BAIX EMPORDÀ I. DE SANT FELIU DE GUÍXOLS A PALAMÓS. CAMINS D'ALTA BURGESIA I PESCADORS.

 

Amb aquesta primera sortida, enceto un nou cicle de dotze entrades pel Baix Empordà. Aquestes dotze entrades no seran seguides, però si concentrades en els propers dos anys.

L’excursió que farem avui té una distància de gairebé 18 quilòmetres i un desnivell positiu de 250 metres. Tanmateix aquest desnivell és enganyós, doncs a més a més haurem de fer un quilòmetre per la platja i no només això sinò que una bona dels trams més exigents es concentren en els 2,3 quilòmetres que hi ha entre la Platja Rovira i la Torre Valentina i per tant, després d’aquest puja i baixa acabarem amb les cames carregades.

La resta de l’itinerari és molt més plàcid i només trobarem algun tram trencacames entre Cala Jonca i la Platja de Sant Pol que ens farà suar una mica. A partir d’aquí toca gaudir de la Rambla i del Passeig de Mar de Sant Feliu, del front marítim de Sant Antoni i Palamós, de platges com les de Sant Pol, Sa Conca, Cap Roig i Ses Torretes i sobretot assaborir el Camí de Ronda al seu pas per S’Agaró, doncs a diferència d’altres camins de ronda, aquest és totalment accesible, ample i planer i on podem anar sense problemes amb una cadira de rodes o un cotxet de nadó.

A més a més, no ens cansarem de fer fotografies des de les glorietes, balcons, arcades… que hi ha entre la Mediterrànea i les cases d’estiueig de l’alta burgesia catalana.

Recomanem fer aquesta sortida a principis de la tardor, doncs si arrepleguem un dia assolellat i càlid, no trobarem molta munió de gent i l’aigua encara serà prou calenta per banyar-nos.

Cal portar aigua. Tanmateix, per tot el recorregut anirem trobant establiments on poder comprar beguda i menjar.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols i tombem a la dreta per l’avinguda de Juli Garreta.

0,290Qm. 0,290Qm. Plaça Monestir. Creuem el pas de vianants i seguim a l’esquerra pel carrer de l’Hospital.

0,075Qm. 0,365Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Joan Goula.

0,125Qm. 0,490Qm. Plaça del Mercat. Font del Mercat. Construïda el 1839, va ser una ofrena de l’americano, Feliu Cabarrocas i Torres. L’estructura de la font és una columna octogonal amb quatre costats iguals i quatre de diferents en forma d’obelisc. La font està feta d’obra i disposa de dues aixetes de polsador que ragen aigua de xarxa.

Continuem a l’esquerra pel carrer Anselm Clavé.

0,100Qm. 0,590Qm. Tombem a la dreta per la Rambla.

0.080Qm. 0,670Qm. Passeig de Mar. El creuem i anem a buscar el Passeig Maritím arran de la platja. Continuem a l’esquerra cap a Platja d’Aro, Calonge i Palamós i de seguida ja comencem a trobar marques del GR-92.

0,400Qm. 1,070Qm. Seguim recte pel carrer de Cristòfol Colom. En aquests propers 900 metres fins a Cala Jonca, malgrat que el camí no té pérdua, no trobem cap marca del GR-92.

0,900Qm. 1,970Qm.  Al capdamunt de Cala Jonca tornem a retrobar marques del GR-92. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

2,600Qm. 4,570Qm. Platja de Sant Pol. Continuem pel Passeig Marítim cap a Platja d’Aro.

0,950Qm. 5,520Qm. Seguint les marques del GR-92 ara continuem pel Camí de Ronda que marxa cap a la Platja de la Conca.

0,950Qm. 6,470Qm. Cala Pedrosa. Seguim pel camí de ronda.

0,920Qm. 7,390Qm. Platja de Sa Conca. Voregem la platja per fora buscant el nostre camí.

0,580Qm. 7,970Qm. Arribem a una pineda on retrobem les marques del GR-92.

0,125Qm. 8,095Qm. Continuem pel carrer Punta Prima, ja en el terme municipal de Castell-Platja d’Aro.

0,700Qm. 8,795Qm. Tombem a la dreta per l’Avinguda de S’Agaro.

0,630Qm. 9,425Qm. Fent un gir de gairebé 180 graus i seguint les marques del GR-92 marxem paral.lels al riu Ridaura.

0,540Qm. 9,965Qm. Tombem a l’esquerra pel Passeig Maritím de Platja d’Aro.

1,150Qm. 11,115Qm. A l’alçada del Passeig Maritím cantonada Mossèn Cinto Verdaguer, confluència del GR-92 que continua per la costa amb el PR-116 que per l’interior marxa cap a Calonge. Nosaltres seguim pel GR-92 paral.lels al mar.

0,700Qm. 11,815Qm. Platja Rovira. Creuem la platja.

0,300Qm. 12,115Qm. Seguim el GR-92 pujant unes escales.

0,215Qm. 12,330Qm. Carretera C-253. Continuem a la dreta per la vorera cap a Sant Antoni de Calonge.

