LA SELVA IX. DE LA CATEDRAL DE LA SELVA AL CASTELL D'HOSTALRIC

 

L’excursió que us proposo avui és una ruta relativament senzilla, doncs l’única dificultat són els seus 19 quilòmetres. Majoritàriament caminarem per corriols, camins i vials molt còmodes i ben senyalitzats. Tanmateix, tot el recorregut està senyalitzat amb fites de la Tourdera.

L’itinerari només té un desnivell positiu d’uns 300 metres i únicament no és recomanable fer aquesta excursió després d’un episodi de fortes pluges, doncs abans d’arribar a Hostalric haurem de creuar la riera d’Arbúcies a gual.

Els primers quilòmetres fins a Breda són només un petit escalfament, doncs després dels primers tres quarts d’hora de camí, val la pena creuar Breda tranquilament i badar sobretot amb tot allò que trobem al voltant de la plaça de la vila.

Després mica a mica anirem guanyant alçada cap al Coll de l’Orri, sempre amb el Castell de Montsoriu a l’horitzó. A partir d’aquí, sempre avall, passant per Gaserans i caminant els darrers quilòmetres per la plana selvatana.

Només ens restarà un últim esforç per conquerir els darrers esglaons que ens portaran fins el Castell d’Hostalric.

Aquest excursió enllaça amb la segona etapa del GR 83 que acaba a l’estació de Breda, Riells i Viabrea.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Breda, Riells i Viabrea i continuem a l’esquerra per l’aparcament de l’estació i després baixem cap a una zona industrial.

0,200Qm. 0,200Qm. Arribem a una carretera, tombem a l’esquerra per un pas per sota la via. Ara anem seguint les marques del GR-83.

0,060Qm. 0,260Qm. Passat aquest pas inferior, tombem a l’esquerra entrant al nucli urbà de Viabrea per l’avinguda d’Agustí Simón.

0,330Qm. 0,590Qm.Deixem el GR-83 i  enllacem amb el vial per ciclistes i vianants entre Riells i Viabrea i Breda. Paral.lels a la GI-552.

2,100Qm. 2,690Qm. Arribem a Breda. Davant la fonda de Santa Anna. Continuem a l’esquerra cap al carrer Barcelona.

0,100Qm. 2,790Qm. Font del carrer Barcelona. Reconstruïda per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda el 1992, amb l’asessorament artístic de Maria Teresa Mas i Prieto Scremin i la participació de Gegants i Grallers de la Batllòria. Sobre el sortidor hi ha una representació dels quatre elements constituents fonamentals: foc purificador que impulsa l’energia i la força; aire invisible que augmenta els somnis i els anhels; terra sòlida que estimula els costums i les tradicions; i l’aigua refrescant que propulsa canvis i transformacions. El conjunt està enmarcat en obra a sardinell i un fris al.legòric amb estris ceràmics, signat pel ceramista Ramon Samon. Aquesta font agafa l’aigua de la xarxa.

Ara continuem amunt pel carrer Barcelona.

0,200Qm. 2,990Qm. Plaça del Dr.Rovira. Font del Novè Centenari. Aquesta font tindrà tres formes diferents al llarg de la història. Una primera quan es va inaugurar el 1917, i una segona quan es va reformar l’any 1927. Per commemorar els nou segles de la consagració del monestir de Sant Salvador, l’any 1968 es quan se li dóna la forma actual. La font sempre ha restat al mateix lloc, a la cantonada sud-est de la plaça. La primitiva font  era un senzill broc del que emanava aigua. Al 1927 l’obra va ser millorada amb unes pilastres laterals i coberta amb un frontis neoclàssic amb cerámica acolorida, coronat per dos grans gerros ceràmics

L’actual font del Novè Centenari és un gran roc de granit amb el nom i la data cisellats i pintats en negre. El broc de la font és el cap d’un animal fantàstic (potser un drac) situat sobre una gran pica de pedra rectangular a nivell de paviment. L’aixeta és de polsador i l’aigua de xarxa.

Com a curiositat, just davant de la Font del Novè Centenari hi ha el Bar Tramuntana de la sèrie de TV3 Ventdelplà.

Ara continuem pel carrer del Prat.

0,070Qm. 3,060Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Convent.

