Enguany he arribat caminant a la Costa Brava i a Girona i en aquest sentit, dins d’aquesta llista de recomanacions
hi ha una bona quota gironina Joaquim
Ruyra, Núria Esponellà, Rafel Nadal, Elisabet Moreno… També hi trobem
aquell que mai falla, l’Espinàs,
aquells que hi són sovint, Blanca
Busquets, Màrius Serra, Xavier Bosch, repetidores com la Carlota Gurt i la Txell Feixas i autors
i autores que hi tornaran a ser com l’Imma
Monsó i en Toni Cruanyes.
També hi són clàssics de la literatura com George Orwell i Haruka Murakami i
aquest l’any l’apunt pedagògic arriba de la mà de l’Eloy Moreno i la Laia Mestres.
Finalment, trobareu guies per conèixer la Selva i el Baix Empordà i l’entorn de la ciutat de Girona, per seguir la petjada indiana, per arribar-vos amb canalla
a gorgs, tolls i salts d’aigua i per tastar els productes del país.
El 2023 ja s’acaba, però si després
dels àpats familiars, de les sobretaules llarguíssimes, dels parcs de nadal i
de les cues per entrar i sortir dels centres comercials, encara teniu una mica
de temps per vosaltres, aquí us deixo 23
recomanacions literàries.
1.L’esquerda. Elisabet Moreno Boada. La Magrana. Març 2023. Aquesta és una novel.la deliciosa ambientaba a
Blanes que narra la història colpidora d’un pescador marcat per les ferides del
passat i per la duresa d’un ofici ple de sacrificis i de llegendes. En Vadó, un
vell pescador retirat, es veu obligat a contracor a tornar a pescar amb el seu
gendre Mohammed per tal d’ajudar-lo. La troballa d’un cadáver enmig del mar,
empeny els dos homes a col.laborar junts, a esquivar tota mena de perills i a
provar de contenir una esquerda del passat que torna a obrir-se. La seva barca,
ja vella i clivellada,s’anirà esqueixant com el cor del protagonista, que viu
aclaparat per un accident traumàtic d’anys enrere que va tenir lloc a alta mar
i per la transformació vertiginosa d’un món –el de la pesca- que també està a
punt d’esquerdar-se.
2.Constel.lacions. Blanca
Busquets. Edicions Proa. Gener 2022. En una casa de
Collserola es prepara la celebració dels cents anys de l’avi Cinto, un home
silenciós que té la passió d’observar les estrelles i de buscar-hi connexions
invisibles. El lector anirà coneixent tota la familia d’en Cinto –del fill Quim
al besnet Nil- a partir d’un mosaic de veus expressives, vives, diferents. Cada
personatge té les seves dèries i també algun secret. En Quim per exemple, havia
ocultat a la familia els motius que el van dur, dècades enrere, a anar-se’n
precipitadament del País Basc, on vivia amb la dona i els fills. Aquest i
altres episodis han estat condicionant la vida d’una familia diversa i
contradictòria, presidida per un avi Cinto que no està tan a la Lluna com
sembla.
Fet i
fet, Blanca Busquets, aconsegueix teixir una novel·la coral i rica de matisos,
a partir de la intimitat d’uns personatges que es despullen davant del lector
per a mostrar-nos la complexitat de les relacions humanes i les dificultats per
a construir un present i un futur en benestar, on el passat condiciona
inexorablement l’esdevenir. I ho fa fidel al seu estil, amb un gran domini del
temps narratiu que li permet viatjar amb comoditat del present al passat, amb
la finalitat d’entrellaçar la complicada xarxa de complicitats entre els
diversos personatges.
Tot
plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel
tractament dels personatges com pels temes que aborda
Part
d’aquesta sinopsi l’he extret de la crítica que va fer del llibre en Josep
Daniel Climent a la revista la Veu dels Llibres el 12 de març de 2022.
3. La dona veloç. Imma Monsó. Premi Ramon Llull 2012. Editorial Planeta. Trobo molt encertada la valoració que se’n fa a Nosaltres Llegim
i n’he extret algun fragment.
“Un segon perdut és un disbarat, una catàstrofe, un pecat mortal.