0,370Qm. 12,700Qm. Trobem unes escales a la dreta que tornen a reiniciar el camí de ronda i després de baixar un centenar d’esglaons arribarem a la Platja de Belladona.

0,100Qm. 12,800Qm. Platja de Belladona. Seguim el GR-92 a l’esquerra cap a Palamós.

0,200Qm. 13,000Qm. Platja de Cap Roig. Vaig enllaçant trams de platja fins que trobo unes escales a l’esquerra amb les marques del GR-92.

0,150Qm. 13,150Qm. Cala de Ses Torretes. Cinquanta metres més endavant a l’esquerra, trobem un vial de terra més cómode per caminar.

0,150Qm. 13,350Qm. Seguim per un túnel que trobem a l’esquerra. Vint-i cinc metres més enllà tornem a creuar un altre tram de platja i ens enfilem a l’esquerra per unes escales.

0,780Qm. 14,130Qm. Torre Valentina. Aquesta torre es va aixecar cap a finals del segle XV o començaments del XVI amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. La Torre Valentina és una torre de defensa de planta circular amb tres pisos, separats per voltes de pedra i terrat. A ponent hi ha una finestra més gran a uns tres metres d’alçada que segurament era una porta, però com no hi ha escales interiors, per accedir al terrat , segurament  ho havien de fer amb una escala per l’exterior que posàven i treien.

0,350Qm. 14,480Qm. Passeig marítim de Sant Antoni de Calonge. Seguim arran de mar cap a Palamós.

0,670Qm. 15,150Qm. Creuem la riera de Calonge per un pont. Continuem recte.

2,660Qm. 17,810Qm. Passeig del Mar/ Cantonada Carrer Alba (Palamós). Seguim a l’esquerra pel carrer Alba.

0,090Qm. 17,900Qm. Plaça de Catalunya. Estació d’autobusos de Palamós. Final de l’etapa d’avui.

Properament, pujarem al Montalt.

LA SELVA XII. D'ANGLÈS A GIRONA A LA VORA DEL TER

 

Avui us presento una excursió de gairebé 20 quilòmetres però amb un desnivell inapreciable, doncs tota l’estona seguirem la Via Verda que va d’Olot a Girona.

Marxem de la Selva i entrem al Gironés sense sobresalts, a través de les seves deveses i amb la tranquilitat del Ter que sempre el tenim a tocar.

Per tant, quan arribem a Girona tindrem temps per perdre’ns pel Barri Vell i gaudir d’una de les ciutats catalanes més espectaculars a qualsevol época de l’any.

Certament, la primera part del recorregut fins a Bescanó és força avorridot, però sens dubte la segona part paga la pena.

La connexió entre Anglès i Girona la farem amb bus des de l’estació d’autobusos de Girona que està annexe a l’estació de RENFE. Cal mirar horaris doncs no hi ha molta freqüència.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida d’avui a la parada del bus ubicada al carrer Girona. Anem cap a la dreta en sentit ascendent.

0,040Qm. 0,040Qm. Continuem a la dreta pel Carrer d’Avall.

0,100Qm. 0,140Qm. Castell d’Anglès. Els que diuen que del castell d’Anglès no en queda quasi res s’equivoquen. Sí que és cert que la fortalesa pròpiament dita va desaparèixer fa temps, però la vila que ella mateixa va generar (i que no es pot entendre sense l’existència del castell) no tan sols s’ha preservat fins avui, sinó que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Al segle XII els vescomtes de Cabrera ja dominaven aquesta fortalesa situada sobre un turonet afrontat al Ter i que controlava una cruïlla estratègica de camins. A redós de les seves muralles s’hi va formar una vila que al segle XIII ja tenia llicència per celebrar mercat i que era travessada per dos carrers principals, el carrer d’Amunt (avui carrer Major) i el carrer d’Avall, arrapats al vessant del turó, entre el castell en un extrem i la capella de Sant Miquel a l’altre. A les façanes de les cases, grans portals adovellats i elegants finestres gòtiques i renaixentistes ens transporten sense dificultat als segles XV i XVI. No hi ha muralles ni torres, però el llegat del castell d’Anglès continua ben viu.

En aquest punt també trobem una font que anomenarem la Font del Castell. La font està dins una bòveda, L’estructura està feta de pedra i el frontal està cimentat on hi figura la inscripció (1947), suposem que l’any que es va construir la font. L’aixeta és de polsador i l’aigua de xarxa. A finals d’agost de 2023 no raja. L’aigua desguassaria per un sobreeixidor al clavegueram.

Seguim avançant pel Carrer d’Avall i passem per sota l’arcada de Can Verdaguer.

0,100Qm. 0,240Qm. Per sota una volta tombem a l’esquerra i deu metres més enllà seguim a la dreta pel Carreró.

El Carreró. Pas i porta d’entrada a l’antic Castell d’Anglès. Dins el seu traçat s’hi conserva una petita arcada i alguna resta aïllada de la porta.