0,075Qm. 3,135Qm. Font de la Plaça del Convent. Hi ha 2 fonts que s'obren a Breda amb l'arribada de l'aigua corrent al mu-nicipi el 1917. Una d’elles és la de la plaça del Dr. Rovira i l’altra és la de la plaça del Convent ( tot i que abans ja hi havia un pou en el mateix emplaçament). La font està situada annexa al pou original d’on es proveïa d’aigua Breda. Es tracta d’un senzill polsador encastat a la paret de prisma de base octogonal que mira cap a la plaça. Sota del polsador una vella pica de pedra rectangular recull l’aigua sobrant fins al drenatge. Tot el conunt de font i pou fou restaurat amb senzillesa la tardor del 2016 per recuperar la dignitat perduda, refent la cúpula que cobria el pou i arrebosant de nou l’obra amb acabat en color terròs.          

Des de la plaça del Convent, ja accedim a la plaça de la vila on trobem el Monestir de Sant Salvador, una de les imatges més icòniques de Breda.

  Els Vescomtes de Cabrera Guerau i Ermessenda fundaren, al segle XI, el monestir benedictí de Sant Salvador. A redòs seu, i al mateix temps que creixia el monestir, s’agombolà el poble de Breda. L’antiga esglèsia monacal serveix avui de temple parroquial, i ens mostra encara els testimonis del seu potent passat medieval, encarnat en el campanar, una torre romànica impressionant d’estil llombard  i en la gran nau gòtica, capçada per un bon absis poligonal.

Adossada a l’esglèsia es coserva l’ala nord del claustre, una de les quatre que conformàven la totalitat de l’antic claustre del monestir de Sant Salvador. Es considera la seva construcció de finals del segle XIII o principis del segle XIV. Aquesta part del claustre té set arcs de mig punt, recolzats cada un d’ells en dues columnes. Els capitells de totes les columnes són iguals: quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.

Havent arribat a un gran estat de deteriorament a causa de la desamortització del monestir, l’any 1932 l’associació Amics de l’Art Vell es va encarregar de la restauració d’aquesta part del claustre.

Per altra banda, el patí de l’Abadia. Com el seu nom indica, era el pati que distribuïa l’accés al palau abacial.

S’hi pot veure l’escala per pujar a la residència de l’abat i el pou per abastir d’aigua al monestir. Destaquen les diverses finestres d’estil gòtic, els grans portals dovellats i la balconada de fusta. Sobre un dels portals s’hi pot veure l’escut de l’abat Miquel Samsó que, al segle XV, va ser qui va encarregar la construcció d’aquestes edificacions. Samsó va ser el 31è president de la Generalitat de Catalunya. 

 

A la Plaça de la Vila també hi ha l’ Esglèsia de Santa Maria. L’antiga esglèsia parroquial de la vila va ser construïda entre el 878 i el 1038. Actualment se’n conserva l’absís del segle XII i se’n poden observar part de les pintures murals originals situades al creuer.

Ara a l’esglèsia hi ha ubicats la Casa de la Vila i el Museu Municipal Josep Aragay.

Exteriorment en són visibles l’absís romànic, a la banda oriental, que havia estat molt malmés, restaurat i gairebé reconstruit el 1961 i el campanar vuitavat,d’un model molt freqüent a la diócesis de Girona durant els segles XV i XVI.

 

D’esquenes al monestir, ara continuem a la dreta pel Carrer Nou.

 

0,200Qm. 3,335Qm. Cantonada carrer Nou/carretera d’Arbúcies (GI-552). Font del Carrer Còdols.  També anomenada font de Sant  Jordi i font de la plaça Trunes. La font és encastada al  tester  d’una  casa  amb  façana  cap  a  la  plaça  Trunes, just  al  costat  de  la  finestra.  Està  presidida  pel  gran indicador  de la seva data  original  de  1926, tota  perimetrada amb motllures de ceràmica marró.  El  polsador  de  l’aigua  es  centrat  amb  una  representació  clàssica  del  mite  de  Sant Jordi matant el drac, ,tota ella de ceràmica policromada , original de la ceramista Anna Majó. La pica de pedra és l’original de 1926 i està a dos pams del nivell de terra.

 

Continuem a l’esquerra per la carretera d’Arbúcies, direcció Gaserans.

 

0,330Qm. 3,665Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Tarragona que una mica més enllà fa un revolt i enfilem amunt amb el castell de Montsoriu davant nostre. Enllacem amb el carrer Sant Hipòlit.