L’Agnès, que és com es diu La dona veloç, fa de psiquiatra, i l’Anna, col·lega i
íntima amiga, té el valor necessari per dir-li si no li convindria fer-s’ho
mirar una mica, tot això de la pressa. Però l’Agnès s’hi nega en rodó: “estic
bé, això és passatger, una petita crisi que passarà ràpid”.
Però no passa. Al contrari. Com més fa, més augmenta
l’esverament, la bogeria de vida de l’Agnès.
Fent una mica d’història, val a dir que l’Agnès, el que és i el
que li passa, ho porta a la sang. Els seus records d’infantesa comencen quan a
casa seva existia una línea que separava i identificava a la perfecció els
“Lents” dels “Ràpids”.
El seu pare, ella i la seva germana Ruth pertanyien al bàndol
dels “Ràpids”; i el germà, el Tià, i la mare al dels “Lents”.
El cas és que aquest neguit constant que porta
al cos la Nes, aquesta fal·lera insana per controlar el temps, no la fa anar
gens bé.
Imma Monsó fa una crítica original i mordaç
d’un “mal” del qual, en més o menys mesura, tots estem infectats. La velocitat,
la pressa, córrer, córrer, córrer per no arribar a cap lloc en concret. Córrer
per ensopegar, caure, tornar-nos a aixecar i seguir corrent…”
Com no podia ser d’una altra manera, és un
llibre de lectura ràpida, un llibre que et cruspeixes en pocs dies. Una novel.la
que enganxa.
4.Costa Brava.
Baix Empordà. 20 Excursions a peu. F. Xavier Gregori. Cossetània Edicions.
Juliol del 2014. Enguany
d’aquesta guia he publicat en el blog l’itinerari entre Sant Feliu de Guíxols i
Palamós, però més enllà dels Camins de Ronda, al Baix Empordà hi trobem el
Massís de Les Gavarres, les Muntanyes de Begur, l’Empordanet… i aquesta guia
ens hi porta.
Els 20
itineraris que ens proposa en la seva majoria són adreçats a caminaires amb una
bona forma física, doncs superen els 14 quilòmetres o els 500 metres de
desnivell positiu (o ambdues coses)
Cada
fitxa de ruta conté una introducció, la població de referència, el temps
aproximat, el desnivell acumulat, l’altitud màxima, la dificultat, l’accés i la
descripció de l’itinerari.
5.Olor de resclosit. Joan Roca Casals. Cosssetània
Edicions. Juliol 2019. Guanyadora del III Premi de Narrativa Món Rural. Suscric totalment la
crítica que en fa la Teresa Costa-Gramunt en el seu blog.
“En la lectura d’Olor de
resclosit, assistim capítol rere capítol al recorregut biogràfic
d’una parella jove que inicialment viu a ciutat i que tot fent un salt agosarat
s’endinsa en l’univers de la ruralia, conegut per ell i desconegut per ella, i
que van vivint l’experiència de la manera personal que els identifica a
cadascun segons la seva personalitat: més optimista i somiadora ella, més
pessimista o més realista ell, tot i que a vegades hi hagi transvasaments en
els estats d’ànim entre l’un i l’altre com força vegades acostuma a passar en
la relació de parella. L’arquitectura literària del relat dóna perfecte suport
a aquesta oscil·lació anímica dels protagonistes, així en la narració en
primera persona del Martí s’hi intercalen les anotacions del dietari de la
Laia, relats fidels dels sentiments que la parella va experimentant en el
transcurs de dos anys significatius de les seves vides, amb fets tan
engrescadors com dolorosos pel mig.
Viure en una casa de pagès aïllada té
avantatges i desavantatges, i aviat es posaran de manifest els uns i els altres
a Olor
de resclosit, una narració ben timbrada que manté el ritme des de
la primera pàgina fins a l’última. Pàgines en les quals el lector participa de
ben a prop en un relat el qual, assimilat a una peça musical cadenciosa amb els
seus moments àlgids de llums alegres i ombres doloroses, de sobte acaba
bruscament. No tots els finals són com els finals dels contes de fades, encara
que, de fet, si ho mirem bé, per als humans només hi ha un final: el que
segella la mort”.
6.El rem dels trenta-quatre. Joaquim Ruyra. La primera edició
d’aquest llibre aparegué dins Marines i Boscatges el 1904. Aquesta edició és
d’Edicions 62. 1977.