0,070Qm. 0,310Qm. A la dreta tornem a enllaçar amb el carrer d’Avall i a continuació seguim pel carrer de l’Empedrat. Passejant per Anglès anirem trobant la poesia d’en Joaquím Bauxell a les façanes de les cases, doncs aquesta poesia respira l’alè, la flaire, el perfum i el regust d’Anglès i de la gent d’aquesta vila.

0,100Qm. 0,410Qm. Seguim pel carrer Empedrat que fa un tomb a l’esquerra.

0,125Qm. 0,535Qm. Safareig del Molí. Aprofita les aigües del rec del Molí. Està fet amb lloses de pedra regulars i té un espai a un nivell més baix al qual s'hi accedeix per una escala.

Ara ja enllaçem amb la Via Verda d’Olot a Girona que passa uns metres per damunt l’espai del safareig. Anem a la dreta cap a Bescanó i Girona.

3,300Qm. 3,835Qm. Arribem a Vilanna i cent metres més enllà trobem a l’esquerra la carretera d’accés a Bonmatí. Nosaltres continuem recte per la Via Verda.

6,500Qm. 10,335Qm. Antiga estació de tren de Bescanó. Continuem per la via verda cap a Girona.

0,750Qm. 11,085Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 11,185Qm. L’Illa de la Pilastra. L’entorn fluvial de la Pilastra té un gran valor històric i cultural. Aquí hi neix la sèquia Monar, obra cabdal per a l’agricultura de la zona. La Pilastra destaca per la gran diversitat d’ambients que presenta: s’hi troben representades bona part de les comunitats de ribera presents a les nostres contrades: sargar, albereda, verneda, freixeneda, balcars, jonqueres, etc. La presència de diferents hàbitats i la tranquil·litat que ofereix la zona, fan que sigui un espai idoni per a la fauna, ja que s’hi garanteixen els requeriments de les espècies pel que fa a alimentació, refugi, àrees de cria, etc. Així doncs, la fauna de l’Illa de la Pilastra, també és rica i diversa. Hi destaquen espècies com la llúdriga, el barb de muntanya, el picot garser petit, el blauet o el martinet de nit.

A més a més, en aquest tram del Ter, hi ha una zona preparada per practicar el piragüisme en aigües braves.

Continuem avall cap a Girona.

1,690Qm. 12,875Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap al Barri Vell.

0,125Qm. 13,000Qm. El nostre camí fa un revolt cap a la dreta i enfila cap a Girona. Ara estem anant pel Parc de les Deveses de Salt. Aquest és un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.

0,500Qm. 13,500Qm. Després de passar per sota l’autopista, arribem a un camí que ens creua. Continuem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant tombem a la dreta.

0,250Qm. 13,750Qm. Placeta que fa de cruïlla de camins. Seguint les marques cap al Barri Vell, continuem per un camí que marxa lleugerament a l’esquerra.

0,655Qm. 14,405Qm. Vial asfaltat que ens creua. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 14,485Qm. Tombem a l’esquerra cap a Girona.

1,000Qm. 15,485Qm. Hortes de Santa Eugenia. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Girona.

0,550Qm. 16,035Qm. Vorejem l’estany de les Hortes de Santa Eugènia.

0,300Qm. 16,335Qm. Pont de Fontajau. Deixant el Ter a l’esquerra i el Palau de Congressos a la dreta, seguim les marques de la Via Verda per la Devesa de Girona.

0,160Qm. 16,495Qm. Tombem a la dreta en diagonal pel ben mig de la Devesa amb plàtans a banda i banda.

0,750Qm. 17,245Qm. Seguim a la dreta cap al barri Vell tot creuant la Copa.

0,250Qm. 17,495Qm. Passem sota les vies del tren i enllacem amb el Pont de Sant Feliu. Aquest pont és el mes nou de Girona, doncs va ser bastit l’any 1995. El pont ens permet travessar l’Onyar i per molts visitants és l’inici de la seva visita al Barri Vell que han deixat els seus turismes i autocars en els aparcaments que hi ha al costat del Parc de la Devesa. Només creuar el pont topem amb El Cul de la Lleona.

0,100Qm. 17,595Qm.  El Cul de la Lleona. En els carrer de Girona, hi ha o hi ha hagut escultures realment insòlites que surten realment de l’habitual temática sobre personatges històrics, imatges religioses o commemoració de fets. Tot fent una tria entre aquestes escultures atípiques, s’ha de parlar en primer lloc de l’animal més típicament gironí després de les mosques de Sant Narcís: La Lleona. Durant molts anys va estar instal.lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s’enfilava un lleó.

No es coneix el seu significat, però se suposa que podria ser una mena de reclam de l’anomenat “Hostal de la Lleona” situat allà mateix en temps passats. El cas és que una part de la columna estava empotrada al sòl del carrer i això feia que, estirant-se un xic, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l’animaló.

Aquest ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, tenia confuses significacions, mig eròtiques, mig escatològiques, però en tot cas sembla que era garantia que qui ho feia, o mai se n’aniria de Girona o si se n’anava, tornaria indefectiblement.