 

0,300Qm. 3,995Qm. Cruïlla. Obviem el carrer de la Selva que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte pel camí de terra.

 

0,100Qm. 4,095Qm. Creuem la carretera GIV 5521 i continuem recte seguint les marques grogues del PR-201 cap a Montsoriu.

 

0,310Qm. 4,405Qm. Creuem la carretera que va de Breda a Arbúcies (GI-552) i seguim les marques del PR-201.

 

0,125Qm. 4,530Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte.

0,060Qm. 4,590Qm. Zona de darrera del pont del Mut. Seguim les marques del PR-201.

 

0,080Qm. 4,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra.

 

0,390Qm. 5,060Qm. El nostre camí tomba a la dreta.

 

0,415Qm. 5,475Qm. Coll de l’Orri.  Gir a la dreta de gairebé 180 graus i continuem per la pista en sentit ascendent. En aquest punt es separen el PR-201 que puja cap a Montsoriu i la Tourdera que marxa cap a Gaserans. Nosaltres seguim les fites de la Tourdera i del SL-88.

 

3,730Qm. 9,205Qm. Cruïlla de camins a l’alçada de Cal Banyut. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

 

1,470Qm. 10,675Qm. Parròquia de Gaserans. Situada al sud i al marge dret de la riera d’Arbúcies és la zona més rica agricolament i industrialment del terme de Sant Feliu de Buixalleu.

 

L’edifici més significatiu és l’esglèsia de Sant LLorenç de Gaserans. Té una sola nau i està capçada amb un absís semicircular. La façana principal té un coronament d’estil barroc. La porta d’entrada és quadrangular amb una llinda monolítica. Sobre la porta d’entrada hi ha una fornícula amb Sant Llorenç i un ull de bou amb vitralls. Al costat dret dela porta, hi ha unes rajoles vidriades amb la inscripció “ON SANT LLORENÇ HA PASSAT BENEEIX EL QUE HA SEMBRAT”.

 

A llevant i sota l’esglèsia trobem una sala polivalent i just darrera hi ha la Font de les Escoles de Gaserans. La font és ubicada a una zona d’esbarjo endreçada, amb un sorral i una tanca de fusta que protegeix de la caiguda al camí, i ombrejada per dos plataners ben formats. Un gran pedró de granit, amb alguna clapa més fosca, és enclavat al terra amb l’aixeta fixada al bell mig. Quan premem el polsador, l’aigua en brolla amb força, i desguassa per un petit forat al terra, amb paviment de formigó perimetrat per totxanes a sardinell.

Cinquanta metres més avall de l’esglèsia, trobem una cruïlla de carreteres. Nosaltres tombem a l’esquerra direcció Hostalric.

 

0,600Qm. 11,275Qm. El paisatge s’obre i ja comencem a veure Hostalric davant nostre.

0,100Qm. 11,375Qm. Girem a l’esquerra per una carretera inicialment descendent.

 

0,400Qm. 11,775Qm. Tombem a la dreta per un camí de terra cap a Hostalric.

 

2,000Qm. 13,775Qm. Creuem la riera d’Arbúcies i una vegada a l’altra banda caminem uns 100 metres paral.lels a les vies de l’AVE que passen sobre nostre i posteriorment girem a la dreta per un corriol.

 

0,250Qm. 14,125Qm. Caminem uns cinquanta metres per la riba de la riera d’Arbúcies i després ja enllacem amb el camí que ens porta cap al Parc de la Riera.

 

0,460Qm. 14,635Qm. Creuem un vial asfaltat i continuem recte.

 

2,900Qm. 17,535Qm. Girem a l’esquerra amb l’objectiu de pujar cap al nucli urbà.

 

0,210Qm. 17,745Qm. Tombem a la dreta cap a la plaça dels Bous.

 

0,270Qm. 18,015Qm. Plaça dels Bous. Continuem a l’esquerra pel Carrer Major.

 

0,250Qm. 18,265Qm. Plaça de la Vila. Seguim pel carrer Major.

 

0,125Qm. 18,390Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Nou i arribem a l’esglèsia parroquial de Santa Maria dels Socors. És esmentada per primer cop l'any 1217. No queda rastre del primitiu temple, que s'amplià a finals del segle XIV i mitjans del XV. L'edifici actual és una edificació encara d'aspecte gòtic, obrada entre la fi del segle XVI i el primer quart del XVII, d'una sola nau i capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i volta de creueria. Per l'exterior destaquen les decoracions renaixentistes i barroques de la façana i el campanar, de planta quadrada. L’esglèsia fou saquejada i incendiada l’any 1809 durant la Guerra del Francès i el 1936 a l’inici de la Guerra Cívil Espanyola. Continuem amunt fins el capdamunt de la fortalesa.