L’autor descriu una tempesta que posa en perill de naufragi la
barca Santa Rita.A través de la seva narradora,
Marianna Saura, Ruyra evoca els temps de la seva joventut a Blanes, quan la
navegació a vela era el centre neuràlgic de l'activitat dels pobles de la costa.
Els personatges són retratats sovint en to de caricatura, però una pregona
comprensió ens els mostra tal com són, dins la mesura normal d’uns modestos
herois de la barca o de la platja. A més,
ho descriu i ho tipifica tot amb un llenguatge que reelabora la parla blanenca.
7.La Vall de la llum. Toni Cruanyes. Premi Josep Pla 2022. Edicions
Destino. Aquest
llibre recorda la vida del’avi d’en Toni Cruanyes, que és la història d’un
temps, d’un país. És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que
van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a
la pandèmia des d’una residència
geriátrica. Com apunt, esmentar que l’Antonio Cruanyes Becana va ser el primer
alcalde de Canet de Mar desprès del franquisme.
En aquest sentit, considero que aquesta no és una qüestió menor, doncs
ens serveix per acabar el retrat, d’un nen, que neix en un poble de canyes,
vent i fang i va creixent en un món que es transforma molt de pressa. M’agrada
molt la crítica que en fa en Joan Simó al Núvol, doncs posa paraules a la
percepció que jo tenia mentre llegia la novel.a.
“Els dos
Cruanyes, un des de la discreció del seu despatx de jubilat i l’altre des de la
tarima mediàtica que ofereixen les editorials, s’encarreguen de retratar un
extens període de temps que va de l’Exposició Universal de 1929 al principi de
la present dècada. El resultat, per més que un xic caòtic, fa pensar en una
mena de versió impresa de la sèrie Cuéntame, una versió on l’UCD d’Antonio Alcàntara és
substituïda per Convergència i l’òptica hispanocèntrica dels guionistes de
RTVE, per la dels catalans que van veure en la figura de Jordi Pujol una forma
de salvar el país del qual se sabien hereus i apropar-lo, sense despertar
gaires sospites, als models provinents d’aquell nord on deien que la gent era
“neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. Com en la producció
televisiva més famosa de La 1, instantànies de tota mena -de la negror del pa
de la postguerra al rosat de la pell cremada dels primers turistes alemanys- es
barregen amb cançons, poemes i referents diversos per conformar una
espècie de còctel nostàlgic que serveix d’homenatge a una generació ja gairebé
desapareguda, un homenatge merescut, com la majoria d’homenatges.
Les elegies solen ser simpàtiques, propenses a la tendresa,
inofensives, adjectius que són perfectament aplicables al llibre i que només
varien durant les pàgines dedicades a la guerra. L’esdeveniment s’explica des
d’un punt de vista que sovint ha quedat exclòs de la historiografia oficial i
de la literatura de la segona meitat del segle XX. És a dir, la versió dels que
van trobar-se al bell mig d’una confrontació entre dos bàndols que no els
representaven, la dels exponents d’una Catalunya que va morir el 1936. El cas
del besavi Cruanyes, detingut pels anarquistes al principi de la guerra,
recorda al de Josep Maria Planes o Carrasco i Formiguera. I tot i que en
Llauneret, que és com li deien al senyor, va acabar salvant la vida, la seva
història porta al lector a preguntar-se fins a quin punt els mites del
republicanisme espanyol, que sempre es canten en castellà, tenen res a veure
amb la realitat dels catalans que van viure uns anys tan convulsos.
Això, però, Cruanyes ho
explica sense entrar del tot en el tema, el gran tema, aquell del que, encara
avui, costa parlar: el paper de Catalunya a la guerra civil, si se’n pot dir
civil. I un no sap si l’omissió és volguda o accidental, si hi ha quelcom que
el darrer guanyador del Pla ha preferit obviar, com la gent tendeix a fer-ho
amb certs episodis de les memòries de Tísner –Morituri te salutant–
per limitar-se a recordar-lo com un senyor estrambòtic amb un pegat a l’ull
dret o com el traductor al català de Cien años de soledad, novel·la que Cruanyes evoca,
curiosament, a les primeres línies de La Vall de la Llum.