Ara seguim a la dreta pel carrer dels Calderers.

0,100Qm 17,695Qm. Font de Sant Feliu. Queda adossada al mur que sosté el carrer que puja a la basílica i fou construïda amb pedra picada. El frontal està emmarcat per un relleu en forma de volta. Antigament l'aigua brollava per la boca de tres cares esculpides al frontal de la font, dues situades a metre i mig del terra, i la tercera al capdamunt. L'aigua que rajava per les dues primeres anava a parar directament a un abeurador de pedra, ara mig trencat, i la tercera queia primer a una petita pica disposada al mig.

Baixem els esglaons que ens han portat fins a la font i continuem pel carrer Calderers.

0,090Qm. 17,785Qm. Font de la Porta Falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal de pedra.

Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del pou que la nodria.

Ara pugem cap a la catedral per la Pujada de Sant Feliu.

0,110Qm. 17,895Qm. Tombem a la dreta per sota el portal de Sobreportes.

0,050Qm. 17,945Qm. A l’esquerra enfilem els 90 esglaons per arribar a la Catedral de Girona.

0,090Qm. 18,035Qm. Catedral de Girona. Símbol de la ciutat, la Catedral de Girona és un edifici imponent, situat al punt més elevat de vila i amb una característica singular: la seva única nau és la segona més gran del món (només superada per Sant Pere del Vaticà). 

Peus romànics, cos gòtic i cara barroca. Aquesta és l’aparença actual de la Catedral de Girona. La torre de Carlemany, el claustre i la sagristia són l’únic que queda de la primera construcció romànica, de mitjans del segle XI. El claustre és un dels més importants de Catalunya gràcies a la seva riquesa escultòrica.

Entre els segles XIV i XVIII es construeix l’església, de grans dimensions, dedicada a Santa Maria. La primera pedra de la façana de la catedral es col·loca el 1606, però no s’acaba fins ben entrat el segle XX. La dilatació en el temps determina una estructura entre barroca i classicista.

Seguim a la dreta per la Plaça dels Apòstols i a continuació enllacem amb la Plaça dels Lledoners.

0,125Qm. 18,160Qm. Font dels Lledoners. La font és d'origen medieval, fou promoguda pel Capítol Catedralici i antigament s'havia anomenat font de la Seu o de Santa Maria. L'any 1952 l'Ajuntament de Girona va aprovar-ne la seva restauració i la reurbanització de la plaça, amb el projecte de l'arquitecte municipal de l'època, Juan Gordillo.

Queda en un lateral de la plaça i el seu mur frontal està adossat a una gran cisterna. Sobre el mur de pedra, s'hi observen diferents elements: A la part superior s'hi troba un medalló esculpit el 1953 per l'escultor Joan Carrera Dellunder amb la imatge sedent de la Mare de Déu, envoltada per la inscripció "Sanctae Mariae Eclesiae Gerundensis Restitura Anno del MCMLIII".

Sota la imatge de la verge hi ha la làpida gòtica que encara es conserva de la font original, però en molt mal estat. Mossèn Jaume Marquès, canonge de la catedral, en va fer la transcripció: "L'any del senyor 1450 vaig ser fundada amb donatius del clergat d'aquesta catedral, junt amb una font clara (sentit de notable, monumental) havent estat aconduïda per un llarg camí".

Just a sota la làpida hi trobem l'escut del bisbe Bernat de Pau (el pontificat d'aquest bisbe va durar de 1436 a 1457 i, per tant, fou l'impulsor de la creació d'aquesta font); un paó ocupa la part central de l'escut, coronat per una mitra.

També cal fer esment dels brocs de la font, tres caps de lleó esculpits per Joan Oliver de Bezzi en l'època de la seva restauració de 1953 i disposats a un metre l'un de l'altre, per on brolla l'aigua que cau a una gran pica de forma semicircular de pedra picada que descansa directament al terra.

Darrere la font, sobre la cobertura de la cisterna, s'hi conserva una làpida dedicada al pare Butinyà, a la façana del convent de les religioses, s'hi veu una representació de la Sagrada Família i al carrer del Bellmirall es conserva un relleu amb la figura d'un colom.

Tot i que els lledoners originals estan documentats des de l'any 1575, a l'actual plaça no n'hi ha cap ja que es van substituir per les queixes dels veïns. La primera referència a aquesta plaça és de l'any 994.

A finals d’agost de l’any 2023 la font és ben eixuta.

Ara baixem pel carrer de la Claveria.

0,075Qm. 18,235Qm. Enllacem amb el carrer de Miquel Oliva i Prat.

0,210Qm. 18,445Qm. Creuem el carrer de la Força i seguim recte pel carrer de Bonaventura Carreras.

0,030Qm. 18,475Qm. Cantonada del carrer Ballesteries amb el carrer d’Argenteria. Seguim pel carrer d’Argenteria.