 

0,400Qm. 18,790Qm. Castell d’Hostalric. Està construit sobre un turó de pedra d’orígen basáltica. Es té constància que al 1145 ja hi existía una fortificació, però el castell que ha arribat fins als nostres dies va ser construit al segle XVIII. Una de les principals causes de la seva construcció fou per mantenir el control sobre una gran via de comunicació com el Camí Ral.

 

A través del Centre d'Interpretació del Castell es pot fer un viatge en el temps per conèixer les funcions i transformacions al llarg de la història de l’antic castell medieval dels Cabrera. 

 

Per sortir del recinte del castell i anar cap a l’estació de tren, baixem pel corriol que trobem davant de la porta principal d’accés al castell.

 

0,125Qm. 18,515Qm. Plaça de la Mare de Déu dels Socors. Continuem avall cap a ponent per un passeig que va fent ziga-zagues.

 

0,450Qm. 18,965Qm. Estació de tren d’Hostalric. Final de l’itinerari d’avui.

 

La descripció de les fonts les he extret del treball “Fonts de Breda i Sant Feliu de Buixalleu” realitzat per l’Oscar Farrerons i l’Adrià Corella.

 

Properament, anirem de Santa Coloma de Farners a Anglès passant per Santa Bàrbara.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

DEL BISAURA A LA VALL DEL GES

 

La ruta que us proposo avui entre Sant Quirze de Besora i Torelló, tot pujant a Bellmunt té una distància de 21,7 Quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 740 metres.

Sortint de Sant Quirze descobrirem la desconeguda capella de la Verge de Montserrat de Can Guixà, pas a pas, sense pressa, ens enfilarem fins al Santuari de Bellmunt, a tocar de cel.

Recuperarem l’alè i anirem baixant cap a la plana, primer cap a Sant Pere de Torelló, terra de baldufes i després cap a Sant Vicenç on toparem amb una joia del romànic.

Acabarem la sortida a l’estació de Torelló i per tant el retorn a Sant Quirze és molt fàcil, només cal tenir clars els horaris del tren.

L’excursió d’avui és exigent tant per distància com per desnivell, per tant cal portar menjar i sobretot aigua. Tanmateix, si la fem entre dijous i diumenge al santuari de Bellmunt podem carregar aigua.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Sant Quirze de Besora i continuem a la dreta cap al nucli urbà.

0,125Qm. 0,125Qm. Creuem la via i continuem recte pel carrer paral.lel al riu (Passeig del Ter)

0,250Qm. 0,375Qm. Font del Cap del Carrer. Antigament anomenada Font del Cap del Pont, es va reformar junt amb la zona del passeig del Ter i el carrer del Pont.

L'any 1896, a conseqüència de la creació de la xarxa d'aigua Municipal de la població, es crea una font de l'època amb ferro colat. Serà l'any 1996, quan la font es refà de nou i s'aprofita per envoltar-la d'una petita placeta. Actualment és una font de polsador i com a curiositat té una pica per sota el nivell de l’aixeta i un brollador per sobre.

Continuem pel Passeig del Ter.

0.080Qm. 0,455Qm. Tombem a la dreta seguint les marques del GR-210 (Ruta del Ter) tot baixant a un aparcament municipal i anem a buscar el passeig que va paral.lel al riu Ter.

0,150Qm. 0,605Qm. Font de Sant Jordi. Font d'aigua de la xarxa Municipal ubicat al passeig de la Verneda, al costat del pou de captació. Es va innaugurar l'any 1986 i fou obra de l'artista Sr Cao de Vinyoles d'Orís.

Aquesta font que està d’esquena al Ter està feta de pedra i té un reixat amb Sant Jordi i les quatre barres. Amb bancs a banda i banda, la pica és semicircular. La font està ben integrada al passeig.

Seguim pel GR-210 direcció sud.

0,100Qm. 0,705Qm. Tombem a l’esquerra vorejant el camp de futbol.

0,070Qm. 0,775Qm. Girem a la dreta per la pista que hi ha entre el camp de futbol i el canal. Ara seguint les marques del GR-3.