8. De que parlo quan parlo de córrer. Haruki Murakami. Empúries Narrativa.
Març del 2010. Coincidint que en Murakami aquest any ha guanyat el
Premi Princesa d’Asturies, enguany recupero aquest llibre que vaig llegir ja fa
una colla d’anys.
A mig camí entre el llibre d’autosuperació i el relat de ficció, De que
parlo quan parlo de córrer explica el canvi vital que va representar per a
Haruki Murakami l’autodisciplina marcada per la voluntat de córrer. Jove,
noctàmbul, aficionat al jazz i amo d’un bar, Murakami descobreix als trenta
anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d’una
vida creativa, amb una vida desordenada i decideix fer un canvi radical. És
aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se
per córrer maratons.
En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla
per primera vegada davant els lectors. Autor d’idees fermes, poc donat a
declaracions publiques i gelós de la seva vida personal, a De què parlo quan
parlo de córrer Murakami troba una manera literària d’explicar-se a si mateix.
I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a
córrer, sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva
manera de veure el món en què vivim.
9.Tots som iguals. Josep Maria Espinàs (1966)
Editat per Caixa de Catalunya el 1985. Ja són 14 les entrades que aquests darrers anys
he dedicat a aquestes recomanacions de llibres i 14 també són les recomanacions
de llibres de l’Espinàs que he fet. Per tant, l’any de la seva mort tampoc serà
el primer any sense la recomanació del llibre de l’Espinàs.
En aquesta novel.la trobem una narrativa de
caràcter marcadament social on destaquen els contrastos aguts entre personatges
de classes socials diferents. Uns contrastos que a Barcelona s’accentuen, doncs
el dia d’en Joaquim Civit s’inicia cada dia a una torre de la zona alta de
Pedralbes i el dia d’en Pere Jordana comença al carrer Princep de Viana, prop
del Mercat de Sant Antoni, en una petita habitació on una bombeta de 15 fa
penombra i on en Jordana ha de seure al llit per obrir l’armari i cada nit quan
va a dormir es dóna un cop al turmell amb l’aresta de l’armari.
Lluny de la ciutat, després d’aquell revolt, en
aquell casalot a mig camí entre Lleida i Saragossa tot s’iguala, canvia la
mirada i són dies de refer-se i d’escurçar distàncies, però què passarà de
tornada a Barcelona.
10.Escuelas
emocionalmente competentes. Laia Mestres Pastor. Cómo fomentar el desarrollo
emocional de la comunidad educativa. Editorial SM. Biblioteca Innovación
Educativa. 2022. Els
darrers anys sempre m’agrada afegir a aquesta llista una de les lectures que
faig vinculades a l’educació. Enguany, m’ha agradat especialment aquest llibre
que aborda conceptes com conciència emocional, regulació emocional, competencia
emocional, autonomia emocional…
Per
imaginar a futures dones i homes amb un bon autogovern emocional, capaços de
crèixer a través de les adversitats, de generar vincles profunds i genuins i de
donar respostes justes, creatives, bondadoses i útils davant la vida, hem
d’educar amb aquesta finalitat. Sens dubte, aquest llibre acompanya als centres
educatius que desitjen ser motors del desenvolupament emocional del seu
alumnat, ensenyant tot allò que cal tenir en compte per esdevenir una escola
emocionalment competent. En aquest sentit, s’aborden els tres grans factors de
canvi: el professorat, l’alumnat i les families i s'expliquen estratègies
perquè una escola pugui passar a l’acció i provocar un canvi educatiu i social,
educant a infants i joves amb un bon desenvolupament emocional.
11.Gran café. Núria Esponellà. Cercle de
Lectors. 1998. La Montse ha deixat Girona per uns dies, li cal pensar i
per això ha demanat a la Denisa de passar una temporada a casa seva, a Ceret.
No hi vol fer res concret, només estar tranquil.la i no haver de donar
explicacions a ningú. S’adona que tot el que rep de la Denisa i del lloc li és
bo, fins i tot, i sobretot, la descoberta d’una bella història d’amor que,
quaranta anys enrere, va tenir com a escenari el poble i la mateixa casa on
s’està ara. La Martina una noia entesa en herbes remeieres que feia
d’infermera, i l’Albert, un inquiet metge jueu que fugia dels nazis, hi van
viure uns mesos intensos, que mai més no varen oblidar.