0,070Qm. 18,545Qm. Font del Pou de la Cadena. La font queda dins d'una obertura arrodonida practicada a la paret, on hi ha una aixeta de llautó. Al damunt una escultura metàl·lica que simbolitza dos peixos entrellaçats que sostenen sobre les cues una inscripció amb la data de la seva inauguració, 1858.

Aquesta font, probablement dissenyada per l'arquitecte municipal Martí Sureda Deulovol, fou col·locada per l'Ajuntament a l'antic pou de la Cadena, d'això el seu nom.
Els peixos, de llargs bigotis i grans escames, son molt semblants al que apareix a la font dedicada a mossèn Cinto Verdaguer (1953) de la plaça de Catalunya.

Font d’aigua de xarxa que a finals d’agost de 2023 si que raja.

0,110Qm. 18,655Qm. Tombem a la dreta pel pont de les Peixateries Velles. Sens dubte aquest pont construit per la companyia Eiffel el 1877, representa una de les imatges més icóniques de la ciutat de Girona.

0,040Qm. 18,695Qm. Desemboquem al carrer de les Hortes.

0,020Qm. 18,715Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Santa Clara.

0,250Qm. 18,965Qm. Continuem a la dreta pel carrer Nou.

0,250Qm. 19,215Qm. Gran Via de Jaume I. Creuem i seguim a l’esquerra.

0,150Qm. 19,365Qm. Girem a la dreta per l’avinguda d’Alvarez de Castro.

0,080Qm. 19,445Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,250Qm. 19,695Qm. Creuem el carrer Barcelona i travessem la Plaça Espanya.

0,100Qm. 19,795Qm. Estació de RENFE de Girona. Final de l’etapa d’avui.

La informació per fer la descripció de les fonts de Girona l’he extret d’Encos

Properament començarem a tresquejar pel Baix Empordà.

 

 

LA VALL DE CAMPRODON XIII. D'ESPINAVELL A ULLDETER PEL COSTABONA

 

El juliol del 2019 us vaig presentar en aquest blog un itinerari que ja unia Espinavell i Ulldeter però en aquell cas passant pel Puig Moscós, doncs el dia que havia de fer l’itinerari no hi havia bona predicció meteorológica i per tant era massa exposat anar sól per la carena amb un dia de llamps i trons.

Enguany hem trobat un dia perfecte i molt bona companyia per realitzar aquesta travessa de 19,5 quilòmetres i 1706 metres de desnivell positiu, pujant al Costabona i al Roc Colom.

L’itinerari està molt ben fitat i tota l’estona des d’Espinavell fins a Vallter 2000 seguirem el GR-11.6

Aquesta excursió enllaça a Espinavell amb l’itinerari de Sant Pau de Seguries a Espinavell publicat en aquest blog el febrer de 2019 i al Refugi d’Ulldeter amb la travessa d’Ulldeter a Núria pel Torreneules publicada el desembre de 2019.

Tenint en compte que per fer aquesta excursió no tenim transport públic ni a l’inici ni al final de la sortida, us proposem dues alternatives.

TRANSPORT PÚBLIC.

TRAVESSA DE TRES DIES.

Primera etapa.  Sant Pau de Seguries –Espinavell  25,6 Quilòmetres. 1300 metres de desnivell positiu.

Segona etapa. Espivavell – Ulldeter 19,5 Quilòmetres. 1706 metres de desnivell positiu.

Tercera etapa. Ulldeter – Núria pel Torreneules. 18 quilòmetres. 1300 metres de desnivell positiu.

COTXE PARTICULAR.

             TRAVESSA DE DOS DIES

Primera etapa. Vallter 2000 – Portella de Morens – Coll de la Mort de l’Escolà – Portella de Rotja – Font del Ras – Coll de Baix – Refugi de Les Conques – Roca Rodona – La Farga (La Preste)- Coll Pregon – Espinavell. 28 Quilòmetres. 1000 metres de desnivell positiu.

Segona etapa. Espinavell – Vallter 2000 pel Costabona. 18 Quilòmetres. 1560 metres de desnivell positiu.

Per últim, aquesta és una sortida d’estiu, doncs malgrat que sigui terreny d’alta muntanya amb una preparació adequada, bon calçat, aigua i menjar per una ruta d’unes 6 o 7 hores i una bona predicció meteorológica més enllà de la distància i el desnivell no presenta cap dificultat técnica. A l’hivern amb neu són figues d’un altre paner.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm.Refugi Estudis. Espinavell. Comencem a pujar pel carrer d’Avall cap a Coll Pregon.

0,0050Qm. 0,050Qm. Esglèsia de la Mare de Déu de les Neus. Aquesta és una de les esglèsies dedicades a la Verge de les Neus més antigues de Catalunya.

A partir de mitjans segle XVII, l’activitat ramadera i la creixent població del disseminat d’Espinavell aviat féu necessària la construcció d’una església.

 

El bisbe de Girona n’autoritzà la construcció el 8 de juliol de 1682. Trenta anys més tard, el 1713, s’anomena ja “capella de les Neus”, i li foren donades unes ordinacions.