0,415Qm. 1,190Qm. Capella de Montserrat de Can Guixà. Aquesta capella dedicada a la Verge Bruna és una de les més insòlites i amagades del país. Construïda a la darrera década del segle XIX hi accedim pel cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fressar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. Sense veure el riu malgrat anar-lo sentint arribarem a la capella.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris.

Sortim del recinte i continuem a la dreta.

0,100Qm. 1,490Qm. Arribem a un vial asfaltat (Carrer Bellmunt) Continuem a la dreta pel vial asfaltat.

0,200Qm. 1,690Qm. Obviem les marques de GR que marxen per un caminet que trobem a la dreta i nosaltres seguim per l’asfaltat que ara deixa a la dreta l’empresa Saheco.

0,450Qm. 2,140Qm. S’acaba l’asfalt i comença un camí de terra.

0,100Qm. 2,240Qm. Per un pont creuem la riera de la Foradada.

0,080Qm. 2,320Qm. Continuem a l’esquerra per un camí ascendent, tot seguint les marques del GR-3, direcció Vidrà.

4,700Qm. 7,020Qm. Compte No Confondre’ns!!!! Cruïlla de camins. Nosaltres sempre amunt pel camí que marxa lleugerament a l’esquerra.

Uns metres més endavant tornem a trobar pistes del GR-3.

0,900Qm. 7,920Qm. El Boscatell (985m) Casa en runes. Ara el camí planeja.

2,020Qm. 9,940Qm. Bac de Xicoi. Continuem a la dreta.

0,200Qm. 10,140Qm. Coll Hi Era de Massa. Continuem recte i amunt cap a Bellmunt.

1,000Qm. 11,140Qm. Santuari de Bellmunt. A 1.246 m d’altitud, construït directament sobre la roca, es troba el Santuari de Bellmunt. Abans hi va haver una fortalesa, el Castell de Sa Reganyada, des del qual es podia albirar el que ara coneixem com la Plana de Vic, els Pirineus, la Vall del Ges i el Bisaura. En dies clars, podem arribar a veure Montserrat. Es tracta, sens dubte, d’una de les talaies més impressionants de la comarca d’Osona i de Catalunya.

L’ermita original comptava amb una única nau datada del segle XIII que acollia la petita capella on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt. Posteriorment se li van afegir dues naus laterals per tal de reforçar l’estructura que coneixem en l’actualitat.

El temple es pot visitar de dijous a diumenge i es fa missa el primer diumenge de cada mes. L’Aplec de Bellmunt es celebra el dilluns de Pasqua i es tracta d’una festa religiosa i popular molt esperada que reuneix, any rere any, un gran nombre de santperencs i santperenques a peu del Santuari.

Sortim del Santuari i ara seguim el PR-45.

0,300Qm. 11,440Qm. Aparcament. Continuem avall per un corriol que surt de l’extrem dret d’aquest aparcament.

0,700Qm. 12,140Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,625Qm. 12,765Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,410Qm. 13,875Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,200Qm. 14,075Qm. Font Vidranesa. Sens dubte una referència indispensable de la pujada a Bellmunt. Consta documentada des de l’any 1737 amb motiu d’una reparació de la cisterna del Santuari, doncs com la cisterna perdia aigua, els ermitans havien de baixar a la font Vidranesa a buscar aigua.

Actualment a l’entorn de la font hi trobem unes taules de pedra amb els seus seients i també un petit refugi amb xemeneia amb data de 1914 i renovat el 1985.

Darrera la façana de la font i colgat a terra hi ha un petit dipòsit d’obra que recull l’aigua que arriba a través d’una canonada, connectada directament a la conducció principal de proveïment d’aigua del santuari. 

Tornem a creuar la carretera i avall cap a Sant Pere de Torelló

0,200Qm. 14,275Qm. Tornem a trobar la carretera. Ara seguim baixant per la carretera.

0,350Qm. 14,625Qm. Continuem pel camí que trobem a la dreta, seguint les marques del GR-3.

0,615Qm. 15,240Qm. Carretera. Obviem les fites cap a Sant Pere de Torelló i nosaltres continuem a la dreta per la carretera.

2,200Qm. 17,440Qm. Sant Pere de Torelló. Cantonada Avinguda de l’Atlàntida/ Plaça Mossèn Cinto. A la plaça trobem el nen de la baldufa. Des de temps immemorials la baldufa ha estat una de les joguines més populars, present als patis de moltes escoles. La fabricació d’aquesta joguina ha estat un dels puntals de la tornería de Sant Pere.  Continuem a la dreta cap a Torelló.