12.La dona més pintada. Màrius
Serra. Edicions Proa. Març 2023. L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Bansky el
2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria,
però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré. Màrius Serra es va
interessar per aquest creador que l’any 1974, després d’una sentencia del
Tribunal Suprem va resoldre llençar al foc tot allò que pintava, cosa que va
provocar un gran rebombori en els mitjans de l’època.
Aquells retrats a l’oli
d’una dona d’ulls grossos i fascinadors s’esfumaven per la xemeneia del seu
taller a Montblanc. D’on sortia aquella pulsió autodestructiva? Amb l’ajuda de
la documentació, de molts testimonis i d’una portentosa imaginació de
novel.lista, Màrius Serra ofereix als lectors La dona més pintada, una ficció documentada que parteix de la vida
d’un pintor assenyalat per Picasso com a possible succesor seu.
13.Guia de
rutes indianes de Catalunya. Tate Cabré i Mireia Olivé. Cossetània Edicions.
Març 2011. Sense
perdre de vista que la majoria dels indians eren negrers, és a dir comerciants
d’esclaus o com a mínim defensàven el sistema colonial basat en l’explotació de
la ma d’obra esclava i que per tant vam fer fortuna amb mètodes repugnats a
ulls d’avui, aquesta guia ens acosta a un patrimoni arquitectònic que van
finançar aquests millonaris, nous rics de mitjans del segle XIX.
A la
introducció trobo a faltar per part de les autores aquesta referència dels
indians, que sembla que és vol amagar, doncs elles es refereixen als indians
com “intrèpids viatgers, aventurers, emprenedors, negociants, agosarats
catalans” i clarament es vol blanquejar l’origen de les fortunes.
Pel que
fa a les rutes, 23 itineraris per 23 poblacions catalanes gairebé totes
costaneres ens acosten a palauets,
parcs, escoles, asils, hospitals, places porxades… on la petjada
indiana, exòtica, excéntrica i ostentosa és ben evident.
14.1984. George
Orwell. Traducció de Lluís-Anton Baulenas. Edicions 62. 2005. Considerada com una de les obres mestres de la literatura
universal, “1984”, la novel·la publicada l’any 1949 descrivia una societat
distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexionava sobre qüestions molt
actuals com la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta
de llibertats individuals en benefici d’un suposat interès comú.
Malauradament,
és una novel.la que aborda un tema de plena actualitat a massa llocs del món.
L’any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la
Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston
Smith és un peó d’aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la
història per adaptar-la al que el Partit, el Gran Germà considera la versió
oficial dels fets. El protagonista de la novel·la és en Winston Smith,
que treballa al Ministeri de la Veritat , un dels quatre
ministeris existents per tal de controlar a la població.
El Ministeri de l’Amor, s’ocupa de la llei i
l’ordre i per mitjà dels càstigs i la tortura i les rentades de
cervell, reeduca als ciutadans rebels. El Ministeri de la Pau s’encarrega de
mantenir la guerra de forma permanent distraient als ciutadans amb elements
externs per tal d’oblidar els problemes que viuen en el seu propi país. El
Ministeri de l’Abundància s’encarrega de l’economia i de com racionar i crear
fam entre els seus ciutadans.
Tot canvia quan un dia en Winston Smith, decideix qüestionar-se el sistema que
els governa i els sotmet.
15.La senyora Stendhal. Rafel Nadal. Columna Edicions. Gener de 2017. M’ha agradat molt la crítica que la Noemí Garcia va
fer al Núvol el setembre del 2017.
“El món es divideix entre ells
i nosaltres. I nosaltres som més però sempre perdem”. Aquesta és la lliçó que
en Lluc està destinat a aprendre, però ara encara no, ara només té vuit anys i
veu el món amb els ulls innocents de la infància. Viu a la casa de la carretera dels arbres, en un poble al peu de
les Guilleries, entre Olot i Girona, a la casa de l’Annie Stendhal, la dona que
li fa de mare perquè a la seva l’han matat el darrer dia de la guerra. En aquell entorn de pagès, envoltat de camps i boscos, serà
testimoni de la difícil convivència entre vencedors i vençuts.
En Lluc és el narrador, però la
veritable protagonista és la senyora Stendhal, i ho és perquè fins i tot quan
no apareix està present. El seu personatge és un referent moral, és la dona
patidora i forta que malgrat les injustícies i els abusos que pateix es nega a
desprendre’s d’uns valors morals fonamentats en la cultura i en la democràcia.