 

Malgrat que sembli un temple medieval, per la seva situació i la forma del campanar, l’esglèsia d’Espinavell es construí a cavall dels segle XVII i XVIII, coincidint amb un moment d’esplendor d’aquestes contrades.

 

2,350Qm. 2,400Qm. Coll Pregon. (1535 metres).  Continuem a l’esquerra cap a Coll de Siern i el Costabona.

3,300Qm. 5,700Qm. Coll de Siern (1643 metres). Sempre amunt i seguint les marques del GR-11.6 cap al Costabona.

3,884Qm. 9,584Qm. Costabona (2456 metres). Baixem una mica i de seguida tornarem a guanyar alçada per assolir el Roc Colom.

2,900Qm. 12,484Qm. Roca Colom (2507 metres). Ara tresquejant comodament anem cap a la Portella de Morens.

3,600Qm. 16,084Qm. Portella de Morens (2388 metres). Seguim avall cap a Vallter 2000.

1,700Qm. 17,784Qm. Aparcament Vallter 2000. Amb molt de compte, continuem avall per la carretera que baixa cap a Setcases.

1,000Qm. 18,784Qm. Corriol a la dreta que s’enfila cap al Refugi d’Ulldeter.

0,700Qm. 19,484Qm. Refugi d’Ulldeter. Final de l’etapa d’avui.

Properament arribarem caminant a Girona.

PLANA VALLESANA XVIII. DEL GARITU AL PONT TRENCAT

                                            El Pont Trencat

Avui, diumenge de Festa Major a Cardedeu us presento una ruta per cremar els excessos, una vegada s’hagi acabat la Festa Major.

Avui voltarem pel Baix Montseny i anirem des de Cardedeu fins a Sant Celoni tresquejant 20 quilòmetres amb un desnivell positiu de 225 metres. Aquesta sortida té un avantatge per aquells que no sou gaire caminadors, doncs hi ha dos punts que ens permeten escurçar l’excursió i fer-la en un parell o tres de dies diferents.

En el punt quilomètric 7,240Qm a Sant Antoni de Vilamajor, tenim la parada del bus entre Llinars i Sant Pere de Vilamajor i en el punt quilomètric 14,810 passem per l’estació de tren de Santa Maria de Palautordera. Tanmateix, l’itinerari només té la dificultat de la distància i pot fer-se a qualsevol época de l’any.

A més a més, a l’estació de tren de Cardedeu connecta amb l’itinerari De Vallromanes a la Torrassa publicat en aquest blog el juliol del 2021 i a l’estació de tren de Sant Celoni connecta amb l’excursió Sant Celoni – Montseny publicada en aquest blog el març del 2013.

El punt culminant de la sortida d’avui és el Pont Trencat un bell pont gòtic que uneix les dues ribes de la Tordera i també fa de pas entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. Ben aviat aquest Pont Trencat serà l’inici d’un recorregut que ens portarà fins a Canet de Mar.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Cardedeu creuem l’Avinguda Rei en Jaume i anem a l’esquerra.

0,125Qm. 0,125Qm. Girem a la dreta pel carrer del Dr. Robert.

0,125Qm. 0,250Qm. Plaça de Sant Joan.  Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu –MATBC. És titular de col.leccions molt diverses, entre les quals destaca el seu element més singular: l’antiga farmàcia Balvey, formada pel mobiliari original de 1780 i per més de 200 pots de ceràmica de 1827.

A la planta baixa s’hi ubica el jardí botànic, dedicat a les plantes remeieres amb espècimens d’aprofitament medicinal, es presenta com una sala d’exposicions a l’aire lliure, i amb el qual es complementa la temàtica central del museu: la salut i el benestar. 

Tombem a la dreta pel carrer de Baix.

0,100Qm. 0,350Qm. Plaça Anselm Clavé. Girem a l’esquerra.

0,080Qm. 0,430Qm. Plaça Flors de Maig. Esglèsia Santa Maria de Cardedeu. Darrera la paret de ponent trobem la Font de l’Esglèsia. Aquesta font està formada per un pilar rectangular d’una mica més de dos metres d’alçada fet de pedra i coronat per una figura feta de ferro  que semblaria que simbolitza un drac o bé un element vegetal. Als costats de ponent i llevant de la font hi ha dues aixetes de pulsador que desguassen a una pica semicircular. A sud i a nord dos seients individuals fets també de pedra. L’aigua és de xarxa.

 

Ara anem cap a la part del darrera de l’esglèsia. Plaça Francesc Macià. Mas Riera Valentí. D’origen medieval estava situat a l’actual plaça Francesc Macià. Quan es va derruir per urbanitzar la plaça, la seva façana es va traslladar l’any 1990 a la plaça de Sant Corneli, darrera l’esglèsia. De la façana destaquen les finestres emmarcades amb pedra i el portal de grans dovelles.

Situada a la paret contigua a la façana del Mas Riera Valentí trobem la Font de la Plaça Francesc Macià. Feta de rajola catalana on principalment s’hi representen elements florals el broc d’aquesta font és el cap d’un lleó, amb el pulsador lateral, l’aigua de xarxa desguassa en una pica semicircular.