Sortim de Torelló per un corriol, però després desemboca en una pista molt ampla de pedra grisa. Nosaltres continuem recte passant un edifici d’infraestructures i cap al camp de futbol que tenim davant nostre. Uns metres més endavant, ja trobem alguna fita blanca i groga del PR-45.

Un centenar de metres més endavant una alzina isolada enmig del camí  ens serveix com a fita.

1,300Qm. 18,740Qm. Malgrat que el camí és força evident, sense trobar cap més senyal arribem al Serrat de la Guàrdia.  Creuem un vial asfaltat i seguim recte cap a Torelló.

0,300Qm. 19,040Qm. Creuem un camp.

0,100Qm. 19,140Qm. Hem de creuar un altre camp.

0,400Qm. 19,540Qm. Després d’haver fet una gimkana entre camps que a finals de juny de 2022 és fàcil de seguir perquè el camí està trepitjat, entrem a Sant Vicenç de Torelló pel carrer Bellmunt i continuem direcció Les Codines.

0,775Qm. 20,315Qm. Quan s’acaba el carrer Bellmunt enllacem amb un altre camí entre camps que ens portarà fins l’esglèsia de Sant Vicenç de Torelló. Magnífica esglèsia del romànic llombard, romànic de primera hora, filla de l’impuls que va donar l’Abat Oliba a aquesta terra. Documentada el 938 dins el terme del castell de Torelló.

Cap a mitjans del segle XX, l’arquitecte Josep M. Pericas hi va fer una petita intervenció de regust noucentista per dotar l’edifici de punts de llum.

Cada any el dissabte de Rams, a la plaça de l’esglèsia, s’escenifica el Divino, l’unic exemple de contrapás llarg que s’ha pogut recuperar demanera íntegra, en text i música, de tot Catalunya.

Continuem avall pel carrer Mas Sant Andreu i uns metres més endavant enllacem amb la carretera BV-5228 que en aquest punt és l’Avinguda del Castell.

0,550Qm. 20,665Qm. Enllacem amb la BV-5224 que separat de la carretera té un vial per vianants i ciclistes.

0,350Qm. 21,015Qm. Després d’un tram de pujada, entrem a Torelló pel carrer Progrés.

0,650Qm. 21,665Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Vidrà.

0,100Qm. 21,775Qm. Estació de tren de Torelló. Final de l’itinerari d’avui.

La informació de la Capella de Montserrat de Can Guixà l’he extret del web catalunyareligio.cat

Properament, anirem caminant fins el Castell d’Hostalric.

 

 

LA SELVA VIII. PER LA VIA AUGUSTA I EL CAMÍ DELS SEGADORS. DE CALDES DE MALAVELLA A SANTA COLOMA DE FARNERS.

 

                                  La Font de Sant Salvador

Avui començarem la nostra excursió caminant per la Via Augusta entre Caldes i Vidreres. En aquest sentit la Via Augusta va ser una de les rutes més importants a nivell comercial i de comunicacions entre ciutats, províncies i ports del mediterrani, cercant sempre un traçat que aprofités els corredors naturals i les zones de pas menys dificultoses.

A la segona part de l’itinerari seguirem el Camí dels Segadors que ens durà des de la plana selvatana al peu dels primers contraforts de les Guilleries a Santa Coloma de Farners. Aquest Camí dels Segadors rememora un important fet de la història de Catalunya, quan les tropes espanyoles s’allotjaven i eren sostingudes pels catalans durant la guerra contra els francesos, i que va acabar amb el tractat dels Pirineus, els pagesos es van revelar contra les exigències i els abusos dels militars. Les primeres revoltes van tenir lloc després dels saquejos i les cremes de viles com Riudarenes, Santa Coloma de Farners i Amer.

Per tant, el recorregut d’avui té una distància d’uns 24 quilòmetres i un desnivell positiu de poc més de 100 metres i malgrat trobarem punts d’aigua a Vidreres i Riudarenes, cal portar aigua.

Per fer la tornada al punt d’inici cal mirar bé els horaris del bus (Teisa) entre Santa Coloma i Sils i el tren entre Sils i Caldes de Malavella.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Caldes de Malavella i anem cap al centre per l’avinguda del Dr. Furest.