Ella, com moltes dones republicanes pensa que l’educació emanciparà a les
classes populars. “L’única revolució és a l’escola: serem iguals quan sapiguem
les mateixes coses”. Aquesta és la seva forma de lluitar, intentar desviar al nen Lluc
del camí de la violència que el seu fill Dani, que festeja amb els maquis, ha
agafat. Intentar fer-li entendre que les coses no sempre són el que semblen,
que hi ha matisos, que amb la raó només no n’hi ha prou i que la revenja no és
justícia.
L’autor, a través de la senyora Stendhal, fa
una reflexió sobre el destí. Ella creu que sempre es pot escollir i que no es
pot defugir la responsabilitat individual davant els fets col·lectius. Però el
Lluc creix i va perdent l’objectivitat que vesteix la infància, el sistema
repressiu que l’envolta el colpeja en l’adolescència i li obre els ulls, ara
veu la por que abans li passava desapercebuda, ara tasta en pròpia pell els
escarnis i els abusos que els vencedors han institucionalitzat. Ara es veurà
interpelat a prendre partit.
L’autor utilitza un llenguatge directe però tendre per
explicar el recorregut vital d’en Lluc, és un nen el narrador i això ho té
present, però hi ha també sentiment i bellesa, es manifesta en el paisatge, en
la natura, en aquella carretera envoltada d’arbres on en Lluc ha estat feliç,
en les muntanyes, perilloses i a la vegada acollidores, en els quefers del dia
a dia de la gent del poble i en l’ambient fred dels hiverns gironins. Hi ha
també història, el Rafel Nadal ha buidat documentació i ha recollit testimonis
que aporten veracitat al context descrit. I, sobretot, hi ha emoció i sorpresa, fins
al final, perquè molts secrets s’amaguen en aquesta societat de postguerra, no podem
obviar que el silenci és oblit i l’oblit a vegades supervivència.
16. Rutes per tastar els productes del país. César
Barba. Sua Edizoak. Novembre del 2019. Aquest recull de rutes va a la cerca i captura d’alguns dels
productes tradicionals i de més anomenada de Catalunya. Acostar-se a l’Ordal al
moment d’explosió dels prèssecs, als cellers per comprar vi novell, als molins
d’oli per tenir líquid de la primera premsada, al Maresme, a la recerca de les
saboroses maduixes, a Valls en el moment més fred per assaborir els calçots…
En cadascuna d’elles ens animen a fer-hi una
excursió, majoritàriament a peu per no tenir tant sentiment de culpa quan
ingerim les calories del preuat tresor gastronòmic. En totes les rutes trobem
explicacions detallades per seguir l’itinerari, així com les particularitats de
cada producte, on es fabrica, quin és el moment més propici de l’any per
anar-lo a buscar…
A La Brolla d’en Toni trobareu rutes per anar a
trobar la mongeta de ganxet de Gallecs, el vins amb DO Alella i properament
penjarem les excursions per anar a trobar la gamba roja de Palamós i la poma de
Girona.
17.Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del
joc. Txell Feixas Torras. Ara Llibres. Març 2023. Fins i tot enmig de la foscor, en un dels llocs més
durs del planeta, s’hi poden obrir escletxes d’esperança que transformen vides
per sempre. Al camp de refugiats de Xatila, al Liban, la llum va entrar amb en
Madji. Aquest pintor de façanes palestí va formar un equip de bàsquet femení
per apartar les nenes d’un destí dramàtic que sovint comença amb un matrimoni
infantil i acaba en una espiral de maltractaments, drogues, crims d’honor i
tota mena de violències masclistes.
Si a Dones Valentes la periodista retrata lluites
feministes individuals, en aquest llibre fa un pas endavant per mostrar-nos com
les noves generacions de dones de l’Orient Mitjà sobreviuen gràcies a una xarxa
de complicitats. Les protagonistes d’aquesta història han descobert que poden
somiar si algú els explica que és possible i que poden ser les nenes que
vulguin ser perquè, senzillament, hi tenen dret.