 Pocs metres més enllà a la dreta de la font, trobem la capella de Sant Corneli i Sant Cebrià. De petites dimensions, té el seu origen en època preromànica, i en conserva la forma de la planta i els basaments dels murs. Ha tingut diversos usos des del segle X. S’hi ha fet culte, s’ha fet servir com espai per fer consells municipals, escola de noies, presó preventiva, local d’assaig de l’Agrupació Coral Cardeuenca i actualment, la capella és un espai dedicat a exposicions d'art contemporani i altres de temàtica local. 

I ara acabem de voltar l’esglèsia de Santa Maria tot passant per un carreró molt estret que s’hi entra per una arcada.

Continuem amunt per la carretera de Cànoves.

0,370Qm. 0,925Qm. Tombem a la dreta per l’avinguda d’Eduard Corbella.

0,080Qm. 1,005Qm. Seguim a l’esquerra per l’avinguda Vilamajor.

0,500Qm. 1,505Qm. Plaça de la Font Trobada. La Font Trobada. Es tracta d'una construcció isolada, formada per un muret baix de pedra, de mig metre d'alçada i forma semicircular que delimita l'espai. A la part central sobresurt el frontal de la font, de pedra també.
L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador encastada al capdamunt del frontal i cau a una pica de pedra buidada de forma quadrada.
Sota el brollador hi ha una vella llosa de pedra amb el nom de la font i una data molt desdibuixada.

Continuem amunt pel carrer Vilamajor cap a Sant Antoni.

0,250Qm. 1,755Qm. Continuem a l’esquerra que continua sent l’avinguda Vilamajor.

0,270Qm. 2,025Qm. Arribem al final del carrer i continuem recte per un camí de terra deixant Can Boixadera a l’esquerra.

0,400Qm. 2,425Qm. Creuem un camí i continuem recte.

0,750Qm. 3,175Qm. Pista que ens creua. Comencem a trobar marques del GR-97. Seguim a l’esquerra cap a Sant Antoni de Vilamajor.

0,275Qm. 3,450Qm. Obviem les marques del GR-97 i nosaltres continuem recte cap a Sant Antoni de Vilamajor, seguint la Ruta Ponentina dels Arbres.

0,470Qm. 3,920Qm. Carretera que ens creua. Seguim a la dreta.

0,125Qm. 4,045Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que s’enfila pel bosc.

0,440Qm. 4,485Qm. Pista que ens creua. Seguim a la dreta i cinquanta metres més enllà continuem a l’esquerra cap a Sant Antoni de Vilamajor. Tornem a trobar marques del GR-97.

0,310Qm. 4,795Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,225Qm. 5,020Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,280Qm. 5,300Qm. Pista que ens creua. Seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,240Qm. 5,540Qm. Ca l’Escloper. Continuem a la dreta.

0,090Qm. 5,630Qm. El nostre camí marxa en diagonal a la dreta, deixant Can Feu a l’esquerra.

0,150Qm. 5,780Qm. Creuem un torrent per una palanca. En aquest tram trobem marques de PR i les marques de GR són bastant escadusseres.

0,225Qm. 6.005Qm. Tornem a creuar una altra palanca i recuperem les marques del GR 97. Continuem amunt.

0,100Qm. 6,105Qm. Seguim amunt per un camí més ample.

0,250Qm. 6,355Qm. Vial asfaltat. Camí d’Alfou. Continuem a l’esquerra per entrar a Sant Antoni de Vilamajor pel carrer Freixeneda.

0,500Qm. 6,855Qm. Parc de Can Sauleda. Continuem a la dreta en diagonal seguint les marques del GR-97.

0,075Qm. 6,930Qm. Carrer Vell. Continuem pel carrer Vell.

0,210Qm. 7,140Qm. Plaça de Joan Casas. Tombem a la dreta pel carrer de França.

0,100Qm. 7,240Qm. Carrer de França cantonada Jaume Balmes. Cinquanta metres a l’esquerra tenim la parada del bus que vé de Llinars i va cap a Sant Pere de Vilamajor. Nosaltres continuem recte pel carrer de França.

0,150Qm. 7,390Qm. Creuem la carretera BP-5107 i seguim avall. Cinquanta metres més ellà tombem a l’esquerra pel carrer Granollers.

0,060Qm. 7,450Qm. Seguim les marques del GR-97 a la dreta cap a Can Diviu i Sant Celoni.

0,600Qm. 8,050Qm. El nostre camí fa un gir a la dreta a l’alçada d’una filera de plàtans.

1,130Qm. 9,180Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,850Qm. 10,030Qm. Deixem a l’esquerra l’accés a Les Sureres. Continuem avall per un vial asfaltat.

0,300Qm. 10,330Qm. El Pla de Can Diviu. Vial asfaltat que ens creua. Continuem a la dreta seguint el GR-97 cap a Sant Joan de Sanata.

0,800Qm. 11,130Qm. Cruïlla de vials asfaltats. Seguim a l’esquerra.

