Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antigues mides de mesura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antigues mides de mesura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de novembre del 2014

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIX. ANTIGUES MIDES DE MESURA III.

La polzada 
                        
Avui  us presentem la tercera part de la gramàtica del caminant corresponent a les antigues mides de mesura. Amb l’entrada d’avui haurem recordat 71 mots relatius a la mesura que la majoria han caigut en desús.  En aquest sentit, les dues gramàtiques del caminant que feien referencia a aquest tema eren la número 3 i la número 28.
Els 24 mots d’avui són els següents,
Cóp:  Antiga mesura de capacitat per als àrids, encara avui usada al Gironès i a l'Empordà. Cóp blader: Mesura per a cereals, equivalent a una vintiquatrena part de la quartera, o sigui 3'013 litres. Cóp fruiter: Mesura per a la fruita de clovella (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.); té un cinquanta per cent més de capacitat que el cóp blader.
Escrúpol: Vint-i-quatrena part de l'unça romana; unitat de pes usada encara entre els apotecaris i equivalent a dos òbols i a 24 grans, o sia, a un gram i dos decigrams.
Forc: Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sigui posible.
Gerra:  Antiga mesura de líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí.
Gra: Unitat de pes antiga, equivalent a una setzena part de l'argenç i a la vintiquatrena part d'un escrúpol, i en sistema decimal a cinc centigrams.
Hort: Mesura superficial equivalent a vint-i-cinc destres quadrats, o sigui, la setzena  part d'una quarterada.
Llegua: Mida itinerària antiga, que per a les distàncies terrestres equival a poc més de quatre quilòmetres, i per a les marines a 5.555 metres.
Lliura carnissera: Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces, és a dir, 1 200 grams.
Marc: Unitat de pes antiga que equivalia a vuit unces.
Mesuró: Mesura de grans equivalent a la vintiquatrena part d'una quartera, o a dos picotins
Mitgera: 1. Mesura de grans que s'usava antigament i equivalia a dues quarteres.
                 2. A Montblanc , mesura de calç, equivalent a dotze arroves.
                 3.  A Andorra, mesura de vi equivalent a vuit porrons,  o a sis porrons en el Pont de Suert.
Moltó: Destre, mesura agrària mallorquina. A la Gramàtica del Caminant XII, ens referim a moltó com a mascle de l'ovella castrat.
Petit:  A Santa Coloma de Farners, equivalia a ¼ de litre de llet
Picotí: Mesura catalana per a grans, equivalent a la meitat d'un cóp o d'un mesuró i a una quaranta-vuitena part de la quartera. En el sistema mètric decimal, les equivalències del picotí varien segons les comarques: a Barcelona, 1'448292 litres. Per altra banda, el picotí de sembradura barceloní equival a 76'507822 metres quadrats.
Polzada: Mida fundada en l'amplària del dit polze, equivalent a la dotzena part d'un peu o a 23 mm.
Pórca:  A Falset, Tremp, Solsona, Balaguer, Lleida i Gandesa entre d’altres municipis, mesura agrària equivalent a la dotzena part del jornal. A la Gramàtica del Caminant XVI, ens referim a pórca, com cadascuna de les porcions de terra en que queda subdividit un camp per sembrar.
Punyera:  Mesura pirinenca per a grans, de valor variable segons les diferents comarques. Al Pallars Sobirà la punyera és la vint-i-quatrena part del quartà, la quarta part d'una recció o d'un litre aproximadament; a la Seu d'Urgell i Andorra sembla que la punyera equival a més de tres litres; a Perpinyà equival a 1'15 litres. A la Vall d'Àneu (Pallars Sobirà) la punyera és també mesura de vi, i equival, com la d'àrids, a un quart de litre.
Quarter: Mesura de líquids, sobretot de vi, de valor variable. a Mallorca, en el segle XVIII, un quarter tenia sis quartins i mig, segons el diccionari Aguiló.; tenia quatre quartes,  i segons el Diccionari Mallorquí- Castellà ; era la 32a part d'una càrrega.
Quarterà: A Eivissa, La quarta part d'un almud.
Quarterada: Mesura agrària equivalent a 71'031 àrees; consta de 400 destres quadrats, es divideix en quatre quartons, i el quartó en quatre horts.
Quarteró:  1. La quarta part d'una arrova, equivalent a sis lliures i mitja, és a dir 2,600 Kgs.
                    2. Mesura de grans, variable segons les comarques, amb oscil·lació entre un litre i un litre i mig; a Barcelona era la quarta part del quartà, i equivalia a 1'4484 litres.
                    3. Mesura de líquids que a Besalú era la quarta part d'un quarter, o sia, la 128a part de la càrrega, 0,94 litres i per tant equivalia a un porró.
Salma: Mesura de capacitat que equivalia a quatre quarteres de Barcelona, aproximadament  278 litres.
Terça: Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura .
Vara: Mesura longitudinal que a Lleida i Tarragona equival a 771 mm., a Castelló i València equival a 906 mm., i a Xàtiva i Alacant equival a 912 mm.
Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de l’edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll. Per altra banda, l’aportació de petit i la seva definició ha estat facilitada per en Josep Casadellà i Turón.
Properament, us presentarem una ruta de fonts entre Viladrau i el coll de Bordoriol.

