diumenge, 19 de juliol del 2020

ACTIVITAT AMB NENS: DE LA FONT DE SANT MATEU A LA FONT DEL RAGET D'EN RAMON.


                                 La font de Sant Mateu                       

Fa tres setmanes, us vaig presentar l’itinerari entre Vallromanes i la Font del Raget d’en Ramon, avui us presento una variant d’aquesta excursió per fer amb nens a partir de 4 anys.

Aquesta sortida és una bona opció per fer-la com a matinal a la primavera o a la tardor o bé un capvespre d’estiu. La excursió té una distància de 2,8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 100 metres.

L’inici de l’itinerari el situarem a l’aparcament de la Plana del Mestre, l’accés pel Vallès és molt accesible per la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Boquet i des del Maresme des de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt també hi ha un parell de pistes que connecten amb la pista de la cornisa.

Tanmateix, igual que us puc asegurar que actualment l’accés des del Vallès està en perfecte estat per qualsevol tipus de turisme, malgrat que hi hagi 5 o 6 quilòmetres de pista de terra, des de la vessant del Maresme tinc algun dubte més i per tant no estaria de a més a més, poder-la fer abans caminant per assegurant-se que és adequada per qualsevol tipus de vehicle. La llargada d’aquestes dues pistes des dels pobles maresmencs no superen els 4 quilòmetres.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm.  Iniciem l’excursió a l’aparcament de la Plana del Mestre.  Creuem la pista i continuem per un camí que trobem a l'esquerra, seguint les marques del GR-92 sud,direcció Sant Mateu.

0,560Qm. 0,560Qm. A mà dreta trobem la font de Sant Mateu.

La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

Desfem els últims metres, retornem a la pista, la creuem i seguim les marques del GR-92 sud cap a l’ermita de Sant Mateu, per un camí que fa una mica de tub en sentit lleugerament ascendent.

0,375Qm. 0,935Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

Ara continuem recte, tot seguint les marques del GR-92.

0,275Qm. 1,210Qm. Deixem el GR-92 i ara seguim les marques del Meridià Verd que marxen a l’esquerra.

0,370Qm. 1,580Qm. Pista de la cornisa. Continuem a l’esquerra per la pista.

0,100Qm. 1,680Qm.  A la dreta veiem un camí que davalla.

0,350Qm. 2,030Qm. Font del Raget d’en Ramon. Aquest era el seu nom originari d’aquesta font que trobem arran del camí, ara és més coneguda com la Font dels Caçadors, doncs aquest era un indret on els caçadors s’aturaven sovint per esmorzar. Segons consta en una placa, aquesta deu va ser arranjada per la Societat de Caçadors del Maresme que hi van fer dues piques de factura senzilla com a abeuradors per la fauna.

La mina té un arc de nivell a plec de llibre i la porta és de ferro. Davant la mina hi ha aquestes dues basses, la primera molt més petita i de forma quadrangular desguasa a la segona més gran i de forma ovalada, és un lloc perfecte perquè tota mena d’animalons s’acostin a beure.

A mitjans de juny de 2020 aquesta segona bassa és ben plena.

Continuem avall per aquest camí carreter.

0,250Qm. 2,280Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 2,780Qm. Camí que ens creua. Davant nostre tenim una subestació eléctrica. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,080Qm. 2,860Qm. Aparcament de la Plana del Mestre. Inici i final de l’excursió d’avui.

La setmana vinent anirem des de Ribes de Freser fins a Sant Joan de les Abadesses, tot pujant el Taga.

 


dissabte, 11 de juliol del 2020

DE VALLROMANES A CÉLLECS


                      Font del Porc.

Des de molts llocs del Vallès i del Maresme, a la llunyania i ben amunt sovint veiem un cim culminat per unes antenes, Céllecs. Des del meu punt de vista, hi ha cinc cims que són els més assolibles des de Vallromanes amb una excursió matinal o fins i tot amb un passeig. Al llarg d’aquests anys ja havia descrit la pujada al Pedró, al Castell de Sant Miquel, a Sant Mateu i al Turó de Galzeran i només em restava la pujada a Céllecs, al Turó Gros i al Turó de Céllecs i avui amb aquesta ascensió ja es completen els “cims vallromanins”.

L’excursió d’avui té una distància de 16,5 quilòmetres i cal afegir-ne 1,2 quilòmetres més sí volem acostar-nos fins a la cova de Can Nadal. El desnivell positiu és d’uns 500 metres i qualsevol época de l’any és bona per fer aquest itinerari, excepte les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.