0,800Qm. 11,930Qm. Abans de creuar les vies del tren, seguim a l’esquerra cap a Sanata.

0,200Qm. 12,130Qm. Sant Joan de Sanata. Es tracta d'una zona rural formada per diverses masies aïllades, dedicades algunes d'elles a la ramaderia porcina i bovina, i al conreu de les terres. El territori s'interna entre els termes de Vilamajor i de Santa Maria de Palautordera; i a dalt de tot, a uns 210 m d'altitud, s'erigeix la parròquia de Sant Joan, d'etimologia incerta, tot i que s'esmenta per primera vegada l'any 1003.  El temple actual és d'origen romànic i va ser erigit el 1572 pel mestre de cases de Lloret, Pere Batlle. La planta és de creu llatina i el campanar, del segle XIII, està acabat amb merlets. S'hi conserva una imatge de la Verge del Roser que data del segle XVI.

Seguint les marques del GR-97, continuem planejant cap a Sant Celoni.

0,680Qm. 12,810Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte, avall cap a l’estació de Santa Maria de Palautordera.

0,360Qm. 13,170Qm. Creuem les vies de l’AVE per un pas superior.

0,640Qm. 13,810Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a l’estació de Santa Maria de Palautordera.

 

1,000Qm. 14,810Qm. Estació de Santa Maria de Palautordera. L’edifici de l’estació de tren que s’ha restaurat curosament respectant l’arquitectura original de l’edifici, acull el Punt d’informació turística municipal i és, actualment, també Punt d’Informació del Parc Natural del Montseny. Obre de dimarts a divendres de 9 a 18 h i dissabtes, diumenges i festius de 9 a 14 h. Amb aquesta nova ubicació del punt d’informació, d’on també surt el Bus Parc cap al poble de Montseny, s’ofereix un nou accés sostenible i en transport públic al Parc Natural i també altres serveis com lloguer de bicicletes, trànsfers i paquets turístics.

 

Continuem per aquest vial seguint les marques del GR-97.

0,200Qm. 15,010Qm. Tomba a l’esquerra en sentit ascendent pel vial que uneix l’estació de Palau amb el nucli urbà.

0,350Qm. 15,360Qm. Amb MOLT, MOLT, MOLT DE COMPTE creuem la BV-5301 i seguim cap a Can Pelussó.

0,500Qm. 15,860Qm. Can Pelussó. Seguim les marques del GR-97.

0,450Qm. 16,310Qm. Entre dues masies el nostre camí fa un gir a la dreta.

0,525Qm. 16,835Qm. Pista ampla. Continuem recte cap a Sant Celoni.

0,250Qm. 17,085Qm. Deixem aquest vial asfaltat i continuem recte per un camí de terra.

1,140Qm. 18,225Qm. Entrem al barri de Can Pagà i cinquanta metres més enllà tombem a l’esquerra pel carrer Mosqueroles.

0,100Qm. 18,325Qm. El nostre camí marxa en diagonal a l’esquerra en sentit descendent.

0,350Qm. 18,675Qm. Creuem un torrent per damunt d’una passera.

0,200Qm. 18,875Qm. Cruïlla de carrers. Continuem a la dreta pel carrer Francesc de Moragas. En aquest punt abandonem el GR-97 que fa un gir de 180 graus i marxa cap al centre de Sant Celoni.

0,125Qm. 19,000Qm. Creuem la via del tren per un pas inferior.

0,225Qm. 19,225Qm. Pont Trencat. Es tracta d'un bell pont gòtic construït entre els segles XIV i XV que permet travessar el riu Tordera tot seguint l'antiga Via Augusta o Camí Ral.

Al 1811, durant la Guerra del Francès, va ser destruïda una de les seves arcades amb la finalitat de dificultar el pas de les tropes napoleòniques invasores.

No va ser fins l'any 2003 quan el pont gòtic es va restaurar i completar amb una estructura metàl·lica d'acer que evoca la forma original. La nova estructura del pont va ser dissenyada per l'enginyer Xavier Font, la qual ha estat objecte de prestigiosos premis nacionals i internacionals. Les obres han servit també per tornar a comunicar  les dues ribes de la Tordera, així com els pobles de Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni.

Continuem a l’esquerra pel carrer Sant Fermí.

0,100Qm. 19,325Qm. Creuem i continuem a l’esquerra paral.lels al centre comercial.

0,125Qm. 19,450Qm. Pas soterrani.

0,070Qm. 19,520Qm. Enllaçem amb un tram de vorera i continuo per un altre pas soterrani.

0.090Qm. 19,610Qm. Túnel d’accés a Sant Celoni amb un pas habilitat per vianants.

0,140Qm. 19,750Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.

0,290Qm. 20,040Qm. Estació de tren de Sant Celoni. Final de la sortida d’avui.

 

La descripció de la Font Trobada, l’he extret d’Encos Per retornar a Cardedeu des de Sant Celoni, avui és ben fàcil doncs tenim bona freqüència de trens entre les dues poblacions.

 

Properament, pujarem al Montalt.