divendres, 9 d’abril del 2010

Gramatica del Caminant III. Antigues mides de mesura



L'altre día vaig sortir d'excursió amb uns amics. Vam recòrrer uns quilòmetres del Meridià Verd, el qual es va crear per commemorar el bicentenari del sistema mètric decimal.
Des de la vessant més pràctica, és evident que aquesta va ser una gran fita, perquè va facilitar les relacions comercials entre els territoris, però pel que fa a la cultura matemàtica, dos cents anys més tard, s'han perdut pel seu desús multitud de mides de mesura que s'utilitzaven arreu.
Des d'aquesta entrada, vull recordar 25 paraules, que fins fa no gaire anys eren d'us corrent, i totes elles servien per indicar una mesura.
Veure que molts dels termes tenen a veure amb la vida al camp, amb la gent que vivia a la Serralada fa una colla d'anys.


Arrova: Mesura de pes equivalent a 10,4 Kgs.

Borraló: És una antiga mesura de capacitat per mesurar vi i llet i que equival aproximadament a 32 litres.
Braça: Mesura de longitud que originàriament era la distància mesurada des de l'extrem d'una mà, fins l'extrem de l'altra, amb els braços en creu.

Cana: Antiga mesura de longitud que equival aproximadament a un metre i cinquanta cinc centímetres.

Càntir: Antiga mesura de capacitat per líquids (especialment vi, llet i oli) que equival gairebè a 11 litres.

Càrrega: Mesura de capacitat per líquids que equival a uns 120 litres. S'entèn que era la càrrega que podia dur un animal de càrrega.

Colze: Antiga mesura de longitud equivalent a la distància del colze al cap dels dits.

Corda: Antiga mesura de longitud que s'utilitzava sobretot al Païs Valencià i que equivalia a uns 40 metres.

Destre: Mesura de longitud agrària que a Catalunya equivalia a 2,796 metres i a Mallorca equivalia a 4,214 metres.

Dit: Antiga mesura de longitud que equivalia aproximadament a 1,75 centímetres. Tambè es deia que era la setzena part d'un pam.

Jornal: Aquest es defineix com l'extensió de terra que es podia treballar en un dia. El jornal depèn del tipus d'agent treballador (persona, mula, parella de bous, cavall...), del tipus de lloc (camp, prat, vinya...) i de la classe d'activitat a realitzar-hi ( llaurar, sembrar, segar, collir raïm, plantar ceps...)

L' hora de camí: Segons els territoris aquesta podia anar dels 3,5 quilòmetres fins els 5 quilòmetres de distància que es podia recòrrer en 1 hora.

Lliura: Antiga mesura de pes catalana que equivalia a uns 400 grams.

Mallal: Mesura de capacitat per a líquids (oli, vi, llet...), pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons i equivalent a 15, 48 litres.


Mujada: Mesura agrària equivalent al tros de terra que podien llaurar un parell de bous en un día. Aquesta mesura era igual a 45 per 45 canes quadrades, és a dir a uns 4.900 metres quadrats.

Pam: Un pam és una antiga unitat de longitud antropomètrica, que es va estandaritzar en uns 20 centímetres.

Pas: Unitat de mesura romana que equivalia a 1 metre i 47 centímetres.


Petricó: Mesura de capacitat per líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d'un porró, o sia 0,235 litres.

Peu: Mesura de longitud romana que equival a uns 30 centímetres.

Porró: Mesura catalana per a líquids equivalent a 0, 94 litres.

Quartí: Mesura per a líquids, especialment vi o llet equivalent a 4 porrons, o sigui 3,79 litres a Barcelona.

Quintar: Antiga unitat catalana de pes, equivalent a 4 arroves o 104 lliures, o sia a 41,6 Kilògrams.

Unça: Antiga unitat de pes catalana equivalent a la dotzena part d'una lliura, o sia a 33 grs.


Vara: Antiga unitat de longitud, equivalent a 4 pams, és a dir 80 centímetres.

Vessana: Mesura agrària pròpia del Gironès, l'Empordà i la Selva. La vessana corrent equival a 900 canes quadrades, o sia a uns 2.187 metres quadrats.

La majora de l'informació d'aquesta entrada l'he obtingut de l'edició digital de l'Enciclopèdia Catalana.

Trobareu una segona i una tercera part d'aquestes antigues mides de mesura a Antigues Mides de Mesures II, publicades el setembre de 2014 i a Antigues Mides de Mesura III, publicades el novembre de 2014.