de la font
rematat per un arc de volta; al capdamunt hi trobem l'any de la seva última
restauració, 1988, al mig una llosa
blanca amb dos dels noms d'aquesta font pintats de vermell, finalment, a la
part baixa hi tenim la sortida d'aigües per mitjà d'un tub de ferro encastat i
a sota una pica rectangular d'obra que descansa directament al terra. A
principis de febrer del 2024 cau un
rajolí d’aigua.
Uns metres a l'esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina que
està excavada al terra i davant una taula de fusta.
Per sota de la font hi trobem un petit replà amb una bassa rectangular de pedra
lligada que s'alimenta del desguàs de la font i al seu costat una altra taula i
bancs de fusta. La bassa fou construïda l'any 2012 per l'entitat Galanthus amb l'objectiu de conservar la fauna
de la zona.
Ara continuem planejant
pel camí que marxa a l’esquerra.
1,000Qm. 3,470Qm. Carretera de les Aigües a l’alçada de la carretera de Cerdanyola a Horta.
Creuem la pista i continuem per un corriol que tenim davant fitat amb les
marques del PR-35.
0,500Qm. 3,970Qm. Turó de Valldaura. (421 metres) Deixem a l’esquerra la torre de vigilància. Continuem
recte seguint el PR-35.
0,250Qm. 4,220Qm. Tornem a recuperar el GR-6 que marxa avall a la dreta
0,575Qm. 4,795Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte seguint les marques
del GR-6 i del Camí de Sant Jaume.
0,100Qm. 4,895Qm. El nostre camí fa un revolt força pronunciat a
l’esquerra.
2,300Qm. 7,195Qm. A la dreta trobem la Font de
Sant Medir Manyo. La font és un petit
mur de pedra adossat al marge de la muntanya d'on surten 2 brocs de ferro disposats longitudinalment, gairebé a tocar l'un
de l'altre i a un pam del terra. Pel broc de la dreta, el més gruixut, acostuma
a rajar-hi un filet d'aigua que cau en un bassal per sota del nivell del terra
i desguassa directament a la riera de Sant
Medir. A la part de dalt del frontal podem veure una de pedra on se li ha
esculpit el nom de la font i l'any de la seva construcció 1964. El sòl de l'espai immediat a la font és una gran plataforma
feta amb plaques quadrades de fusta perforada col·locades per damunt del
torrent; un parell d'elles enlairades que serveixen de bancs per seure. De la
dreta de la font surten unes escales de fusta que ens permeten pujar a una gran
esplanada arbrada ubicada uns metres més amunt, amb diferents taules i bancs de
fusta preparats per fer-hi un mos. A principis de febrer de 2024 tot l’entorn està bastant perdut i
ens hem donat que hi havia la font perquè sobresortia una mica la plataforma de
plaques quadrades, doncs la resta està colgat.
Continuem endavant.
0,220Qm. 7,415Qm. Ermita de
Sant Medir. Al terme municipal de Sant Cugat
del Vallès, es troba a prop de l’antic camí romà d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat) entrava
a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).
Es tracta
d’una construcció romànica de caire tradicional. S’alça una planta rectangular
de 8,8 x 7,3 metres i la sagristia
es troba en un annex a l’ala esquerra. Coronant l’entrada de l’ermita es troba
un campanar d’espadanya amb dues campanes. El seu interior és format per una
volta de canó i compta amb un cor al qual s’hi accedeix per una escala de
cargol. Hi destaca el portal de punt rodó damunt el qual hi ha un relleu de la
Santíssima Trinitat de l’any 1447.
L’aplec de Sant Medir és una celebració que té
lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Aquesta festa és
coneguda per les tones de caramels i
llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al
matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant
Medir, a Collserola,
on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles
encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen
els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per
recollir-ne tants com pugui
La
tradició és que Sant Medir se
celebri un dia feiner, tant a Gràcia
com a Sarrià - Sant Gervasi, per la
qual cosa si el dia 3 de març s'escau
en diumenge, la festa es trasllada al dia 4.
Setanta
metres més enllà a l’altra banda de la plaça
del Camp del Miracle, hi ha la font
del Camp del Miracle.
Font del Camp del Miracle. Es tracta d'una font mural
de construcció moderna, feta amb pedra vista per l'A.P.A.C. i la penya La
Regalèssia i inaugurada durant l'Aplec
de Sant Medir del març de 2003.
A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes de polsador disposades
transversalment i a diferents alçades que menen aigua tractada a una llarga
bassa de pedra i forma semicircular arran de terra; per atansar-s'hi cal pujar
un parell d'esglaons. A la part superior dreta, enlairat respecte el mur
frontal, podem veure un bonic mosaic de rajoles, elaborat pels ceramistes Tres al Taller, representant Sant Medir sembrant el camp. El nom de
la font el trobem inserit dins el frontal, al capdamunt, fet amb rajoles
blanques i lletres negres. A banda i banda de la font hi ha dos llargs bancals
de pedra que ens conviden a reposar abans de continuar la ruta.
Continuem per la pista
seguint les marques del GR-6 i del Camí de Sant Jaume
4,500Qm. 11,985Qm. Pi d’en Xandri. És un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat. Es calcula que va nèixer
per allà l’any 1774, a l’època de Mozart, Kant i Napoleó, ara fa uns 250 anys.