18. Selva. 17 excursions a peu. Pako Crestas. Cossetània
Edicions. Col.lecció Azimut Comarcal. Sèrie Senderisme. Octubre 2014. Malgrat la seva petita extensió, la comarca de la
Selva té una gran varietat de paisatges. Aquesta guia aprofita aquesta
variabilitat de paisatges per presentar-nos un bon ventall d’excursions per
persones avesades a caminar. La guia en la majoria dels casos fuig de les
sortides clàssiques, doncs alguns itineraris superen les cinc hores de camí, a
les Agudes ens fa pujar pels aeris Castellets i ens convida a conèixer indrets
com la cinglera de Sant Roc a Amer, el turó del Faig Verd o el Santuari de la Mare
de Déu d’Argimon.
19. Se sabrà tot. Xavier
Bosch. Premi Sant Jordi 2009. Proa Edicions. Febrer 2010. “El càrrec em va durar unes sabates”, confessa Dani
Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a
plegar precipitadament? Quin joc d’equilibris entre el poder i la política fa
bascular el diari? Què s’amaga darrere les seductores bambolines del món del
periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de
silenci.
Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s’implica a fons en una investigació
sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos
periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí. Situada a la Barcelona
de la bombolla immobiliària, Se sabrà tot és una novel.la directa, vivíssima i
trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors.
20.Per l’entorn de Girona. Ponç Feliu i Latorre i Albert Ruhí i Vidal. Edicions Brau. Novembre 2009. Aquestes pàgines no són una guia convencional amb distàncies, desnivells, dificultats… sinò és una guia rica en continguts, on d’una manera exhaustiva ens parla d’indrets naturals de l’entorn de Girona, de la flora que hi podem trobar i de la fauna que l’habita. Per tant, els boscos, els aiguabarreigs, les deveses, les illes… s’ens presenten com ecosistemes per tal de badar i observar i guaitar una papallona, una flor, un ocell, un rastre…, per tant és una molt bona guia per fer itineraris de natura, però si busquem rutes senderistes a l’entorn de Girona aquesta no és la guia.
21.Invisible. Eloy Moreno. Editorial Nube de Tinta. Febrer 2018. Aquest llibre m’ha arribat pel meu fill adolescent,
doncs és una obligada i crec que encertada lectura de 3r d’ESO.
Aquesta novel.la tracta de l’assatjament escolar
d’un noi seriòs i estudiós, victima de les agressions del milhomes de la
classe. L’actitud indiferent que professors i companys d’aula tenen davant la
violència que pateix el protagonista i que aquest amaga als pares, acaba per
convence’l que s’ha tornat invisible.
Invisible reflexa de forma molt precisa el modus d’actuar dels
assatjadors que molt sovint utilitzen la seva força física per amagar la seva
inferior capacitat intelectual. El recolzament d’una professora que coneix per
pròpia experiència els danys psicològics que causa l’assatjament, resulta de
vital importància per evitar que el protagonista s’acabi treient la vida. La
trama utilitza una narrativa àgil, de capítols breus per mantenir una forta
tensió d’intriga fins que l’assatjat acaba a l’hospital, on de cop i volta,
passa a ser el centre d’atenció d’aquells que l’havien ignorat plena i
deliberadament.
22.Cavalcarem tota la nit. Carlota Gurt. Premi Mercé Rodoreda 2019.
Edicions Proa. Febrer 2020. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva
verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que
se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són
uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten
somriures, però també desassossec.
23.Rutes d’aigua per Catalunya. Ivan Belarre. Col.lecció.
Guies familiars. Indrets i paisatges. 20 Excursions per a totes les edats.
Editorial Alpina. Maig de 2018. Aquesta guia ens presenta 20 itineraris, majoritàriament sense
dificultat técnica, dificultat d’orientació, per camins ben fressats i que tots
van a parar a gorgs, tolls, salts d’aigua, cascades… Tanmateix, abans de fer la
sortida cal llegir molt bé la descripció de l’itinerari, doncs podem trobar
indrets no aconsellables per persones amb vertigen o miradors que no estan
protegits amb baranes i que si anem amb canalla cal vigilar molt.
De les rutes proposades en el llibre, en el blog, el setembre de 2020 us
vaig presentar La Ruta del Ferro i el Gorg de Malatosca, opció perfecta per
combinar bicicleta, bany i nens.
Properament,
començarem l’any pujant al Montalt.