0,700Qm. 0,700Qm. Plaça de Sant Esteve. Continuem a la dreta pel carrer Prim.

0,080Qm. 0,780Qm. Tombem a la dreta per l’avinguda de Sant Maurici

0,650Qm. 1,430Qm. Arribem al capdamunt de l’avinguda de Sant Maurici. Continuem a la dreta seguint les marques del Camí de Sant Jaume (Via Marina)

1,200Qm. 2,630Qm. Tombem a la dreta direcció Sant Maurici.

0,100Qm. 2,730Qm. Continuem recte cap a Vidreres i Sils, obviant el camí que a l’esquerra marxa cap a Sant Maurici.

0,820Qm. 3,550Qm. Deixem a la dreta el pantà de Can Llop. Aquest és un pantà artificial però que ha estat naturalitzat amb el temps.  Destaca l'estreta franja de vegetació de ribera i la fauna de llocs més humits que s’hi pot trobar . Passem de les suredes amb alzinar a la vegetació d'ambinets aigualosos. Nosaltres continuem amunt per la pista.

1,000Qm. 4,550Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte. Seguint les marques grogues i blaves de la Via Augusta i les grogues del Camí de Sant Jaume.

1,680Qm. 6,230Qm. Entrem a Vidreres pel carrer Picornell.

0,165Qm. 6,395Qm. Girem a la dreta. Ara seguim les marques blaves i blanques del Camí dels Segadors.

0,300Qm. 6,695Qm. Tombem a l’esquerra cap als estanys de Sils.

0,500Qm.  7,195Qm. Creuem la carretera C-63. A l’altra banda anem pel Parc de Mas Flassià on hi ha molt bon marcatge del Camí dels Segadors. En dies calurosos aquesta devesa és un lloc perfecte per parar i fer un most, doncs trobarem l’ombra dels plàtans i una font per omplir cantimplores.

0,500Qm. 7,695Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Masia. En aquest punt, davant nostre veiem la font on podem carregar aigua.

0,300Qm. 7,995Qm. Tombem a l’esquerra i vint-i-cinc metres més endavant el nostre camí marxa a la dreta.

1,000Qm. 8,995Qm. Creuem l’A-2 per un pas inferior. Sortim a una via de servei on el trànsit és nul. Creuem i ens dirigim a la dreta, cap al nord.

0,410Qm. 9,405Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra.

1,000Qm. 10,405Qm. Creuem l’AP-7 per un pas inferior i continuem endavant, ja per l’entorn de l’estany de Sils.

L’Espai Natural de l’Estany de Sils és un dels més importants de la Catalunya interior; conté una gran varietat d’hàbitats com els prats de dall, els aiguamolls i els boscos de ribera.

Aquest mosaic ofereix un gran potencial per a la biodiversitat on hi habiten espècies com la tortuga d’estany, el repicatalons i el blauet, totes tres en greu perill d’extinció.

Per aquest motiu, l’Estany de Sils s’inclou dins la xarxa d’Espais Naturals Protegits de Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000, que engloba el conjunt d’espais protegits a nivell europeu.

0,500Qm. 10,905Qm. Tombem a l’esquerra cap a Riudarenes.

1,500Qm. 12,405Qm. El nostre camí fa gairebé un gir de 180 graus a la dreta. Continuem seguint la ruta dels Segadors.

0,500Qm. 12,905Qm. Creuem la línea de ferrocarril Barcelona – Portbou per sobre d’un pont.

0,470Qm. 13,375Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres seguim recte.

1,000Qm. 14,375Qm. Creuem la GI-555 i seguim recte i en sentit descendent cap a Riudarenes per l’avinguda Tramuntana.

1,300Qm. 15,675Qm. Som davant la càrnica Batallé. Continuem a l’esquerra.

0,400Qm. 16,075Qm. Sant Martí de Riudarenes. És l’esglèsia parroquial de Riudarenes consagrada a Sant Martí de Tours, bisbe francés del segle IV, del qual es celebra la seva festivitat l’onze de novembre. El temple es d’origen romànic i es troba documentat el 1190, però l’edifici actual és dels segles XVI i XVII i el campanar del XVIII amb elements barrocs i neoclàssics.

Seguim les marques blanques i blaves que trobem en el carrer Major.

0,150Qm. 16,225Qm. A la cantonada entre el carrer Major i la Travessera Major tenim una placeta amb una font de xarxa.