Es tracta d’un pi pinyoner,
té una alçada d’uns 23 metres i un
tronc de 3,20 metres de diàmetre. La
seva capçada fa 21 metres d’ample i
té una forma peculiar, com de para-sol, amb una branca díscola mig nua. El pi d’en Xandri va perdre part del
seu brancam a causa de la neu que s’hi va acumular la nit de Nadal de l’any 62, quan una formidable nevada encatifà Catalunya de blanc. L’any 1997 uns vàndals intentaren serrar-lo i
calar-li foc. Va ser empeltar-li un tros de tronc viu per que la sàvia tornés a
circular i va ser subjectat amb els troncs que avui l’envolten per facilitar la
seva curació.
Ara continuem per la
pista i entrem a Sant Cugat per l’avinguda del Pla del Vinyet, a continuació
tombem a la dreta per l’avinguda de la
Torre Blanca, enllacem a l’esquerra per la Rambla del Celler i per arribar al Monestir de Sant Cugat, només ens caldrà tombar a la dreta pel Passeig de Francesc Macià.
1,660Qm. 13,645Qm.
Monestir de Sant Cugat. És una
antiga abadia benedictina. Durant els segles X i XI la comunitat de Sant Cugat va experimentar un gran
creixement i va tenir força influència política i espiritual dins la diòcesi i
el comtat de Barcelona. L’any 1931 va ser
declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El claustre del Monestir conté un dels
conjunts d’escultura romànica més remarcables
de Catalunya i del romànic en
general.
El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'esglèsia que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'esglèsia es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior.
Sortim del Monestir de Sant Cugat, creuant la Plaça Octavià i seguint pel carrer Major fins la Plaça de Sant Pere on enllacem amb el carrer Sant Domènech i a continuació seguir pel Passeig de la Creu, tombar a l’esquerra pel carrer del Montseny i després girar a la dreta per l’avinguda de Rius i Taulet.
1,250Qm. 14,895Qm. Mercantic. Si hi passem de divendres a diumenge aquest és un bon lloc per fer-hi una volta i badar, doncs el Mercantic, amb un toc “chic”, barreja el mercat de brocanters i antiquaris, amb mercat d’artesania, roba, llibre vell, discos… i una amplia oferta cultural i gastronómica.
Ara deixant el Mercantic a l’esquerra, seguim per l’avinguda de Can Graells.
0,250Qm. 15,145Qm. A la cantonada del carrer Victor Català, obviem el Camí de Sant Jaume que marxa recte i nosaltres continuem a la dreta pel GR-6 pel Turó de Can Camps.
0,300Qm. 15,445Qm. Estació FGC Volpelleres. Seguim a l’esquerra pel carrer de la Mare de Déu del Roser.
0,100Qm. 15.545Qm. Creuem
a la dreta les vies del tren per un pas superior i a continuació seguim a
l’esquerra pel carrer d’Alfons d’Aragó.
A partir d’aquí, fora del nucli urbà, les marques del GR-6 són més fàcils de seguir.
5,500Qm. 21,045Qm. Can Camps. Pista que ens creua. Seguim a l’esquerra cap a Sant Quirze i Les Fonts de Terrassa les indicacions de Camí dels Monjos.
5,200Qm. 26,245Qm. Font del
Cano. El frontal d’aquesta senzilla font
natural està fet de maons d’on en surt un broc de ferro i just al damunt un
pulsador per fer caure l’aigua que desguassa en una pica rectangular. A banda i
banda de la font, la mateixa estructura de la font proporciona dos espais per
seure.
Just 10 metres abans d’arribar a la font, el GR s’enfila amunt per anar a buscar les primeres cases de Les Fonts de Terrassa.
0,315Qm. 26,560Qm. Font de
la Verge de Montserrat. A l’esquerra, en
un racó, trobem aquesta font feta de pedres i maons. Del ben mig del frontal hi
surt una aixeta amb pulsador i al damunt fet amb rajola el nom de la font. En
un lateral també hi ha una cerámica amb la imatge de la Moreneta i una placa amb la data de la inauguració de la font, el 13 d’octubre de 2001.
Ara seguim baixant pel carrer Verge de Montserrat.
0,250Qm. 26,810Qm. Font de
Can Grau i Can Falguera. Aquesta font de
cinc brocs està reconstruïda amb pedra de riera. És un dels elements que va
donar nom al sector i una de les més famoses. Es trobava a sota de la masia de Can Falguera, tocant el Quiosc d’En Grau, que després es va
convertir en el Merendero de Can Grau
i més tard en el restaurant Ca l’Eduard.
La familia Grau va ser una de les primeres a instalar-se a les Fonts i en aquest sentit, van
ajudar a la seva urbanització. La zona era visitada per molta gent, doncs
gaudia d’un paisatge idíl.lic per fer les tradicionals costellades i d’una
aigua que no s’acabava.
Seguim avall.
0,100Qm. 26,910Qm. La font
dels Tres Amics. Aquesta font inaugurada
l’octubre del 2022 és molt xula,
doncs està dedicada a tres amics que sempre van estar molt vinculats al barri
de Les Fonts, en Serafí Gázquez, l’Eduard Montserrat i
l’Artur Travesa.
Amb un cos de maons, el frontal i la pica de
la font, són aigüeres procedents de l’antiga cuina del Merendero de Les Fonts i del frontal surten tres aixetes amb
polsador.
Tot el conjunt està coronat per tres mans que es toquen per les puntes dels dits.
Ara creuem la Carretera de Rubí (BP-1503) i continuem pel carrer de Mossèn Perramon fins l’estació dels FGC.
0,250Qm. 27,160Qm. Estació dels FGC de Les Fonts. Final de la sortida d’avui.
Properament, tornarem a caminar per Collserola,
aquesta vegada per l’extrem més nord-occidental, tot pujant al Puig Madrona i a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