Sobretot no oblidem de portar força aigua, doncs bona part del recorregut és molt isolat i si patiu dels genolls recomanem també portar pals per algun de tram de pujada i baixada exigent.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia i continuem a l’esquerra tot pujant per la riera de Vallromanes.

1,000Qm. 1,000Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat.

0,060Qm. 1,060Qm. Seguim pel Torrent dels Mussols.

0,150Qm. 1,210Qm. Avinguda Vilassar. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,220Qm. 1.430Qm. Pista de terra. Continuem endavant.

0,530Qm. 1,960Qm. Coll de Forns. Seguim per la pista que ens queda més a l’esquerra en sentit descendent.

0,460Qm. 2,420Qm. Pista de Can Maimó a la Creu d’en Boquet. Nosaltres continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,600Qm. 3,020Qm. Deixem a l’esquerra l’entrada a Can Miqueló Nou. Nosaltres seguim recte per la pista.

0,150Qm. 3,170Qm. Tombem a l’esquerra i continuem en sentit ascendent per una pista que a l’inici és de graveta.

1,135Qm. 4,305Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, direcció Vilassar de Dalt.

0,500Qm. 4,805Qm. A la dreta deixem l’entrada de la hípica Cal Senyor.

0,050Qm. 4,855Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en diagonal i en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 5,080Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,400Qm. 5,480Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,830Qm. 6,260Qm. Coll de Porc. Cruïlla de Camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,160Qm. 6,420Qm.  Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

Continuem recte per la pista.

0,400Qm. 6,820Qm. Obviem un camí que puja a l’esquerra nosaltres continuem recte per la pista.

0,500Qm. 7,320Qm. Plana del Fum. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,210Qm. 7,530Qm. Tombem per un corriol que trobem a l’esquerra, fitat amb les marques blanques i grogues del PR-36.

0,630Qm. 8,160Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

1,000Qm. 9,160Qm. Turó Rodó (535 metres). Coronat per unes antenes, és molt visible des de molts punts del Vallès Oriental i el Maresme.

Continuem recte per la pista.

0,300Qm. 9,460Qm. Obviem una pista que trobem a l’esquerra. Tanmateix quan hàguem pujat al poblat ibèric de Céllecs, agafarem aquesta pista per començar a tornar cap a Vallromanes.

Ara seguim recte.

0,100Qm. 9,560Qm. Tombem a la dreta per un corriol que puja fins el poblat ibèric de Céllecs.

0,190Qm. 9,750Qm. Turó de Céllecs (536 metres). Al capdamunt del Turó de Céllecs hi ha el poblat ibèric.

Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.

Es van fer excavacions als anys 70 i 80

El seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.

 Ara desfem els últims 190 metres fins a la pista.

 0,190Qm. 9,940Qm. Pista. Continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,040Qm. Tombo per la pista que trobo a la dreta en sentit descendent.

0,350Qm. 10,390Qm. En un revolt a mà esquerra, seguim per un corriol que s’endinsa en el bosc.

0,090Qm. 10,480Qm. Font del Porc. Aquesta és una senzilla font amb un broc d’alumini encastat entre les pedres que recull les aigües d’un degotall. A finals de juny de 2020 cau un rajolí d’aigua que desguassa al ben mig de la placeta que hi ha davant la font. Quan deu rajar més, segurament l’aigua s’escola a l’altra banda del camí, bosc avall. 

Es suposa que el nom li ve perquè en el fang del bassal de la font, sovint es beuen petjades de senglars que hi van a beure.

 Desfem aquests últims 90 metres i retornem a la pista.

 0,090Qm. 10,570Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,600Qm. 11,170Qm. Cruïlla. Continuem recte cap a Can Jep de la Mel.

0,550Qm. 11,720Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte cap a Can Jep de la Mel.

0,100Qm. 11,820Qm. A la dreta deixem Can Jep de la Mel. Continuem recte avall.

0,150Qm. 11,970Qm. Obviem la pista que ens arriba per l’esquerra i continuem recte, avall.

0,130Qm. 12,100Qm. Can Sardà. Si volem acostar-nos fins a la Cova Can Nadal, hem de continuar recte i seguir les indicacions que ens portaran fins a la cova. Farem una marrada de 1200 metres (600 metres d’anada i 600 de tornada) però no té pérdua. Està molt ben senyalitzat. Si pel contrari ja volem retornar a Vallromanes, tombarem per un corriol que trobem a l’esquerra.