Nosaltres seguim pel carrer Major i uns metres més endavant enllacem amb el carrer de l’Esparra que després es converteix en carretera.

0,640Qm. 16,865Qm. Tombem a la dreta per una pista que planeja i anem fent obviant els camins que menen a banda i banda. Sempre seguint les marques blanques i blaves.

4,300Qm. 21,165Qm. Fem gairebé un gir de 180 graus a l’esquerra. Uns cent metres abans d’aquest punt, trobem un lledoner de mides considerables.

0,410Qm. 21,575Qm. Termes Orion. El descobriment de les aigües termals a Santa Coloma data de la Primera Guerra Carlina. Hi ha qui diu que van trobar un soldat ferit dins les aigües, i que gràcies a això va poder aguantar més dies amb vida del que era d'esperar per les ferides que tenia. Posteriorment les aigües es van continuar utilitzant per ajudar en la cura de soldats. Després d'aquests fets, en el punt on hi havia aquelles basses d'aigua calenta, es va iniciar un procés de construcció i renovació fins que el lloc es va convertir en l'actual Balneari Termes Orion. El primer edifici del balneari el podem situar al 1860. L’aspecte actual, però, el devem a un projecte del 1919, i a diverses modificacions posteriors. 

L'edifici és d'arquitectura neoclàssica i està catalogat com a monument al municipi de Santa Coloma, a més d'estar inclòs en l'Inventari del Patrimoni Històric de Catalunya. Passejar per davant de la seva façana principal, imponent i serena, us transportarà fàcilment a èpoques passades.

Girem a la dreta per anant-se aproximant al Parc de Sant Salvador.

1,500Qm. 23,075Qm. El Parc i la Font de Sant Salvador. El parc de Sant Salvador, situat a la confluència de les rieres de Sant Hilari i de Castanyet, és un dels indrets més interessants i populars de la ciutat. La font de Sant Salvador ja era utilitzada al segle XVIII però el parc va començar a ser d'ús públic a partir de 1895. Posteriorment la seva superfície s'ha anat ampliant i ara conforma un espai humit i ombrívol, articulat pel passeig de la Font Picant, replet d'arbres de tota mena, sobre tot plàtans, però també castanyers, arços, til·lers, verns i altres espècies.

Es tracta d'una gran roca amb tres sortidors d'aigua mineral. Al brollador central, que sol rajar més, li arriba aigua d'una deu diferent als sortidors laterals. El raig central té una concentració més alta de fluor que la dels costats. Els tres brocs son d'acer inoxidable en forma de caneló obert.

És una font que té aigua tots els mesos de l'any, molt apreciada tant pels veïns de la mateixa ciutat com d'altres llocs. És habitual trobar llargues cues d'espera fins que no els toca el seu torn. Per això, l'Ajuntament va posar un cartell on indica la quantitat
d'aigua que es pot recollir per persona i dia, fins i tot qui té prioritat depenent si es vol aplegar aigua o només veure'n.

Dins de la segona dècada del segle passat, es va remodelar, i com indica la tradició o llegenda, com que aquest Sant va fer el miracle de fer sorgir l'aigua d'una roca, l'Ajuntament va fer portar una gran roca al parc a prop de l'antiga font i va canalitzar l'aigua per que sortís per ella en tres brocs.

Una llegenda explica que Sant Salvador va fer brollar aigua tocant una penya viva amb el palmell de la mà. En la seva memòria, a finals del segle XIX van construir una ermita o capella. Fins l'any 1975 no quedà la font com la coneixem avui dia.

Cent vint-i-cinc metres més endavant creuem la riera de Santa Coloma i anem cap al nucli urbà pel Passeig de Sant Salvador.

0,400Qm. 23,475Qm. Deixem a l’esquerra l’Ajuntament i continuem pel Passeig de Sant Salvador.

0,080Qm. 23,525Qm.  Tombem a la dreta pel carrer de Sant Sebastià.

0,325Qm. 23,850Qm. A l’alçada de la plaça de Sant Sebastià girem a l’esquerra.

0,075Qm. 23,925Qm. Estació d’autobusos de Santa Coloma de Farners. Final de l’itinerari d’avui.

La descripció de la font de Sant Salvador l’he extret d'www.encos.cat

Properament anirem de Sant Quirze de Besora a Torelló tot pujant al Santuari de Bellmunt.