Cova de Can Nadal.  Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.

El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.

L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu https://quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.

 Situats novament a l’entrada de Can Sardà, seguim avall pel corriol que davalla.

0,750Qm. 12,850Qm. Pista que ens creua. Continuem avall per aquesta pista.

0,140Qm. 12,990Qm. Pista. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,145Qm. 13,135Qm. Cruïlla. Seguim baixant a l’esquerra per una pista que creua un barri.

0,340Qm. 13,475Qm. Arribem davant una vivenda. Ara seguim pel camí que davalla a l’esquerra.

0,360Qm. 13,835Qm. Obviem el camí que ens arriba de l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,650Qm. 14, 485Qm. Urbanització de Can Nadal. Continuem recte avall per la vorera del carrer Camí de Can Nadal.

0,645Qm. 15,130Qm. Tombem a l’esquerra per un corriol que ens portarà fins la pista de Can Maimó.

0,070Qm. 15,200Qm. Vial asfaltat de Can Maimó. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 15,250Qm. Seguim a la dreta per un camí carreter de Can Tià. Uns metres més endavant deixem Can Tià a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,650Qm. 15,900Qm. Urbanització Can Rabassa. Seguim a l’esquerra baixant pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 16,050Qm. Continuem recte. Ara el carrer Santa Quitèria es converteix en un camí de terra.

0,150Qm. 16.200Qm. Vial asfalt. Fem el revolt a l’esquerra per la vorera i anem buscar el segon carrer que hi ha per sota nostre. Seguim el carrer Joan Carsi anant cap al centre del poble.

0,250Qm. 16,450Qm. Cantonada Joan Carsi/Avinguda Can Galvany. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 16,530Qm. Cantonada Avinguda Can Galvany/Carrer Mossèn València. Seguim a l’esquerra.

0,050Qm. 16,580Qm. Plaça Esglèsia Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció del poblat ibèric de Céllecs l’he extret del blog http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/ i la descripció de la Cova Nadal l’extret del blog d'en Quim Graupera.

La setmana vinent, us proposaré una excursió per fer amb nens pels voltants de Sant Mateu.

 

 

 

 

 


divendres, 3 de juliol del 2020

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXIII. ENTRE EL PÒRTLAND I LES KENNEBEC


El gener del 2018 us vaig presentar la Gramàtica Gallinàcea, construïda a partir del llibre “Joyce i les gallines” de l’Anna Ballbona.

Aquest mes de maig l’escriptora de Montmeló ha presentat el seu segon llibre “No soc aquí”, guanyador aquest 2020 del Premi Llibres Anagrama de Novel.la

La Mila, la narradora d’aquesta novel.la va nèixer a finals dels setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un poligon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots que ens serveixen per confegir aquesta gramática.

Les 21 paraules i l’expressió d’avui són les següents,

Agullonar: Punxir, ferir amb l’agulló.

Agusar: Fer més agut, fer adquirir més punta o més bon tall.

Catilinària: Discurs violent contra algú.

Centella: Guspira, partícula inflamada que es desprèn d’un cos.

Desmanyotat: Mancat de destresa, d’aptesa manual.

Esborrifar: A l’Empordà, esbullar, embolicar.

Enraigar: A Mallorca, enrengar, preparar.

Enrengar: Preparar convenientment, arranjar.

Esblaimat: Descolorit, dèbil de color, especialment per efecte de malaltia o de commoció moral.

Escarpir: Aclarir, desembullar allò que està confús.

Espanyar: Fer malbé.

Estireganyar: Estiregassar.

Estiregassar: Estirar amb força.

Fer xixines d’algú: A l’Empordà i a Mallorca,  fer-ne tot el que es vol, abusar-ne, fer-ne burla grossera.

Ganyona: Persona falsa, de qui val més no fiar-se.

Garbó: Aplec, conjunt de persones o animals.

Graponer: Grosser, mancat d’habilitat o destressa.

Maginet: Enteniment, imaginació i memòria d’una persona.

Matusser: Que treballa o és fet grosserament, sense finor.

Romanalla: Deixalla, allò que roman d’una cosa de la qual n’ha desaparegut una part.

Tabernacle:  Ximplet. Persona curta d’enteniment o mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia.

Vituperi: Infàmia, actes o paraules infamants.

La majoria de les definicions les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament pujarem al Turó de Céllecs i descobrirem la font del Porc.